Recomanacions

Els porcs també mengen verd és la proposta de la companyia Medusa cultura, una comèdia que es va aplaçar la temporada passada per culpa del covid i que ara el tenim a la cartellera teatral de Barcelona. En essència l’obra ens vol parlar dels maltractaments físics i psicològics a partir de dos dels protagonistes. Per un costat el personatge que presenta a Carol (Àngels Bassas), una dóna que ha patit el maltractament físic de la seva parella en Santi (Angel Roldán). Ho podem veure en els primers minuts de l’obra, quan abandona a la seva parella actual en plena nit per anar-se’n amb el germà d’aquest. I per l’altre podem veure el maltractament psicològic que l’Adam pateix de la seva […]

“Tots tenim dret a parlar i a ser escoltats” aquesta afirmació és el detonant d’una tremenda crisi familiar a casa de la Laura i l’Albert durant el dinar per celebrar el 40è aniversari d’ella. En aquesta cita culinària no només hi ha el matrimoni, sinó que també han estat convidats l’Alícia i l’Emili, els pares de l’Albert. El que comença com una celebració normal, aviat es transformarà en una gran discussió on tots diran perquè no són feliços o què els hi agradaria canviar a les seves vides. Una conversa quotidiana aguanta la situació just abans de bufar les espelmes d’aniversari. Mentre l’Emili recorda cadascun dels gossos que ha tingut i com es comportaven, l’Alícia ho suporta tot bevent vi […]

Quan vaig anar a el Teatre Rialto a veure La función que sale mal, alguna cosa em deia que l’obra no anava a “sortir bé” com el seu títol vaticinava, però el que no m’esperava per a res és que l’obra sortís tan malament però tan bé a alhora, i que anés a aconseguir que tots els presents ens oblidéssim de tot, que desconectásemos per dues hores de l’esdevingut en el món, de virus, de pandèmies, de problemes, etc. i ens limitéssim simplement a gaudir com nans i a riure’ns a cada moment sense treva, de cadascuna de les accions de l’magnífic elenc d’actors que representaven l’obra. No vull fer cap spoiler i posar en sobre avís a qui s’animi […]

Els Gossos és una obra escrita i dirigida per Nelson Valente, on veiem com el dia a dia d’una família acomodara és capgira totalment. Però comencem parlant una mica de Nelsol Valente, si heu vist El loco y la camisa o El declive que vam poder veure fa temps a Barcelona, aquest cop torna amb Els gossos amb una tempatica semblant. També vam veure Lontano Blue a La Badabaloc. Nelson torna amb la familia que sembla que tan li obsessiona i tan bones obres hem vist Aquest cop ens parla de la felicitat i del que deixem per aconseguir-la. Tenim a escena a quatre personatges, dues parelles que assisteixen a un sopar d’aniversari. Per un costat els amfitrions Sandra Monclús […]

Un pròleg mut, amb aires de cançó, on una dona, Àngels Bassas (Ciara), fa la maleta per abandonar la seva parella, un macho alfa, Ángel Roldán, i fugir amb el germà d’aquest, Jacob Torres (Animals de companyia), un perdedor sensible. Una vacil·lació i un posterior accident canviaran les vides dels tres i de la mare d’ells, Teresa Urroz, qui mai ha amagat la seva preferència pel fill fort. Amb el canvi de circumstàncies, apareixen la venjança, rancúnies, nous horitzons, violència…i aquestes persones inicien un camí de convertir-se en animals. Miserables moralment o supervivents, ves a saber, veiem el seu, potser massa sobtat, embrutiment moral. Si bé és cert que a estones no saps ben bé què ens volen explicar, un […]

Possiblement coneixem més l’Andreu Rifé cantant i actor, que al creador d’espectacles teatrals, tot i que en el 2008 va debutar amb el musical “Terròs!”, al 2010 amb el musical “Roba’m la cartera”, al 2012 “Bufa que fa son” i “Cuarto de libra” (una peça de dansa contemporània i teatre). En “Els porcs també mengen verd” a més a més de ser l’autor del text també n’és el responsable de la direcció. “Els porcs també mengen verd” neix durant el cicle Converses i accions sobre teatre i violència a l’Obrador de filosofia de la Beckett on ell hi va participar. Segons Rifé amb aquesta peça el que ha volgut és investigar sobre la relació que hi ha entre violència, escena […]

Des de “El Llantiol” al 2016 passant per diferents capitals d’Espanya i dues temporades a la Fénix, ja és la quarta que Mirta puja als escenaris i Àngela Palacios va omplint els diferents espais on ho presenta. Tot i l’aturada en la vida teatral per la pandèmia, Mirta continua viva i desperta de nou després d’haver estat endormiscada en el somni de l’espera. Ella ja està acostumada, és Mirta en espera i espera un signe, un senyal que pugui canviar la seva vida. Va alimentant il·lusions: l’èxit, l’obtenció d’un oscar, un príncep blau o senzillament, un home que l’estimi. Vestida de “Bella” absolutament Disney, la seva innocència i candidesa arrenca somriures des de la seva aparició a escena. Hi ha […]

Fa temps que començo les meves opinions sobre les obres de Bàrbara Mestanza dient que està tirant la porta avall. La meva dramaturga preferida, ens ha portat obres amb profundes reflexions, amb un humor amb el que connecto d’una manera absoluta i que diria ha anat minvant, perspectiva de gènere, ens sacseja sense recórrer a la simple consigna de pancarta sobre els rols imposats a la dona (tot i que jo hi veig una lectura més universal), la identitat, el buit existencial, feminisme, la voluntat de sobreviure… A més, quan tenim la sort de veure-la actuar, el plaer és total. Ara ens porta Todas las flores on el simbolisme i les imatges han pres més força i jo, ho admeto, […]

“Van Gogh” es va estrenar l’any 2002 al Versus Teatre en el marc del Festival Grec de Barcelona, interpretat per l’actor Jaume García i dirigit pel seu autor Ever Blanchet. El mateix any s’estrenaria una versió del mateix muntatge interpretat per Martí Peraferrer sota les ordres del director Òscar Molina al Teatre Gaudí. La versió que es pot veure ara al Teatre Gaudí manté el text i la durada de la peça original, però s’ha optat per una posada en escena més senzilla i plàstica, i un treball de vídeo-art a càrrec de Nito Cilintano. La interpretació torna a recaure en l’actor Jaume García, però en aquesta ocasió és l’actriu Maria Clausó juntament amb Ever Blanchet (autor del text) qui […]

“Barcelona 24h” és una comèdia musical romàntica, fresca, divertida i dinàmica on els principals protagonistes són els nostres joves. Escrita per Pau Barbarà Mir, presentador del programa “El Camerino” de iCat a Catalunya Radio, també autor de la música, coneixem les històries de quatre joves residents a Barcelona. Històries quotidianes que viuen els joves d’avui en dia, com la dificultat de trobar pis, les nits de festa, la decisió de deixar la carrera a mitges per perseguir els seus somnis, el ritme estressant que comporta viure en una gran ciutat, els problemes laborals, les relacions afectives i sexuals,… Tot i que l’acció passa a Barcelona, seria aplicable a qualsevol altra ciutat del món. El repartiment compta amb un grup d’actors […]

Ho sabem. El teatre ens obra a altres mons. Moltes vegades partim de la ficció per conèixer-los. A P.A.U partim de la crua realitat, de la veritat, de la no ficció per estimar-los. Per què si no els coneixem no els podem estimar. Quantes vegades he pensat que des del primer món ens queixem per què els nostres fills no tenen prou oportunitats. Però en quin món vivim? Us imagineu que el nostre fill vol anar a estudiar a l’estranger, i s’hi juga la vida per arribar-hi, i el retenen, i el maltracten, i pateix violència racial, i no parla ni s’entén amb el país on volia ser acollit, i en comptes d’estudiar acaba fent de manter? o volia ser […]

Jo no sabia què anava a veure. En Rigola com a director, en Pep Cruz i l’Alba Pujol eren un atractiu suficient per anar-hi sense haver llegit res. De fet em creia que parlaven d’emigrants o gent que fuig “al país de nunca jamás”. Es tracta d’una aposta teatral molt original ja que es presenta la relació real entre Alba Pujol i el seu pare durant la malaltia greu que el va portar a la mort. Pep Cruz és Josep Pujol i els diàlegs entre ells pensats i dirigits per Alex Rigola són d’una gran emotivitat. No es tracta de buscar formes que ens facin més agradable un fet inqüestionable i inevitable sinó donar-li la dimensió natural, tranquil·la, organitzada i […]

Design for living és una obra que Noël Coward va estrenar el 1933, i que sota la imatge de l’alta comèdia amagava un dels primers menage a trois que va passar per Broadway. Ernst Lubitsch en va fer la versió cinematogràfica, molt més endolcida, amb tres grans noms del firmament de Hollywood: Gary Cooper, Fredric March i Miriam Hopkins. Ara ens arriba una versió que Llàtzer Garcia ha fet seva, intentant acostar els personatges al moment actual, canviant algunes situacions i no censurant-se davant de cap de les possibilitats que dona aquest triangle amorós. I la veritat és que funciona! Es nota encara el llenguatge florit de Coward pel darrera, però s’agraeix veure com conviuen i com casen els dos […]

Benvingudes totes les obres com aquesta que estan dirigides (Bàrbara Mestanza), creades (Laia Alberch, Judit Colomer, Bàrbara Mestanza i Carla Tovias) i interpretades (Laia Alberch/Clàudia Melo, Maria Hernández, Georgina Latre, Júlia Molins, Sandra Pujol i Carla Tovias) per dones. També són dones la directora de moviment i ajudantia de direcció: Carla Tovias, la responsable de la música i espai sonor: Clara Aguilar i la de disseny d’espai i llums: Judit Colomer. Benvingudes també les que parlen de dones, les feministes, les que defensen el seu lloc i lluiten per la igualtat. The Mamzelles va ser companyia resident de la temporada 2019-20 i aquesta peça no s’ha pogut estrenar fins ara per la situació tan especial que encara estem vivint. Un […]

Amb una premissa divertida i interessant, que es va desdibuixant a mesura que avança la trama, aquesta proposta amb text d’Andreu Rifé es mostra d’una manera desigual. Se’ns presenta la història de dos germans ben diferents, un artista i de personalitat sensible (Adam) i l’altre boxejador i amb caràcter fort (Santi). Tot comença quan la parella d’en Santi, la Carol, es prepara per abandonar-lo mentre dorm per anar-se’n amb l’Adam, amb qui té una aventura des de fa un any. Però l’artista no acaba de veure’s en cor de tirar endavant i es fa enrere. Mentre la Carol es fa a la idea, en Santi té un accident que el deixa en coma. I aquí entra la mare dels germans, […]