Recomanacions

Enric! Enric! I una mà que s’enlaira i saluda. Som capaços de canviar els nostres codis de comunicació habituals per adaptar-los a persones que en tenen uns altres? La diversitat funcional a escena per apropar realitats que potser no tenim en el nostre dia a dia. La companyia dels Pirates ens mostra a partir de les seues pròpies vivències com a companyia i, concretament de les del seu escenògraf, Enric Romaní, com és la vida d’una persona que pateix sordesa des de petit. Una obra senzilla però completa, ja que hi ha text, cançó, moviment, projeccions amb fotos i testimonis de l’entorn de l’Enric,…Un mix de diferents disciplines per arribar a comunicar, al seu temps, el que volen fer arribar […]

Segons es testimonia a Cartes a Theo, la vida de Vicent Van Gogh va estar plena d’alts i baixos. Sobre un d’ells, l’entrada a un manicomi del cèlebre pintor, ha volgut posar èmfasis Moreno Bernardi. El director ha bolcat el seu segell característic -gesticulació i parla ben marcada, atmosfera onírica i densa- en el text del dramaturg italià Stefano Massini, L’olor eixordadora del blanc. El punt de partida d’aquest text, el qual dona nom a l’obra, és la visita de Theo Van Gogh al seu germà Vincent al sanatori. No obstant, cal malfiar-se de les nostres percepcions. Què veu? Amb qui parla Vicent Van Gogh? Tal i com plantejava el filòsof Descartes: i si ens enganyen els sentits? I si […]

El que fan Moreno Bernardi i la seva troupe aquests dies al Teatre Akadèmia és d’una altra galàxia. S’entén, després de llegir una mica sobre el creador: artista multidisciplinar que inicia la seva carrera com a ballarí i coreògraf, i desenvolupa el seu treball teatral a partir d’una rigorosa anàlisi gestual de cadascuna de les accions que formen la peça. El seu procés s’intueix minuciós, carregat d’investigació i reflexió, d’amor per l’artesania precisa, a l’hora que innovadora i reveladora. Un treball pel qual ha rebut diversos reconeixements a nivell internacional. El seu pensament i filosofia són també objecte d’estudi a universitats i centres de formació de tota Europa. L’olor eixordadora del blanc és la seva darrera proposta, que parteix de […]

Los cinéfilos dicen que las mejores películas de la historia son aquellas que han sido encarnadas por actores afines a sus personajes. Entonces pues, como apunta este anunciado, nada como una mente obsesiva para meterse en la piel de Drácula o un hombre endiosado para interpretar a Ricardo III. Aunque mi pregunta es: ¿Cómo debe ser verdaderamente el actor que interpreta el personaje narcisista que tiene el papel de Rey Lear en la obra Shakespeare y compañía?. Shakespeare y compañía es obra teatralizada que representa, a su vez, los dramas y tragedias del gran dramaturgo inglés. Aunque, si queremos ser precisos debemos atender a la pregunta que Jessica Walker, su directora, lanza retóricamente al espectador. ¿Es una obra de Shakespeare […]

En esta ocasión sabía lo que iba a ver al teatro, ya que vi el teaser trailer de la obra y me llamó poderosamente la atención. Entré en la sala 1 de los Teatros Luchana y me quedé prendada de la escenografía de la obra; se me quedó una sonrisa bobalicona en la cara de lo bonito, elegante que estaba todo y eso que no había empezado la función. Al dar comienzo la obra es verdad que me descolocó un poco y no sabía muy bien por dónde iba a ir el texto, pero una vez que empiezan a contar sus historias y sin narrador, me lo pasé pipa. Sin pelos en la lengua, con un humor muy mordaz, muy […]

Fariña és un llibre publicat l’any 2015 que denuncia el narcotràfic a Galícia. Escrit pel periodista Nacho Carretero, va ser enretirat de la venda comercial el maig del 2018, per ordre judicial, després de vendre més de 30.000 exemplars. Tres mesos més tard, tornava a ser a les llibreries. Aquell mateix any, s’estrenava una sèrie amb el mateix títol i les vendes del llibre tocaven el sostre dels 100.000 exemplars. Fariña (farina en gallec) és el nom amb el qual es coneix la cocaïna a Galícia. El llibre descriu la història recent de tràfic de tabac, posteriorment haixix i, més tard, cocaïna, des dels anys 80 fins a l’actualitat en aquesta comunitat autònoma del regne d’Espanya. L’obra que podem veure […]

En realitat, Infern és un work in progress, un treball inacabat i en constant evolució que formarà part d’un tot més gran. Es tracta d’una de les tres parts que integraran el tríptic The garden, basat en la pintura El jardí de les delícies, d’El Bosco. La companyia La Taimada, que treballa sovint amb imatges potents i ambients tensos, presenta ara l’aperitiu d’un projecte ambiciós, diferent i provocatiu. De fet, Infern comença amb una llarga escena on només hi intervenen la música i la il·luminació, per seguir després amb repeticions, sèries que semblen no tenir fi i una curiosa cerimònia litúrgica que precedeix un final eixordador, crispat, molt potent. El millor d’aquest treball és l’ambient que han creat Olga Álvarez […]

Chaska Mori és la directora, creadora i actriu de “El apellido empieza conmigo” una obra unipersonal i autobiogràfica que commou i obliga a pensar. Mentre el públic s’acomoda, Chaska té a les mans un acordió que no canta sinó que sospira o respira com si volgués demanar calma o treure tensió d’una historia que està a punt de començar. Aquesta peça, com moltes altres per motius coneguts per tothom, s’havia d’estrenar al Grec del 20. La intenció inicial de l’autora era fer una pel·lícula del material aconseguit en la recerca de la història de la seva família. Se li va interposar pel mig tota una llarga lluita judicial per recuperar un terreny que havia comprat amb diners de l’herència del […]

Qui digui que té o ha tingut una relació de parella fàcil, menteix. És així. Una relació entre persones és complexa, però en una parella els matisos marquen cada pas, encara que no ho sembli. El “nosaltres” no pot existir sense un “tu” i un “jo” diferenciats. Aquesta és la premissa que reflexiona aquesta obra, amb una Emma Arquillué i un Pablo Macho que desprenen cada sentiment que senten els seus personatges en cada fase de la seva relació. Ens fan partícips dels seus dubtes, les seves pors i neguits i, també del seu amor. L’inici deixa una mica descol·locada a l’espectadora que, amb un escenari ple de flors veu a dues persones, que són parella, que estan de costat […]

El títol d’aquest espectacle ja transmet senyals de que la literalitat no forma part de les pretensions d’aquesta companyia. Laboratorios Washla (o hay que matar a papá) és un espectacle molt argentí. Per l’artesanalitat, la potència escènica, la capacitat de sorpresa i per un twist ben mesurat de caos i bogeria. Primera proposta de la companyia Del otro lado, que cristal·litza després d’un procés de creació col·lectiva desenvolupat al llarg de gairebé un any en el que es troben regularment amb la intenció d’entrenar-se, preguntar-se, investigar-se i parlar de ciència, d’economia, d’història, del planeta i de l’apocalipsi que, probablement, ens ve a sobre. El primer resultat d’aquesta alquímia singular és l’obra que aquesta setmana tanca files a la Sala Fénix. […]

Shakespeare y compañía” és el sèptim muntatge de la companyia Laboratorio Teatro. Es tracta d’una proposta que ens apropa a la vida i obra de William Shakespeare, a la vegada que ret un homenatge a l’ofici d’actor. En aquesta ocasió, la companyia Laboratorio Teatro ha situat el muntatge principalment al Londres de 1599, any en que es va crear la companyia Lord Chamberlain’s Men, i en segon terme a l’època actual. Mitjançant el metateatre han creat un pont d’unió entre totes dues èpoques i companyies. Teatre dins del teatre. 1599 i 2021. William Shakespeare i Jessica Walker. Lord Chamberlain’s Men i la companyia Laboratorio Teatro. The Globe i l’espai escènic de Laboratorio Teatro. Es tracta d’una proposta molt interessant tant […]

Entre 1932 i 1953 Anaïs Nin va mantenir una llarga correspondència amb l’escriptor Henry Miller amb qui va viure una relació més que tempestuosa de la qual Los Prometidos en van fer una obra de teatre que es va estrenar a la Badabadoc al setembre del 2017 i que continua en cartell. Enguany farà 4 anys que aquesta deliciosa peça es passeja per diferents teatres. Ha tingut unes crítiques molt favorables i ha estat altament recomanada per espectadors i col·laboradors de diversos portals teatrals. No caldria dir res més. Però vull afegir-me als elogiosos comentaris publicats fins ara. Ha estat una sorpresa molt agradable trobar-nos en un carreró al voltants del Mercat de Sant Antoni, un lloc amb molt de […]

Què podria anar malament d’un cap de setmana per desconnectar de tres amics a una casa rural? Tot fa pensar que passaran uns grans dies i podran reforçar el vincle entre ells. A poc a poc van sortint els pensaments i les actituds més amagades de cadascun i mostren la seva cara més fosca. De la mateixa manera que es va enfosquint el dia i l’interior de la casa es va tenyint de la llum de l’escletxa de la paret. L’espectacle ens presenta a tres personatges molt meticulosos, amb les seves rutines marcades i que s’irriten fàcilment quan es trenquen. Fet indispensable pel transcurs de l’obra. En un muntatge on els salts temporals estan més presents que mai, els tres […]

Després de les anteriors visites a Laboratorio Teatro, tornem aquest cop per a veure la nova proposta Shakespeare y compañia. Aquest és el setè muntatge de la companyia. La proposta sembla fàcil, Acompanyar a l’espectador durant el recorregut de la vida del dramaturg William Shakespeare i la companyia Lord Chamberlain’s Men al Londres de 1600 en el teatre The Globe.Com en anteriors cops, la proposta a més d’arriscada t’apropa al mite del dramaturg més conegut per les seves obres i a vegades desconegut en la seva vida. Entrem sense problema amb aquest pacte que ens proposa la companyia per endinsar-nos en el dramaturg (tant en les seves obres, la relació amb altres contemporanis, la companyia i la seva vida privada).S’ha […]

Destination Moon és un drama distòpic que vol parlar del model econòmic actual, de l’excés al que ens aboca el capitalisme, de la precarietat laboral, de la identitat de l’individu dins la societat de consum, de la dificultat de la cultura per sobreviure en aquest paradigma neoliberal i socioeconòmic, del canvi climàtic, del les relacions familiars, de la dependència respecte a aquells que ens estimem, de la petitesa de l’individu davant la grandesa de l’existència, de la felicitat, de la malaltia, de la mort… Això és només un breu extracte del programa/sinopsi que se’ns ofereix com a complement de l’obra. Una obra que vol abordar molts temes. Potser, segons la meva humil opinió, massa temes. Temes grans, complexes i profunds. […]