Recomanacions

El segell d’Ay Teatro, amb Álvaro Tato y Yayo Cáceres al capdavant, sol significar una proposta de qualitat, i ‘Burro’ no es queda curta. Un espectacle molt peculiar i curiós, ja que el seu argument està lligat per un ruc, que ens va explicant relats relacionats amb aquest simpàtic animal al llarg de bona part de la literatura i la història. Un text molt bonic, amb punts còmics i crítics, acompanyat de bona música i un elenc brillant. El muntatge està capitanejat de manera esplèndida pel Carlos Hipòlit; qui mostra un domini escènic brutal, capaç d’interpretar a diferents rucs, ruques i ruquets i fer gaudir, entendrir i riure al públic. Els qui li acompanyen, Fran García i Iballa Rodríguez, són […]

Ja coneixíem Daniel J. Meyer i la directora Montse Rodríguez Clusella, que ens van deixar tan bon record amb A.K.A. (Also Known As). Si a aquest tàndem hi afegim els intèrprets Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pociello, l’èxit està assegurat. Una mare, Àngels Gonyalons, decideix unilateralment fer un viatge amb el seu fill, Pau Oliver, sense planificar la tornada. Ja abans de marxar i durant el viatge van sorgint les desavinences, problemes, desacords passats i presents entre mare i fill. Mentre anem esperant el gir inesperat que ha de canviar la tensa relació entre mare i fill, podem observar l’espai escenogràfic que és d’una perfecció màxima amb una cura exquisida de tots els detalls. La directora Montse Rodríguez Clusella, […]

Les persones tenen tendència a pensar que sempre quedarà temps per fer coses. Que es pot posposar una trobada, una conversa, o passar estona amb algú. Però el temps no és infinit. La Clara, després de tota la vida sent una dona d’èxit que s’ha anat traslladant de ciutat segons la feina, decideix vendre la casa on viu actualment amb el seu fill i fer un viatge molt especial amb ell. L’Oriol només vol gaudir de la vida, lligar, abandonar-se al plaer i, sobretot, no compartir cap moment amb la seva mare. En una nit de festa, l’Oriol coneix al Javi que busca evadir-se de les seves responsabilitats i troba en aquest nen ric la millor opció per aconseguir-ho. Un […]

Anar al Laboratorio Teatro és tota una gesta, com en la seva forma de treballar entrar en la seva sala aconsegueixes entrar en una mena de secta, des de l’entrada fins a la sortida. Jessica Walker segueix la mateixa manera de treball d’altres propostes, on l’espiritualitat es percep quan entres i no et deixa fins al final de l’obra i més enllà. Un treball viu i en essència molt diferent de la resta de propostes que es poden veure a la cartellera. S’ha de dir que ha estat una de les propostes que més m’ha agradat per la seva espontaneïtat, la seva part humorista i com volen definir l’acte d’un petó en una delirant cuina envaïda per la poètica de […]

Avalats pel Club de Fans de Michael Jackson a Espanya com el millor homenatge que se li pot fer al Rei del Pop, arriba Michael’s Legacy de la mà de la Jackson Dance Company.Així es presenta aquesta proposta sobre Michael Jackson.I si aquest és el millor homenatge que se li pot fer, ho sento pels Fans del Rei del Pop.Amb música en directe i tres cantants, tot s’esfuma en els primers minuts de l’actuació. Uns passos de ball que són sempre repetits, no hi ha res de nou. Fins i tot, el moonwalker va ser una decepció, va desenganxar-se i una mica més el veig a terra.Moments inoblidables, i mai millor dit. Un repàs a la vida musical de Michael […]

La escritura tiene sus misterios; para acceder a ella hay que serle sumiso, doblegarse, estar a su servicio. Es así como, en plena escucha, durante noches de inspiración y obviamente de corrección y reescritura, el dramaturgo Albert Tola escribió Joven llama: la historia de la leyenda del monje que, tras ser condenado a muerte por lujuria, invoca al demonio para que le ayude a escribir el Códex Gigas – o la Biblia del demonio– en una sola noche y lograr así salvar la vida. Joven llama es un texto poético, cargado de imágenes, en el que el autor moldea las palabras para que el espectador le acompañe, a él y al monje protagonista, en esta metamorfosis en el que el […]

A qui li agradi el teatre argentí sempre podrà trobar alguna cosa interessant a la cartellera barcelonina. Ja sigui amb espectacles que venen directament de Buenos Aires, obres dirigides aquí per directors argentins (el cas de Nelson Valente, ara d’estrena al TNC) o bé amb companyies de Madrid, com és el cas que ara ens ocupa. A més, no cal oblidar que aquest muntatge forma part de Latituds, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona. Com tota bona obra argentina, aquesta també té la família com a eix central i vertebrador de la trama. Ens trobem amb una mare i un fill amb discapacitat intel·lectual que viuen com poden en un petit apartament d’una petita ciutat. L’arribada de […]

L’ús del llenguatge i les paraules és canviant. Alguns termes sempre han tingut el mateix significat, d’altres han mudat en versions més o menys amables, però alguns s’han convertit en armes verbals. Aquesta producció comença al pati d’una finca on desperta un burro que, sorprès per les flames d’un incendi, dona inici a un gairebé monòleg sobre el seu origen i el pas del temps per la seva espècie amb l’ajuda de textos clàssics sobre els ases. Durant aquest relat anirà perfilant la perversió de la paraula i el tracte atorgats als èquids. Álvaro Tato aborda aquesta obra de manera original no densa i de difícil enteniment com podria semblar en un primer moment. L’elecció dels textos en què es […]

Aquest cop anem al Teatre Romea a veure no una obra, sino un monòleg on Carlos Hipólito és el gran protagonista. Molt ben acompanyat tant per la música en directa i de les intervencions de Fran García, Manuel Lavandera i Iballa Rodríguez. Ruc, una obra de teatre centrada en aquest animal i que juga , reelabora, explora i entreteixeix textos clàssics, moralitats amb gran perfecció La seva utilització de paraules, textos, cançons i fabules és un treball extraordinari d’Álvaro Tato a l’hora de fer aquesta obra. Elabora un text àgil i divertit. I Carlos Hipólito disfruta i ens fa gaudir de valent.. L’argument de l’obra és molt senzilla: un ruc lligat a una estaca en un camp li conta la […]

Quan Agamèmnon, castigat per Àrtemis per fatxenda, es va veure obligat a sacrificar Ifigènia, la seva filla, per poder reprendre el camí de Troia amb els seus vaixells, va prioritzar la seva ànsia de poder i, alhora, el seu amor per Grècia davant l’amor per la jove. Clitemnestra, mare d’Ifigènia, embogí. El desig de mort, el desfici per la revenja i el sentiment de desesperança van esdevenir protagonistes. Àrtemis, però, va utilitzar el sacrifici com a càstig només per Agamèmnom, substituint la mort de la jove per la d’un cérvol i transportant-la a Crimea, on tenia la funció de sacrificar els estrangers que, víctimes de naufragis, arribessin a les seves costes. Orestes, germà d’Ifigènia, va arribar a l’illa molts anys […]

Teorema Teatre estrena a la Sala Atrium No hi ha fills innocents de Pier Paolo Pasolini, una producció dirigida per Mia Parcerisa, amb l’actor Oriol Genís i el músic Pau de Nut en la interpretació. L’Oriol Genís recita i interpreta la Carta als joves infeliços de Pier Paolo Pasolini. Pau de Nut posa la música i la veu al muntatge. No hi ha fills innocents és un espectacle íntim, seductor, poètic i proper. Una proposta teatral intima, visualment poètica. El sol fet d’escoltar i veure actuar a l’Oriol Genís i al Pau de Nut ja paga la pena d’anar-hi. L’Oriol Genís ens apropa a la figura de Pasolini a través d’algunes de les seves cartes, manifestos, reflexions, citacions, cançons, reflexions […]

Suposo que per alguns girs de l’argument i per la ferma voluntat de la protagonista, mentre veia Llegat em venia al cap aquell Testament que Josep Maria Benet i Jornet va escriure ja fa més de 25 anys. Però a part d’alguns punts de contacte, les dues obres no poden ser més diferents en les intencions, en el to i sobretot en la forma. Si Testament tenia un llenguatge i una estructura sòlidament teatrals (tot i que al final arribés al cinema amb la versió de Ventura Pons), Llegat té un format purament cinematogràfic. A estones sembla que s’ha adaptat al teatre el guió del que havia de ser una pel·lícula… Potser m’equivoco, però el continu canvi d’escenes, de paisatges […]

Amnèsia és la primera coproducció entre la Sala Trono i el TNC. Un muntatge escrit i dirigit per Nelson Valente, un dels dramaturgs argentins més estimat a casa nostra. El loco y la camisa, El declive, Sólo llame para decirte que te amo, Els gossos o Pols de diamant són algunes de les seves obres que s’han programat a Barcelona. Totes han rebut molt bona crítica (premsa i públic). La versió al català d’Amnèsia la signa en Joan Negrié, un dels sis intèrprets que hi surt a l’obra. De fet, no és la primera vegada que Negrié tradueix un text de Valente; ho va fer amb l’obra Els gossos que vam poder veure el 2020 a La Villarroel. El tàndem […]

Hi haurà un setembre per tothom del dramaturg gironí Frank Bayer, autor de les obres Brindis (2018), Ferides (2020) i Kalumba (2022), que vam poder veure al Teatre Gaudí, és la quarta producció de la companyia La Gàrgola produccions teatrals. Aquest text es va presentar per primera vegada al XIII torneig de dramatúrgia del Temporada Alta 2023 interpretat per Jordi Andújar i Maria Ribera, on es va enfrontar amb Un rellotge a la finestra de Lali Álvarez Garriga, finalment escollit com a text guanyador pel públic assistent al combat, interpretat per Clara de Ramon i Júlia Bonjoch. Hi haurà un setembre per tothom és un text dramàtic amb punts de comèdia, dirigit per Laura Porta i Ricard Martí , interpretat […]

Parafrasejant el títol d’una sàtira ja quasi oblidada de Dürrenmatt (Plet per l’ombra d’un ruc), el burro protagonista comença a parlar amb la seva ombra el dia en que un incendi el deixa aïllat enmig de l’era. Diuen que quan un veu la mort de prop se li projecta la pel·lícula de la seva vida, però en aquest cas apareix tota la història d’aquests èquids d’orelles llargues a partir del que ha dit d’ells l’art i la literatura. Es comença per les faules, molt populars entre grecs i romans, per passar després a llegendes i petites històries medievals, com la de Fra Anselm Turmeda. No hi faltaran les referències a El somni d’una nit d’estiu, Don Quijote de La Mancha […]