Recomanacions

Quan dues vides es troben i volen compartir les seves experiències junts, sempre miren de viure al màxim intensament i mirar més enllà del dia actual fent projeccions de futur. Però què passa si ningú assegura el futur del planeta? De què serveix cuidar una persona, si no cuidem la vida del nostre planeta? Amb aquestes premisses, Lola i José Luís, Greta i Friday respectivament, comencen un joc d’estira i arronsa sobre les relacions amoroses. A base d’acrobàcies, mirades, equilibris i moments de clowns, Greta i Friday es van coneixent a poc a poc i van començant a construir una relació que es basarà en l’amor pur, en estimar-se i estimar. L’amor pur només es troba en els petits detalls […]

Amb el que m’agraden els jocs de taula i lo competitiva que sóc de mena, no em podia perdre per res del món aquesta proposta, digueu-li performance, experiment o joc escènic grupal, basada en un joc de taula dels anys 70 editat per L’Impesé, inventat perJean Anesto. Aquest joc s’anomena djambi o escacs de Maquiavel. Djambi és un joc d’estratègia, classificat com a joc de tauler abstracte. La veritat és que mai havia sentit parlar d’aquest joc. Quan vam entrar a la sala, hi havia tres taules rodones preparades per acollir tres grups de jugadors. A la nostra taula érem 9 persones, i com el joc està dissenyat per competir entre quatre jugadors, vam fer quatre equips (2, 2, 2 […]

El projecte del cicle GRETA & FRIDAY pretén, per una banda reivindicar dramaturgs que aborden textualitats formals, d’estètiques arriscades i per una altra banda abordar el fenomen Fridays for Future liderat per la jove activista Greta Thunberg. Les dues peces encarregades en aquest cicle es basen en la idea d’imaginar dos adolescents que es coneixen en el context d’una vaga dels Fridays for Future i inicien una relació, (a la primera proposta), i, una relació que veurem com hauria evolucionat d’aquí 20 o 40 anys (a la segona proposta). AMOR PUR, és la primera d’aquestes i tracta de l’amor adolescent de la mà d’Albert Mestres. AMOR PUR omple la sala Palau i Fabre d’energia, acrobàcies, moviments coreogràfics, cançons, paraules i […]

Crec que ens queden tan poques paraules per definir el que fan aquesta gent com les que diuen durant els seus espectacles. Els experts en futbol i la gent que gaudeix d’aquest esport sempre farda i podrà fer-ho que ha vist jugar el millor jugador de tots els temps: Leo Messi. Nosaltres ho podem fer traspassat al terreny de la cultura; sempre podrem dir que “jo vaig viure i veure els Tricicle“. Quaranta anys, quaranta anys des de la formació del grup i són innumerables els gags que han representat sobre els escenaris. Però com totes les etapes tenen un principi i un final, a vegades agrada més o a vegades menys. En aquest cas, tothom espera que tard o […]

Voler fugir dels problemes mai és una solució, però a la vegada sí que és un recurs que molta gent pren. Potser el penediment et fa tornar enrere però al cap d’uns quants anys. Enrere, allà on vivies i on la teva vida va fer un gir per no voler afrontar els problemes. Tocats per la boira. El text de Paco Zarzoso proposa trames sense sortida, amb situacions desesperants i expectants d’algun succés més sorprenent, que li doni una volta a tota la situació, i mai arriben. Les escenes que es reprodueixen, sempre amb dos actors sobre l’escenari, deixa moltes portes obertes i diàlegs tan poc naturals com freds. El fet que en cap moment es trobi la família protagonista […]

Es tracta d’una aposta molt original de teatre documental en el que el autor dels fets i de la història és l’autor del text i actor de l’obra: Marcos Hourmann. L’actor es representa a sí mateix i això li dona força i credibilitat. La Direcció d’Alberto San Juan i Víctor Morilla transformen uns fets que podrien estar explicats en cinc minuts en una narració autobiogràfica. Els fets: un metge ajuda a morir a una dona en situació terminal. La narració autobiogràfica: projeccions de vídeos i fotografies dels seus orígens argentins, dels seus pares ballant tangos, aspectes de la seva infància i adolescència, la malaltia i mort del seu pare. Els records personals emotius i tendres s’alternen amb detalls de la […]

“Fuga” de la companyia La Klandestina, escrita i dirigida per Montse Albàs, és la tercera obra que es pot veure a la Sala Fènix, dins la programació dedicada a la memòria històrica. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser el conflicte més sanguinari que es va viure a Europa occidental després de la Primera Guerra Mundial (1918). Assassinats sistemàtics, tortures, violència i molta brutalitat. Molts dels que ho varen viure ja han anat desapareixent per edat. Era la generació dels nostres besavis, els pares dels nostres avis. La meva generació encara en sabem algunes històries del que va passar, i no gràcies als estudis acadèmics, ni a la voluntat d’alguns governants, que prefereixen oblidar i mirar cap a un altra […]

Aquesta és la proposta que Carla Torres Danés ha fet del text de Lutz Hübner, QÜESTIÓ D’HONOR. En entrar a la sala ens trobem un escenari circular amb els espectadors distribuïts al voltant. A terra, pintats, una mena de grafitis i, dipositats, uns elements blancs etiquetats com les proves dels crims que veiem a les pel·lícules. Al fons un gronxador. Al sostre unes roses cap per avall. Al centre dues estructures cúbiques que semblen blocs de pedra. Tota la sorprenent escenografia és de Júlia López i Melià i Aitor Rodriguez Cabrerizo. Magnífica la idea del cotxe teledirigit. Lutz Hübner (Helibronn-Alemanya 1964), basa aquesta obra en un cas real que va ocórrer a la ciutat de Hagen en 2004. Utilitza sempre […]

Un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, traduït al castellà per Albert Tola. El passat dia 13, a la roda de premsa, la van presentar com una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, on es qüestiona la relació entre l’anomenat tercer món i el món occidental. La companyia La Cantera Exploraciones Teatrales, va néixer a Madrid l’any 2003 i actualment està dirigida i coordinada per Jorge Sánchez, Marta Cuenca i Anahí Muñoz. Roland Schimmelpfennig (Göttingen 1967) és un dramaturg alemany autor d’un gran nombre d’obres, entre les que hem pogut veure “El drac d’’or” (Teatre Akademia 2014), i la versió catalana de “Peggy Pickit ….” (El Maldà 2017), ambdues dirigides per Moisès Maicas. L’any 2006 […]

LA CASA DE LES ARANYES és un text del valencià Paco Zarzoso, sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura. Amb direcció d’ell mateix i de Lurdes Barba. Uns personatges distanciats de la societat, atrapats en un lloc inhòspit i solitari, i, que estan fortament marcats per les cicatrius que els lliguen als seus malsons, a les vivències que voldrien deixar enrere. La casa de les aranyes està situada just davant de la casa de les dàlies, dues cases aïllades en un territori que va quedar ocupat per un pantà, que alberga un poble en el seu interior. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va […]

La Companyia “La Klandestina” ens presenta una peça dins d’un cicle de Memòria Històrica. En forma de petit format, Fuga és una peça teatral que és capaç de transmetre una gran emoció i provocar una profunda reflexió. Basant-se en diferents textos sobre la mal anomenada Guerra Civil (La Guerra civil al Monstsec de F. Sanchez Agustí, Els combatents anònims de J. Ripoll, Cartes des del front d’E. Vila, Cartes a Màrius Torres de J. Sales, la Companyia teixeix una història actual plena de records i nostàlgies. Un net amb una intensa i tendra relació amb un avi, un avi que li parla d’un besavi desaparegut al final de la guerra fugint cap a França amb la imatge del fracàs i […]

Tarantino i feminisme són dos conceptes que costa unir, ja que el director nord-americà s’ha destacat sempre per un cinema testosterònic i una visió del món força masculina… fins i tot quan ha escrit remarcables personatges femenins (el personatge d’Uma Thurman a Kill Bill o el de Jennifer Jason Leigh a Los odiosos ocho). En aquest text de Carolina Corvillo i Ricard Reguant s’ha agafat com a referent Reservoir Dogs i s’han atribuït a un grup de dones les característiques masculines d’una colla d’actors ben coneguts, des de Robert de Niro a Samuel L. Jackson. La idea és fer un exercici d’empoderament femení però també un homenatge cinèfil de primer ordre. Llàstima que el concepte quedi diluït per una dramatúrgia […]

Segur que alguna vegada a la teva vida t’has parat a pensar si el que estaves fent era el que t’agradava, si no haguessis preferit encaminar la teva vida cap a una altra direcció, que què passaria si deixessis de banda el que estaves fent i amb un rampell que surt de no sé on comencessis una nova vida… bé, d’acord, potser no ho has pensat mai, però sí que has vist milions de pel·lícules on això passava. La producció de David Selvas pren aires cinematogràfics i narra la desesperació i resiliència de dos personatges que, de la mà, es deixen estimar pel públic i protagonitzen una comèdia metaromàntica plena d’impossibles. L’energia que desprenen Ivan Massagué i Marta Bayarri és […]

Potser pel tipus de monòlegs còmics als quals estem acostumats a trobar-nos a la cartellera, a vegades, propostes amb una dramatúrgia més elaborada i una certa profunditat resulten una grata sorpresa. Mirta en espera és, en aquest sentit, un bon exemple d’espectacle unipersonal essencialment humorístic que, sense sortir del gènere, aconsegueix portar-lo una mica més enllà. L’actriu, dramaturga i directora Ángela F. Palacios planteja una història al voltant d’un personatge a l’espera d’un canvi important: aconseguir convertir-se en una gran actriu, trobar l’amor i, en definitiva, ser feliç. Uns desitjos i una actitud vital amb la qual, malauradament, és molt fàcil identificar-se. Palacios dota la peça d’un ritme àgil on el seu carisma impregna tot el conjunt. La seva Mirta […]

Ahir dilluns 20 de gener, a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’una joia, l’òpera prima d’Eu Manzanares, “LO NUESTRO“, un text seleccionat per la mateixa sala entre un centenar de propostes presentades en la convocatòria 2019-2020. Eugenia Manzanares havia escrit, fins ara, guions per a la televisió i el cinema i l’hem vist participar en muntatges com a actriu a “Estat decepció” en aquesta mateixa sala en 2018 o “Digue’m la veritat” al Museu Arqueològic dins del Grec 2015. LO NUESTRO no és el seu primer text dramatúrgic, però si el primer que s’estrena en el circuit professional. La petita Sala Flyhard, amb escenografia de José Novoa, s’ha convertit en el menjador de la família Guerrero Fernández, i els […]