Recomanacions

Cada any torno i torno a la sèrie Dekalog del polonès Krzysztof Kieślowski. I no deixo de recomanar-la, és clar. Es tracta d’una revisió dels 10 manaments bíblics on capítol a capítol, un s’endinsa en les excepcions i les contradiccions de cada mandat. En el capítol dos, la protagonista, davant un contundent dilema, afirma que “és un pecat voler-ho tenir tot”. Això mateix vaig pensar a Les mans, l’obra de Llàtzer Garcia i dirigida per Sílvia Munt. “Aquesta noia vola tenir-ho tot” vaig pensar de la Paula (Raquel Ferri): ella vol tenir la seva pel·lícula i vol conservar la seva relació amb l’Isaac (Ernest Villegas). Per què no és possible? L’Isaac ha de protagonitzar la pel·lícula que la Paula dirigeix. […]

L’amor és un joc de clarobscurs, un contrast acusat entre volums il·luminats i volums enfosquits. A través d’aquest efecte, s’aconsegueix destacar elements concrets, però, a diferència de la intenció de la tècnica pictòrica, el sentiment no tria. El resultat, allò que esdevé protagonista, no es pot predir. On queda, en la relació entre dues persones, el projecte personal? Hem d’acceptar que es dilueixi, en benefici d’un be major? Qui té la potestat d’establir quin és, realment, un bé comú en una relació de parella? Quins costos tindrà una possible renúncia? Tindrà aquesta conseqüències només personals? O, a la llarga, passarà factura a tots dos? Què ha de prevaldre per garantir la salut d’una relació? A Les mans, l’Isaac retorna després […]

Amb la claredat augmenta el fred és un espectacle de Pep Tosar basat en el llibre Els meus premis de Thomas Bernhard, interpretat per Evelyn Arévalo, Pep Tosar i Imma Colomer, una obra literària que revela les misèries de l’ésser humà i del panorama cultural a través d’anècdotes i reflexions amargues. Es va estrenar durant el Festival Grec de 2014, es van fer quatre representacions a l’Espai Lliure, de Montjuïc. Poc després faria temporada al Teatro de la Abadía, de Madrid, i viatjaria a Buenos Aires i Montevideo, per tornar a Barcelona per ser representada al Teatre Romea Amb la claredat augmenta el fred es presenta en forma d’entrevista, una entrevista de ficció que una periodista (Evelyn Arévalo) li fa […]

Guillem Albà es defineix com a clown i creador escènic. A partir d’aquí l’hem vist actuant, dirigint, fent televisió o ràdio… i, sobretot, saltant d’una disciplina a l’altra: clown, titelles, teatre visual, teatre de gest, música, etc. En el seu novè espectacle en solitari ha decidit donar un nou salt al buit i s’ha deixat dirigir per Andrea Jiménez, una de les creadores de nova formada més sol·licitades del panorama actual. El resultat és una mena d’híbrid sobre la mort –a molts nivells- i també sobre el fet d’actuar i dedicar-se al teatre. A partir de performances, teatre de text o moments més propers al lirisme ja conegut d’Albà, l’obra transita de forma una mica erràtica i no sembla trobar […]

El alimento de las moscas sorgeix en els seus inicis com una necessitat de col·laboració entre dos creadors, Borja Ruiz de Kabia Teatro i Arnau Marín de Teatre de l’Enjòlit. La idea era la de treballar sobre el concepte del “monstre social” Dins d’aquest projecte va entrar el dramaturg Eusebio Calonge, que va ser qui va donar forma a la idea. La història té com a protagonista a un personatge cruel i ple de contradiccions, la d’un assassí. L’obra s’endinsa en la ment d’aquest personatge. El que veiem el públic és a la persona i al monstre que habita dins d’ell. Lucidesa i bogeria dins un cos sotmès a experiments, drogues i tractaments. El públic veiem i sentim el seu […]

El tipo de la companyia de Buenos Aires Moscú teatro, forma part de LATITUDS, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona organitzat per On el teatre batega. Aquest espectacle es va poder veure a la mateixa sala La Badabadoc durant la temporada 22-23 Aquesta obra ha estat nominada als Premis Trinidad Guevara en la Categoria Millor Autor. Lisandro Penelas és l’autor i protagonista de l’obra El tipo i Scannapieco és qui la dirigeix. De fet, l’obra té el mateix equip de treball que aquella meravellosa peça El amante de los caballos que es va veure en aquesta mateixa sala, i de la que en guardo un gran record. En aquella ocasió, Scannapieco va ser la protagonista i Penelas […]

Alejandro Bordanove protagonitza aquest monòleg escrit per Lluïsa Cuniller, una de les autores més singulars, complexa i fascinant de la dramatúrgia catalana actual. El text neix a partir d’elements biogràfics del mateix actor. La dirigeix Xavier Albertí, còmplice habitual en les peces de la Lluïsa Cuniller des de 1993 quan va dirigir l’obra Libración. La música dins de l’espectacle és una mena de personatge, que juntament amb la paraula formen un tàndem molt significatiu. La peça que toca al piano i en directe, Xavier Albertí, Andante sostenuto de la Sonata DV 960 de Schubert, l’última sonata per a piano, considerada, per Marcel Schneider, un testament musical del compositor. Tot un encert, i ideal per aquest text per la seva gran […]

Les mans, el nou text de Llàtzer Garcia, una de les veus més rellevants de la dramatúrgia catalana actual, és una autoficció que tracta sobre una relació d’amor ambientada en el món del cinema. La Paula i l’Isaac són els protagonistes d’aquesta història. Són parella i tenen un projecte en comú. Ella ha escrit el guió d’una pel·lícula i ell és qui l’ha de protagonitzar. La pel·lícula es titula Les mans i va sobre la seva relació de parella, però sobretot està centrada en la difícil experiència que va viure l’Isaac, una malaltia mental que el va mantenir allunyat de la feina. Però aquesta pel·lícula que semblava que acabaria per apropar-los, acaba convertint-se en el detonant principal de la crisi […]

El circ ja fa anys que es presenta sota formes molt diverses, en espais que abans no eren habituals (teatres, places, vestíbuls de museus o altres equipaments) i amb un embolcall més propi d’altres gèneres. The Genesis, de la companyia danesa Copenhagen Collective es representa en teatres i ho fa sota l’aparença d’un espectacle de dansa. Però no ens enganyem… A banda d’unes petites coreografies i uns quants moviments escènics orquestrats, el muntatge és acrobàcia pura. Un seguit de números on les torres humanes, els salts i els exercicis de força es van succeint amb una rapidesa vertiginosa. I tot amb una delicadesa i elegància que el fa molt especial, com si la gravetat hagués desaparegut de l’escenari i els […]

The genesis, el primer espectacle de la companyia danesa Copenhaguen Collective, arriba a Barcelona després de la seva resen estrena (4 de juliol de 2024) al Baltoppen LIVE de Copenhaguen. Es tracta d’un espectacle que combina dansa i circ contemporani. En un escenari buit, i sota la direcció de Patrick King i Johan King Silverhult, una vintena d’artistes de circ i dansa de diferents nacions i cultures (Dinamarca, Austràlia, Perú, Canadà, Regne Unit, Uruguai, Finlàndia, Espanya, Xile, Portugal, Estats Units, Alemània, Brasil, Irlanda, França), ens regalen moments visualment i tècnicament extraordinaris. Ells són l’autèntic espectacle! Proesa física i virtuosisme dins un paisatge emocional abstracte. Salts, posicions i equilibris fora del comú, verticals, figures impossibles, posicions estàtiques i en moviment, exercicis […]

Un text nou de Lluïsa Cunillé és, i ho hauria de ser més, un esdeveniment important. En una obra tan prolífica i de tant pes com ho és la de l’autora de Barcelona, mapa d’ombres o Islàndia s’hi poden resseguir els elements que conformen una poètica personal i complexa escènica de Xavier que també és present a L’últim dia, sota la direcció de Xavier Albertí. Seguim les vivències que, durant un dia, experimenta el personatge interpretat per Alejandro Bordanove, un jove de vint i pocs anys que pot ser el reflex d’una generació que s’ha trobat un món hostil i insolidari que sembla voler empènyer els seus habitants a la soledat i la desesperança. Més enllà que Cunillé torni a […]

The Genesis és el nom del primer muntatge del Copenhagen Collective, un grup de 20 acròbates de 15 països diferents coordinat per Søren Flor, que els va reunir fa 6 mesos aconseguint un espectacular muntatge que no dubto que recorrerà tots els teatres del món. No sabíem exactament què anàvem a veure i m’he quedat estorada i perplexa al veure un escenari buit amb tots els artistes treballant en diferents figures, individuals, en parella o col·lectives aconseguint brillants números acrobàtics de tanta dificultat que desafiant totes les lleis físiques, mantenen al públic amb un ai al cor constant. En algun moment tots els artistes estan treballant simultàniament en diferents figures en moviments espectaculars que no podem veure en detall i […]

M’agraden les obres que als pocs minuts ja han plantejat el conflicte dramàtic de la peça i han retratat perfectament als personatges principals. De fet, Les mans presenta un conflicte professional i de parella, amb el tema de la salut mental de rerefons. Un conflicte que donarà per molt, fins i tot per a una història que s’allarga en el temps –més d’un any- i que va agafant camins diversos segons les reaccions dels protagonistes. Una història d’amor explicada des de la part menys amable, però amb un romanticisme decadent i complex que a estones sembla recordar un dels arguments més clàssics de Hollywood, el de la pel·lícula A star is born. Un dels grans encerts de Les mans és […]

Les Mans és la darrera proposta de Llàtzer Garcia, dramaturg i director que ja va sent un habitual dels nostres escenaris… i no només. Perquè ja fa uns anys que, a arrel de l’èxit de la seva obra La Pols, en va fer una pel·lícula que, després del seu pas per cinemes, ja es pot gaudir a Filmin. Tornem a Les Mans, una obra que ens presenta una parella, la Paula i l’Isaac, que estan a punt de començar el rodatge d’una pel·lícula: ell, com a actor; ella, com a directora. Una pel·lícula força especial perquè explica la seva història, una època o crisi en la seva relació que no sembla tancada del tot. Una crisi personal i de parella […]

Aquesta és una coreografia sobre la intimitat, però també sobre els afectes que es creen entre un grup de persones i els efectes que produeixen en qui ho mira. AEffective Choreography és una peça del portuguès André Uerba que vol provocar a través del cos i de la paraula. Els set intèrprets comencen amb una exploració personal molt subtil per passar després a desfer-se de tot el que els lliga amb la seva projecció exterior. Es despullaran totalment de prejudicis i mirades externes per mostrar-nos el seu jo més privat. Un jo que coneixerem per fora, però també per dins… a través de diversos testimonis que ens acostaran a la seva idea de la sexualitat, del gènere, de les relacions, […]