Recomanacions

90 minuts de pallassos per a tota la família, abraçant amb alegria al públic en aquesta època tan magre. Així es podria definir el nou espectacle de Rhum & Cia. Una producció per a tota la família que farà gaudir als més petits amb les “bromes clàssiques de pallassos” i despertarà en els adults riallades amb els diàlegs àcids i punyents. Comença l’espectacle recordant als assistents que la companyia acull a cinc pallassos amb diferents perfils i idiosincràsies, fent una crida als espectadors perquè es deixin portar en els propers minuts. Durant la representació, es van mostrant diferents gags amb un intèrpret de protagonista acompanyat per la resta de la coral, i es conformen moments emblemàtics que aniran tornant al […]

En un món de gallines, un ou solitari i rebel decideix no néixer. “El pollet ha dit que prou, ja no vull sortir de l’ou. El pollet ha dit que no, visca la revolució” L’ou, el pollet i les gallines és la metàfora que fa servir la dramaturga Carla Torres per fer-nos reflexionar sobre els mals constants que es repeteixen una i un altre vegada en la nostra societat. Carla Torres aborda aquesta història combinant sentit de l’humor i crítica social d’una manera original, divertida i juganera. Ho fa de manera encertada, comparant la nostra manera de viure amb la de les granges de cria de pollastres. Una sàtira en forma de metàfora davant la situació actual de la nostra […]

“Gran Reserva” és el punt i final d’una experiència que va néixer dels integrants de Rhum & Cia l’any 2014 per retre homenatge al desaparegut Joan Montanyès “Monti”, un dels grans actors i pallassos de l’escena catalana, fundador de la companyia Monti & Cia. La mort el va sorprendre mentre preparava amb Martí Torras un espectacle sobre el pallasso alemany Henri Sprocani Rhum (1904-1953), que havien d’estrenar el 2013 a la Fira de Tàrrega. Finalment, l’espectacle “Rhum” es va estrenar al Festival Grec 2014 (Teatre Lliure de Montjuïc, 24 juliol 2014, dirigit per Martí Torras en homenatge a Monti). “Rhum” (2014) esdevindria el primer espectacle d’una trilogia homenatge. El segon espectacle va ser “Rhümia” (2016) i l’últim “Rhumans”(2018). Els que […]

El color blanc com a signe de benestar és l’escenari d’aquesta obra que ens porta a un món ideal al que tothom aspira. Per arribar-hi has de travessar moltes dificultats i hi pots deixar la vida. Un cop allà, no en pots sortir a menys que t’arrisquis a passar pels mateixos perills. És el món de les desigualtats, és la història de la immigració massiva, és el conte de mai acabar, és Caronte que ens porta a l’infern. El treball escenogràfic i de vestuari de Sergi Cerdan és magnífic i aconsegueix transmetre la solitud del que ha aconseguit arribar a la fita i a tocar de la felicitat que per molts és senzillament viure per sobreviure. Les diferents vivències d’una […]

Vet aquí tres monòlegs, tres petites i delicades peces que s’alien sota el tema de la soledat. Un tema molt ampli -potser massa en aquesta època- que ens afecta a tots, en major o menor mesura. Un tema que serveix a l’autor i director Jordi Prat i Coll per parlar de pensaments privats, d’intimitats que sovint censurem i de revelacions que acaben resultant decisives, per petites que puguin semblar. El més curiós del cas és que els tres parlaments, tot i el seu caràcter estrictament personal, es fan davant de tres audiències públiques: els assistents a una visita guiada, els participants d’un congrés que volen probar experiències noves i el públic assistent a un concert de piano. Els personatges s’obren […]

L’any 2015 Pep Tosar ens va parlar de Lorca a la magnífica Federico García, que va estar rodant pels teatres durant més de quatre anys. A tots ens va entusiasmar la proposta, tot i que no cal oblidar que Tosar ja havia dirigit espectacles en els que parlava de la vida i les obres d’altres grans autors, com ara Blai Bonet, Guillem d’Efak o Vicent Andrés Estellés. Ara li toca el torn a Fernando Pessoa, un dels noms més importants de la literatura portuguesa. I ho fa amb la mateixa fórmula que amb Lorca, però canviant el flamenc pel fado o la música americana, el ball pels equilibris i les imatges d’Andalusia per les d’una Lisboa senyorial i majestuosa. També […]

Preciós i hilarant autohomenatge a la carrera de Rhum & Cia, companyia de clowns que ens va enamorar amb la seva trilogia composta per Rhum, Rhümia i Rhumans. Ara, amb Gran Reserva ens porten un recopilatori dels millors gags de clown servits a bon ritme. La excusa perfecta per a connectar amb l’imbècil que portem dins i acomiadar-nos de les nostres preocupacions. Aquesta vegada l’elenc de pallassos està format per dos Carablanques, el pallasso que ho sap tot (o això pensa), i dos Augustos, el pallasso de nas vermell, maldestre, absurd i irreverent. A més, un vestit de pallasso penja del sostre transmetent una mena de presència divina que possiblement fa referència a Joan Montanyès “Monti”, reconegut clown català que […]

Un home sol. Una ciutat (Barcelona) tot i que podria ser qualsevol altra ciutat del món. Aquí i ara, tot i que la història la podríem situar en qualsevol altra època. “Miseria” ens parla de la misèria individual i de la col·lectiva. Parla dels infeliços que veuen trencada la seva vida i vaguen sense treball ni futur .És una crítica de la societat en la que vivim. És la crònica d’un suïcidi. És el relat d’un home que ho ha perdut tot. Un home que se sent sol, que està sol. És un viatge a través dels seus pensaments, vivències i records. És la història d’algú que no li queda cap esperança on agafar-se. “Miseria” és un muntatge esplèndid en […]

¿Cómo se llevaría el olor del mar a una sala de teatro o se inunda de estrellas un patio de butacas? Con este interrogante Federico García Lorca nos invita en Comedia sin título a adentrarnos en el juego entre la realidad y la ficción para descubrir la verdadera esencia del teatro: el encuentro con nosotros mismos, el reconocimiento de la identidad. Y esta es la idea de fuerza de partida del espectáculo Una noche sin luna, en la que Federico se dirige a nosotros, nos interpela y nos sumerge en un mar arrollador cargado de poesía, de verdad y sobre todo de mucha vida. Porque ya lo señaló Federico: «El teatro no solo debe hablar de la vida, debe aspirar […]

Als teatres de petit format ens trobem sovint amb musicals de creació pròpia que -en ocasions- acaben resultant una gran sorpresa, però costa més trobar creacions originals en grans teatres. És per això que, així d’entrada, s’agraeix l’esforç d’una companyia petita com La Barni de voler donar aquest pas de gegant, a l’igual que ho va fer fa un parell de temporades Els Pirates Teatre amb Les feres de Shakespeare. Dit això, que era quasi d’obligat compliment, podem dir que La filla del mar és un musical amb molts encerts… i també alguns esculls. Adaptar a Guimerà al teatre musical no és cap novetat a casa nostra, sinó més aviat un repte i una font inevitable de comparacions. En aquest […]

Les obres com Johnny Chico són simplement necessàries. Crec que podria acabar la meva recomanació només amb aquesta frase, bàsicament per no donar més pistes i que cada persona que la vegi la gaudeixi i s’emocioni a la seva manera. Cal anar-la a veure, cal deixar que et travessi i deixar-te endur pel viatge emocional que proposa aquesta valenta, i desgraciadament actual, proposta. Però si necessiteu més arguments, us diré que Víctor Palmero, com a únic actor en escena, però amb qui veiem alguna cosa com una desena de personatges, està majestuós: et fa gaudir, patir, emocionar-te, plorar, riure a riallades… Es nua emocionalment davant del pati de butaques, es deixa la pell a cada escena… durant hora i mitja, […]

Este clásico de Jean Genet aborda como tema central el conflicto de clases, al relatar la vida de dos criadas bajo el yugo de una señora autoritaria. Si vamos más allá, sin embargo, veremos que se trata de un conflicto identitario. En el primer acto descubrimos a estas dos criadas jugando a su habitual ceremonia en la que Claire interpreta a la señora y Solange interpreta a Claire. Un perverso juego entre realidad y ficción donde las identidades se intercambian y se fusionan. Las criadas discuten entre ellas mostrándonos su conflicto interno, como si de la misma persona se tratara. Una quiere ser como la señora y agradece que les haya dado trabajo durante tanto tiempo, la otra sencillamente la […]

“Shhht!!”, mana callar Renato Carosone quan s’apaguen els llums a la Biblioteca de Catalunya. El músic napolità tenia aquesta original manera de començar les seves cançons humorístiques. “Canta Napoli matrimoniale”: sona la música alegre que et transporta a una controvertida nit de noces en una casa burgesa del sud d’Itàlia. Clara Segura brilla com a Filumena Marturano, la protagonista de la comèdia més popular d’Eduardo de Filippo (1900-1984), paper que també va interpretar la Sophia Loren a la memorable adaptació cinematogràfica Matrimoni a la italiana (1964) acompanyada de Marcello Mastroianni. Marturano és una prostituta que, després de 25 anys emparellada i convivint amb el ric i promiscu Domenico Soriano, ordeix un pla per casar-se amb ell davant la seva negativa […]

Sol Picó va crear la seva pròpia companyia professional de dansa contemporània al 1994. Des de llavors no ha parat d’acumular premis i guardons entre els que destaquem el Premi Nacional de Dansa al 2016 en la modalitat de creació i coreografia i la Creu de Sant Jordi. “Malditas plumas” es va estrenar a Castellò al 2020 i enguany es presenta al Festival Grec. Gràcies a TNC digital hem tingut el privilegi de veure-ho abans de la presentació oficial. Com totes les obres de Sol Picó, “Malditas plumas” està carregada de simbolismes. Les plomes han estat l’element decoratiu de les vedettes del cabaret i Can-Can. I aquest és el rerefons de l’obra. Una artista de cabaret que aspira a ser […]

Era inevitable que, tard o d’hora, acabés sortint una obra de teatre amb temes com l’atemptat de Les Rambles, el referèndum de l’1 d’octubre, la fallida declaració d’independència, l’aplicació del 155, les sentències del procés, etc. I què millor que explicar-ho a partir d’una família anònima que, com tantes d’altres, va ser espectadora i a la vegada part activa de tot el que va succeir. L’obra recorre a cinc fets puntuals que van sacsejar-nos a tots, i no dubta en posar sobre la taula opinions diverses i punts de vista contraposats. A vegades es força una mica la màquina perquè apareguin totes les dades i tots els arguments, però en general la peça flueix amb naturalitat… especialment quan els fets […]