Recomanacions

“Las chicas del coro” es va estrenar al juny de 2021 a l’Almeria Teatre. Després d’alguns petits canvis i la incorporació d’algun tema nou, aquest musical fa temporada a l’Aquitània Teatre. “Las Chicas del coro” és un espectacle de creació musical amb guió de Ferran Gonzàlez i Las Fernandas (Javier Prados i Joan López Santos). La producció està dirigida per Rubén Yuste i compta amb un repartiment de joves actors plens de energia i molta il·lusió.Una actriu i cins actors. Cal destacar que tots tenen unes veus extraordinàries i que tot i les poques coreografies que es poden veure, tenen ritme i molta energia. Encapçalat per l’actriu i cantant Esther Peñas, que a part d’interpretar a la diva Blanca Tonegra, […]

A partir d’un conflicte familiar entre tres germans que han de decidir què fer amb el ramat d’ovelles heretat dels seus pares, aquesta meravellosa i hilarant comèdia generacional interpel·la al públic urbanita amb fortes dosis de cinisme i complicitat. El text funciona com un mirall que et rebota en la cara, aconseguint que riguis de tu mateix durant una hora i mitja. Fins i tot arriben a interpel·lar a sala directament en un bonic i efectiu recurs. Ja s’han ficat al públic a la butxaca. Els personatges estan tan ben construïts i interpretats, resulten tan pròxims, que podries estar assistint a una trobada de la teva pròpia família. Un diàleg perfectament filat entre ells construeix aquest retrat generacional del desencant, […]

Sentir-se tancat en una presó i a l’hora tenir por de sortir-n “Ximpanzé” és una obra d’Agustí Franch que neix a partir d’històries reals; testimonis de persones que se surten de les normes de gènere establertes socialment. El protagonista d’aquesta història és en Marc, un home trans de 42 anys. Està en la consulta de ginecologia. La gent que hi ha a la sala d’espera el miren de reüll. Morbo? Curiositat? Ell voldria passar desapercebut però és impossible, en Marc és un home i està embarassat de vuit mesos. A través d’en Marc, el protagonista d’aquesta història, coneixerem quin és el procés d’autoconeixement d’aquelles persones que no se senten identificades amb el seu cos. Un camí gens fàcil per descobrir […]

L’únic protagonista entra a l’escenari amb un abdomen gros que ens fa palès el seu embaràs. Entra en silenci i es manté una bona estona mirant al públic amb un posat avergonyit, encuriosit, provocador. És el silenci del presagi d’una història turmentada. La premsa ja s’ha fet ressò recentment d’algun home embarassat. En teatre, la primera vegada que vaig veure tractar la transexualitat va ser a “Limbo” de “Les Impuxibles” fa ja uns quants anys. Com Limbo, és la història d’un trànsit i es presenta en tota la seva cruesa i honestedat. La confusió, la por, el rebuig i la incomprensió acompanyen al protagonista durant gran part de la seva vida fins al reconeixement i acceptació de la seva identitat […]

Una reunió de veïns de l’escala. La Raquel, que mai participa d’aquestes reunions perquè no té temps –ni ganes-, aprofita el torn de precs i preguntes per intervenir i posar en coneixement de la resta la seva situació. Nerviosa al principi i amb dificultats per posar en ordre les seves idees, comença la seva exposició feblement, però a mesura que avança la seva narració es consoliden les seves paraules i posa fermesa en allò que vol explicar: el seu fill és el responsable del trencament de les bústies noves. Però això, només és l’inici de tot. Actuant com a veïns d’aquesta escala, el públic entoma el monòleg de la Raquel, interpretada per Àurea Márquez, amb una incertesa que a poc […]

Un tipus d’espectacle molt present a l’escena barcelonina: musical anomenat de “petit format” (etiqueta discutible), habitualment de creació pròpia, amb pocs intèrprets, música en directe i mínima i multifuncional escenografia. Propostes que als amants de l’gènere ens han donat moltes alegries i descobertes i que compensen, potser, la manca de grans musicals a l’escena catalana, tan habituals a Madrid. Una gran ciutat, vides atrafegades, corrent d’aquí cap allà, de vegades sense saber per què ni cap a on. Quatre personatges, típics que no estereotips: l’addicte a la feina, el simpàtic optimista, la pija que creu no ser-ho i l’aspirant a creadora amb història sentimental per superar. El repartiment coral funciona molt bé, es compenetren, cadascun té els seus moments de […]

Per tornar a la temporada teatral a Barcelona d’aquest any, he escollit anar-hi a veure “Ximpanzé” al Teatre Gaudí. I no he pogut escollir millor opció per tornar de nou al teatre. Ximpanzé, d’Agustí Franch, una obra basada en històries reals dirigida per Núria Florensa i Raül Tortosa i interpretada per Isidre Montserrat. L’obra és el relat d’un embaràs trans i de tots els records que desencadena. Tot i que veiem els anys d’infantesa, adolescència i transició del protagonista. Personalment m’ha agradat molt el text, com s’apropa a la història, la posada en escena i en un capítol a part el treball d’Isidre Montserrat. Poder veure les diferents etapes del protagonista per convertir-se en el que realment sent. Podem veure […]

La literatura grega té tan ampli ventall de personatges i històries que és molt complicat triar-ne una per posar-hi el focus. Durant centenars d’anys els grans herois i protagonistes han sigut els homes. Herois o diables que amb els seus actes i aventures van anar modificant la història de Grècia i la seva cultura –o això diuen les seves narracions-. Poques vegades trobem a les dones com a protagonistes, sinó com a meres comparses en un món d’homes. Alguns noms han sobreviscut a aquesta tradició, com Electra, Antígona o Helena de Troya, però si he de ser sincera, són anècdotes dins d’un mar de testosterona. Agustí Villaronga ha decidit adaptar el text de Colm Tóibín en aquesta ocasió per fer […]

Que la vida és una metàfora tots ho sabem. Que rere les pantalles i les xarxes socials la vida té una altra cara i ens amaguem de la realitat, també. El que no tothom sap és amb qui compartir la vida que ens ha tocat. És cert que hi ha qui s’ha equivocat i hi ha qui ni tan sols ho ha intentat. Què passaria si aquestes dues persones es troben? Quan la vida et dóna una segona oportunitat has de tenir les coses clares. No és el cas del Dani ni la Laura que compartiran una nit d’arguments i convertiran als espectadors en públic d’un match point d’un partit de tenis. Quan l’espai acompanya, les llums t’abracen i el […]

Encara que pugui semblar estrany, l’adaptació al teatre de Cantando bajo la lluvia no es va fer fins el 1983. Suposo que ningú era tan agosarat com per convertir una pel·lícula emblemàtica -per a molts, el millor musical cinèfil de la història- en una obra teatral que no comptaria, evidentment, amb el talent inigualable de Gene Kelly. Com fer que el públic oblidés un referent tant important? Com representar a l’escenari escenes mítiques com la de la pluja, i tantes d’altres? Com aconseguir que uns actors ballessin, cantessin i anessin sobrats de carisma? Doncs bé, el West End de Londres va ser el lloc que va veure la primera versió als anys vuitanta. Una versió que no va voler arriscar […]

Ja fa uns anys que els autors catalans han optat per un tipus de comèdia costumista que presenta una sèrie de llocs comuns força interessants. Ho trobem a Instruccions per enterrar un pare, Rita, 53 diumenges, Avui no sopem… i fins i tot Els Brugarol. A totes elles la família és el nucli central de tots els problemes, i els pares (presents o absents) acaben esdevenint un dels motors principals de totes les històries. També són comèdies, en general, que toquen de peus a terra i amb les que és fàcil identificar-se. Els problemes tractats (la mort, les herències, la cura dels pares) són quasi sempre qüestions que per a un públic entre els quaranta i els cinquanta anys resulten […]

Edipo a través de las llamas en el Teatro Español es una interesante manera para acercarse a este mito trágico universal sobre la anagnórisis y la búsqueda personal de la verdad. En esta versión de Paco Bezerra dirigida por Luis Luque Cabrera, destaca el minimalismo escenográfico que prescinde de todo aquello que pueda resultar accesorio o superficial para centrarse en los elementos esenciales del conflicto. Igual que le sucedía a Luke Skywalker cuando descubre la identidad de su padre, Edipo debe lidiar con el dolor que supone a veces conocer la verdad con el fin de poder integrarla en la construcción de su propia personalidad.

Des que es va estrenar fa tres anys al petit diamant en brut de la Sala Flyhard no ha deixat indiferent a ningú. Tres anys seguits rebent aplaudiments i bones paraules per aquesta gran producció. Aquesta reestrena al Poliorama reprén el mateix camí i apostant fort per aquest triangle entre germans que es desborda després de rebre una gran herència. Una herència que queda fora dels esquemes de qualsevol persona que s’ha criat i ha passat tota la seva vida entre les parets de ciment dels pissos d’una gran ciutat com Barcelona. La carta de presentació d’aquesta comèdia és molt bona, però és que a mesura que avança el text ens reafirma les idees i només fa que ser immillorable. […]

Es creua una mirada d’una punta a l’altra d’un menjador ple de gent enmig d’una festa. Potser no ha sigut veritat. Però sí, ho és. Torna a creuar-se. I aquells ulls es van seguint durant tota la nit. En el moment de replegar veles, la Laura es queda sola al seu pis, però en Dani no ha marxat. Ha estat a punt d’agafar el taxi, però s’ho ha pensat dos cops i torna per veure-la una vegada més. Es nota que han connectat d’alguna manera, però on ella hi posa decisió i valentia, ell marca límits dibuixats per un passat emocional no gaire agradable. I així comença aquesta nit que veiem a dalt de l’escenari. Dues persones que intenten comunicar-se, […]

L’amistat ho aguanta tot? És possible tenir un amic o una amiga a qualsevol preu? Quan entren en conflicte opinions contraposades i relacions tòxiques, la veritat és la solució o el problema? Aquestes i d’altres preguntes ens formula aquesta obra tan ben portada a l’escenari en els personatges interpretats per Marta Aguilar i Bernat Quintana. Dos bons amics que han arribat a un punt d’inflexió en la seva relació, però que no saben com això els hi comportarà canvis a la seva vida. Tot comença quan A (ella) s’enfada amb B (ell) per no haver estat present en una manifestació contra una intervenció militar a un país de l’Orient Mitjà. El que sembla una enrabiada del moment, és la gota […]