Recomanacions

L’any 2018 Roc Esquius i Sergi Belbel van tenir la seva primera, i fructífera, col·laboració a Sàpiens. Ara han tornat a unir forces, aquest cop en la construcció d’un text conjunt que suposa un artefacte o enginy teatral ben suculent. Es tracta d’una història d’ambient laboral (un directiu ha d’acomiadar a un dels seus tres treballadors) explicada simultàniament en dos ambients diferenciats. A la primera part escoltem només el que passa en un dels ambients i veiem -però no entenem- el que passa a l’habitació del costat… No serà fins a la segona part quan repetirem tota l’acció omplint els forats que abans havien quedat en blanc. Des del principi tenim clar que el que no s’escolta acabarà tenint molta […]

Desconcertant, sorprenent i original Quantes vegades hauríem volgut saber què passava al darrera d’aquella porta, de què parlaven, què deien de nosaltres, quins eren els plans que confeccionaven i que ens interessaven tant! És l’angle mort de les situacions més quotidianes de la vida, tot allò que no podem veure i que ens inquieta perquè ens posa en perill. Roc Esquius i Sergi Belbel ens regalen un guió soprenent però que ens resulta familiar en aquest moment: una start-up que es veu obligada a fer reajustaments de plantilla. És un text molt actual i en el que el públic s’hi pot identificar personalment o perquè li ha tocat d’a prop. De l’actualitat es nodreix el teatre i Esquius i Belbel […]

Adaptar una novel·la al teatre és una feina gegantina a la que sovint no li donem el valor que té. Ho vam veure aquesta temporada amb El quadern daurat i ara fa poc amb La casa de los espíritus, una altra novel·la sudamericana hereva del realisme màgic que precisament es va començar a gestar a Pedro Páramo. El seu autor, Juan Rulfo, va ser el precursor del boom llatinoamericà al publicar la novel·la en el 1955. Una novel·la que sempre està a les llistes de les millors del segle XX en llengua castellana, i que era una de les preferides de García Márquez i Jorge Luís Borges. Pedro Páramo explica la història de Juan Preciado, un home que acaba de […]

La Sala Versus Glòries re-estrena “Angle mort” una comèdia de Roc Esquius i Sergi Belbel , dirigida per Lluís Elías i interpretada per Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas. Dos espais que conflueixen simultàniament. La sala d’espera i el despatx d’una petita empresa. Quatre protagonistes, el director de l’empresa, l’Andreu i els tres empleats que hi treballen, la Beatriu, en Carles i la Diana. El tema inicialment és la necessitat d’acomiadar a un dels tres treballadors de l’empresa. Però el que havia de ser una cosa sense cap mena de complicació, i amb una decisió més o menys presa, mica en mica va prenent un altre canvi de sentit ,fent que la cosa es vagi complicant per […]

Vaig veure Petits contes misògins a Badalona quan T de Teatre va realitzar la seva primera gira. Era un espectacle senzill que funcionava amb la precisió d’un rellotge i que va assentar les bases del que seria el seu teatre posterior. Ja han passat 30 anys i el grup no ha deixat d’encadenar èxits, de crear-se un públic molt fidel i de treballar amb un bon nombre d’autors i directors de renom (Belbel, Sanzol, Daulte, Miró, Manrique, Gay, Zorzoli, Plana o Despeyroux, entre d’altres). Ara recupera Delicades, un dels dos espectacles realitzats amb Alfredo Sanzol, que es va estrenar en el 2010 i que amb el temps s’ha convertit en una peça quasi de culte i una de les preferides […]

La Calòrica no deixa de sorprendre’ns. Presenten uns temes de rabiosa actualitat de la manera més còmica i crítica possible. En aquesta ocasió no podia faltar el canvi climàtic. El text i la dramatúrgia de Joan Yago vol posar de manifest la incapacitat del món per afrontar amb seriositat aquest tema. Utilitzant el conflicte que apareix en una comunitat de veïns per la sortida inacabable de merda a causa d’una canonada mal construïda, el director Israel Solá, fent paral·lelisme, ironitza sobre les dificultats de resoldre un problema que és a totes vistes important però que la seva solució s’alenteix pels interessos personals o la ineficàcia dels veïns, el propietari i la comunitat. El començament és desconcertant. Mónica López, convidada especial […]

Àlex Rigola ens torna a sorprendre amb una visió molt particular de l’obra “La Gavina” d’Anton Txèkhov. Ja us aviso per endavant que no es tracta ni d’una versió, ni una adaptació, ni tant sols una revisió de l’obra. No hi ha interpretació de personatges, ni acció, ni vestuari, ni efectes de llum. De fet només escoltarem de manera puntual un petit fragment del text de manera narrativa. Com ja us he anunciat al començament de la meva recomanació, és una visió molt particular de Rigola,en la que extreu l’essència de l’obra. Rigola ha creat un muntatge inspirant-se en els diversos casos reals viscuts en el seu àmbit professional i en l’experiència i vivències d’altres companys del món del teatre, […]

Les T de Teatre estan de celebració!! Fa 30 anys, Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz actuaven per primera vegada amb el nom de T de Teatre amb l’obra Petits contes misògins (1991), de Patricia Highsmith . És cert que hi ha hagut alguns canvis, l’actriu Marta Pérez, que es va unir quan Gàmiz va deixar el grup i la Miriam Iscla, que va deixar la companyia al 2008. De fet són poques les companyies que poden presumir de portar més de trenta anys dalt dels escenaris: els Joglars (1962), els Comediants (1971), Dagoll Dagom (1974), el Tricicle (1979), La Fura dels Baus (1979), La Cubana (1980) i les T de Teatre (1991). Per celebrar […]

La Perla 29 ens ha ofert aquest estiu una Filumena Marturano que ja ha estat nominada pels premis Teatre de Barcelona. Tot i que Eduardo De Filippo ha estat portat a l’escena catalana amb títols com “La gran il·lusió” (1988), “L’art de la comèdia” (1992), “la Filumena Marturano” (1995) “Dissabte, diumenge i dilluns” (2002) o “Questi fantasmi” (2010) i algunes altres, ha estat injustament poc representat en comparació amb altres dramaturgs del segle XX tot i ser un dels autors més prolífics del segle passat. Vam tenir l’oportunitat de veure en streaming un assaig obert de l’obra. Em va sorprendre i fascinar la manera de dirigir de l’Oriol Broggi. Aturava la representació amb gran discreció com demanant perdó, suggeria més […]

Yllana i Primital Brothers s’uneixen per a sorprendre’ns amb “The Primitals”, una divertidíssima comèdia musical. És la història d’una tribu lleugerament disfuncional, amb somnis de grandesa i desequilibris mentals. Una parodia de la humanitat i del seu comportament social (desig, poder, autoritarisme, repressió, amistat, odi, amor, por, supervivència, submissió, valor, diversió,…) amb un gran sentit de l’humor. “The primitals” és una combinació de música a capella, beat box (percussió vocal), humor gestual i sons onomatopeics. Quatre cantants actors extraordinaris. Íñigo García, Pedro Herrero, Adri Soto i un sensacional Manu Pilas ens van fer gaudir d’una vetllada inoblidable. La qualitat vocal d’aquests quatre artistes és impressionant, de la mateixa manera que la seva expressivitat, la seva energia i dinamisme. Es nota […]

Una llegenda japonesa afirma que quan dues persones estan destinades a estar juntes, un fil vermell invisible lligat al dit petit de la mà els uneix des del dia que neixen. El fil no es pot trencar mai, i té el poder de lligar aquestes dues persones per sempre, malgrat la distància i les aparents diferències. Seguint aquesta idea, i amb el canvi que els anys produeix en dues vides tan diverses i allunyades, l’Àlex i el Bruno reviuen a Smiley, després de l’amor l’experiència sentimental nascuda a Smiley, una història d’amor, la comèdia romàntica d’en Guillem Clua estrenada a la Sala Flyhard el 29 de novembre de 2012. Després de fer el salt al Teatre Lliure, al Club Capitol, […]

Utilitzant una comunitat de veïns que tenen problemes amb el clavegueram i la trobada d’un grup de negacionistes en un congrés per parlar sobre el canvi climàtic, la companyia de teatre La Calòrica ha creat una divertidíssima comèdia que ens fa reflexionar sobre quina és la nostra actitud davant dels grans problemes. Els veiem, els patim, ens queixem, discutim, però què fem per solucionar-ho? Busquem l’arrel del problema ? o simplement ens conformem en enterrar la “merda” sota terra esperant que no aflori? “De què parlem quan no parlem de tota aquesta merda?” No tan sols parla de la crisi climàtica, sinó que parla de tot allò que no parlem. Parla de principis, de repressió, de la vulneració dels nostres […]

Finalment s’ha estrenat aquest espectacle, però per culpa de la pandèmia ho ha hagut de fer sense actors. S’ha convertit, doncs, en una mena d’instal·lació on els àudios, les projeccions i la il·luminació ens han acostat a la vida de José Tenorio, un gadità que va arribar a Barcelona en els setanta i que es va guanyar la vida com a transformista. Gran admirador de Sara Montiel i Rocío Jurado, va tornar a Cadis en el 1993, on va morir a causa de la sida. Aquest vol ser un homenatge a molts homes que, a l’igual que José, van defensar la “diferència” i la van portar als escenaris durant dècades. Una sèrie d’artistes que va omplir les sales de la […]

El Principi d’Incertesa, formulat l’any 1927 pel físic alemany Werner Heisenberg, serveix d’inspiració per desenvolupar aquesta estranya història d’amor entre dos personatges gairebé antagònics. Ella és voluble, apassionada, ocasionalment mentidera… Ell li porta molts anys de diferència i és tranquil -potser fins i tot avorrit-, ordenat, sistemàtic i amb poca esperança en el futur immediat. Però si els ajuntes poden sorgir sinèrgies inesperades, sorprenents. Si un es mira a l’altre potser podrà veure on està, però igual li resulta impossible saber quina trajectòria porta ni cap a on es dirigeix. Un principi de física quàntica que, aplicat a les persones, ens aporta un punt de bogeria, d’aventura o de misteri. Algú podrà veure aquesta obra com un exercici psicològic, com […]

“M’hauríeu de pagar” és un dels imprescindibles del Festival Grec d’enguany. Es tracta d’un text extraordinari , escrit i dirigit per Jordi Prat i Coll , i magníficament interpretat per Àurea Màrquez, Francesc Cuellar i Albert Pérez. Tres monòlegs independents entre ells que ens parlen de soledat. Tres personatges. Tres històries explicades a tres veus. Tres històries que van més enllà del que a priori semblen. Tres revelacions. “Ella”, “Ell” i “El fill” “Ella” és la soledat d’una dona insatisfeta que s’ha tancat en sí mateixa i que viu entre mentides . Insatisfacció que la fa patir i la porta al desequilibri emocional i a la solitud interior. “Ell” és la soledat d’algú que va estat rodejat de molta gent […]