Recomanacions

Una habitació d’hospital; una mare i una filla que passen comptes després de cinc anys de no parlar-se. No és que sigui una premissa molt original, però sí prometedora. I és que les relacions familiars extremes, amb una malaltia de fons, acostumen a donar situacions interessants i diàlegs punyents. Si a sobre ho amanim amb ironia, sentit de l’humor i un personatge potent, d’aquells que sentencien a cada rèplica, tindrem una obra que funcionarà i que pot acabar convencent als més reticents. Paco Mir coneix molt bé els ressorts de la comèdia i sap com arribar a bon port amb el material que té entre mans. Només li podríem retreure una certa sensibleria cap al final, i un excés amb […]

Absència i necessita. Comèdia per aquells moments incòmodes, que rebutgen però hi posem el peu de ple. Tres amics que amb el cos expressen les seves inquietuds, dubtes i desitjos. I que amb la parla només ho enreden tot. Somnàmbuls en un món capitalista, ple d’estructures immòbils. Però on està les necessitats de cadascú, un món on és difícil trobar-nos. Una història que Noël Coward va començar a dissenyar, i que Llàtzer interpreta per trobar aquests espais on els esquemes es trenquen. Una obra de text que xerra a través del subtext. Una interpretació que aporta aquella comunicació, aquells esquemes que la cultura i el llenguatge encara no han aconseguit trencar. Genís Casals, David Marcé i Laura Pujolàs es despullen […]

Quantes ganes per tornar al teatre. Han passat moltes setmanes i tenia ganes de tornar a una sala a Barcelona (per ara he anat a Igualada, Esparreguera i al Castell de Montjuïc) però volia seure a una de les butaques de la ciutat #OmplimElsTeatres és el que hem de fer ara mateix. S’ha de dir que és una obra que parla de feminisme i de la identitat. Però queda molt difús amb els altres començaments i fils que va deixant. Comencem amb les actrius a escena i diferents formes d’afrontar la realitat segons cada un dels personatges. Per aquesta part molt bé. Però llavors veig que es van desenvolupant altres històries i sembla que no queda en cap en concret. […]

Ja és oficial, arrenquem temporada al Teatre de L’Aurora d’Igualada amb els protocols sanitaris per tenir un espai 100% segur davant el covid-19. És així i hem de pendre consciència que seguirem així com a mínim aquesta temporada. Amb la mascareta durant tota la funció. Accions de resistència és un espectacle de Susana Barranco que mostra la distopia d’una possible societat futura on néixer, viure, treballar i morir esdevenen una peça més de l’intercanvi mercantil. A l’obra es barregen la creació documental, l’espai escènic i el text, creant una atmosfera postdramàtica que se situa entre la realitat i la ficció. En contraposició del teatre de text que estem som més assidus, ara tenim una proposta de teatre on el centre […]

El repte d’homenatjar una actriu tan partícular, coneguda i estimada com Amy Winehouse és majúscul. La seva veu potent i trencada, modulada d’una manera tan variable com el seu caràcter, l’aspecte magèticament fràgil, l’aura d’estrella maleïda… Quina Amy tries, la que sortia esplèndida i et clavaba a la butaca amb una interpretació brillant i tècnicament impecable, o la que et trencava el cor en mil bocins quan balbussejava cada sílava (d’una manera commovedora, això sí), borratxa com una cuba sobre l’escenari? Totes aquestes variables fan que sovint les imitacions de la malaguanyada diva anglesa s’acostin més a un paròdic Tu cara me suena que a un homenatge respectuós amb l’artista i la seva música. The Amy’s Soul no va de […]

Els teatres són espais de socialització per tant són el marc idoni on treballar els valors de la igualtat, el dret a la diferència i el respecte als drets humans. Probablement molts de vosaltres coneixeu al Jordi Cadellans actor, dons bé ara s’estrena com a dramaturg amb “Here comes your man (Aquí ve el teu home)” , una obra que neix de la necessitat de parlar sobre aquelles persones, les quals, per la seva condició (color de la pell, origen ètnic, gènere, orientació sexual,… ), han patit o pateixen assetjament a l’escola (insults, humiliacions, violència i discriminació) durant la seva infància i/o adolescència. Per escriure aquesta història en Jordi Cadellans s’ha inspirat en la seva pròpia experiència personal. I és […]

Podríem dir que aquest cap de setmana he fet dues grans descobertes, per un costat l’espai escènic Dau al Sec i per un altre una de les obres menys conegudes de Samuel Beckett, “L’última cinta de Krapp” . Per situar-nos, “L’última cinta de Krapp” és la història d’un escriptor que repassa la seva vida amb l’ajuda d’unes gravacions magnetofòniques que ha anat enregistrant de jove fins a vell. Es tracta d’una obra de teatre escrita en un sol acte, interpretada per un sol actor en forma de monòleg. Es diu que podria ser una obra autobiogràfica en la que Beckett transporta les seves pors a través del personatge de Krapp, el protagonista principal de l’obra. El pes de l’obra recau […]

Darrera d’un títol com el d’aquest espectacle, un pot esperar un exercici pedant o autocomplaent que divagui sobre la mort, la vida… i tantes altres experiències humanes que tant agraden als intel·lectuals. Res a veure, però, amb la realitat. És cert que es parla de filosofia, d’economia i que hi ha unes quantes cites i uns quants referents cultes (el protagonista, de fet, és un professor universitari), però la senzillesa i la transparència emocional són les grans estrelles de l’espectacle. Tot va començar com una proposta de la Sala Beckett al director Àlex Rigola per tractar el tema de la mort. El que ningú sabia, ni el mateix director, és que la font d’inspiració del projecte seria el pare d’una […]

Després d’uns mesos molt complicats per tothom en general i per la cultura en particular, ha estat un regal poder iniciar la temporada de teatre amb [Des]encuentros, una obra dirigida per Alejandra Jiménez-Gascón a qui sempre recordarem per “Blanca desvelada”, obra que vam repetir varies vegades i ho continuarem fent quan tinguem ocasió. Tot i ser una obra totalment diferent, [Des]encuentros porta el seu segell amb els seus canvis temporals, els seus matisos, la seva especial sensibilitat al portar un text a escena. [Des]encuentros és una obra fresca, divertida i a la vegada trista i reflexiva. Són des-encontres però també encontres i re-encontres. Són parelles que es troben, retroben, busquen o separen. Ens presenten situacions cada una de les quals […]

Mai ho tenim tot. Volem el que no tenim. Ho desitgem. I quan ho tenim, ja no ho tornem a desitjar … o sí. La vida se’ns mostra i se’ns oculta i hi ha qui en gaudeix, qui s’hi conforma i qui no. És cert que en el dia a dia l’avorriment avança. I hi ha qui el veu a venir, i fuig. Fugir. Fugir i intentar oblidar, fugir i seguir estimant. Gestionar les emocions és difícil a totes les edats. Dir t’estimo o l’he cagat també. Als somnàmbuls de Llàzter Garcia el triangle amorós és rodo. Però d’una rodonesa que té arestes, que té alts i baixos, que té porcions d’amor, d’odi i d’incertesa. La felicitat i el dolor […]

Hi ha un problema que cal esmenar ja. Com fer-ho, si t’emociones veient una obra de teatre, i moqueges, amb la màscara posada? És un problema. Soc a la Sala Badabadoc. I acabo de veure una obra que m’ha fet un rau rau tant gran a la panxa! He rigut, he plorat, he patit, he gaudit, he recordat. Les històries de l’avi Josep, de Mar Puig i Mateu Peramiquel són molt especials. Abans de posar els peus al carrer ja he enviat un missatge al grup de les meves amigues teatreres: “No us perdeu les històries de l’avi Josep”, els dic. Arribo a casa i entro dient: “M’ha encantat” L’endemà a la feina, em vaig trobant amb gent dels que […]

Es va estrenar a finals de l’any passat. Va obtenir el “Premi de la Crítica al Millor Text 2019”. Com a moltes altres obres, la pandèmia l’ha deixat reposar, l’ha confinat durant mig any però ara reneix i reviu amb força. Ramon és una història de fracassos, de pèrdues, de dols i de les dificultats per superar-los. Mar Monegal n’és l’autora i directora i mereixedora del Premi que se li va atorgar. És un text actual, mordaç, satíric, àgil, divertit i crític (Monegal aprofita per comentar la situació de la professió d’arts escèniques). Francesc Ferrer és l’intèrpret d’aquest monòleg. Sap transmetre tots els estats d’ànim que li imposa el text. Noranta minuts d’un treball en solitari. El seu desconcert, desànim, […]

El grup We color Music va començar a caminar amb projectes musicals diversos: Espectacles escènics, enregistrament de cançons per encàrrec i formació (musicoteràpia o percussió creativa). Mar Puig i Mateu Peremiquel formen part d’aquest entramat artístic creant música i textos. “Les històries de l’avi Josep” estan basades en converses reals amb l’avi de la Mar. Són històries de la seva vida però també de fets propers coneguts. Aquest espectacle va començar com un projecte radiofònic amb 15 episodis que es poden escoltar en diferents mitjans. D’entre ells n’han seleccionat tres només un dels quals es refereix a la història personal de l’avi. Tot i que l’únic fil conductor és el fet d’haver-ho parlat amb ell, cada una de les històries […]

Quin luxe, un directe amb Jango Edwards…! La definició d’un mag del clown. Una col·lecció vivent de gags propis, incomparables, inimitables. Els seus de sempre. I és que en Jango ens demostra que l’edat i la forma física no seran mai un obstacle quan el talent sobra. Ell és un pallasso. Un pallasso descarat, vigorós, sempre irreverent i, alhora, compromès socialment, amatent als temps convulsos que vivim. A La Gleva, fins al 27 de setembre, Jango Edwards practica el triple salt. Amb el Nouveau Clown Institut de Barcelona, organitza el Festival Internacional de Clown, amb la sèrie d’espectacles titulat “Jango Edwads: the man, the myth, the legend”. Setmanalment, s’ofereixen noves propostes seqüenciades en tres tipus de shows diferents. Els divendres, […]

Un moviment coreografiat guiat per una escenografia ben estudiada d’il·luminació i música ens introdueix en aquesta obra. Un inici inesperat, que es pren el seu temps per captar l’atenció d’un públic que es troba més que preparat i encuriosit per la història que està a punt d’explicar-se. En un escenari buit, només la presència de tres reixes, un altar i cinc actrius que, en qüestió de pocs minuts, ens narraran les experiències de cinc dones que van ser empresonades, humiliades i vexades després de la Guerra Civil. Amb l’ingrés d’algunes d’elles a la Presó de dones de Barcelona, ens anem assabentant de la història de totes, tancades per les seves idees, la família, per intentar sobreviure o, simplement, per no […]