Recomanacions

Els teatres són espais de socialització per tant són el marc idoni on treballar els valors de la igualtat, el dret a la diferència i el respecte als drets humans. Probablement molts de vosaltres coneixeu al Jordi Cadellans actor, dons bé ara s’estrena com a dramaturg amb “Here comes your man (Aquí ve el teu home)” , una obra que neix de la necessitat de parlar sobre aquelles persones, les quals, per la seva condició (color de la pell, origen ètnic, gènere, orientació sexual,… ), han patit o pateixen assetjament a l’escola (insults, humiliacions, violència i discriminació) durant la seva infància i/o adolescència. Per escriure aquesta història en Jordi Cadellans s’ha inspirat en la seva pròpia experiència personal. I és […]

Podríem dir que aquest cap de setmana he fet dues grans descobertes, per un costat l’espai escènic Dau al Sec i per un altre una de les obres menys conegudes de Samuel Beckett, “L’última cinta de Krapp” . Per situar-nos, “L’última cinta de Krapp” és la història d’un escriptor que repassa la seva vida amb l’ajuda d’unes gravacions magnetofòniques que ha anat enregistrant de jove fins a vell. Es tracta d’una obra de teatre escrita en un sol acte, interpretada per un sol actor en forma de monòleg. Es diu que podria ser una obra autobiogràfica en la que Beckett transporta les seves pors a través del personatge de Krapp, el protagonista principal de l’obra. El pes de l’obra recau […]

Darrera d’un títol com el d’aquest espectacle, un pot esperar un exercici pedant o autocomplaent que divagui sobre la mort, la vida… i tantes altres experiències humanes que tant agraden als intel·lectuals. Res a veure, però, amb la realitat. És cert que es parla de filosofia, d’economia i que hi ha unes quantes cites i uns quants referents cultes (el protagonista, de fet, és un professor universitari), però la senzillesa i la transparència emocional són les grans estrelles de l’espectacle. Tot va començar com una proposta de la Sala Beckett al director Àlex Rigola per tractar el tema de la mort. El que ningú sabia, ni el mateix director, és que la font d’inspiració del projecte seria el pare d’una […]

Després d’uns mesos molt complicats per tothom en general i per la cultura en particular, ha estat un regal poder iniciar la temporada de teatre amb [Des]encuentros, una obra dirigida per Alejandra Jiménez-Gascón a qui sempre recordarem per “Blanca desvelada”, obra que vam repetir varies vegades i ho continuarem fent quan tinguem ocasió. Tot i ser una obra totalment diferent, [Des]encuentros porta el seu segell amb els seus canvis temporals, els seus matisos, la seva especial sensibilitat al portar un text a escena. [Des]encuentros és una obra fresca, divertida i a la vegada trista i reflexiva. Són des-encontres però també encontres i re-encontres. Són parelles que es troben, retroben, busquen o separen. Ens presenten situacions cada una de les quals […]

Mai ho tenim tot. Volem el que no tenim. Ho desitgem. I quan ho tenim, ja no ho tornem a desitjar … o sí. La vida se’ns mostra i se’ns oculta i hi ha qui en gaudeix, qui s’hi conforma i qui no. És cert que en el dia a dia l’avorriment avança. I hi ha qui el veu a venir, i fuig. Fugir. Fugir i intentar oblidar, fugir i seguir estimant. Gestionar les emocions és difícil a totes les edats. Dir t’estimo o l’he cagat també. Als somnàmbuls de Llàzter Garcia el triangle amorós és rodo. Però d’una rodonesa que té arestes, que té alts i baixos, que té porcions d’amor, d’odi i d’incertesa. La felicitat i el dolor […]

Hi ha un problema que cal esmenar ja. Com fer-ho, si t’emociones veient una obra de teatre, i moqueges, amb la màscara posada? És un problema. Soc a la Sala Badabadoc. I acabo de veure una obra que m’ha fet un rau rau tant gran a la panxa! He rigut, he plorat, he patit, he gaudit, he recordat. Les històries de l’avi Josep, de Mar Puig i Mateu Peramiquel són molt especials. Abans de posar els peus al carrer ja he enviat un missatge al grup de les meves amigues teatreres: “No us perdeu les històries de l’avi Josep”, els dic. Arribo a casa i entro dient: “M’ha encantat” L’endemà a la feina, em vaig trobant amb gent dels que […]

Es va estrenar a finals de l’any passat. Va obtenir el “Premi de la Crítica al Millor Text 2019”. Com a moltes altres obres, la pandèmia l’ha deixat reposar, l’ha confinat durant mig any però ara reneix i reviu amb força. Ramon és una història de fracassos, de pèrdues, de dols i de les dificultats per superar-los. Mar Monegal n’és l’autora i directora i mereixedora del Premi que se li va atorgar. És un text actual, mordaç, satíric, àgil, divertit i crític (Monegal aprofita per comentar la situació de la professió d’arts escèniques). Francesc Ferrer és l’intèrpret d’aquest monòleg. Sap transmetre tots els estats d’ànim que li imposa el text. Noranta minuts d’un treball en solitari. El seu desconcert, desànim, […]

El grup We color Music va començar a caminar amb projectes musicals diversos: Espectacles escènics, enregistrament de cançons per encàrrec i formació (musicoteràpia o percussió creativa). Mar Puig i Mateu Peremiquel formen part d’aquest entramat artístic creant música i textos. “Les històries de l’avi Josep” estan basades en converses reals amb l’avi de la Mar. Són històries de la seva vida però també de fets propers coneguts. Aquest espectacle va començar com un projecte radiofònic amb 15 episodis que es poden escoltar en diferents mitjans. D’entre ells n’han seleccionat tres només un dels quals es refereix a la història personal de l’avi. Tot i que l’únic fil conductor és el fet d’haver-ho parlat amb ell, cada una de les històries […]

Quin luxe, un directe amb Jango Edwards…! La definició d’un mag del clown. Una col·lecció vivent de gags propis, incomparables, inimitables. Els seus de sempre. I és que en Jango ens demostra que l’edat i la forma física no seran mai un obstacle quan el talent sobra. Ell és un pallasso. Un pallasso descarat, vigorós, sempre irreverent i, alhora, compromès socialment, amatent als temps convulsos que vivim. A La Gleva, fins al 27 de setembre, Jango Edwards practica el triple salt. Amb el Nouveau Clown Institut de Barcelona, organitza el Festival Internacional de Clown, amb la sèrie d’espectacles titulat “Jango Edwads: the man, the myth, the legend”. Setmanalment, s’ofereixen noves propostes seqüenciades en tres tipus de shows diferents. Els divendres, […]

Un moviment coreografiat guiat per una escenografia ben estudiada d’il·luminació i música ens introdueix en aquesta obra. Un inici inesperat, que es pren el seu temps per captar l’atenció d’un públic que es troba més que preparat i encuriosit per la història que està a punt d’explicar-se. En un escenari buit, només la presència de tres reixes, un altar i cinc actrius que, en qüestió de pocs minuts, ens narraran les experiències de cinc dones que van ser empresonades, humiliades i vexades després de la Guerra Civil. Amb l’ingrés d’algunes d’elles a la Presó de dones de Barcelona, ens anem assabentant de la història de totes, tancades per les seves idees, la família, per intentar sobreviure o, simplement, per no […]

Doncs si ja és agradable tornar al teatre després de les inclemències víriques que ens han assolat i ens assolen, encara ho és més si qui t’acull és la Badabadoc, i encara més si l’Alejandra Jiménez ha ficat mà en l’espectacle que vas a veure, i encara més si la tens a la teva disposició després de la funció per a xerrar amb ella una estoneta. Desencuentros és una història, o unes quantes històries, que es pregunta què no acabem de fer bé quan ens relacionem que fa que tan sovint no ens entenguem i que, malgrat els esforços i les bones intencions, no ens en sortim. De vegades la incomunicació, o les interferències en la comunicació, d’altres, la poca […]

Ens rep una entranyable professora d’història que ja haguéssim volgut molts! Avui ens toca la història d’Europa del segle XVI i XVII però prèviament partim d’un esdeveniment important: la Pesta. D’una manera apassionada, dinàmica i entregada utilitza tots els recursos que troba al seu abast, perfectament col·locats a l’escenari. Podem començar a intuir que res és perquè si en aquesta escenografia, que no serà “ estàtica” vaja, ni purament decorativa. Molt cuidada, tot i així. Història mòbil, dinàmica, que ens fa estar atentes. Fem un salt en el temps i ens endinsem en les vides de diverses dones. En petits retalls de les seves vides, tots entrellaçats entre ells en proximitat, i a la distància amb d’altres de tantes altres […]

A mi la bossa nova m’avorreix, què hi farem… i fins i tot així, em va interessar de seguida i fins al final aquesta “altra” història de la segona cançó més reproduïda del món (i això, com es mesura?). Tots coneixem la història de la linda Helò, qui de camí a la platja va cridar l’atenció de Vinicius de Moraes i Jobim per composar A garota da Ipanema. Desconeixíem, però, la versió més interessant i tan real com l’altra però molt més profunda, real, agredolça… Així, aquesta obra amb cançons, més que no pas un musical, apunta a temes com el dilema de voler dedicar-se a allò que ens omple o triar una feina segura, o com viure una relació […]

La tot-terreny Laura Giberga ens sorprèn de nou amb una proposta que va un pas més enllà del teatre convencional. La dramaturga, i a la vegada directora i actriu, condueix el públic per terrenys entre ciència-ficció i paisatges onírics per descriure la dura vida i el terror psicològic que es patia a les presons de dones durant i després de la Guerra Civil. Cinc personatges creats a partir de diverses històries reals barrejades entre si prendran vida entre les parets de la Presó de Dones de les Corts. Amb una escenografia senzilla però funcional, l’espectacle canalitza l’essència del missatge a transmetre a través d’una bona barreja de llums, música i coreografies. Tres elements que encaixen a la perfecció en un […]

Desconec quin va ser l’origen principal d’aquest espectacle, però estic quasi convençut que va ser l’amor cap a un estil musical que va fer furor a la dècada dels seixanta: la bossa nova. José Luis Sánchez, autor i un dels protagonistes de la peça, es posa en la pell de Vinicius de Moraes per explicar la relació que va tenir amb la jove Nelita Abreu Rocha. Segons es diu a l’obra, Nelita va ser la secreta inspiració de la famosa Garota de Ipaema i també un dels molts amors que De Moraes va tenir en aquella època. Estant encara casat va conèixer a aquesta noia trenta any més jove que ell, i després de diversos intents per casar-s’hi va acabar […]