Recomanacions

Hem vist moltes vegades les històries de persones que han aconseguit el seu somni d’arribar a ser estrelles en la música, el cinema o el teatre. En canvi, poques vegades es posa el focus en aquells que ho intenten, igual que la resta, i que es queden pel camí. I, de fet, això és el que passa a la majoria de persones que lluiten per treballar en el món de l’art, poques aconsegueixen arribar a l’èxit absolut. Aquesta és la base d’aquest espectacle de llums, colors, música i, sobretot, molt ball. El text mostra un càsting per forma part del cor d’un espectacle, la paret on s’acomodaran els protagonistes del l’obra. Durant tota la narració es parla de la importància […]

Estrenat a Broadway al 1975, originalment, A Chorus Line va suposar un trencament amb el tipus d’històries que portaven explicant els musicals al llarg de vàries dècades. Per primera vegada, no se seguia la trajectòria d’un aspirant a artista que acabava assolint l’èxit sinó que és posava el focus en aquells actors, ballarins i cantants que són imprescindibles en tota indústria però ningú es para a pensar que també ells tenen les seves vides i que, igualment, poden ser molt interessants, tot i que mai estiguin a primera línia. La tria d’aquest espectacle per a inaugurar el seu teatre ha estat tot un encert per part d’Antonio Banderas. No només per la qualitat del mateix, sinó pel seu valor simbòlic. […]

Una adaptació teatral del llibre de Luis María Pescetti,, realitzada en format unipersonal, de Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea ha deixat, al nostre entendre, bona part de l’essència poètica del text original, en el camí. El llibre recull vint-i-dues cartes que escriu una joveníssima noia, Paloma al seu amor Antonio, que molt més gran que ella, l’ha deixat. Ell treballa a la cabina d’una grua. Per a ella és el seu primer desengany amorós. A través de les cartes que escriu, ella vol comprendre, vol saber, vol recuperar l’amor que ha perdut. L’adaptació teatral, realitzada en format unipersonal, de Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea ha deixat, al nostre entendre, bona part de l’essència poètica del text original, en […]

Dissabte vam poder veure la segona proposta del díptic Greta & Friday, que segons va comentar el director artístic del teatre Escenari Joan Brossa, Marc Chornet (podeu veure aquí l’entrada de la roda de premsa), es va plantejar amb dues finalitats, d’una banda trobar en els dos autors “l’herència de Brossa” capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg. El passat dia 24 de gener vam veure la primera de les propostes “Amor pur” obra escrita per Albert Mestres basada en dos personatges que es coneixen i s’enamoren durant la seva adolescència. […]

A CHORUS LINE es va estrenar a Broadway el 1975, concebut, dirigit i coreografiat originalment per Michael Bennett, amb llibret de James Kirkwood i Nicholas Dante, música de Marvin Hamlisch i cançons d’Edward Kleban, va guanyar 9 premis Tony i 1 Pulitzer. Ara ens arriba un revival de la producció original a càrrec de Baayork Lee (Chinatown, Nova York 1946), coreògrafa i directora que va interpretar a Connie Wong en la producció original. Un personatge inspirat en ella mateixa, una noia americana d’origen xinès que té problemes amb la seva reduïda alçada. A CHORUS LINE, es va estrenar el passat 15 de novembre al Teatro Soho CaixaBank de Màlaga, teatre d’Antonio Banderas que va inaugurar sota la direcció de Lluís […]

Hi ha dies en que el món és massa. En que tot sembla alineat a la contra. Dies en que et ficaries dins del llit, sota llençols i mantes, o més abaix encara, i no sortiries més. Germanes és un dels textos més intimistes del cèlebre escriptor i dramaturg canadenc, d’origen libanès, Wajdi Mouawad. El simbolisme i la poètica del seu teatre (que m’atreveixo a comparar amb la de Murakami, en gènere narratiu) li permet transgredir moltes de les normes bàsiques del gènere, com l’existència d’un conflicte. A Germanes, el conflicte és el món. Un conflicte més enllà de l’espai i el temps escènics. Més enllà dels personatges o de l’encontre entre ells. El conflicte és l’existència, la gestió de […]

Fa quatre anys vaig veure “Vespres de la Beata Verge” al Teatre Akadèmia. Per mi va ser una autèntica descoberta: un autor amb un estil totalment diferent a la resta , un text autènticament meravellós, d’una gran dificultat tècnica, només a l’abast de grans actors com ho és l’Oriol Genís. No sempre es te la oportunitat de tornar a veure, passats uns anys, la mateixa obra interpretada pel mateix actor. Així que quan vaig veure que l’Escenari Joan Brossa, la programava, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar les entrades. Ha sigut genial tornar-la a veure. L’he gaudit i entès més que la primera vegada. Els que no la vau veure en el seu dia, no us la […]

Per res del món em volia perdre “A Chorus Line”. Sóc de la generació de “Fama” d’Alan Parker, de les pel·lícules “Flash Dance”, “Footloose” i “Dirty Dancing”. He vist infinitat de vegades “Street dance”. Mai em vaig perdre un capítol de “Un paso adelante” i entre Pedro (Pablo Puyol) i Roberto (Miguel Ángel Muñoz) sempre em vaig decantar per Pedro. He seguit des del primer dia el programa Fama, ¡a bailar! (2008) I encara tinc gravades aquestes paraules en la memòria “Teneis muchos sueños. Buscais la fama. Pero la Fama cuesta. Pués aquí es donde vais a empezar a pagar. Con sudor” M’encanta la dansa! M’emociona la dansa! M’apassiona la dansa! Flipo veient com algú és capaç d’expressar-se només ballant. […]

La Ruta 40, probablement la meva companyia de capçalera, està desatada. Han programat al Lliure i diria -elucubrar des de la ignorància és gratis-, que estan explorant llenguatges. Així, després dels clàssics El llarg dinar de Nadal (snif) o Pinter, han portat a escena textos escrits per a ells, teatre documental i fa no res una (auto)crítica un punt “serrana” sobre el turisme. Sacarina de Davide Carnivale és la tercera obra seva que veiem aquesta temporada, dirigida pel rutero Sergi Torrecilla (La nit d’Helver), que han adaptat tan i tan bé que sembla que hagi estat escrita per a ells. Una història de supervivència a una ciutat i professió que no ho posen fàcil: ser actor a la Barcelona del […]

Els espectadors barcelonins tenim la sort de conèixer bastant bé l’obra de Wajdi Mouawad i se segueixen produint és un bon gust pels qui gaudim amb els comuns drames del dramaturg. Germanes tracta de les preocupacions, els problemes i els penediments d’una dona molt que té un paper molt influent al món, ajuda a resoldre grans conflictes, però no pot resoldre el que ella té a dins i li persegueix des de fa molts d’anys. Per altra banda, una dona índia que va ser adoptada de petita. Aquestes dues dones de vides tan diferents veuen que es poden donar suport mútuament. Tota l’acció de l’obra esdevé dins d’una habitació d’hotel, un suposat hotel d’una modernitat que desespera a Annick Bergeron. […]

Tothom busca el seu lloc. Viure en una ciutat, un país o un lloc concret durant molt de temps, fins i tot des del naixement, no significa gaire quan no se sent com el teu lloc al món. Aquesta obra aprofundeix una mica en aquest sentiment, especialment per part dels immigrants de primera o segona generació, amb el qual tot i haver crescut en un país concret a vegades, encara, se senten exclosos o marcats per no formar part del suposat germen nadiu de la societat. La Geneviève és un advocada, mediadora de conflictes, que, tot i la seva integració des de nena al Canadà, encara se sent senyalada com a francòfona dins d’una societat que no és la seva. […]

CORPUS proposa la trobada entre un manipulador d’objectes, un músic i un escultor. Un diàleg escènic a cau d’orella on 25 espectadors seiem al voltant d’una tarima circular, obra de Pep Aymerich, molt a prop, observant la construcció d’un paisatge. Xavier Bobés, nascut a Barcelona en 1977, viu i treballa a Girona i feia uns quants anys que no estrenava a Barcelona. CORPUS és un espectacle que s’aparta de la línia del que fa normalment, en tractar-se d’una proposta molt més poètica, amb un caire recitatiu, música i molts moments de silenci. Xavier Bobés proposa explorar el moviment d’un objecte escultòric amb relació al cos humà, l’animal i el vegetal. Una reflexió poètica sobre la cosificació que cerca trobar la […]

Va ser l’Oriol Broggi, director de La Perla 29, qui al 2012 va dirigir per primera vegada una obra del dramaturg libanès Wadji Mouawad a casa nostra. Es tractava de ”Incendis”, una de les quatre peces que forma part la tetralogia “La sang de les promeses”. “Incendis” va ser traduïda al català per Cristina Genebart, i es va estrenar al Teatre Romea sota la direcció d’Oriol Broggi, aconseguint un dels èxits més importants dins del teatre català. Des d’aleshores, Wadji Mouawad es va convertir en un dels autors contemporanis més representats a casa nostra, i en un dels meus imprescindibles teatrals, de la mateixa manera que ho són Shakespeare, Pinter o Sergio Blanco. De moment puc presumir d’haver vist “Cels”, […]

El díptic reivindicatiu proposat per l’Escenari Brossa, encara la recta final després d’estrenar “Greta & Friday II: Amor mor”, un projecte que el mateix títol ja ens desvela quins camins creuaran els dos actors que l’interpreten i quina serà la filosofia amagada rere els versos de crua realitat que ressonaran a la Sala Palau i Fabre. Queralt Riera proposa un escenari futurista, on Greta i Friday no només hauran escapat de la civilització intentant esquivar el consumisme per millorar el món, sinó que també escaparan de les seves pulsacions vitals. De la mateixa manera que a “Amor pur” vivíem dos joves alegres, actius i vitals (de la mà del clown i les acrobàcies), a “Amor mor” ens trobem dos adolescents […]

És ben bé allò de les expectatives generades el que, de vegades, no fa possible gaudir del tot el que veus. És el que ens ha passat amb aquesta proposta VESPRES DE LA BEATA VERGE que no havíem pogut veure anteriorment i que esperàvem amb moltes ganes. Dimecres dia 19 era nit d’estrena a l’Escenari Joan Brossa. Un text d’Antonio Tarantino que forma part dels “Quatre actes profans” juntament amb “Stabat Mater” (que hem vist recentment a La Gleva), “La Passió segons Joan” i “Lluentons”. Basada en un fet real que el mateix Tarantino va viure de prop, un noi del seu edifici que es prostituïa transvestit va ser rebutjat pels seus pares i va marxar de casa. Poc després […]