Recomanacions

Aquesta obra compta amb tots els ingredients necessaris per assegurar una bona comèdia sobre l’escenari. D’una banda, tenim dos personatges oposats que generen un contrast còmic constant. D’altra banda, tenim una premissa que emfatitza el conflicte i la urgència entre tots dos; dos personatges desconeguts es veuen tancats en un ascensor. I finalment, però no per això menys important sinó tot el contrari, tenim a Lolita. Diva on n’hi hagi, aquesta dona és capaç de conduir l’espectacle i assegurar les riallades amb la seva mera presència i desimboltura. La primera meitat de l’espectacle funciona a la perfecció per totes aquestes raons. La segona part, no obstant això, pren una direcció una mica rocambolesca que no compleix amb les expectatives generades. […]

Ricard III és un personatge recurrent, d’aquells que no ens cansem mai de veure dalt d’un escenari. Fa uns anys vam descobrir a un adolescent que jugava amb el rei shakespearià a la molt recordada Ricard de 3r, i ara és un actor de repartiment el que obté la gran oportunitat d’encarnar al personatge en una producció molt accidentada. A través del monòleg coneixerem les trifulgues amb els altres actors, la mala relació amb el director, els desastrosos assajos, etc. I tot això puntejat pels meravellosos versos del bard d’Avon, segurament dels més durs de tota la seva obra. Darrera d’aquesta petita joia hi ha el dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón, que vam descobrir fa uns anys al TNC […]

Hi ha personatges que acaben essent senyera d’algun moviment o d’alguna causa a reivindicar, però normalment són persones que no van ser conscients en el seu moment d’aquest paper ni de la seva simbologia. José Pérez Ocaña, més conegut com a Ocaña, va ser un d’aquests casos. La seva forma de ser, el seu art explosiu, la seva influència en una Barcelona grisa que just començava a despertar i la seva trajectòria vital -amb un final digne de les grans llegendes- van ser suficients per dotar-lo de l’aura de llibertat i desafiament que encara avui se li atribueix. També va tenir alguna cosa a veure l’encertat i oportú documental de Ventura Pons, així com algunes influents amistats (Copi, Nazario, etc.) […]

Jessica Walker no deixa de sorprendre’ns amb les seves reinvencions escèniques, les seves reinterpretacions d’autors i fets històrics, i una manera íntima i personal d’entendre el teatre. Un teatre artesanal i espiritual, d’extrems i profunditat. Un teatre únic a Barcelona, que té el seu temple: la Sala Teatro Laboratorio, al bell mig de l’Eixample esquerre de Barcelona. La seva darrera proposta és un collage/cabaret/spin-off al voltant de la vida de Shakespeare i alguns dels seus personatges més cèlebres. Al llarg de dues hores, coneixem alguns passatges de la vida de l’autor teatral per excel·lència i també d’algunes de les seves creacions més mítiques, no pas a través dels diàlegs acrobàtics escrits pel bard, sinó d’una capbussada dins dels mons interns […]

Hem assistit avui a un espectacle cuidat fins a l’últim detall la qual cosa m’ha permès deixar-me anar i introduir-me sense fer cap esforç en el món de sensacions visuals i acústiques que m’oferien. Quan la presentació, la música i la interpretació són impecables et transporten a emocions indescriptibles. És difícil parlar per separat de tot el que he vist perquè el conjunt és magnífic. La idea original és d’Estefania Porqueras i també n’és la directora artística i l’autora de les coreografies. L’acompanyen ballant Clara Martínez i Fabian Schneider. És un claqué que prové del tap americà, amb postures relaxades, tenses o violentes segons el tema y utilitzant tot el cos en un moviment constant creant uns diàlegs a dos […]

Crec que es tracta d’una proposta arriscada, interessant i difícil d’entendre de primeres . Personalment no em va desagradar, però tampoc em va entusiasmar. Haig de reconèixer que en alguns moments em va ser fins hi tot difícil de seguir. Tampoc estic del tot segura si el que vaig entendre és el que realment ens vol transmetre Caryl Churchill, la dramaturga d’aquesta peça. Una peça que passa del realisme al surrealisme i de l’absurd a l’expressionisme en qüestió de minuts, trets característics d’aquesta dramaturga, considerada com una de les veus més experimentals de la dramatúrgia anglesa. És una obra teatral molt particular, plena de contradiccions. És una obra que experimenta amb el llenguatge i amb els sentits. El text es […]

Caryl Churchill, autora anglesa contemporània, injustament poc coneguda a casa nostra, serà a partir d’ara un referent teatral a Catalunya. Planteja una situació apocalíptica que no és res més que la descripció d’una realitat catastròfica a la que assistim de manera impertorbable des de la comoditat i la llunyania sense voler saber, ni jutjar ni participar-hi. Davant de notícies esgarrifoses com la destrucció del planeta, guerres, crims, abusos, injustícies… continuem prenent el te. És la bufetada del contrast el que provoca i transforma, és el gran sentit del teatre que mou, commou i t’obliga a pensar. Una vida quotidiana, una conversa habitual entre tres amigues d’edat madura es veu interrompuda per la descripció dels pitjors desastres que estan succeint al […]

L’atemptat a la Sala Bataclan i a altres indrets de París la nit del 13 de novembre de 2015, la por irracional i la islamofòbia, les angoixes personals, el racisme pur i dur, la soledat… Puertas abiertas ens ofereix un mostrari de temes prou interessants que, malgrat tot, no acaben de resultar versemblants ni del tot creïbles. No sabria dir si es deu només al text, o bé si és culpa d’una posada en escena excessivament arriscada i poc orgànica. En aquest sentit, no em sembla malament que s’aposti per una certa abstracció… tot i que el modern cub escenogràfic amb projeccions acaba resultant una pensada estrambòtica i no pas un element que ajudi a la trama, ni a la […]

Quan vaig saber que s’anava a estrenar ‘Esperant Godot’ vaig decidir immediatament que volia veure-la. No sabia de què anava ni de qui era, però sabia que era una obra important dins el món de la interpretació. Ahir a la nit vaig descobrir el perquè. No faré una reflexió superprofunda de l’obra perquè, sincerament, l’argument (si és que existeix) és el menys atractiu. Dos homes indigents esperen al costat de les vies de tren l’arribada d’un tal Godot, a qui ni tan sols coneixen, però que ha promès donar-los sostre i menjar. Mentre esperen la seva arribada (com Pepe Isbert esperant el senyor Marshall) xerren sobre el bé i el mal. Dos personatges passen per allà de camí a una […]

Enric! Enric! I una mà que s’enlaira i saluda. Som capaços de canviar els nostres codis de comunicació habituals per adaptar-los a persones que en tenen uns altres? La diversitat funcional a escena per apropar realitats que potser no tenim en el nostre dia a dia. La companyia dels Pirates ens mostra a partir de les seues pròpies vivències com a companyia i, concretament de les del seu escenògraf, Enric Romaní, com és la vida d’una persona que pateix sordesa des de petit. Una obra senzilla però completa, ja que hi ha text, cançó, moviment, projeccions amb fotos i testimonis de l’entorn de l’Enric,…Un mix de diferents disciplines per arribar a comunicar, al seu temps, el que volen fer arribar […]

Segons es testimonia a Cartes a Theo, la vida de Vicent Van Gogh va estar plena d’alts i baixos. Sobre un d’ells, l’entrada a un manicomi del cèlebre pintor, ha volgut posar èmfasis Moreno Bernardi. El director ha bolcat el seu segell característic -gesticulació i parla ben marcada, atmosfera onírica i densa- en el text del dramaturg italià Stefano Massini, L’olor eixordadora del blanc. El punt de partida d’aquest text, el qual dona nom a l’obra, és la visita de Theo Van Gogh al seu germà Vincent al sanatori. No obstant, cal malfiar-se de les nostres percepcions. Què veu? Amb qui parla Vicent Van Gogh? Tal i com plantejava el filòsof Descartes: i si ens enganyen els sentits? I si […]

El que fan Moreno Bernardi i la seva troupe aquests dies al Teatre Akadèmia és d’una altra galàxia. S’entén, després de llegir una mica sobre el creador: artista multidisciplinar que inicia la seva carrera com a ballarí i coreògraf, i desenvolupa el seu treball teatral a partir d’una rigorosa anàlisi gestual de cadascuna de les accions que formen la peça. El seu procés s’intueix minuciós, carregat d’investigació i reflexió, d’amor per l’artesania precisa, a l’hora que innovadora i reveladora. Un treball pel qual ha rebut diversos reconeixements a nivell internacional. El seu pensament i filosofia són també objecte d’estudi a universitats i centres de formació de tota Europa. L’olor eixordadora del blanc és la seva darrera proposta, que parteix de […]

Los cinéfilos dicen que las mejores películas de la historia son aquellas que han sido encarnadas por actores afines a sus personajes. Entonces pues, como apunta este anunciado, nada como una mente obsesiva para meterse en la piel de Drácula o un hombre endiosado para interpretar a Ricardo III. Aunque mi pregunta es: ¿Cómo debe ser verdaderamente el actor que interpreta el personaje narcisista que tiene el papel de Rey Lear en la obra Shakespeare y compañía?. Shakespeare y compañía es obra teatralizada que representa, a su vez, los dramas y tragedias del gran dramaturgo inglés. Aunque, si queremos ser precisos debemos atender a la pregunta que Jessica Walker, su directora, lanza retóricamente al espectador. ¿Es una obra de Shakespeare […]

En esta ocasión sabía lo que iba a ver al teatro, ya que vi el teaser trailer de la obra y me llamó poderosamente la atención. Entré en la sala 1 de los Teatros Luchana y me quedé prendada de la escenografía de la obra; se me quedó una sonrisa bobalicona en la cara de lo bonito, elegante que estaba todo y eso que no había empezado la función. Al dar comienzo la obra es verdad que me descolocó un poco y no sabía muy bien por dónde iba a ir el texto, pero una vez que empiezan a contar sus historias y sin narrador, me lo pasé pipa. Sin pelos en la lengua, con un humor muy mordaz, muy […]

Fariña és un llibre publicat l’any 2015 que denuncia el narcotràfic a Galícia. Escrit pel periodista Nacho Carretero, va ser enretirat de la venda comercial el maig del 2018, per ordre judicial, després de vendre més de 30.000 exemplars. Tres mesos més tard, tornava a ser a les llibreries. Aquell mateix any, s’estrenava una sèrie amb el mateix títol i les vendes del llibre tocaven el sostre dels 100.000 exemplars. Fariña (farina en gallec) és el nom amb el qual es coneix la cocaïna a Galícia. El llibre descriu la història recent de tràfic de tabac, posteriorment haixix i, més tard, cocaïna, des dels anys 80 fins a l’actualitat en aquesta comunitat autònoma del regne d’Espanya. L’obra que podem veure […]