Recomanacions

Monòleg dramàtic escrit per Catarina Albert amb el pseudònim de Víctor Català al 1898. La recepció pública de Víctor Català a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona es va celebrar al 1923. Va començar a ser Catarina Albert. Descobrim en aquell discurs la participació de Víctor Català en el moviment artístic realista mundial a la segona mitat del segle XIX “ … al fons del caràcter de la gent d’avui, en sos trets físics i en ses preocupacions morals, en sos gestos i en ses habituds, en ses coses bones i en ses coses dolentes”. Tot i que la seva intenció no era mostrar els aspectes més tristos de la societat rural en la que vivia, el pessimisme […]

La història comença a el més pur estil “Cluedo”: Al Londres victorià, 4 persones reben una invitació a una misteriosa mansió on els és comunicat pel seu amfitrió, que Sherlock Holmes serà assassinat aquesta nit per algú que es troba en aquesta sala . Els ofereix 1000 lliures per quedar-se fins a la mitjanit. Tot es complica quan, en un moment donat, apareix mort l’amfitrió. És llavors quan Sherlock Holmes fa acte de presència ja que també ha estat convocat a l’estranya reunió, però 2 hores més tard que la resta dels convidats. Al llarg de la nit cada personatge va descobrint els seus més foscos secrets fins arribem a un sorprenent final ….. que no revelaré. Tot això a […]

This is not here. Això és l’essència del teatre. No som on som. No veiem qui veiem. I tant de bo no fossim qui som. Però ho som. El públic és l’únic que seu contemplant la farsa, el joc escènic. I entra, si ho vol , en una dimensió no real, però alhora… real. This is not here et transporta a un altre lloc. Dins i fora teu. This is not here és This is here. Here és un petit escenari. Here és blanc. Here és decidir entrar en una nova realitat, o en una nova ficció. Sònia Masuda és asiatico-descenent i s’ha agafat com ferro roent a una grandíssima artista. A una ARTISTA. I ha tret d’ella material per […]

Sergi i Bernat són dos còmics amb ànsies de petarlo. Van forts. Parlen de nens amb càncer, de mort, de terrorisme. La sort els comença a somriure quan un conegut programa de televisió els convida a fer un monòleg. Sembla que tot va sobre rodes fins que Mateu, al·ludit per uns dels seus acudits, els demanda. Acabaran Sergi i Bernat a la presó per explicar un acudit? Sobre aquesta premissa part La gran ofensa, una divertidíssima comèdia d’humor negre escrita per Dani Amor, Oriol Pérez, Serapi Soler i Cristian València. L’espectacle interpel·la directament a l’espectador i qüestiona els límits de l’humor, l’opinió pública i la pressió de les xarxes socials, establint un debat real i deixant a el públic treure […]

Obra de la dramaturga i actriu Lara Díez Quintanilla a qui li devem el text i la direcció. És una peça original, sorprenent i surrealista fins a la comicitat. En un quadrat ple de sorra dues dones desconegudes es troben sense saber el motiu, la causa ni la finalitat. Dues dones atrapades en una dimensió desconeguda, en un espai claustrofòbic entre la vida i la mort. Un bon punt de partida per qüestionar-se els temes existencials eterns. La desconeixença inicial crea desconfiança, por i inseguretat. La convivència fa que s’hagin de crear normes de conducta, lleis que s’han de respectar perquè són lleis. Sorgeixen límits i sentit de la propietat així como criteris organitzatius i convivencials com si fos una […]

“El quadern daurat” (1962) és l’obra mestra de la Premi Nobel de Literatura(2007) Doris Lessing (1919-2013). Semblava impossible que es pogués sintetitzar i adaptar al teatre un llibre d’aquesta extensió i densitat. Aquesta obra d’enginyeria teatral ha sorgit de l’experiència, coneixement, talent i creativitat de Carlota Subirós. Suposo que a tothom va semblar una bogeria, un somni difícil de portar a terme. M’imagino les lectures prèvies, l’elecció de les parts llegides, parlades o representades que va triar la Subirós per arribar a construir un guió a partir dels quatre quaderns no separats entre sí i del garbuix de pensaments, escenes, llocs i sentiments que van apareixent al llarg del llibre. El passat i el present en aquestes històries estan units […]

Yllana té una marca molt personal. Usant el “pallasso rus de colors” o la seva evolució mes digerible, “el clown nortemaericano” fan un humor gestual amb tots els elements d’aquestes figures. No és fàcil crear una premissa d’humor (un codi que l’espectador entengui) amb el públic. En això Yllana és magistral, ho aconsegueixen en un temps rècord i es fiquen a l’respectable a la butxaca des del primer minut. El seu bon fer gestual, un precís i contundent maneig de l’ritme de comèdia i una comunicació fantàstica amb qui els mira des del pati de butaques fa que Yllana estigui a la cimera de la comèdia gestual. A Primitals aconsegueixen sumar a això el cant. Un gran troballa! ‘La clown […]

En primer lloc, agraeixo a l’equip de producció Bitò i Teatre Romea la possibilitat de veure en línia aquesta i totes les altres obres programades a Temporada Alta. “Eva contra Eva” és una molt bona adaptació de Pau Miró d’una versió cinematogràfica de Manckiewicz al teatre i dirigida per Silvia Munt. Només començar l’obra em va venir al cap la Bette Davis representant una actriu de Hollywood amenaçada professionalment i personal per una admiradora que aconsegueix que aquestes dues àrees de la seva vida trontollin. La pel·lícula era “All about Eve” de Joseph L. Mankiewicz a partir d’un relat de Mary Orr (the Wisdom of Eve). El tema va més enllà de l’actriu d’èxit que no vol renunciar-hi i l’actriu […]

Ha estat una sorpresa, una agradable sorpresa. Jo segurament no hauria assistit a aquest projecte de micro-òperes però hauria estat una gran descortesia no aprofitar aquest regal que ens ofereix el Gran Teatre del Liceu en temps de pandèmia. Un amic meu sempre em deia que no ens podríem acabar mai el barroc per fer-me veure que no calia entrar en el món de la música moderna. Jo, que no hauria passat del segle XVIII pel que fa a l’òpera, estic investigant altres camins, posant els sentits a entendre una música difícil per a mi. Sense dedicar-li massa expectatives, he posat molta curiositat en aquesta i el resultat ha estat engrescador. Es tracta d’un projecte d’Òpera de butxaca i Nova […]

Tens ganes de viatjar al passat, però amb la sensació d’estar viatjant al futur? No et cal buscar el mític Delorean: ho pots fer a l’IDEAL Barcelona, el nou centre d’arts digitals del Poblenou impulsat per Minoria Absoluta i Magma Cultura. Innaugurat fa pocs mesos, centren l’interès en les exposicions immersives, la realitat virtual, la realitat augmentada, holografies, videomappings i totes aquelles invencions que sortien a les pel·lícules de ciència ficció però que ara ja són realitat. Pura màgia negra, pura emoció. A Barcelona Memòria Fotogràfica proposen un interessant (i molt estimulant!) recorregut per l’últim segle de la ciutat comtal. El composen a partir de la mirada de genis del vuitè art, com Colita, Joana Biarnés, Català-Roca, Miserachs o Leopoldo […]

Hem d’agrair al Liceu la possibilitat de poder veure aquest Don Giovanni en un moment en el que s’han cancel·lat les darreres quatre representacions d’aquesta obra. Agraïm també la generositat del Consorci de regalar aquesta producció de l’òpera de Frankfurt al públic general per YouTube. Aquesta òpera es va representar per primera vegada a Praga el 1787 amb el títol: “Il dissoluto punito , o sia Il D. Giovanni”. Amb el que es censurava ja el caràcter de Don Giovanni, mereixedor del gran càstig. Don Giovanni com tots els altres Don Juan que van aparèixer en aquella època i posteriors era un personatge atractiu, amb ganes de viure, de divertir-se. Les dones trobaven en ell el que se’ls prohibia en […]

La pandèmia ens ha tancat els teatres, ens ha tancat portes però ens ha obert finestres. Ahir es va obrir una finestra per la que entrava l’aire fresc d’esperança. Vaig poder assistir des de casa, al sofà i en streaming a la representació d’aquesta obra que es va estrenar el 2015, que ha viatjat per Sudamèrica i ara ha tornat a Temporada Alta. Va ser una experiència fantàstica. Érem més de 60 persones amb una cap de sala que feia la presentació i moderava el col·loqui final. És una experiència que estic segura que s’incorporarà al món del teatre simultaniejant amb la forma presencial de manera que es pugui ampliar el públic. Tot i el desànim actual, la cultura en […]

La importància del Smiley original residia, principalment, en utilitzar els mecanismes habituals de la comèdia romàntica cinematogràfica posant a dos joves homosexuals en els rols protagonistes, fent-los viure la història en primera persona i no relegats, com de costum, a un simple acompanyant o alleujament còmic. D’aquesta manera, Guillem Clua visibilitzava i normalitzava un col·lectiu que mereixia trencar aquest sostre de vidre i oferia al públic gai una ficció amable on poder riure, pensar i sentir-se representat, sense obviar la seva idiosincràsia i alguns tòpics dels quals també és saludable fer broma. Amb aquesta seqüela, Clua fa un pas més enllà i, de forma gairebé inevitable, trasllada aquells personatges a uns conflictes i unes trames més madures, relacionades amb la […]

Clowns” es va estrenar aquest novembre al “Festival Internacional de Artes Escénicas Tlaxcala” (Mèxic) i a Barcelona s’estrenava quan l’endemà començava el confinament de caps de setmana per la pandèmia i tots els teatres i concerts es clausuraven durant quinze dies. Ja s’havia d’haver representat al març passat i es va posposar pel mateix motiu. Hi havia ambient de frustració, tristesa i preocupació. Era una estrena que no aniria seguida de tota la programació. Tot i així, les tres actrius es van llençar a donar tot el millor d’elles mateixes. I ho van aconseguir. Tony Casla director i dramaturg ja és una figura reconeguda en el món del teatre. Va crear la companyia Antzoki Teatteri al 2012 que ha estat […]

PEGADOS va triomfar fa ja 10 anys. Un musical dels anomenats “petit format” (sigui allò el que sigui) que va connectar moltíssim amb un públic jove i que, rara avis, es va exportar a altres països. Una premissa esbojarrada i enginyosa: noi i noia lliguen a una disco, acaben practicant sexe als lavabos…i es queden físicament enganxats. Alícia Serrat (Trilogia de l’amor), coautora i primera intèrpret amb Ferran González, la torna a dirigir, ara amb Enric Cambray. Durant anys he esta temptat, quan veia l’Alícia al Maldà, per exemple, de traspassar la barrera i preguntar-li si tornaria Pegados. Sempre em va aturar que la resposta fos que va tenir el seu moment i ho havia d’acceptar. 10 anys després ha […]