Recomanacions

En realitat, Infern és un work in progress, un treball inacabat i en constant evolució que formarà part d’un tot més gran. Es tracta d’una de les tres parts que integraran el tríptic The garden, basat en la pintura El jardí de les delícies, d’El Bosco. La companyia La Taimada, que treballa sovint amb imatges potents i ambients tensos, presenta ara l’aperitiu d’un projecte ambiciós, diferent i provocatiu. De fet, Infern comença amb una llarga escena on només hi intervenen la música i la il·luminació, per seguir després amb repeticions, sèries que semblen no tenir fi i una curiosa cerimònia litúrgica que precedeix un final eixordador, crispat, molt potent. El millor d’aquest treball és l’ambient que han creat Olga Álvarez […]

Chaska Mori és la directora, creadora i actriu de “El apellido empieza conmigo” una obra unipersonal i autobiogràfica que commou i obliga a pensar. Mentre el públic s’acomoda, Chaska té a les mans un acordió que no canta sinó que sospira o respira com si volgués demanar calma o treure tensió d’una historia que està a punt de començar. Aquesta peça, com moltes altres per motius coneguts per tothom, s’havia d’estrenar al Grec del 20. La intenció inicial de l’autora era fer una pel·lícula del material aconseguit en la recerca de la història de la seva família. Se li va interposar pel mig tota una llarga lluita judicial per recuperar un terreny que havia comprat amb diners de l’herència del […]

Qui digui que té o ha tingut una relació de parella fàcil, menteix. És així. Una relació entre persones és complexa, però en una parella els matisos marquen cada pas, encara que no ho sembli. El “nosaltres” no pot existir sense un “tu” i un “jo” diferenciats. Aquesta és la premissa que reflexiona aquesta obra, amb una Emma Arquillué i un Pablo Macho que desprenen cada sentiment que senten els seus personatges en cada fase de la seva relació. Ens fan partícips dels seus dubtes, les seves pors i neguits i, també del seu amor. L’inici deixa una mica descol·locada a l’espectadora que, amb un escenari ple de flors veu a dues persones, que són parella, que estan de costat […]

El títol d’aquest espectacle ja transmet senyals de que la literalitat no forma part de les pretensions d’aquesta companyia. Laboratorios Washla (o hay que matar a papá) és un espectacle molt argentí. Per l’artesanalitat, la potència escènica, la capacitat de sorpresa i per un twist ben mesurat de caos i bogeria. Primera proposta de la companyia Del otro lado, que cristal·litza després d’un procés de creació col·lectiva desenvolupat al llarg de gairebé un any en el que es troben regularment amb la intenció d’entrenar-se, preguntar-se, investigar-se i parlar de ciència, d’economia, d’història, del planeta i de l’apocalipsi que, probablement, ens ve a sobre. El primer resultat d’aquesta alquímia singular és l’obra que aquesta setmana tanca files a la Sala Fénix. […]

Shakespeare y compañía” és el sèptim muntatge de la companyia Laboratorio Teatro. Es tracta d’una proposta que ens apropa a la vida i obra de William Shakespeare, a la vegada que ret un homenatge a l’ofici d’actor. En aquesta ocasió, la companyia Laboratorio Teatro ha situat el muntatge principalment al Londres de 1599, any en que es va crear la companyia Lord Chamberlain’s Men, i en segon terme a l’època actual. Mitjançant el metateatre han creat un pont d’unió entre totes dues èpoques i companyies. Teatre dins del teatre. 1599 i 2021. William Shakespeare i Jessica Walker. Lord Chamberlain’s Men i la companyia Laboratorio Teatro. The Globe i l’espai escènic de Laboratorio Teatro. Es tracta d’una proposta molt interessant tant […]

Entre 1932 i 1953 Anaïs Nin va mantenir una llarga correspondència amb l’escriptor Henry Miller amb qui va viure una relació més que tempestuosa de la qual Los Prometidos en van fer una obra de teatre que es va estrenar a la Badabadoc al setembre del 2017 i que continua en cartell. Enguany farà 4 anys que aquesta deliciosa peça es passeja per diferents teatres. Ha tingut unes crítiques molt favorables i ha estat altament recomanada per espectadors i col·laboradors de diversos portals teatrals. No caldria dir res més. Però vull afegir-me als elogiosos comentaris publicats fins ara. Ha estat una sorpresa molt agradable trobar-nos en un carreró al voltants del Mercat de Sant Antoni, un lloc amb molt de […]

Què podria anar malament d’un cap de setmana per desconnectar de tres amics a una casa rural? Tot fa pensar que passaran uns grans dies i podran reforçar el vincle entre ells. A poc a poc van sortint els pensaments i les actituds més amagades de cadascun i mostren la seva cara més fosca. De la mateixa manera que es va enfosquint el dia i l’interior de la casa es va tenyint de la llum de l’escletxa de la paret. L’espectacle ens presenta a tres personatges molt meticulosos, amb les seves rutines marcades i que s’irriten fàcilment quan es trenquen. Fet indispensable pel transcurs de l’obra. En un muntatge on els salts temporals estan més presents que mai, els tres […]

Després de les anteriors visites a Laboratorio Teatro, tornem aquest cop per a veure la nova proposta Shakespeare y compañia. Aquest és el setè muntatge de la companyia. La proposta sembla fàcil, Acompanyar a l’espectador durant el recorregut de la vida del dramaturg William Shakespeare i la companyia Lord Chamberlain’s Men al Londres de 1600 en el teatre The Globe.Com en anteriors cops, la proposta a més d’arriscada t’apropa al mite del dramaturg més conegut per les seves obres i a vegades desconegut en la seva vida. Entrem sense problema amb aquest pacte que ens proposa la companyia per endinsar-nos en el dramaturg (tant en les seves obres, la relació amb altres contemporanis, la companyia i la seva vida privada).S’ha […]

Destination Moon és un drama distòpic que vol parlar del model econòmic actual, de l’excés al que ens aboca el capitalisme, de la precarietat laboral, de la identitat de l’individu dins la societat de consum, de la dificultat de la cultura per sobreviure en aquest paradigma neoliberal i socioeconòmic, del canvi climàtic, del les relacions familiars, de la dependència respecte a aquells que ens estimem, de la petitesa de l’individu davant la grandesa de l’existència, de la felicitat, de la malaltia, de la mort… Això és només un breu extracte del programa/sinopsi que se’ns ofereix com a complement de l’obra. Una obra que vol abordar molts temes. Potser, segons la meva humil opinió, massa temes. Temes grans, complexes i profunds. […]

Chaska Mori és una dramaturga, directora i productora peruana que veu com la mort del seu pare desencadena tota una sèrie d’esdeveniments que la porten de retorn al seu país i la converteixen en protagonista del seu propi documental. La història comença amb un terreny que rep en herència, prop del mar, a Lima. Un petit terreny que la fa marxar d’Espanya per enfrontar-se a les clavegueres socials, judicials i polítiques del seu país. La peça de teatre documental ens explica el seu periple de més de quatre anys relacionant-se amb advocats, fiscals, policies i matons amb l’objectiu de recuperar el terreny heretat, que es troba okupat per un grup de delinqüents. Una aventura que la porta a descobrir la […]

Hi ha musicals de petit format que a vegades passen de puntetes, quasi d’amagat, però que deixen un gran record en els espectadors. Esperem que La vida en pedazos tingui un recorregut més ampli i el reconeixement que es mereix. Es tracta d’una trama aparentment senzilla, quotidiana, que s’endinsa dins del perillós terreny de les depressions i els secrets familiars, una mica a l’estil de musicals de referència com Next to normal o Fun Home. La història segueix la vida d’una dona a la que el marit va deixar per una altra, sumint-la en una profunda crisi de la que no pot, ni sembla vulgui, sortir. Els fills, des de punts de vista oposats, intentaran salvar la situació i sobreviure […]

D’ara endavant seguirem a la Companyia de teatre argentí “Del otro lado” desconeguda per nosaltres fins ara i que ens ha mostrat un teatre atrevit, valent, visceral, desenfadat i divertit però gens frívol. És una obra de creació col·lectiva en la que els directors/a Cóten Bustillo, Bernardo Romano i Agustina Basso han treballat conjuntament amb els actors i actrius Rodrigo Petete, Laura Mira López i Mauro Badía per regalar-nos un gran treball d’equip des de la seva creació a la posada en escena. Fa exactament 10 anys la Companyia “La Barni Teatre” va presentar: “El projecte dels bojos. Una utopia musical”. Va ser també una creació col·lectiva en la que els temes sobre la utopia van anar sorgint d’un treball […]

Les adaptacions de les novel·les i textos clàssics al teatre permeten arribar al gran públic amb la qual cosa la literatura universal es fa encara més assequible. És el cas de la novel·la: “El coronel no tiene quien le escriba”. La ploma de Garcia Márquez sap descriure molt bé el desesper, la ràbia i la impotència d’un coronel retirat que havia lluitat en una guerra imaginària per defensar el seu país i que viu en la més absoluta de les misèries esperant la paga d’una jubilació que no arriba mai. Al costat de la desesperació hi havia una resignació, una manera optimista de veure la situació, una descripció de l’amor absolut i incondicional cap a la seva dona malalta i […]

Abans no s’apaguin els llums, l’atmosfera que respira el públic assistent a la Sala Teatro Laboratorio ja fa presagiar que alguna cosa important està a punt de tenir lloc. La d’ahir em va recordar moltes nits inoblidables de teatre a Buenos Aires. Una sala petita en un carreró desconegut, un parell d’elements escenogràfics mínims, quatre focus, una platea amb trenta, quaranta cadires i un parell d’actors amb molta consciència del que van a fer. Un text contemporani, cosit amb pedaços de dramatúrgia, literatura, improvisacions i anècdotes quotidianes. Atenció, molta atenció. Intenció i energia. Amor per les paraules, pel gest, per la cultura i per les histories. El treball que ens ofereixen l’Ángela Palacios i el Carlos Martín-Peñasco —que, a més […]

Vista en el seu context i amb perspectiva, una obra com aquesta té tot el sentit del món. Si pensem en la trajectòria de Xavier Albertí com a director del TNC, iniciada amb l’estrena de Taxi que pretenia recuperar l’esperit del Paral·lel, és lògic que el seu comiat, després de 8 anys, continuï i tanqui aquesta narrativa. Això sí, ara toca fer-ho des d’una mirada més crepuscular. Han estat temps convulsos, difícils i canviants, en molts aspectes, i això es veu, en certa manera, plasmat al muntatge. Ambientada a la Barcelona dels anys 30, poc abans de la Segona República, l’obra exposa, de manera pausada i elegant, la tristesa d’un món que s’apaga, uns colors que desapareixen i una joia […]