Recomanacions

Allà pel 1993, l’actor i director nord-americà Harold Ramis va dirigir una de les comèdies de la dècada: Groundhog Day, que aquí es titularia Atrapado en el tiempo i que estava protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell. La història del meteoròleg cregut i mesquí que repeteix una vegada i una altra el mateix dia, com si estigués en un bucle temporal, acabaria essent una de les comèdies romàntiques més originals de la temporada. El musical de Tim Minchin, estrenat a Londres el 2016, explota molt bé tots els mecanismes que fan d’aquesta antiga pel·lícula una divertidíssima història. Els equívocs, les repeticions, les correccions… tot contribueix a una trama frenètica que no dona respir i que en el teatre permet […]

A Suso Silva li va la marxa. No tinc gaire clar que sigui capaç d’abandonar El Circ dels Horrors així com així.. com qui estira la cadena després d’un gran esforç, perquè és un circ fet a mida. A la seva imatge i semblança. Suso és un showman en tota regla. Irreverent, desllenguat que ha creat un concepte de circ heavy metall i molt transgressor” (Ningú va dir que fos fàcil portar públic jove al circ però ho ha aconseguit i ha arrossegat moltes altres generacions!) Tot i així, li donarem un vot de confiança i anem a veure Rèquiem, la seva última funció, el seu suïcidi escènic, amb la idea que serà la darrera oportunitat de veure el geni […]

Tortell Poltrona (Jaume Mateu) és un referent en el nostre país, conegut per ser un dels millors pallassos a escala europea i per diversos projectes entre els quals cal destacar ser el cofundador de Pallassos Sense Fronteres. L’espectacle Post clàssic és una gran oportunitat per veure a un mestre en escena i gaudir d’un recull dels millors números del seu repertori. Humor en estat pur, en essència, que barreja la fantasia amb la poesia. Veure a Tortell Poltrona en directe és un regal. En poques ocasions podem veure platees plenes d’espectadors de totes les edats. Tortell Poltrona aconsegueix moure tant a famílies que van a veure els seus espectacles acompanyats de les seves criatures, com a adults que, en companyia […]

Míriam Tirado, consultora de criança conscient, periodista especialitzada en maternitat i escriptora, és una gran coneguda entre les famílies. Els seus vídeos sobre maternitat s’han fet viral i les seves novel·les i contes han ajudat pares i mares a explicar o acompanyar als infants en certs moments de la criança. Ara, un dels seus contes més coneguts arriba al teatre de la mà d’Alícia Serrat a la direcció, Daniel Anglès, Víctor Arbelo i la mateixa Alícia a la dramatúrgia. El fil invisible és un musical, basat en la novel·la del mateix títol, que ens parla sobre els vincles que ens uneixen amb altres persones. La Nura, protagonista d’aquesta història, juntament amb els seus amics Lia i Quim, intentaran ajudar al […]

Carmen Marfà i Yago Alonso en són els autors. Ells van escriure Ovelles al 2017. A La presència hi ha elements que ens recorden aquella història. En les dues hi ha un difunt i una herència. Allà era un oncle que deixa a tres germans un ramat d’ovelles. En aquest cas és el pare difunt que regala als seus dos fills amb la seva presència la possibilitat de conèixer el seu passat. Dos germans es troben per acompanyar la mort del seu pare. Coneixen poc la seva història passada i la relació entre ells és distant. Els acompanya la parella de la germana i la doctora del CAP que certifica la mort. Pau Roca és el fill que ha estat […]

Les persones tendim a idealitzar el passat. Romantitzar moments i anhelar records que s’han perfeccionat i modelat amb el pas dels anys per ajustar-se a allò que la nostra percepció o jo del moment vol creure que va viure. I juntament amb aquests moments, especialment en la infància, s’acostuma a col·locar a persones de manera estratègica que van significar molt, però que potser no eren exactament com es recorden. Aquesta idealització comporta uns autoenganys que es porten fins al límit, quan tot explota i no es pot mirar cap a una altra banda. David Trueba en aquesta obra fa un salt a la memòria dels dos protagonistes, en Pablo (Vito Sanz) i la Nuria (Anna Alarcón). De petits vivien al […]

En una societat de façana, la sinceritat és un perill. Fins a quin punt, però, un valor tan venerat es pot convertir en una trampa? En quin moment la transparència pot esdevenir la pròpia garjola? El risc de la sinceritat, si fracassa, si l’oïda que la rep no està prou educada, no pot alimentar encara més la hipocresia d’una majoria que només actua guiada per l’aparença? L’idealisme pur pot ser un veritable salt al buit. A El misantrop, Molière pretén fer una crítica a la societat aristocràtica de mitjans del segle XVII. En aquell moment, l’autor travessa unes complicades circumstàncies personals que li fan veure el món i, en general, el gènere humà com una selva, un cau de falsetat, […]

Parlar de depressió mai és fàcil i encara menys si les protagonistes són tres dones d’una mateixa família que busquen el seu lloc en el món a marxes forçades. Lucia Calamaro, l’autora d’aquest fantàstic text, ens parla de temes com la mort o la maternitat per a donar a conèixer les angoixes i emocions de l’àvia, la mare i la filla i el seu mode de suportar la seva existència. L’entorn senzillament blanc amb tocs de color en la part alta, escenifica una casa en la qual la nevera, la rentadora i la pica juguen un paper important per a donar pas a les diferents parts de l’obra. Dividida en tres actes, les actuacions d’Alicia González Laá, Queralt Casasayas i […]

La Calòrica torna als escenaris amb l’obra Le Congrès ne marche pas de Joan Yago, després d’haver exhaurit entrades, pràcticament des del primer dia, la temporada passada al Teatre Lliure de Gràcia, deixant a molta gent sense poder veure aquest muntatge. Jo vaig ser una de les que no va poder anar-hi, així que de seguida que vaig veure que es tornava a programar, vaig reservar l’entrada pel mateix dia de la reestrena, tot i que es tractava del dia de Nadal. La platea del Teatre Poliorama plena fins dalt. I si no vaig equivocada, amb entrades quasi exhaurides per totes les funcions. Així que, si voleu anar-hi, ja podeu corre a comprar les entrades. Som a la tardor de […]

No em canso de dir-ho: Herència abandonada (2020), de Lara Díez Quintanilla, i interpretada per Francesca Vadell i Ramon Bonvehí és un dels muntatges (potser EL muntatge) més important i una de les fites més rellevants del teatre català dels últims deu anys. És clar, les expectatives per a un projecte dirigit pels qui van dur a terme al Tantarantana aquella posada en escena fa gairebé cinc anys són altes, i acostuma a passar el que tots sabem en aquests casos. Per sort, hi ha excepcions i Mary n’ha estat una. Lara Díez Quintanilla escriu un monòleg des del punt de vista de la seva àvia per balancejar-se endavant i endarrere en el temps i conèixer les dones de la […]

El tàndem creatiu Carmen Marfà i Yago Alonso fa uns quants anys que funciona amb èxit. Ovelles (2018), Instruccions per enterrar un pare (2020) i La pell fina (2022) en són alguns exemples que han estat èxits teatrals. Ara ens tornen a sorprendre amb La Presència, una obra que combina dos gèneres: el del terror i la comèdia, un format que hem pogut veure molt sovint al cinema i en la literatura, però no tant en el teatre, tot i que s’ha de dir que aquesta temporada se n’han programat unes quantes, com Turisme rural, Allà lluny hi ha una caseta o Escappe room, què, si podeu i teniu temps, també són una bona opció per passar-vos-ho molt bé. És […]

Ja tenim aquí una nova obra de teatre amb el terror o el misteri com a excusa, i en el que va de temporada ja em portem com a mínim quatre… si no em fallen els càlculs. El més curiós, a més, és que moltes d’elles coincideixen en posar com a escenari de la història una masia o una casa rural ubicada prop dels Pirineus (Turisme rural, Allà lluny hi ha una caseta), amb tot el que comporta de mitologia i amb un bon reguitzell de criatures fantàstiques: els marracos, els minairons, la balanguera, la pesanta, etc. També coincideixen la majoria en utilitzar la comèdia com a vehicle per explicar la seva història, i en aquest sentit La presència no […]

Atrapat en el temps és una de les pel·lícules més entranyables dels anys 90. Una faula contemporània pels adults sobre la importància de ser amable i de saber veure els altres. Una pel·lícula que mai caduca i que no envelleix. Per això, encara que hagin passat uns 25 anys des de la seva estrena, que n’arribi el musical (amb el título però d’El dia de la marmota) és una excel·lent noticia. Veurem el desplegament de recursos tal i com ens tenen acostumats l’equip de The producers o La jaula de las locas. Però aquesta vegada, a més, en català. Que l’adaptació sigui un musical accentua l’emocionalitat de l’obra. Lletres de Manu Guix, potser no molt enganxoses, potser una mica planes, […]

L’equip de La Jaula de las Locas, La Tienda de los Horrores, Cantando Bajo la Lluvia i The Producers, estrenen el seu nou amb el nou espectacle: El dia de la marmota. Aquest gran èxit del West End i Broadway arriba al Teatre Coliseum el desembre amb una nova producció, en català, amb músics en directe i un total de 16 intèrprets en escena. Ahir vaig tenir la gran sort d’assistir a la preestrena de “El dia de la Marmota“, el nou musical que promet ser l’esdeveniment teatral d’aquest final d’any. És emocionant veure com es consolida aquesta gran oportunitat per a un nou musical en català, que arriba carregat d’energia, amb música en directe i una interpretació espectacular per […]

Riureu. Riureu molt. Si aneu a veure La presència, riureu des del primer minut malgrat que la situació per la qual passen els protagonistes és greu. Aquest és el gran encert de l’obra dirigida per Pau Carrió, amb autoria de Carmen Marfà i Yago Alonso. Els diàlegs són trepidants, els personatges són versemblants i l’acció representada és de gran volada. Tot comença en una casa dels Pirineus, en una vall on les llegendes de minairons, tamarros i balanguera són ben vius. Dos germans i la parella d’un dels dos s’han reunit en un moment greu, les últimes hores de vida del pare i sogre. És un moment tens, abrigat pel mal temps que fa a l’exterior. Quan arriba la metgessa […]