Recomanacions

Un pare i el seu fill de 5 anys juguen trepitjant un llac gelat mentre la mare i la germana petita s’ho miren des de la riba. Crac. El gel es trenca i el nen cau a l’aigua, el pare intenta salvar-lo, però no ho aconsegueix. Desperta del coma i ha tingut una visió, i decideix embrancar a la família ha seguir allò que ha vist. Uns anys després ens trobem a una mare intentant recuperar a la seva filla. I fins aquí es pot explicar la història d’aquesta obra, perquè la resta no només s’ha de veure, s’ha de sentir. I és que Pau Roca té un ull especial per escollir els textos que porta a l’escenari. Aquest relat […]

Hi ha capítols de la història que, encara que no estiguin marcats a foc en els llibres són els autèntics aparadors de la realitat viscuda. Aquesta obra mostra un d’aquest elements que van evolucionar i van acabant desapareixent, marcant per sempre la vida de moltes persones, especialment la de les dones. Amb aquesta producció escoltem i acompanyem a dues treballadores de la fàbrica de telers d’una colònia de les milers que hi havia per tota Catalunya. Ubicada al costat dels riu, per fer servir l’energia hidràulica mitjançant turbines, al voltant de la fàbrica els “amos” construïen la colònia, que no deixava de ser una petita ciutat on vivien les persones que treballaven a la fàbrica i les seves famílies. Perquè […]

Juan Mayorga lleva al teatro su discurso de ingreso a la Real Academia Española de la Lengua (RAE). Un discurso transformado en un monólogo con cierto tono humorístico y perfectamente acogido por la actriz Blanca Portillo. Silencio es una reflexión sobre el propio silencio, valga la redundancia, con referencias literarias como William Shakespeare, Federico García Lorca, Woyzeck, Calderón de la Barca… Sin duda una oda a la literatura y al valor de la lengua. Esta representación además de tener un carácter filosófico y reflexivo, no deja de lado el humor que se va colando por toda la representación haciendo que el tiempo en la butaca vuele aún más si cabe. Blanca Portillo está agotando las entradas del Español haciendo que […]

La Víctor C. és un espectacle basat en els llibres “Tots els contes” i “Mosaics”. És un muntatge teatral dirigit per Carme Portacelli en el que la protagonista des del llit i acompanyada de la seva germana Amèlia va explicant retalls de la seva vida a través de les converses amb ella i un estudiant de periodisme. Tot i que era reservada i discreta, les respostes al periodista son iròniques i esmunyedisses. Ella mateixa es defineix com una aficionada, una pobra dona al llit. La Víctor català ha estat sempre una figura misteriosa de qui se sap ben poc. No s’ha trobat una biografia detallada, no hi ha imatges tot i que va morir a l’any 66 quan les fotografies […]

Sota la direcció de Xavi Buxeda, Qui estigui lliure és la història de tres amics, interpretats per Nil Cardoner, Paula Jornet i Pau Escobar. La seva amistat es veu interferida per l’homofòbia, la identitat de gènere i la condició de classe, que tot sovint queda aïllada de l’equació. L’obra qüestiona l’origen de la violència, el valor i la mesura de les ferides passades, l’odi a l’alteritat i la capacitat de comprensió en contraposició al perdó. Series capaç d’amagar els errors més grans dels teus amics per no sentir-te sol? Per què tot allò que els hi vas perdonar llavors, avui, ja no ho perdonaries? Com sempre, el primer dia de funció al teatre Aurora fem un petit col·loqui amb els […]

No deixa de ser notícia el creixement d’agressions homòfobes en els darrers anys. El més preocupant és que, el número d’agressions va en augment any rere any, quan semblava que el fet d’orientació, identitat o expressió de gènere, havia fet un gran pas endavant. Des de la seva creació, al 2009, la companyia Los Genios Locos s’ha dedicat a fer visible aquests problemes en els que s’enfronta el col·lectiu LGTBIQ+, amb la finalitat de conscienciar i sensibilitzar als espectadors. “Cop de gràcia” és una proposta amb dramatúrgia i direcció de Joan Ramon Gironès, que ens convida a reflexionar sobre alguns dels problemes amb que s’enfronten aquestes persones. A través de les diferents històries dels quatre protagonistes d’aquesta obra, la Gemma, […]

Comèdia representada arreu durant gairebé 30 anys, és un valor segur per a aconseguir que el públic rigui irremeiablement amb el ritme frenètic que té el text durant tota la producció. I, potser, aquest ritme és el que salva especialment aquesta versió de l’obra. La trama és coneguda, un dels protagonistes forma part d’un grup d’amics que cada setmana organitzen un sopar on conviden a una persona idiota, o el que ells consideren com a tal. I la vetllada consisteix en riure-se’n d’aquest idiota. Hi ha una espècie de competició per aconseguir el campió de tots. La història que se’ns narra en el text comença quan el protagonista té un atac de lumbago i no pot anar al sopar, però […]

La teva feina és un espai de llibertat per a tu? Aquesta pregunta que sembla innocent amaga una reflexió bastant interessant sobre què es per a cada individu la llibertat i quin és l’espai que ocupa i dirigeix la feina en la seva vida. Tot comença amb la Maude, una periodista autònoma que no pot abastar tots els articles que té en marxa per aconseguir el que ella s’ha establert com a prioritari: una carrera rellevant. I mentre li va preguntant a la gent que entrevista si la feina d’aquests li aporten llibertat, no s’adona que potser s’hauria de fer aquesta pregunta a sí mateixa. Amb aquesta reflexió de fons, i sobre el pes que li donem a cada aspecte […]

No és fàcil enfocar en to de comèdia una situació tan dramàtica com la que presenta Monopoli, però el text de Mar Monegal, guanyador del desè Combat de Dramatúrgia del Temporada Alta 2020, ho aconsegueix. La identificació amb els personatges i l’empatia que generen, perquè són molts els que s’hi poden reconèixer en major o menor grau, són la clau de l’èxit d’aquest muntatge codirigit per la mateixa autora i Josep Galindo. Amb una menció especial també per a l’audiovisual que acompanya, il·lustra i fa encara més dinàmica la funció. La Montse i el Pol, la parella protagonista, exemplifiquen perfectament les il·lusions, les expectatives i les pors de les generacions que ara ronden els quaranta anys i que, tal com […]

La coneguda obra del dramaturg francès Francis Veber torna a cartellera després de més de vint anys de la seva primera representació a la ciutat comtal. Les expectatives són altes davant el retorn d’aquesta aclamada comèdia, però el muntatge dirigit per Pep Anton Gómez les satisfà, o això semblen dir les constants riallades al pati de butaques. Diàlegs frenètics que salten d’un gag a l’altre, situacions que travessen el disbarat, un elenc de cinc personatges oposats entre si i una mica de slapstick semblen ser la fórmula de l’èxit per a aquesta eterna comèdia. Cal destacar la increïble interpretació d’Artur Busquets, l’idiota convidat de la nit que omple l’escenari amb la seva poca traça, bona voluntat i tendresa. Paco Mir, […]

Aquest cop descobrim una sala petita al costat d’Urquinaona. La Sala Ars, on he vist l’obra COP DE GRÀCIA. Una proposta en petit format de la companyia “Los Genios Locos” que vol impulsar la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+ amb les arts escèniques. “Cop de Gràcia” va ser una de les obres seleccionades per ser inclòs en el centre Civic El Sortidor de Barcelona dintre del programa de suport de les arts escèniques “Balandra”. Joan Ramón Gironès, director i dramaturg de l’obra, ens presenta 3 tipus de violencia cap el col·lectiu LGTBIQ+. Violència verbal, violació/abús sexual i homnofòbia. Aquesta obra possiblement no disposa d’una gran escenografia, tampoc li cal. Tot recau en els actors, el text i les seves interpretacions; amb […]

Monopoli és com un d’aquells simulacres de micropisos que es poden veure a l’interior de qualsevol botiga Ikea. En un espai de dimensions mínimes, s’hi conjuguen, amb destresa i enginy, tots els elements necessaris per construir una vida. Tot, aprofitant fins al més mínim raconet, i sense que en falti cap detall. Un Tetris on cadascuna de les peces forma part d’un magnífic dispositiu dramatúrgic que funciona —i entreté— a la perfecció. L’obra, que es pot veure aquests dies a la Sala Atrium, posa en escena el text guanyador del X Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020, escrit per Mar Monegal, qui també en signa la direcció, a quatre mans, amb Josep Galindo. Les interpretacions de l’Eduard Buch i […]

Antoine és un musical dels anomenats “de gran format” que transmet la proximitat i fins i tot humilitat dels “de petit format”. Encara que pel cartell pugui enganyar no és la història del Petit Príncep (EPP). Bé, sí, però LA SEVA història… lligada a la del seu creador, Antoine de Saint Exupéry, que amb EP ens recorda que en oblidar el nen que portem a dins perdem la nostra essència. Ignasi Vidal (El Pla) ha aconseguit crear una obra complexa que arriba a l’espectador sense semblar-ho, amb equilibri entre la biografia (no exhaustiva i més aviat positiva) i la translació a escena del llibre, amb un notable disseny de producció i repartiment. La proposta s’estructura a través de nombrosos salts […]

Con referencias a Jon Cage, Antígona, La casa de Bernarda Alba, Woyzeck, El gran Inquisidor, La vida es sueño o Tres hermanas, y con el broche de oro para el cierre de Hamlet, la obra Silencio parece, sin duda, una de las claves que vertebra esta temporada de teatro, que roza ya su ecuador. La obra es un monólogo grandioso, interpretado con una inigualable perfección por Blanca Portillo, que sabe llenar sin carencias ni dudas, nada más y nada menos, que el escenario de la sala principal del Teatro Español. Sin grandilocuencias, con una generosidad y naturalidad infinitas, el tándem que ejecuta de la mano del dramaturgo y director de la pieza, Juan Mayorga, roza la perfección en sus 100 […]

Nit d’estrena a la Sala Atrium. Aquesta vegada un text que va guanyar al Combat de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020. Amb dos actors Sara Espígul i Edu Buch que presenten dos personatges vulnerables, com tants altres, per culpa del capitalisme. Mar Monegal ja ens va regalar una comèdia (Ramón) que ens parlava sobre la vida amb un punt d’humor. Ara ha agafat l’antic joc del Monopoli per contar-nos la maleïda llei del capitalisme. Amb un tauler, uns daus, unes fitxes, cartes, cases, hotels i la maleïda “Carta de la Comunitat” ens endinsem en un joc que donarà moltes voltes a la parella protagonista. Els dos jugadors voldran formar el monopoli de l’oferta i demanda en aquest senzill joc, però […]