Recomanacions

Paula Ransenberg posa el cos i el cedeix a un grup de diverses i hipotètiques partenaires d’en Harry (transsumpte de Harry Houdini), el mag que ha desaparegut, però que no ha tornat a aparèixer. Aquest és l’interessant punt de partida de Para mi sós hermosa, que, amb molta habilitat narrativa, llença la pregunta: què fer a partir d’ara? Les set dones que interpreta Rosenberg s’han quedat soles a uns fira de varietats, abandonades per un mag que mai les havia tractat d’igual a igual. Tot i que la història mereix ser més desenvolupada, Rosenberg fa de tot: desplegament de veus, d’idiomes, de cares, toca l’acordió, canta… Tot amb la intenció d’expressar el desassossec d’aquestes dones, que són moltes i són […]

Gairebé sempre resulta enlluernant un espectacle unipersonal on l’actriu o actor protagonista es desdoblega en un bon grapat de personatges per explicar-nos la història des de diversos punts de vista. Aquest és el cas de Para mí sos hermosa, una proposta ambientada en el món del circ, la màgia i l’escapisme que parteix de la mort o desaparició d’un mag, Harry Vansky, durant l’execució d’un arriscat truc. A partir d’aquí, el muntatge ens mostra totes les dones que envoltaven a aquest misteriós artista: les seves assistents siameses, la seva aprenenta, la seva dona i la seva amant, entre d’altres. D’aquesta manera, l’actriu Paula Ransenberg demostra un gran talent interpretatiu, no només en la creació de personatges, sinó també en la […]

Ara entrem en l’altra part del festival CATBASUR amb aquesta obra convidada al Festival conjuntament amb “El amante de caballos” i que esperem veure pròximament. Paula Ransenberg presenta aquest cop l’obra “Para mi sos hermosa” que s’ha vist representada anteriorment a Argentina amb gran èxit i la veritat és que no és estrany. L’actriu representa diferents dones dins d’aquesta funció. Podríem dir que l’obra parla de les dones del mag Harry, un mag que després d’un truc d’escapisme hi ha desaparegut i ningú sap on es troba. Una obra que parla de màgia, del món on viuen els il·lusionistes/ escapistes. I amb aquest personatge, podem parlar de la soledat, de la pèrdua de la il·lusió i del mateix amor que […]

Algú pensava que després de Blasted (Rebentats) a la Sala Petita del TNC, seria possible tornar a viure un Pere Arquillué al límit entre l’esquizofrènia i el seny? Doncs sí, i això només passa a la petita caravana de Johnny “el Gall” Byron. Un personatge especial, com els que ja no queden; sense pèls a la llengua per lluitar contra les desigualtats i les llibertats personals, però que posseeix allò que ens fa ser humans: les debilitats. El Gall no seria tan gall sense la seva mà dreta, Ginger (Marc Rodríguez) que neda en les mateixes aigües que ho fa Pere Arquillué. D’una manera molt còmoda et porten a una empatia amb els dos personatges que durarà fins al final […]

Dins del Festival CATBASUR hem pogut veure aquesta proposta escrita i interpretada per Paula Ransenberg i dirigida per Marcelo Nacci. Un espectacle que porta ja set temporades en cartell a diferents teatres a l’Argentina o Mèxic i ha guanyat diversos premis. Ambientada en el món de la faràndula hongaresa dels anys 40 del segle passat, el mag Harry Vansky està realitzant un truc d’escapisme que consisteix a romandre sota l’aigua, tancat dins d’un bagul. Acabat el número, Harry no apareix i ningú sap si el bagul està buit o ell és a dins. No saben si ha fugit o està mort. I el bagul només es pot obrir des d’endins. L’obra ens mostra el punt de vista de les dones […]

Carla Rovira té la gran habilitat d’exposar les seves idees i els seus pensaments de forma clara, contundent si cal, però sempre argumentada i teatralment atractiva. Aquest tractat sobre la mort que ens porta ara no abandona aquesta línia, sinó que l’amplia amb algunes ficcions sobre la temàtica. Per una banda, aborda el tema de la immortalitat i el canvi climàtic (o la mort del planeta) a través de la història de Faust, mentre per l’altra ens situa a la sala d’espera d’un hospital de terminals. Les dues línies aniran confluint, sobreposant-se i alternant-se amb moltes altres ocurrències, com la de la Dead Cam, la cançó de Paloma San Basilio o el curiós i polèmic final amb contenidors i algun […]

Les obres sobre famílies al voltant d’una taula en una data senyalada podrien formar part d’un gènere teatral: “Obres de sobretaula”. A mi personalment, m’agraden. En algunes d’aquestes obres es trenquen les relacions familiars perquè sorgeixen rancors ocults i no oblidats o històries desconegudes que exploten de cop per la tensió del moment com “Le prénom” o “El casament dels petits burgesos”o “Festen” (“La celebració”). En d’altres, apareixen conflictes però no arriba la sang al riu. Són discussions estridents i molt aparatoses però que, a manera de teràpia col·lectiva, arriba a reforçar els lligams familiars com és el cas que ens ocupa. Penso també en “El llarg dinar de Nadal”, nostàlgica i tendre però amb les tensions que els canvis […]

“Lo nuestro” d’Eu Manzanares és el text que va sortir seleccionat de la convocatòria de textos de 2019-2020 , que havia de formar part dins la nova temporada de la sala FlyHard. Tot i que l’actriu Eu Manzanares ja havia escrit algunes peces curtes, guions per a televisió i cinema i dramatúrgies per a tallers de teatre i alguns textos contemporanis, “Lo nuestro” és el primer text que estrena com a producció en el circuit professional. Ja sigui pel text o les magnífiques interpretacions de tots quatre actors, “Lo nuestro” t’atrapa des de un bon començament. Es tracta d’una obra divertida, àgil i fresca en la que tots ens hi sentim en part una mica identificats, tant pel que fa […]

Diumenge vàrem anar al Jove Teatre Regina, per assistir a la celebració de les dues-centes representacions d’aquest espectacle. EL CONTE DE NADAL està basat en la novel·la de Charles Dickens “La cançó de Nadal”; l’espectacle va ser estrenat en 2013 per la companyia La Trepa. Aquesta companyia va ser fundada l’any 1977 i no han interromput mai la seva activitat produint més de 50 espectacles infantils. Des del 1988 són la companyia titular del Jove Teatre Regina. Nosaltres vam veure la seva producció “BON NADAL DR. GREENWICH” fa justament un any. Després d’una absència dels tres últims Nadals, la companyia ha decidit reposar aquest espectacle per sisena vegada i convertir-lo en un dels clàssics de la cartellera de Nadal. Un […]

Para mi vos sos hermosa. Esta es la obra galardonada de Marcelo Nacci que protagoniza una grandiosa Paula Ransenberg. La actriz interpreta las diversas mujeres – en lo que es todo un espectáculo camaleónico – que han interactuado con Harry, el ilusionista que ha desaparecido después de su número de magia. ¿Estará muerto? ¿Se habrá fugado? Poco importa. Lo relevante aquí es la visión que nos dan las mujeres que protagonizan la obra. Así se suceden, en un entrañable decorado de circo, aquellas que han compartido la vida con él y que lo elevan a héroe o le reducen a un gañan. ¿Pero quienes son ellas? Son musas de, nietas de, amantes de, esposas de…mujeres en las que no se […]

Malgrat que, en algunes ocasions, sembli que no gaudeix d’un gran prestigi crític, la comèdia és un gènere ampli i versàtil que pot arribar a denunciar certs estaments amb una contundència que, en canvi, el drama i la tragèdia, molt sovint, no es poden permetre. En aquest sentit, Europa Bull és una sàtira política de primera categoria: absurda, enginyosa, ridícula i malvadament divertida. L’espectacle fa una paròdia del fracàs del projecte europeu (avui més qüestionat que mai) i de la seva impossibilitat de resultar útil més enllà de simbologies banals o interessos econòmics particulars. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol, el muntatge és un seguit de gags que poden recordar l’humor dels Monty Python, Tricicle o sèries com Allo, […]

Tothom és conscient que els textos de Samuel Beckett no són pas fàcils i les seves dramatúrgies segurament no són aptes per tota mena de públic, perquè requereixen un esforç suplementari per poder connectar amb ells. … i fins i tot a vegades inclús per arribar a entendre el seu significat. S’ha de valorar doncs que la Sala Beckett s’arrisqui a posar a escena obres que a casa nostra són gairebé desconegudes i escassament comercials, formant part del cicle que la Sala dedica al dramaturg amb motiu del 30 aniversari de la seva mort. Són quatre peces de caire misteriós que retraten unes dones atrapades en moments de conflicte vital, uns textos escrits per Beckett (Irlanda 1906-París 1989), després d’escriure […]

“Salvatge” està escrita i dirigida per Sílvia Mercè i Sonet i compta amb les interpretacions de Claudia Nogués, Míriam Bartes, Alberto Trejo, Aleix Peña Miralles, Marià Llop i Núria Llausí. Tot evoluciona, i les relacions entre les persones no n’és una excepció. “Salvatge” trenca amb l’amor romàntic com ens l’han fet entendre fins ara, trencant el binomi amb parella/ sense parella, per parlar-nos clarament de l’evolució de les relacions personals. El concepte d’estimar avui en dia ha canviat, la manera de relacionar-se ha canviat. El món canvia i les persones evolucionen. “Salvatge” ens parla d’un grup d’amics i amigues que s’estimen de manera diferent a la que estem acostumades a veure. Aquest espectacle no tracta de buscar l’aprovació de la […]

Un espectacle de creació de Ferran Dordal Lalueza i la Ruta 40, companyia que ha estat la responsable de la programació d’aquesta sala durant el primer semestre de la temporada 19/20. La Ruta 40 és una companyia de teatre independent fundada l’any 2011 a Barcelona. Està integrada per Alberto Díaz, Maria G. Rovelló, Albert Prat, Xesca Salvà i Sergi Torrecilla. Han estrenat nou espectacles i en 2015 van guanyar el Premi Butaca a millor espectacle de petit format per “El llarg dinar de Nadal” que nosaltres vam veure a El Maldà en 2014. Ferran Dordal és dramaturg, director i creador escènic que entre altres col·laboracions és co-creador i dramaturg de les propostes de l’Agrupación Señor Serrano. REISEFÜHRER és una obra […]

L’empresa de Carme Portaceli és ambiciosa, molt. Sempre ho és adaptar una novel·la per al teatre, però fer-ho amb una de Virginia Woolf és un doble salt mortal, si entenem que l’anècdota queda en un segon o un tercer pla, que exerceix la funció de bastida per a sustentar un projecte que té més a veure amb una recerca sobre les possibilitats de la literatura per a acostar-se a la realitat mitjançant l’estil, el monòleg interior i la multiplicitat de veus. La Mrs Dalloway que podem veure aquesta tardor al TNC té Blanca Portillo com a mascaró de proa, que pinta una Clarissa Dalloway continguda, amb una enorme capacitat de ser-hi fins i tot quan desapareix i deixa que altres […]