Recomanacions

Quan la carta de presentació d’un espectacle és la demostració de resiliència d’afrontar un repte com el de deixar una feina estable i llençar-se al buit per dedicar tots els esforços a fer el que realment t’omple, ja saps que valdrà la pena. Però si a més de tot això, se li suma que coincideix amb l’inici d’una pandèmia mundial, t’assegures que riuràs de valent. Perquè la vida va d’això, d’intentar treure la part positiva, la part que ens anima a seguir lluitant d’un fet que, a priori, no ho semblaria gens. Borja Nicolau convida als espectadors a pujar al carruatge de la vida i avançar les pors pel carril de l’esquerra. I ho fa d’una manera sublim. En entrar […]

L’únic moment que ha existit des de sempre és ara, no hi ha res més, fins i tot allò que crèiem que succeïa en el passat succeïa ara, i així seguirà tota l’eternitat… De la mateixa manera que en “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, en Segis i en Daniel ens endinsen en el seu món, que també és el nostre, i ens parlen de temes de contingut filosòfic, com el dubte, la sort, la realitat, el perill, l’herència genètica, la mentida, els somnis, la vida… Ens parlen del que sembla i no és, del que no és i ho sembla. Del dubte de la vida, el d’un mateix, del aquí i del ara, i de les […]

Sóc el vent del dramaturg noruec Jon Fosse dirigida per Marc Chornet .Dos personatges sols en una barca. Parlen. D’allò que veuen. D’allò que són. Potser d’allò que eren. Potser d’allò que va passar. Potser del que està passant. Potser del que passarà.Aquest diumenge va ser el dia Mundial de la Salut Mental, i no vaig escollir millor dia per anar a veure aquesta obra de teatre. Un text que parla sobre el suïcidi d’una forma molt natural.Dos homes en un vaixell conversen sobre alguna cosa que va ocórrer, alguna cosa que va fer un dels dos. En principi no diuen res especial, van amb frases curtes i ens van introduint en el tema. Tots dos tracten de desgranar diferents […]

Per a moltes persones, amb una certa edat, aquesta producció els retornarà als anys 80 i a la pel·lícula que va donar el tret de sortida a aquest fenomen, que després es convertiria en una sèrie i finalment arribaria als teatres com a musical. Els més joves segurament han vist més d’un remake o alguna sèrie inspirada en la mateixa trama (Un paso adelante). I això és el que trobaran al teatre, la història d’uns estudiants de dansa, música i interpretació que lluitaran per entrar i graduar-se en una famosa escola d’arts de Nova York, amb entrebancs, desil·lusions, molt d’esforç i més d’una pèrdua durant el camí. Amb unes coreografies treballades al mil·límetre que volen captar les emocions i sentiments […]

Tenim tendència a exigir als musicals que es fan a casa nostra que siguin un reflex d’aquells que es fan a grans escenaris mundials com Broadway o el West End. Tenint en compte la inversió i la cultura de musicals que hi ha en aquests dos indrets, no és d’estranyar la seva dedicació, fet que aquí no es pot comparar. Dit això, aquest és un dels musicals imprescindibles de la temporada, no només per la història -àmpliament coneguda per tothom que hagi vist la pel·lícula del 2000- sinó per tot el muntatge dalt de l’escenari, la música en directe i l’espectacular interpretació de tots els infants que formen part de la producció. Recapitulem en la història: Billy és un nen […]

Primer va ser la pel·lícula d’Alan Parker (1980), dos anys més tard la famosa sèrie de televisió, i ja cap a finals de la dècada dels vuitanta arribaria la versió musical d’Steve Margoshes i Jacques Levy. De totes les versions, potser la teatral és la més fluixa. Li costa presentar els personatges, i perd tot el primer acte apuntant temes però sense aportar cap conflicte dramàtic d’interès. Ho deixa tot per a la segona part, que acaba acumulant una sèrie de trames que no poden desenvolupar-se bé i que deixen la sensació de ser una excusa per farcir els números musicals. A Barcelona ja es va fer una adaptació d’aquesta obra en el 2004, amb direcció de Ramón Ribalta i […]

Avui, Dia Mundial de la Salut Mental, vaig a veure Sóc el vent, un text de Jon Fosse, dramaturg no tan conegut a casa nostra, però de gran prestigi al seu país, Noruega, i tot el nord d’Europa. La referència al dia té a veure amb el retrat que fa Fosse de l’esperit humà. Protagonista i antagonista semblen sintetitzar-se en dues cares d’una mateixa moneda. Dues forces oposades que es necessiten i es repel·leixen, que es complementen i entren en conflicte, com el bé i el mal, l’esperança i la depressió, la malaltia i la sanitat. El mar —el món— els envolta. Un contenidor infinit, tan bell com perillós, lligat a la nostra existència de manera indefugible, tot i que […]

Fama, el musical versió d’èxit internacional, el fenomen de la cultura pop sobre la llegendària escola secundària d’arts escèniques de Nova York.Un títol inconfusible de la inoblidable franquícia de cinema i televisió, Fame The Musical. És el que passa amb algunes obres, a vegades t’agrada més el record que et porta (o el que t’explica) que el que realment veus a l’escenari. En aquest cas és el que em va passar. Vaig gaudir-ne molt durant la funció, recordant els personatges, la música, el número final. Tot i ser una funció prèvia, abans de l’estrena oficial (i que no tot estava funcionant al 100% i es va notar en alguns moments) va ser un regal en l’àmbit visual, una experiència meravellosa […]

Produïda per Versus Teatre i escrita i dirigida per Virgínia Sánchez, l’obra ens presenta la relació entre dos germans, l’Aitor (Òscar Jarque) i en Toni (Carlos Martinho), que després de cinc anys sense mantenir cap mena de contacte entre ells, es retroben per l’enterrament del seu pare. “El temps que conta” neix de la necessitat de trobar un sentit a cada instant de la nostra vida, de valorar el temps que tenim per viure-la i de la importància de la nostra existència. Durant l’hora i deu que dura l’obra descobrirem les pors i neguits de cadascun d’ells. Por al compromís, al fracàs, a estimar, a la soledat, als vincles,… Pors que finalment queden del tot resoltes dalt de l’escenari. Tot […]

Aquesta obra ja està de gira per Catalunya. Havia llegit alguna crítica i tenia por de veure una història sobre uns fets viscuts relativament recents (els atemptats de la Rambla i Ripoll, el referèndum, el 155 i les manifestacions per la sentència dels presos polítics) i que tots recordem molt bé. No em cal que m’expliquin la meva pròpia història, no cal que ens facin una interpretació quan cada u ja té la seva pròpia opinió. Però m’he refiat de l’experiència de Jordi Casanovas amb els arguments polítics i la capacitat de Ferran Utzet com a director. El tema era perillós però ells són una garantia de serietat. Ha estat una agradable sorpresa. És una història “de menjador” on es […]

Espíritu es un espectáculo de Santi Rodríguez y es tan emocionante como la vida. En un segundo todas las emociones fluyen y puedes pasar de la risa, a emocionarte y casi llorar al mismo tiempo. El monólogo está muy bien hilado y pasa de un tema a otro de manera casi orgánica o natural. Entré sin saber que me iba a encontrar (como siempre), ya que sabéis que odio leer la sinopsis y al salir lo he hecho en paz, como si me hubiese quitado un peso de encima, como si alguien (que es Santi) me hubiese dicho todas las cosas que necesitaba escuchar. Tras todo lo que hemos pasado y hemos acumulado (no sólo en dos años, sino con […]

El sisè espectacle de la Companyia Laboratorio Teatre no va de la vida de qui va ser el primer president socialista escollit democràticament a Xile — i enderrocat a trets, tres anys després per qui acabaria sent el Franco, el Mussolini o el Hitler xilè. L’espectacle va, justament, de Xile i la seva història; de tots els personatges que en van ser protagonistes, com a botxins, herois o víctimes: el mateix Pinochet, Víctor Jara, Pablo Neruda o Salvador Allende, figura sobre la qual centrifuga l’espectacle. Un espectacle que porta el segell inconfusible de Jessica Walker i la seva troupe d’alumnes, seguidors, fidels deixebles que es comprometen amb la seva forma única i personal, passional i visceral de fer teatre. Una […]

Aquest cop tornem al Teatre de l’Aurora. Un bon inici de temporada per començar amb la nova programació de l’Aurora. Referent a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ja el vaig veure al Goethe Institut de Barcelona quan encara era “Coplas por Ocaña” , posteriorment el vam estrenar als Terrats en Cultura de Coincidències (tot un èxit) i ara el tornem a veure. Si la primera vegada vaig sortir bocabadat, tornar a veure a Joan Vazquez no ha estat per menys, Només puc dir que és una bèstia escènica del teatre musical i així ho he pogut comprovar en els darrers anys. Aquest cop ens situa en els 70 i principis dels anys 80 per posar-se en la pell del performancer […]

El norueg Jon Fosse és una autèntica institució literària en el seu país. Novel·lista, poeta, assagista, i també dramaturg. Ha obtingut diverses distincions, és un etern candidat al Premi Nobel, ha estat traduït a 40 idiomes i el seu teatre s’ha representat per tot el món. A Barcelona, però, la seva presència s’ha vist relegada a unes poques peces: Hivern, vista a La Seca, i I am the wind, la versió anglesa de Sóc el vent que va portar Patrice Chereau al Grec del 2011. Un bagatge potser una mica curt per poder connectar amb un autor que molts qualifiquen com el Beckett del segle XXI. Haig de confessar que a mi m’ha costat molt entrar en aquesta versió que […]

Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès amb direcció de Roberto Romei és la història d’un africà mort a mans del seu cap que ens acara a l’opressió que ha estat motor del colonialisme i que encara és present a la nostra societat, on la violència que exercim ens obliga a viure en la por i en un exili permanent. Una obra molt política i a la vegada molt humana. Sobre la por del personatge sobre un problema, i com enfrontar-se. A més crea una capacitat de violència davant la incapacitat per poder sortir-ne. Parla d’una part política però no dintre de l’estat, sinó un enfrontament polític a escala humana. Aquesta obra és un relat força dur sobre […]