Recomanacions

Tot i que ja feia mesos que aquest projecte havia començat a gestar-se, el triomf de Marta Aran als Premis Max emportant-se el guardó en la categoria de Millor Autoria Revelació per Els dies mentits, va augmentar l’expectativa davant la seva nova estrena. Sempre és bonic veure el naixement a temps real d’una creadora que promet convertir-se en un nom important dins de la indústria catalana. Des de la seva faceta d’actriu a la Companyia Arcàdia, passant pel seu debut com a directora i dramaturga amb La noia de la làmpada, podríem dir que La segona Eva és, en certa manera, la confirmació del seu talent. Aran demostra amb aquest muntatge que ha crescut en experiència, visió escènica i efectivitat. […]

Som i serem sempre bruixes; dolentes als ulls dels homes, sabies a la mirada de les dones. This is not here. Re-imagine Yoko Ono rebutja com el patriarcat ha imposat la seva versió dels fets, i reescriu la història. This is not here és una biografia necessària, i al mateix temps una exposició de l’obra de l’artista, Yoko Ono no es pot explicar sense el seu art. Sònia i Albert Martí es veuen en cor d’interpretar la famosa parella, entendre la fama, la necessitat de crear, aquells anhels de buscar la Pau; i ho fan amb una gran naturalitat. Sònia Masuda experimenta un rebuig a la seva vida laboral que a poc a poc l’apropa a la vida de Yoko, […]

No vaig veure la preqüela:“Smiley, una història d’amor”. I me la vaig perdre tot i veient que estava tenint un èxit aclaparador, tot i que la van reposar tres temporades i que va girar per tot el món en més de 10 produccions internacionals. I sí, me la vaig perdre perquè em tirava enrere el cartell d’Alfonso Casas, perquè no aguanto les comèdies romàntiques encara que sigui innovadora per ser una parella homosexual i me la vaig perdre tot i que és una parella d’actors que adoro. Ja no la tornaran a representar perquè les coses són diferents i allò no es pot repetir però ens han permès de visitar a la mateixa parella al cap de vuit anys (reals). […]

Marta Carrasco va inicià la seva activitat com a solista l’any 1995. Fa vint-i-cinc anys!!! Malauradament , jo la vaig descobrir farà tan sols tres anys amb el seu espectacle “Perra de nadie” , un muntatge que em va impressionar molt, i amb el que vaig descobrir a una de les més grans creadores escèniques de casa nostra. “Jo dona. Lili Elbe” es va estrenar al Teatre de Salt dins Temporada Alta 2019. Es tracta d’un espectacle de teatre dansa amb tocs cinematogràfics. “Jo dona. Lili Elbe” és un muntatge que reivindica la figura d’una de les primeres transsexual documentada, que es va sotmetre a una cirurgia de reassignació de sexe. Einar Mogens Wegener (nascut al 1882) va ser la […]

Monòleg dramàtic escrit per Catarina Albert amb el pseudònim de Víctor Català al 1898. La recepció pública de Víctor Català a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona es va celebrar al 1923. Va començar a ser Catarina Albert. Descobrim en aquell discurs la participació de Víctor Català en el moviment artístic realista mundial a la segona mitat del segle XIX “ … al fons del caràcter de la gent d’avui, en sos trets físics i en ses preocupacions morals, en sos gestos i en ses habituds, en ses coses bones i en ses coses dolentes”. Tot i que la seva intenció no era mostrar els aspectes més tristos de la societat rural en la que vivia, el pessimisme […]

La història comença a el més pur estil “Cluedo”: Al Londres victorià, 4 persones reben una invitació a una misteriosa mansió on els és comunicat pel seu amfitrió, que Sherlock Holmes serà assassinat aquesta nit per algú que es troba en aquesta sala . Els ofereix 1000 lliures per quedar-se fins a la mitjanit. Tot es complica quan, en un moment donat, apareix mort l’amfitrió. És llavors quan Sherlock Holmes fa acte de presència ja que també ha estat convocat a l’estranya reunió, però 2 hores més tard que la resta dels convidats. Al llarg de la nit cada personatge va descobrint els seus més foscos secrets fins arribem a un sorprenent final ….. que no revelaré. Tot això a […]

This is not here. Això és l’essència del teatre. No som on som. No veiem qui veiem. I tant de bo no fossim qui som. Però ho som. El públic és l’únic que seu contemplant la farsa, el joc escènic. I entra, si ho vol , en una dimensió no real, però alhora… real. This is not here et transporta a un altre lloc. Dins i fora teu. This is not here és This is here. Here és un petit escenari. Here és blanc. Here és decidir entrar en una nova realitat, o en una nova ficció. Sònia Masuda és asiatico-descenent i s’ha agafat com ferro roent a una grandíssima artista. A una ARTISTA. I ha tret d’ella material per […]

Sergi i Bernat són dos còmics amb ànsies de petarlo. Van forts. Parlen de nens amb càncer, de mort, de terrorisme. La sort els comença a somriure quan un conegut programa de televisió els convida a fer un monòleg. Sembla que tot va sobre rodes fins que Mateu, al·ludit per uns dels seus acudits, els demanda. Acabaran Sergi i Bernat a la presó per explicar un acudit? Sobre aquesta premissa part La gran ofensa, una divertidíssima comèdia d’humor negre escrita per Dani Amor, Oriol Pérez, Serapi Soler i Cristian València. L’espectacle interpel·la directament a l’espectador i qüestiona els límits de l’humor, l’opinió pública i la pressió de les xarxes socials, establint un debat real i deixant a el públic treure […]

Obra de la dramaturga i actriu Lara Díez Quintanilla a qui li devem el text i la direcció. És una peça original, sorprenent i surrealista fins a la comicitat. En un quadrat ple de sorra dues dones desconegudes es troben sense saber el motiu, la causa ni la finalitat. Dues dones atrapades en una dimensió desconeguda, en un espai claustrofòbic entre la vida i la mort. Un bon punt de partida per qüestionar-se els temes existencials eterns. La desconeixença inicial crea desconfiança, por i inseguretat. La convivència fa que s’hagin de crear normes de conducta, lleis que s’han de respectar perquè són lleis. Sorgeixen límits i sentit de la propietat així como criteris organitzatius i convivencials com si fos una […]

“El quadern daurat” (1962) és l’obra mestra de la Premi Nobel de Literatura(2007) Doris Lessing (1919-2013). Semblava impossible que es pogués sintetitzar i adaptar al teatre un llibre d’aquesta extensió i densitat. Aquesta obra d’enginyeria teatral ha sorgit de l’experiència, coneixement, talent i creativitat de Carlota Subirós. Suposo que a tothom va semblar una bogeria, un somni difícil de portar a terme. M’imagino les lectures prèvies, l’elecció de les parts llegides, parlades o representades que va triar la Subirós per arribar a construir un guió a partir dels quatre quaderns no separats entre sí i del garbuix de pensaments, escenes, llocs i sentiments que van apareixent al llarg del llibre. El passat i el present en aquestes històries estan units […]

Yllana té una marca molt personal. Usant el “pallasso rus de colors” o la seva evolució mes digerible, “el clown nortemaericano” fan un humor gestual amb tots els elements d’aquestes figures. No és fàcil crear una premissa d’humor (un codi que l’espectador entengui) amb el públic. En això Yllana és magistral, ho aconsegueixen en un temps rècord i es fiquen a l’respectable a la butxaca des del primer minut. El seu bon fer gestual, un precís i contundent maneig de l’ritme de comèdia i una comunicació fantàstica amb qui els mira des del pati de butaques fa que Yllana estigui a la cimera de la comèdia gestual. A Primitals aconsegueixen sumar a això el cant. Un gran troballa! ‘La clown […]

En primer lloc, agraeixo a l’equip de producció Bitò i Teatre Romea la possibilitat de veure en línia aquesta i totes les altres obres programades a Temporada Alta. “Eva contra Eva” és una molt bona adaptació de Pau Miró d’una versió cinematogràfica de Manckiewicz al teatre i dirigida per Silvia Munt. Només començar l’obra em va venir al cap la Bette Davis representant una actriu de Hollywood amenaçada professionalment i personal per una admiradora que aconsegueix que aquestes dues àrees de la seva vida trontollin. La pel·lícula era “All about Eve” de Joseph L. Mankiewicz a partir d’un relat de Mary Orr (the Wisdom of Eve). El tema va més enllà de l’actriu d’èxit que no vol renunciar-hi i l’actriu […]

Ha estat una sorpresa, una agradable sorpresa. Jo segurament no hauria assistit a aquest projecte de micro-òperes però hauria estat una gran descortesia no aprofitar aquest regal que ens ofereix el Gran Teatre del Liceu en temps de pandèmia. Un amic meu sempre em deia que no ens podríem acabar mai el barroc per fer-me veure que no calia entrar en el món de la música moderna. Jo, que no hauria passat del segle XVIII pel que fa a l’òpera, estic investigant altres camins, posant els sentits a entendre una música difícil per a mi. Sense dedicar-li massa expectatives, he posat molta curiositat en aquesta i el resultat ha estat engrescador. Es tracta d’un projecte d’Òpera de butxaca i Nova […]

Tens ganes de viatjar al passat, però amb la sensació d’estar viatjant al futur? No et cal buscar el mític Delorean: ho pots fer a l’IDEAL Barcelona, el nou centre d’arts digitals del Poblenou impulsat per Minoria Absoluta i Magma Cultura. Innaugurat fa pocs mesos, centren l’interès en les exposicions immersives, la realitat virtual, la realitat augmentada, holografies, videomappings i totes aquelles invencions que sortien a les pel·lícules de ciència ficció però que ara ja són realitat. Pura màgia negra, pura emoció. A Barcelona Memòria Fotogràfica proposen un interessant (i molt estimulant!) recorregut per l’últim segle de la ciutat comtal. El composen a partir de la mirada de genis del vuitè art, com Colita, Joana Biarnés, Català-Roca, Miserachs o Leopoldo […]

Hem d’agrair al Liceu la possibilitat de poder veure aquest Don Giovanni en un moment en el que s’han cancel·lat les darreres quatre representacions d’aquesta obra. Agraïm també la generositat del Consorci de regalar aquesta producció de l’òpera de Frankfurt al públic general per YouTube. Aquesta òpera es va representar per primera vegada a Praga el 1787 amb el títol: “Il dissoluto punito , o sia Il D. Giovanni”. Amb el que es censurava ja el caràcter de Don Giovanni, mereixedor del gran càstig. Don Giovanni com tots els altres Don Juan que van aparèixer en aquella època i posteriors era un personatge atractiu, amb ganes de viure, de divertir-se. Les dones trobaven en ell el que se’ls prohibia en […]