Recomanacions

Tal com passa a Mary, l’últim espectacle de Lara Díez Quintanilla, a Jo travesti assistim a una alterficció. Si en el cas de Mary, l’autora utilitzava l’escriptura del jo per donar veu a la seva àvia, en el cas de Josep Maria Miró escriu des del jo per cedir la veu a Roberto G. Alonso, que serà l’intèrpret (acompanyat per Jordi Cornudella) i ens explicarà la seva història a partir d’una genealogia de les travestis catalanes (o de l’escena catalana) que l’han precedit i que, d’alguna manera, ajuden a conformar una identitat que només és completa perquè abans han existit les altres. Sí, també és un espectacle de transvestisme, de transformisme, com ho és sempre el teatre, d’altra banda, i […]

Le congrès ne marche pas arriba al Poliorama després d’haver exhaurit al Teatre Lliure la temporada anterior. La Calòrica, com sempre, amb un muntatge teatral impecable, modern, original i arriscat de Joan Yago ens presenta un episodi complicat de la història de Europa. El que s’havia iniciat com un procés de canvi amb la revolució francesa al 1792 sota els principis de la Il·lustració, s’acabava amb un repartiment de territoris, fronteres i lluita pel poder. Les monarquies absolutistes van veure perillar la seva hegemonia amb l’avançament de les tropes de Napoleó i després de la derrota, es repartíen els territoris com en un mercat. Va ser la primera cimera internacional de la història. Era la més gran concentració de monarques […]

La faula de l’esquirol és un espectacle que ens parla sobre l’amistat entre un esquirol i un eriçó. Una bonica història que ens convida a reflexionar sobre temes com la culpa, la mort, la por i l’amistat i tots explicats a través de dos personatges: un eriçó que viu tranquil·lament al seu cau i un esquirol que arriba per interrompre la seva tranquil·litat. Un espectacle on els més petits queden fascinats per les entrades i sortides dels personatges que, sense dir ni un mot, aconsegueixen que entris dins la història des del primer moment i treure’t més d’una rialla. A escena, un músic, acompanyat d’un piano, posa la melodia al llarg de la història creant un clima molt màgic. Voldria […]

Dijous es va estrenar al Tantarantana l’espectacle de la companyia mallorquina Produccions de Ferro, El jorn del judici, una comèdia apocalíptica escrita a sis mans per Marta Barceló, Sergio Baos i David Mataró, i protagonitzada per quatre grans actors Toni Gomila, Lluqui Herrero, Marc Joy i Alba Flor. El jorn del judici va sorgir després que David Mataró fos el guanyador del VIII Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears amb Al Berta. El jorn del judici es va estrenar a l’Espai el Tub el 2022 i va formar part del Festival de la Paraula, una aposta per la dramatúrgia catalana, organitzat per Produccions de Ferro, i ha estat guardonat a Millor direcció i Millor interpretació als premis de l’Associació […]

Els Raluy formen part d’una llarga nissaga d’artistes de circ. La companyia, fundada a Catalunya i vinculada familiarment amb Sant Adrià de Besòs, va guanyar el Premi Nacional de Circ el 1996 i la Creu de Sant Jordi el 2006. A partir del 2016 el circ es divideix en dos projectes: el Circo Histórico Raluy i el Circo Raluy Legacy, que és el que més sovint veiem per Barcelona i rodalies. El Legacy, precisament, ha arribat a entrar en el BigTop Label, un grup exclusiu format pels 12 millors circs del món. La qualitat, la dedicació i els valors dels seus espectacles, així com l’absència de maltractament animal o la seva llarga col·lecció de carruatges circenses històrics han contribuït a […]

No he tingut millor entrada d’any que anar al Teatre Tantarantana a veure aquesta proposta ben esbojarrada en molts sentits.Una comèdia esbojarrada escrita per Marta Barceló, Sergio Baos i David Mataró, que planteja una pregunta tan poc probable com decisiva: Què faríem si fóssim testimonis i únics supervivents de la fi del món, si més no tal com l’hem conegut fins ara?L’obra planteja el moment final en què la humanitat ha de rendir comptes en un Judici Universal molt especial. I com no podria ser d’altra manera, els protagonistes estan en les illes Balears.A través dels seus personatges, que sovint representen arquetips aborda temes com la moral, la fe, la lluita entre el bé i el mal, i el paper […]

Una casa en la montaña és una peca única, delicada, tan especial que no vols que s’acabi. La seva originalitat l’aparta de l’estructura convencional del teatre. Albert Boronat, escriptor, director i actor de la peça, ha creat un text en que s’utilitzen el català i el castellà i en el que hi trobem filosofia, misteri, sang i fetge, poesia, thriller. La trama es barreja amb elements formals que l’eleven a una dimensió en què s’hi afegeix humor i sorpresa. El text gira, es cargola i recargola, fa bucles, tira endavant i torna al punt de sortida sense donar treva. Va explorant camins desconeguts i cada camí és una decisió diferent que podria haver canviat la història. Sembla que l’autor es […]

La meva passió pel flamenc i els vint-i-dos anys de programació ininterrompuda han estat prou motius per anar a veure aquest espectacle. Dalt de l’escenari dos cantaores, quatre músics, dos bailaores i un bailaor, que amb la seva entrega, aconsegueixen transmetre’ns tota mena d’emocions. A Gran Gala Flamenco hi trobareu una petita mostra pel que fa a aquest art: *Coreografies amb el garrote (bastó flamenc), un dels meus preferits; l’art de les castanyoles (brutal!), els ventalls i l’embruix dels mantons de Manila. *Música i cant en directe. *Cambrés, braceos, rodazán, desplantes, remates, girs, moviments de cintura i zapateaos, on les escobillas són la meva debilitat, són coreografies i moviments molt específics dins de l’art del flamenc. *També descobrireu diferents pals […]

La millor manera d’evitar una revolució és apagar-la abans que comenci. Sota aquesta premissa, s’inicia a la Viena de 1814 una trobada per repartir-se Europa i els territoris que d’ella depenien d’arreu del món entre els governs d’Àustria, Anglaterra, Rússia i Prússia en la que havia de ser l’era post Napoleó. Allò que havia de ser una reunió d’alt nivell prevista per dues setmanes es converteix en una festa de mesos que dona voltes en cercle, mostra les vergonyes d’una ètica inexistent, sacia els egos incansables d’estrafolaris mandataris i de l’aristocràcia del moment, i escanya la societat austríaca, innocent amfitriona. Però Napoleó guarda una efímera sorpresa que trenca la dinàmica i la perverteix, fent que tothom es converteixi en sospitós. […]

Vagi per davant que em declaro fan absolut de La Calòrica. També, especialment, del Joan Yago com a dramaturg. Dit això, no em sembla que Le congrès ne marche pas sigui el seu millor espectacle o que estigui a l’alçada de meravelles com De què parlem… o Els Ocells. I ara, m’endinso en el jardí de justificar la meva conclusió. En primer lloc, penso, defenso, que el teatre, com qualsevol art, ha de ser una cosa que et remogui. Les argumentacions racionals van després. A mi, Le congrès… em va avorrir una mica. Vaig tenir la sensació que l’obra estava construïda sobre una sèrie de moments escènics (alguns brillants, com l’aparició de l’enviat espanyol) que no tenen cap altre motiu […]

L’homofòbia és un mal endèmic de la societat. Creure’s amb el dret de decidir com ha de ser algú i castigar-lo per no ser-ho sembla que és una idea que, en comptes de disminuir amb el pas del temps, va augmentant amb impunitat, sense rebre cap condemna per part de ningú. És per això que és tan necessari no silenciar aquestes actituds i delictes, fer soroll i rebutjar-ho de totes les maneres possibles. Amb Llenos de vida Sergio Mora Montserrat i Ángela Palacios transporten a l’espectadora a un poble rural al 2004. La història l’explica, en certa manera, en Jaume, un noi de Barcelona, que rememora l’estiu que va passar amb la seva àvia al poble fa 20 anys. Uns […]

Hi ha situacions que són el marc ideal per deixar anar confessions i veritats. A vegades, per por a decebre o crear un problema, el silenci és el millor aliat, fins que la corda ja no es pot tensar més i es trenca. I un cop s’obre la porta dels secrets, ja no es pot tancar. L’Ernest i la Sandra es troben a la masia del seu pare per acompanyar-lo durant les seves últimes hores de vida. També hi ha el Miki, el marit de la Sandra, i una metgessa del centre de salut que el va a visitar. És una nit de tempesta de neu en mig de la muntanya. La mort del pare enfrontarà als germans a la […]

L’orientació sexual o la identitat de gènere són un dels principals motius dels delictes d’odi que es produeixen a l’Estat espanyol. Aquesta xifra, que fa uns anys ens semblava superada o força reduïda, no para de créixer segons dades del Ministeri de l’Interior. I tot i els mals pronòstics, no veig que se’n parli excessivament en els mitjans de comunicació, ni a les xarxes, ni tampoc als escenaris… És per aquest motiu que una obra com Llenos de vida aporta el seu granet de sorra en el moment oportú i amb una modèstia que la fa encara més gran. Llenos de vida és un monòleg amb moltes veus, molts personatges i moltes visions. Fins i tot hi ha un personatge […]

Fa uns quants anys Carmen Marfà i Yago Alonso es van reunir per escriure Ovelles, Instruccions per enterrar un pare i ara presenten “La Presència“ Es tracta d’una comèdia de terror escrita per Carmen Marfà i Yago Alonso, amb direcció de Pau Carrió. Com en anteriors proposta juga sense problemes la comèdia negra amb bons acudits i moments molt divertits. L’obra se centra en Ernest i Sandra, dos germans que es reuneixen a la masia del seu pare per acompanyar-lo en les seves últimes hores de vida. Acompanyats per Kiku, la parella de Sandra, i una metgessa del CAP, es veuen immersos en una nit de tempesta plena de fenòmens inexplicables i tensions familiars Les interpretacions d’Anna Sahun, Pau Roca, […]

Vivim el dia a dia de manera frenètica, de pressa i oblidant, moltes vegades, contemplar i apreciar allò que li dona sentit. És fàcil perdre’s en la voràgine de pensar sempre en el futur i no estar en el present. A vegades, simplement és necessari parar i mirar al voltant. Nostromo Live adapta al català un dels musicals de gran format que ha triomfat internacionalment, que, a la vegada adaptava la comèdia romàntica El dia de la marmota, un fenomen cinèfil dels anys 90 que va dirigir el gran Harold Ramis (Caçafantasmes, Una teràpia perillosa). Phil Connors és un meteoròleg narcisista que queda condemnat a reviure el mateix dia una vegada i una altra en un poble de Pennsilvània on […]