Recomanacions

Este clásico de Jean Genet aborda como tema central el conflicto de clases, al relatar la vida de dos criadas bajo el yugo de una señora autoritaria. Si vamos más allá, sin embargo, veremos que se trata de un conflicto identitario. En el primer acto descubrimos a estas dos criadas jugando a su habitual ceremonia en la que Claire interpreta a la señora y Solange interpreta a Claire. Un perverso juego entre realidad y ficción donde las identidades se intercambian y se fusionan. Las criadas discuten entre ellas mostrándonos su conflicto interno, como si de la misma persona se tratara. Una quiere ser como la señora y agradece que les haya dado trabajo durante tanto tiempo, la otra sencillamente la […]

“Shhht!!”, mana callar Renato Carosone quan s’apaguen els llums a la Biblioteca de Catalunya. El músic napolità tenia aquesta original manera de començar les seves cançons humorístiques. “Canta Napoli matrimoniale”: sona la música alegre que et transporta a una controvertida nit de noces en una casa burgesa del sud d’Itàlia. Clara Segura brilla com a Filumena Marturano, la protagonista de la comèdia més popular d’Eduardo de Filippo (1900-1984), paper que també va interpretar la Sophia Loren a la memorable adaptació cinematogràfica Matrimoni a la italiana (1964) acompanyada de Marcello Mastroianni. Marturano és una prostituta que, després de 25 anys emparellada i convivint amb el ric i promiscu Domenico Soriano, ordeix un pla per casar-se amb ell davant la seva negativa […]

Sol Picó va crear la seva pròpia companyia professional de dansa contemporània al 1994. Des de llavors no ha parat d’acumular premis i guardons entre els que destaquem el Premi Nacional de Dansa al 2016 en la modalitat de creació i coreografia i la Creu de Sant Jordi. “Malditas plumas” es va estrenar a Castellò al 2020 i enguany es presenta al Festival Grec. Gràcies a TNC digital hem tingut el privilegi de veure-ho abans de la presentació oficial. Com totes les obres de Sol Picó, “Malditas plumas” està carregada de simbolismes. Les plomes han estat l’element decoratiu de les vedettes del cabaret i Can-Can. I aquest és el rerefons de l’obra. Una artista de cabaret que aspira a ser […]

Era inevitable que, tard o d’hora, acabés sortint una obra de teatre amb temes com l’atemptat de Les Rambles, el referèndum de l’1 d’octubre, la fallida declaració d’independència, l’aplicació del 155, les sentències del procés, etc. I què millor que explicar-ho a partir d’una família anònima que, com tantes d’altres, va ser espectadora i a la vegada part activa de tot el que va succeir. L’obra recorre a cinc fets puntuals que van sacsejar-nos a tots, i no dubta en posar sobre la taula opinions diverses i punts de vista contraposats. A vegades es força una mica la màquina perquè apareguin totes les dades i tots els arguments, però en general la peça flueix amb naturalitat… especialment quan els fets […]

Hauríem de remuntar-nos al 2013 per situar-nos en el naixement d’un musical de petit format que poc després va créixer en producció, que més tard va ser fins i tot una pel·lícula, i que actualment és un fenomen que es viu com si fos un gran concert amb famosos rostres televisius. La llamada és una mica menys que un musical i molt més que una obra de teatre; sempre ha tingut vocació d’espectacle i en això hi tenen molt a veure els seus creadors –Javier Calvo i Javier Ambrosi-, dos joves polifacètics que tenen molt clar el seu estil i els seus propòsits artístics. Les seves propostes (en teatre, cinema o televisió) poden agradar més o menys, però ningú els […]

L’autor argentí Javier Daulte, qui ja va captivar al públic català amb propostes com 4D Òptic, Automàtics, La Felicitat o Com pot ser que t’estimi tant, torna amb la seva cinquena obra, aquesta vegada dirigida per David Teixidó. Carnicera es situa en un escorxador on una treballadora solitària xerra amb una presència misteriosa que no acabem de saber si és part de la seva imaginació, un gat juganer o un perillós terrorista. En qualsevol cas, l’obra comença amb aires de comèdia absurda per anar endinsant-nos en un interessant thriller conspiranoic on altres personatges irrompen, literalment, en escena. Es nota que l’obra ha estat escrita en pandèmia, ja que es situa en un context de paranoia que ens ressona, on la […]

El segle XIX va ser l’explosió del romanticisme i la vida bohèmia va ser un dels temes estrella de molts autors. Henry Murger va publicar a la revista “Le Corsaire Satan” al 1844 “Scènes de la vie de bohème”, novel·la per entregues d’on el guionista de Pucini va treure tots els personatges i la història de la Bohème. És de destacar però, que la novel·la de Murger no acabava amb la mort de Mimí. Les heroïnes de les òperes de Pucini poden ser dolces i delicades (Mimí, Madama Butterfly) o cruels com Turandot. Hi ha qui ha donat explicacions psicoanalítiques a la personalització d’aquestes heroïnes. El cert és que la Bohème és una de les peces més representades de la […]

Aquesta setmana he anat a la Sala Atrium a veure “M’hauríeu de pagar” una obra amb tres veus, tres personatges, tres històries amb un element en comú. He de dir que un dels personatges el reparteixen entre Francesc Cuéllar i Carles Roig, jo vaig veure l’actuació de Carles Roig, Primer vam veure a l’Àurea Márquez que ens explicava el seu testimoni. Ella és una guia d’art i davant d’un grup de visita a un museu ens comença a explicar petites històries que en determinats moments ens va fer riure una estona, però que veiem que aquest personatge patia i que volia explicar-nos la seva soledat. Les seves experiències van divagant i retrobant en un mateix moment. Juga amb nosaltres, amb […]

L’art que ens va deixar l’artista neerlandès Vincent Van Gogh hauria de ser considerat la vuitena meravella del món. El que pretén Jaume Garcia, interpretant les reflexions escrites per Ever Blanchet després de plasmar l’essència de les cartes de Van Gogh a Theo, és idolatrar l’estil de vida i els pensaments de l’artista lluitant dia a dia contra les ganes de viure i les ganes de fer art. Vincent Van Gogh és dels artistes més estudiats en la història de l’art, és per això que el repte que assoleix Jaume Garcia és encara més gran. Arriscant-se a caure en errors que els més saberuts de l’art podrien retreure. Des del primer moment l’actor ens deixa clar que serà ell mateix, […]

“Alguns dies d’ahir” del dramaturg Jordi Casanovas, sorgeix de la necessitat d’explicar, o si més no d’intentar comprendre, tots els fets esdevinguts a Catalunya durant els mesos d’abans i després del procés independentista català. Uns fets que han marcat el debat social i polític català d’ençà juny de 2010 fins el dia d’avui. L’obra de Jordi Casanovas és un reflex molt ben aconseguit del que vam viure moltes famílies catalanes, que va des de la il·lusió a la decepció. La Rosa, el Jaume i els seus fi­lls, la Laura i el Jofre són la família protagonista d’aquesta història. Són personatges ficticis, però el que ens relaten és del tot real. Jordi Casanovas s’ha basat en nombrosos testimonis, i en la […]

Banlieu és una paraula francesa que serveix per definir l’extraradi o la perifèria de les grans ciutats. I si Àlex Ollé ha decidit actualitzar el drama de Rodolfo i Mimí i portar-lo al segle XXI estava clar que havia de canviar la ubicació, perquè Montmartre no és precisament un barri que puguin permetre’s els artistes bohemis. El canvi d’època, tot s’ha de dir, funciona força bé. Sempre hi ha el difícil encaix amb el que es diu i amb parts de l’argument -avui en dia no concebem un enamorament instantani com el de la parella protagonista- però en general el resultat és plausible. El primer i l’últim acte, amb l’eixam de pisos al fons, funcionen com hauria de ser. L’escenografia […]

Aquesta no és una obra més de Denise Duncan, una autora que forma part del col·lectiu Tinta Negra per a la defensa de la diversitat racial a l’escena i que és autora d’obres com Negrata de merda. Quan un entra al teatre ja s’adona de que és una obra ambiciosa, almenys formalment. Després, un cop començat el periple vital del boxejador Jack Johnson, ja veiem que també és ambiciosa des del punt de vista estructural i conceptual. El gran combate ens parla de racisme, però també de llibertat i de saber trobar el teu lloc al món. I ho fa a través de la vida de Johnson, que va causar diversos escàndols als Estats Units de principis del segle XX […]

Benvingut el Rossini Opera festival produït per l’Òpera de Cambra de Barcelona. Entre el 8 i el 17 de juny es representen dues òperes (La scala di seta i L’occasione fa il ladro), un taller (l’Òpera bufa de Rossini), una conferència (Rossini al Romea amb Ramon), un col·loqui (Rossini in viva voce) i un recital (Rossiniana amb Serena Sáenz, Carles Pachón i Anna Crexells. És tot un esdeveniment que cal aprofitar. Rossini va ser un compositor pont entre finals del s XVIII i principis del XIX, entre les formes de l’òpera còmica/sèria el melodrama del S XIX. Era un moment en el que s’anava desdibuixant l’època dels castrati la qual cosa desagradava a Rossini que tenia una gran admiració per […]

Tothom sap que el safrà és dels ingredients més cars que hi ha actualment. Com la gran majoria dels ingredients més valuosos (carn de Kobe, bolet Matsutake, meló Yubari…) ens arriben de la part oriental del planeta. Ells podran presumir d’ingredients, però a nosaltres ens toca lluir el talent artístic. Aquestes dues bèsties del show business (Luara Mateu i Joan Grivé) estan cultivades a la nostra terra i en aquest nou espectacle juguen a casa, al Circ Cric. L’espectacle “Or roig (Brins de safrà)” és una expedició marítima a la recerca de l’ingredient secret per donar-li gust a un arròs cuinat in situ que serà devorat pels mateixos espectadors. Luara Mateu, filla del gran conegut i estimat Tortell Poltrona, des […]

A mode de representació concentrada en 60 minuts, com si es tractés d’un esquetx còmic allargat, aquesta obra es presenta com una alenada d’aire fresc. Divertida i sense gaires pretensions, Lolita Flores i Luis Mottola es presenten davant el públic amb ganes de treure un somriure i, fins i tot, algun riure a boca plena. Ángela és un àngel que es presenta a l’ascensor que agafa Marcelo per impedir que porti a terme el que té al seu pensament. Sense desvetllar gaire, ell es presenta com un pobre home que no té res a perdre, sense objectius i sense ganes de continuar lluitant. Ángela intentarà fer-li veure que encara pot canviar el seu futur. Com? Això ho heu de descobrir […]