Recomanacions

Avís per a navegants, encara no l’hem pogut veure a Barcelona però a Igualada l’hem programat aquest cap de setmana A partir d’aquestes dues parelles es retrata de forma satírica, amb molt humor negre la classe alta de la nostra societat. Tot amb un to molt irònic, amb paraules que per alguns assistents van semblar una mica grollera (quina pell més fina) i amb versos i una sonoritat que ens va complaure. Carles Martínez i Míriam Alamany són els interprets d’aquesta proposta, i es nota que s’ho passen bé. Tot i que porten poques funcions, hi ha molta química i es nota en la seva sensualitat a l’hora de recitar el text. Segons ens van comentar al col·loqui posterior de […]

Assistim a l’estrena de “Intanticida” a la Sala Atrium a cegues, per assistir a una de les estrenes més esperades i que ja tenim a la programació del Teatre de l’Aurora. Quan ens van presentar la proposta teniem a Rosich, Peya, Closca, Angelet i Pàmies en aquest projecte, l’únic que pots fer és apostar per tots aquests noms i tirar-te de cap. Un cop que he vist aquesta òpera electrònica que s’ha creat amb el text de Victor Català, puc dir que no vam errar a l’hora de confiar en aquest projecte. Vaig sortir enamorat de tota la proposta. És un monòleg que dóna veu a una dona valenta. Caterina Albert/Víctor Català va escriure aquest monòleg en vers i que […]

Qui mai no ha dit una mentida? Qui mai no ha volgut aparentar ser algú que és impossible ser per aconseguir alguna cosa? Qui mai no s’ha posat una careta per poder fer allò que tant anhelava però que quedava fora de les regles? Tots, alguna vegada, ens hem deixat endur per les nostres conviccions, amagant rere una mentida el que realment som. Doncs tot això és el que, en el seu moment, va proposar Oscar Wilde en aquesta meravellosa obra crítica amb to humorístic de la societat victoriana. La proposta de David Selvas, que segueix triomfant als escenaris de Barcelona, presumeix d’elements incorporats, lluny de la versió original de Wilde. Un cap de cérvol dissecat donarà el tret d’inici […]

És interessant com, per necessitats socials i polítiques de dones, minories, classes desfavorides i els sectors més compromesos del món artístic, el teatre documental ha acabat per convertir-se en una constant dels nostres escenaris. D’alguna manera, s’entén que la millor manera d’explicar una realitat és intentar posar-la en escena en la seva forma més pura. En el cas de Raphaëlle, el format guanya encara més sentit, ja que, només el fet de tenir en escena una dona transsexual explicant en primera persona la seva història, ja li dóna un gran valor per la visibilització del col·lectiu del que es parla. L’obra és, realment, molt interessant, dinàmica i humana. Resulta fàcil empatitzar amb la protagonista, compartir les seves angoixes i preocupacions, […]

Jacob Gómez, Martina Rocosa, Alexa Moya, Carlos Roncero i Blanca Tolsá defensen amb una partitura repetitiva i milimetrada el món d’una Raquel Klein transgresora que juga amb la paciència i la urgència de l’espectador. Acompanyades de l’Adrià Juan i Albert Tarrats amb el disseny i execució de l’acompanyament sonor, Wu Wei oscil.la d’una banda a l’altre de l’escenari amb precisió acurada i amb una porta entreoberta a observar una mica més enllà. Què fem quan no fem res? El temps passa de la mateixa manera davant la immovilitat i Wu Wei sembla un cercle que no saps quan acaba i quan comença. Busco el significat de “Wu Wei” i trobo això: “las plantas crecen por wu wei, es decir, no […]

Aquesta és la primera producció de la nova companyia “La Viciosa“, es tracta d’ALHAYAT o la suma dels dies, una idea original de Laia Foguet, dirigida per la seva germana Aura Foguet i amb dramatúrgia d’ambdues. La idea parteix d’una experiència pròpia, com a voluntàries al camp de refugiats de Lagadikia a Grècia, que van viure l’estiu de 2016 la Laia Foguet i la Georgina Latre, una de les actrius de l’espectacle. Una proposta de teatre social, gairebé documental que ens parla de la força de l’amistat i de la cultura com a vehicle de comunicació, com a força d’unió entre persones. La Júlia (Georgina Latre) és arquitecte a Barcelona i arriba com a voluntària al camp de refugiats de […]

La suma de noms en un projecte artístic, més enllà del talent de cada un d’ells, no sempre significa un resultat escènic de gran qualitat. Fa falta que el conjunt de totes les aportacions tingui una coherència i estiguin ben coordinades per funcionar com una sola veu que elevi la història i la manera d’explicar-la. Aquest és, precisament, el gran mèrit i el principal valor d’Infanticida, un molt interessant monòleg musical ideat i protagonitzat per una fantàstica Neus Pàmies. D’entrada, l’actriu ha tingut l’enginyosa iniciativa de convertir en una òpera electrònica el colpidor text de la Caterina Albert, un concepte, sense dubte, original, sorprenent i, ja vist el resultat, apassionant. Per dur-ho a terme, ha comptat amb una audaç adaptació […]

Vaig amb les expectatives molt altes i amb gran curiositat de veure aquesta adaptació de “La Infanticida”, primer monòleg de l’escriptora Víctor Català (Caterina Albert), que Marc Rosich i Clara Peya han convertit en un monòleg operístic amb música electrònica. Ha estat un encàrrec de l’actriu Neus Pàmies, protagonista principal d’aquest monòleg interior. L’acompanya a escena el músic i compositor Gerard Marsal, especialista en la composició i producció de música electrònica. “La Infanticida” va ser escrita el 1898, però no es va estrenar fins seixanta anys després, degut al seu text, considerat en aquell moment, incòmoda davant d’una societat repressora dominada per els homes, on la veu de les dones era lluny de ser escoltada. Caterina Albert va donar veu […]

Després de 40 anys de trajectòria fent riure en televisió, cinema i, sobretot, teatre, Tricicle ha decidit deixar els escenaris. Tot i haver declarat que es reserven el dret de tornar si, en algun moment, els ve de gust, sembla que Hits serà, veritablement, l’últim espectacle d’aquest estimat trio d’humoristes catalans. Això dóna, d’entrada, un aire especial i nostàlgic a aquest muntatge on recopilen alguns dels seus millors gags. Resulta emocionant comprovar en directe que els tres còmics continuen en plena forma, que la seva connexió escènica es manté intacta i que l’efectivitat dels seus esquetxos ha aguantat fresca fins al final. La proposta, però, recull només gags de la segona meitat del seu recorregut artístic i, per tant, es […]

La Calòrica és una companyia jove, tot i que en els temps que corren portar deu anys resistint i encadenant espectacles interessants (El profeta, Fairfly, Els ocells, etc.) té un mèrit que bé calia celebrar. I què millor que celebrar-ho fent una mirada enrere i tornant als orígens, a aquell primer espectacle que va servir de pont entre l’Institut del Teatre i el món professional. La transició no va ser senzilla i La Calòrica ha estat molts anys recorrent totes les sales petites de la ciutat… fins arribar ara a l’escenari del Lliure de Gràcia, un espai que sembla fet a mida per a aquest espectacle que connecta irremeiablement amb l’esperit de la casa. I és que estic segur que […]

Quan dues vides es troben i volen compartir les seves experiències junts, sempre miren de viure al màxim intensament i mirar més enllà del dia actual fent projeccions de futur. Però què passa si ningú assegura el futur del planeta? De què serveix cuidar una persona, si no cuidem la vida del nostre planeta? Amb aquestes premisses, Lola i José Luís, Greta i Friday respectivament, comencen un joc d’estira i arronsa sobre les relacions amoroses. A base d’acrobàcies, mirades, equilibris i moments de clowns, Greta i Friday es van coneixent a poc a poc i van començant a construir una relació que es basarà en l’amor pur, en estimar-se i estimar. L’amor pur només es troba en els petits detalls […]

Amb el que m’agraden els jocs de taula i lo competitiva que sóc de mena, no em podia perdre per res del món aquesta proposta, digueu-li performance, experiment o joc escènic grupal, basada en un joc de taula dels anys 70 editat per L’Impesé, inventat perJean Anesto. Aquest joc s’anomena djambi o escacs de Maquiavel. Djambi és un joc d’estratègia, classificat com a joc de tauler abstracte. La veritat és que mai havia sentit parlar d’aquest joc. Quan vam entrar a la sala, hi havia tres taules rodones preparades per acollir tres grups de jugadors. A la nostra taula érem 9 persones, i com el joc està dissenyat per competir entre quatre jugadors, vam fer quatre equips (2, 2, 2 […]

El projecte del cicle GRETA & FRIDAY pretén, per una banda reivindicar dramaturgs que aborden textualitats formals, d’estètiques arriscades i per una altra banda abordar el fenomen Fridays for Future liderat per la jove activista Greta Thunberg. Les dues peces encarregades en aquest cicle es basen en la idea d’imaginar dos adolescents que es coneixen en el context d’una vaga dels Fridays for Future i inicien una relació, (a la primera proposta), i, una relació que veurem com hauria evolucionat d’aquí 20 o 40 anys (a la segona proposta). AMOR PUR, és la primera d’aquestes i tracta de l’amor adolescent de la mà d’Albert Mestres. AMOR PUR omple la sala Palau i Fabre d’energia, acrobàcies, moviments coreogràfics, cançons, paraules i […]

Crec que ens queden tan poques paraules per definir el que fan aquesta gent com les que diuen durant els seus espectacles. Els experts en futbol i la gent que gaudeix d’aquest esport sempre farda i podrà fer-ho que ha vist jugar el millor jugador de tots els temps: Leo Messi. Nosaltres ho podem fer traspassat al terreny de la cultura; sempre podrem dir que “jo vaig viure i veure els Tricicle“. Quaranta anys, quaranta anys des de la formació del grup i són innumerables els gags que han representat sobre els escenaris. Però com totes les etapes tenen un principi i un final, a vegades agrada més o a vegades menys. En aquest cas, tothom espera que tard o […]

Voler fugir dels problemes mai és una solució, però a la vegada sí que és un recurs que molta gent pren. Potser el penediment et fa tornar enrere però al cap d’uns quants anys. Enrere, allà on vivies i on la teva vida va fer un gir per no voler afrontar els problemes. Tocats per la boira. El text de Paco Zarzoso proposa trames sense sortida, amb situacions desesperants i expectants d’algun succés més sorprenent, que li doni una volta a tota la situació, i mai arriben. Les escenes que es reprodueixen, sempre amb dos actors sobre l’escenari, deixa moltes portes obertes i diàlegs tan poc naturals com freds. El fet que en cap moment es trobi la família protagonista […]