Recomanacions

Bàrbara Mestanza i Francesc Cuéllar presenten Lacrimosa, una peça sobre els intents frustrats per aconseguir viure una vida feliç. Una obra molt intença dividida en dos monòlegs. Primer ens trobem en el primer monòleg de Bàrbara Mestanza, on els explica que s’està suïcidant i el que veu durant el temps en què cau. Després d’una pausa, veiem el monòleg de Francesc Cuellar i de les seves ganes de suïcidar-se com es creuen les dues històries. Ens trobem en una història en que veiem com flueixen la veritat i la ficció fins al punt en que no saps si el que et diuen és una cosa o l’altre. Les intimitats dels actors/personatges flueixen entre diferents moments en que t’expliquen. Aquest muntatge […]

Lorca és el vuitè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker. És un homenatge a Federico García Lorca, una de les personalitats més inspiradores i de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Tot i que la vida de Federico García Lorca va ser curta, sempre ha estat una de les personalitats més admirades tant a nivell artístic com personal. De fet la seva obra i vida segueixen a dia d’avui omplint teatres. D’ell se n’ha fet reportatges, pel·lícules, sèries, llibres, assajos, conferències i muntatges teatrals. Poeta i dramaturg, Lorca sempre ha estat símbol de la llibertat artística i sexual, símbol de la cultura popular, de la modernitat, […]

Se’ns adverteix al començament de la funció que siguem molt estrictes amb el tema del mòbil i qualsevol cosa que pugui distreure als actors o a altres espectadors, i és que ja ens diuen que els silencis, en aquest cas, són tant o més importants que els diàlegs. Un cop comença l’obra ens adonem que la majoria de pauses estan carregades d’emocions i secrets que anirem descobrint al llarg de la peça. Estem davant d’un text que va desgranant la història poc a poc, buscant tocar la fibra… a vegades de forma subtil i a estones amb molta més desimboltura. Guillem Clua utilitza tota la seva experiència com autor per pilotar aquest delicat artefacte cap a on ell vol, amb […]

Giselle és un dels ballets més coneguts del repertori clàssic, tant per la música d’Adolphe Adam i la coreografia original de Perrot i Coralli com per la història romàntica que explica. A Giselle es parla d’amor romàntic, d’engany, de mort i de venjança, encarnada per les Wallis. En canvi, la versió que ara ens porten els coreògrafs Mattia Russo i Antonio de Rosa ha volgut reflectir com es viu aquest tipus d’amor entre el jovent actual, mostrant-ne les semblances i també les diferències. De fet, l’espectacle comença ja amb el cadàver de la protagonista, per passar després a un paisatge d’extraradi -quasi lunar- on es troben una colla de nois i noies. Una massa coral que es mantindrà tota l’estona […]

Amor³ Shakespeare al cap Uns sonets en veu en off a les fosques… així comença la funció. Tres personatges que es nodreixen d’un mateix “jo” es debatràn en un duel a mort patint un estira-i-arronsa de dubtes sobre l’amor. El raonament, la idealització i la obsessió seràn els tres fils conductors de l’obra. L’escenografia senzilla i recargolada alhora ens aboca a un interior entapissat de cables que faràn d’enllaç amb l’ exterior de la mateixa manera que les noves tecnologies ens conecten amb la realitat que ens envolta. L’adaptació de l’obra de Shakespeare ( to be or not to be) està ben trobada. Els personatges ens faràn davallar de l’un a l’altre com els pensaments divaguen per la ment de […]

“Lo nuestro” és la primera obra professional d’Eu Manzanares, dramaturga i actriu, que es va estrenar a la Sala Flyhard el 2019 i va guanyar el premi a millor text original en els Premis Teatre Barcelona l’any següent. “Lo nuestro” una comèdia que, sens dubte, et farà riure, però, també et farà reflexionar sobre com poden arribar a estar de limitats els nostres somnis i les nostres expectatives segons el context en què vivim. L’obra retrata d’una manera prou fidel les dinàmiques familiars d’una família que es reuneix pel sopar de Cap d’Any. El to i la naturalitat dels diàlegs aconsegueixen que tots ens puguem sentir identificats amb alguns aspectes que apareixen sobre la taula. Es tracta d’una obra molt […]

Sergi Belbel ens proposa una revisió ben original i amb tocs d’humor del tan conegut i interpretat text de Shakespeare. Partint d’un format monòleg del propi personatge de Hamlet, caricaturitzat, va repassant les escenes de l’obra que l’ha fet mundialment famós. Enric Cambray es posa a la pell d’aquest Hamlet i ofereix una interpretació digna del seu ja demostrat gran talent. Ell sol ens condueix amb recursos lumínics, sonors i visuals per la història del príncep. No té dret a opinar i donar el seu punt de vista a l’autor que l’ha fet tan famós? Sergi Belbel l’hi ha donat aquest dret, però no només a ell, sinó a tot el públic que, hagi vist o no l’autèntic Hamlet, farà […]

Després d’anys voltant pels escenaris (L’estranya parella, El pare de la núvia, Papa Mozart) poc es pot afegir d’aquest incombustible Joan Pera que ja passa la setantena i que millora com el vi. Enguany, a l’obra que protagonitza sota la direcció d’Enric Llort, Master Xof, segueix amb el seu habitual humor còmic, però en aquesta ocasió, al servei de la gastronomia, un fenomen en auge en últims anys. Res s’escapa en aquest afilat monòleg de tot allò que gira en el món dels restaurants i l’alimentació. I ens ho deixa ben clar: no és fàcil no perdre’s, entre d’altres, enmig de tanta sofisticació culinària (esfericacions, deconstruccions i aires), l’explosió de tot tipus d’al·lèrgies i intoleràncies – algunes reals, algunes fruit […]

He tingut una catarsi emocional veient, Johhny Chico. Víctor Palmero, en aquest monòleg en què representa diversos personatges, m’ha deixat sense paraules, en silenci, en xoc. Johhny Chico és un monòleg on les emocions surten disparades en totes les direccions, sense filtres, sense mitges tintes. Víctor Palmero portarà l’espectador de la mà i farà que aquest es posi a la pell i que senti les mateixes emocions que ell, sense ser-ne conscient d’això o sí? Poques vegades em passa, però Víctor m’ha hipnotitzat, m’ha seduït i ha fet que m’emocionés en alguns moments. Crec que l’actor després de fer cada funció es queda exhaust, ja que es despulla davant de l’espectador de manera que aclapara. El text és tan profund […]

“Lo nuestro” una obra divertida, cálida y familiar apta para todas las edades. Te reirás y disfrutaras con la historia que engancha de inicio a fin. Tiene un tiempo perfecto ya que no se hace ni corta ni larga y además tiene una trama muy entretenida, donde todos los espectadores pueden sentirse identificados en algún momento, ya que es muy cercana. La escenografía del lugar es ideal para sentir la obra cerca y el teatro Aquitania es un perfecto espacio para vivirla. Las actuaciones de los actores son bastante creíbles sobre todo gracias a Paul Berrondo y aunque es cierto que el nudo de la historia tarda un poco en salir, no hace que sea menos entretenida.

La (muy) diva Concha Piquer y el poeta Lorca juntos en este imaginado encuentro en la antesala de la trágica Guerra Civil. Dos Españas, cada una con sus verdades absolutas y frágiles puentes en medio. Un encuentro de artistas en tierra extraña, una que quiere matarse, Y entre coplas, diálogos divertidos, serios, reflexiones, reproches, dramas personales, bromas bailes y cantes, una sombra guerracivilista se acerca al teatro hasta que lo salpica. No hay vuelta atrás… Esta En Tierra extraña de Juan Carlos Rubio es un espectáculo total que ni de lejos sólo está dirigido o entusiasmará a quienes gustan de la copla.: es comedia, y buenísima, es drama y no sólo por la tragedia que espera al poeta, es música […]

Comença una escena, aparentment banal i intranscendent, però al minut torna a començar. I als dos minuts la tornem a veure, potser amb matisos, amb petits detalls que no havíem captat… i així durant una bona estona. Endavant i enrere. Situacions que avancen amb molta lentitud, perquè sempre tenen un mateix punt de partida i una base a la que agafar-se, a l’igual que aquesta família que espera el retorn d’una filla i que pel mig s’enquista en situacions imperceptibles que ho capgiren tot. Així és aquest text de Caryl Churchill, una de les autores britàniques més importants de l’actualitat i també una de les grans renovadores del llenguatge teatral. Enfrontar-se a una obra d’aquest tipus requereix una certa predisposició. […]

La Tribuna, d’Emilia Pardo Bazán, es considera la novel·la que va introduir el naturalisme a Espanya. Explica les desventures d’una sèrie d’obreres en una fàbrica de tabac de La Coruña, just en l’època en que estava a punt de constituir-se la primera República. A Cigarreras es fa una adaptació d’aquesta important obra literària, però introduint també a l’escriptora gallega com un personatge més. El resultat és un fresc força aclaridor d’una època i d’una situació política i econòmica que marcaria el final del segle XIX a Espanya, amb clares referències a temes que també cuegen a la societat actual: la lluita de classes, el feminisme, la convulsió política, etc. Pardo Bazán va ser moltes coses a la seva vida: aristòcrata, […]

En tierra extraña, con dirección de Juan Carlos Rubio y las actuaciones de Diana Navarro, Alejandro Vera y Avelino Piedad es una obra con duende. Con luciérnagas que iluminan el arte que se escapa entre los dedos del trío protagonista y con un texto tan mordaz, tan poético y tan dramático que me hizo estremecerme en infinidad de ocasiones; esta obra me ha cautivado por lo que cuenta y cómo lo cuenta. Concha Piquer, Rafael de León y Federico García Lorca se dan cita en esta obra con una España revuelta de fondo, aunque en primer momento no nos damos cuenta del año que es. En la obra hay sueños guardados en baúles y la esperanza que se camufla entre […]

En un moment de L’oreneta, cap al desenllaç, hi ha un tema de discussió que sobrevola l’ambient: entre les persones, què ens fa diferents les unes de les altres? Compartim tantes coses però alhora ens sentim tan diversos que ens cal aturar-nos i pensar si realment hi ha alguna diferència entre nosaltres. Malgrat potser no tenir del tot clara la resposta, hi ha un tema per excel·lència que embolcalla la vida humana i que, per tant, crea un fil d’unió: l’amor. L’èxit de crítica i públic que té el text de Guillem Clua (i que ja ha tingut abans en d’altres països) recau, justament, en la universalitat de l’amor, entès en el sentit més ampli del terme; tots el coneixem, […]