Recomanacions

Torna el tema de la mort en el cicle de La Sala Beckett.És un projecte de teatre documental d’Àlex Rigola que m’ha agradat més que l’altre obra del mateix cicle. Aquest cop toca preparar-se per emocionar-se des de l’inici a final de l’obra. Al sortir, em vaig preguntar com és per l’Alba Pujol presentar aquest paper tan personal un dia i l’altre, recordant la mort del seu pare. Però hem de pensar que al parlar-ne, trobem que és més fàcil quan arriba aquest moment. La proposta és senzilla, ja que tenim una taula i una projecció de temes, frases, paraules i unes projeccions. També em va cridar l’atenció una planta (petita palmera) a un costat de l’escenari. Creia que trobariem […]

No és la primera vegada que un guió de teatre es basa en un tema d’herències. Lara Díez Quintanilla ha sabut treure i plantejar un tema etern, l’acceptació d’una herència, moment en el qual surt el millor i el pitjor dels membres d’una família. I no són el bens materials que es posen en joc sinó les relacions entre cada un dels que reben la herència i entre ells i els seus progenitors. Els diners i els bens, per escassos que siguin, fan aparèixer les gelosies, les enveges, les competències per l’amor dels pares, les preferències. És un moment per recordar i fer balanç de la història de la família. I tot això ho treuen a la llum una de […]

El Tricicle se despide, aunque se guarda el derecho, por si acaso les apeteciera, de volver. En todo caso, sea un adiós definitivo o un simple amago, Tricicle:Hits es un espectáculo recopilatorio, un bueno recorrido de la compañía que, a mi entender, cumple con las expectativas del público que durante tantos años les han seguido. Ellos -el público- también juegan su papel, escogiendo por votación popular cuales han sido para ellos los mejores números de su consolidada carrera sobre escenarios. Aunque es difícil decidir entre tanto humor y tanta inteligencia, si bien las 12 historias reducidas (gags de gags) que configuran el espectáculo acaban siendo una muestra fidedigna de la quintaesencia de El Tricicle. Un escogido paseo teatral a través […]

La mort és un tema que mai ve de gust com a espectador. No obstant això, és tan inevitable de tractar en la ficció com d’esquivar a la vida real. És precisament aquesta una de les claus del nou espectacle dirigit per Àlex Rigola: una corprenedora escenificació de diàlegs de la vida real d’un moment familiar on la mort és tan present com la vida. Aquestes converses on l’actriu Alba Pujol parla amb el seu pare malalt terminal de càncer de pulmó, representades en escena per ella mateixa i l’actor Pep Cruz (encarnant al pare), tenen una força escènica i tanta veritat que commociona. La proposta juga (amb tacte) amb un material molt delicat com personal que, en un inici, […]

Admeto que vaig anar a [Des]encuentros pel nom d’Alejandra Jiménez-Cascón en la direcció, intèrpret que ens té embadalits amb Blanca desvelada i de qui he pogut veure també la seva faceta hilarant. I es nota la seva mà. I me n’alegro de no haver-me perdut aquesta proposta, fresca, molt divertida, real, ben interpretada, sense aparents pretensions encara toc de ple un tema etern. Una agradable sorpresa. Amb la naturalitat per bandera es succeeixen històries de parelles, d’acords i desacords -així, sense claus, que aquestes no es pronuncien-. Parelles de tota mena, que ni arriben a ser-ho, que es trenquen, que es troben, algunes breus i algunes les veiem evolucionar … tot un catàleg daixò tan difícil d’intentar fer una unitat […]

Moltes sensacions després de “Vespres de la beata verge” però poques paraules per descriure-les i que facin justicia a aquesta proposta dirigida per Josep Prat i Coll (Requiem for Evita). Com és possible que no estigués ple al menys aquell dia? Sí, és un text difícil i dens de Antonio Tarantino (Stabat Mater, que no us confongui el cognom) però dirigit i interpretat d’una manera que no importa per moments el significat literal de les paraules sinó què transmeten, què amaguen, si són d’ara o records, memòria real o creada per fer més fàcil la càrrega de la tragèdia. Un pare espera per poder recollir el cadàver del seu fill, que s’ha suïcidat. Amb aquest interessant punt de partida podia […]

Una altra vegada, Rigola tria el camí menys gastat per crear una ficció, i s’agraeix que entre tantes propostes convencionals (en el millor i en el pitjor dels sentits) una figura com la de l’ex-director del Lliure, que participa de l’escena teatral mainstream barcelonina, se submergeixi en formes menys evidents d’explicar una història. En aquest cas, el canal és el testimoniatge de vida, la ficcionalització de les converses reals entre el propi Rigola i l’historiador Josep Pujol (pare de la protagonista de l’obra, Alba Pujol) al voltant de la mort i del llegat ètic i vital que un pare pot deixar a una filla. No hi ha una voluntat universalitzadora en la proposta, sinó el final d’UNA vida i la […]

En una entrevista reciente, Àlex Rigola vino a afirmar que las enseñanzas de vidas anónimas tenían tanto valor como las de los personajes de Shakespeare. Seguramente esté en lo cierto. Y es justamente aquí donde radica la belleza de la obra que dirige: la proximidad humana. Y más en lugar tan común como es la muerte, que, contra pronóstico, hasta ha llegado a alcanzar al mismísimo Punset. En Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, Pep Cruz y Alba Pujol escenifican y nos comparten, en un acto generoso y a la vez, autocomplaciente, la sabiduría transmitida en los últimos meses de vida de Josep Pujol, padre de la actriz. Aunque el […]

Vaig descobrir al Mag Stigman farà un parell d’anys a Igualada a un dels dilluns Kabrota als que solem assistir. Era amb l’espectacle “Més que Màgia”, un espectacle en que l’il·lusionisme s’unia amb coreografies de dansa moderna. D’aquella tarda en guardo molt bon record, sobretot recordo les cares dels nens que hi havia a la sala. Tal i com vaig dir aleshores en la meva recomanació, veure aquells nens, amb aquella cara de sorpresa, la boca oberta i els ulls com a taronges, és quelcom impagable. Farà una setmana aproximadament em vaig assabentar que el Mag Stigman havia estrenat un nou espectacle, “El circ dels impossibles”. Aleshores vaig pensar, portaré al Roc i l’Àneu que segur que els agradarà! En […]

STABAT MATER és la primera part dels “Quatre actes profans” d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió segons Joan, Vespres de la Beata Verge i Lluentons. Antonio Tarantino (Bolzano 1938) pintor i dramaturg, va començar a escriure l’any 1992 i STABAT MATER va ser la seva primera obra, un text que, com tots els seus, no està situat en cap època concreta, i dibuixa com pocs autors saben fer, un món marginat, un món alienat pel poder imperant. Aquesta peça amb traducció d’Albert Arribas, versió i direcció de Magda Puyo i produïda i interpretada per Montse Esteve, ha tornat a la Gleva on es representarà fins al 9 de febrer i on està exhaurint entrades merescudament. Amb els anys, l’obra ha […]

Una peça de Les Impuxibles amb Judith Pujol (traducció) i María Velasco (text), que parla dels col·lectius silenciats i els trastorns mentals, que dissabte i diumenge s’ha pogut veure de nou a la Sala 3 de l’Auditori de Barcelona, amb totes les entrades exhaurides. A l’escenari acompanyen a les germanes Peya, Èlia Farrero, Pau Vinyals i Adrià Viñas. Les Impuxibles és el resultat de la fusió artística de dues germanes, una pianista i una ballarina, la Clara Peya i l’Ariadna Peya. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix. Elles treballen la barreja de llenguatges fusionant música, dansa i altres disciplines escèniques, com a resultat d’aquest […]

Tornem de nou a la Badabaloc, una sala que em sembla que poca gent coneix i que a vegades ens dóna bones sorpreses, com aquest [DES]Encuentros. Ens trobem amb una obra fresca que engresca força a la gent. Aquest ha estat un petit tast que han realitzat durant dos dies de gener i que tornarà de nou d’ací a poc temps. 3 històries centrals entrellaçades i un parell d’escenes curtes que m’ha agradat força en el seu conjunt. Els actors estan genials i si fan una mica de rodatge i poleixen un parell de coses segur que flipareu amb aquesta obra. [DES]Encuentros, és una obra d’Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez amb la direcció d’Alejandra Jiménez-Cascón, coneguda dramaturga i intèrpret […]

“El gallardo espanyol” és el 4t espectacle en solitari d’en Peyu. Els que heu assistit a algun dels seus espectacles, ja coneixeu la forma de treballar d’en Peyu: humor a través d’una dramatúrgia en un format que està molt més a prop del teatre que del monòleg televisiu. El seu estil i la seva manera de fer humor, s’han acabat convertint en la seva marca. I és que en Peyu és un crack explicant històries, i és per això que els seus seguidors intentem no perdre’ns cap dels seus espectacles. En aquesta ocasió, mitjançant el col·loqui post funció de l’obra “El gallardo espanyol” de Cervantes, en Peyu construeix aquest espectacle. Un espectacle en forma de denúncia, que neix davant la […]

Nou apropament al conte dels Germans Grimm, dirigida i amb música de Joan Olivé i, cal remarcar-ho, direcció de moviment de Maria Clausó que, coses de la programació, coincideix amb una proposta al Liceu sobre el mateix text. Quatre animals a punt de ser sacrificats o abandonats doncs ja són massa vells per a ser productius decideixen fugir cap a Bremen on esperen poder ser músics. Es troben pel camí i formen una divertida troupe que descobreix que treballant junts poden aconseguir grans fites, superar les seves pors i el valor de l’amistat. En aquesta adaptació s’incorporen elements com desitjar tenir una ciutat lliure de fums (calia?) i una eficaç denúncia contra el maltractament als animals. La proposta té música […]

Alex Rigola posa en escena les reflexions i converses que l’actriu Alba Pujol va tenir amb el seu pare en els seus últims mesos de vida. Una peça que sobretot desborda veritat i una tremenda valentia per part de l’actriu, que aconsegueix emocionar al públic per la seva sinceritat i fragilitat. La proposta escènica és senzilla i sòbria en format de conferència. En la pantalla es projecten les preguntes que el director llança a Alba i al seu pare, conduint-nos a través d’aquest collage filosòfic ple de referents com ara Lacan, Sartre, els germans Cohen, Steve Jobs, Peter Handke i molts més. L’obra fa una dura crítica a l’individualisme, mostrant la vida, i fins i tot la mort, com una […]