Recomanacions

Ens apropem al teatre La Gleva, on ens conviden a apropar-nos a l’obra i al poeta Jaume Gil de Biedma amb els seus texts i la música en directe de Sílvia Comes. . S’ha de dir que sóc profà en l’obra de Gil de Biedma i en la lectura de la poesia. En aquest muntatge ens apropem al poeta i al personatge que el mateix Pep Munné ha recreat per a gaudiment de tots nosaltres. Ens presenta una conversa entre el dos Gil de Biedma per un recorregut per la vida i la seva obra amb molta cura. Els poemes i fragments del diari es van alternant amb la guitarra i la veu de Silvia Comes per donar forma al […]

El Romancero gitano és una obra poètica publicada per Federico García Lorca l’any 1928. Composta per divuit romanços, els poemes tracten temes com la nit, la mort, el cel, la lluna i, en general, la cultura gitana que l’autor assumeix com l’element més representatiu de la seva Andalusia. És en aquest univers fosc, màgic i tan bell on l’actriu d’indescriptible talent Núria Espert ha decidit endinsar-se, fent un homenatge a un dels seus poetes preferits i fent-se un regal a ella mateixa i al seu públic. De la mà de Lluís Pasqual com a director, el resultat és un senzill recital replet d’intensitat, moments emotius i una delicadesa veritablement captivadora. L’espectacle no és gairebé res més que l’Espert explicant alguna […]

Dilluns dia 13 de gener era nit d’estrena al Teatre del Liceu, nit d’estrena “relativa”, ja que la producció d’AIDA de Giuseppe Verdi, és la producció històrica que nosaltres ja hem vist en diferents ocasions els darrers anys, amb els telons de Josep Mestres Cabanes, escenografia estrenada l’any 1945 i recuperada l’any 2001 per commemorar el centenari del naixement del compositor. En aquesta ocasió, la històrica escenografia de telons pintats ha estat adaptada per Jordi Castells. Aquests telons pintats continuen sent una obra mestra de l’escola catalana d’escenografia. amb un domini impressionant de la perspectiva i el concepte estètic del naturalisme. Aquesta obra es va salvar en l’incendi del Liceu del 1994, quan es va perdre quasi tota l’obra que […]

Concha Velasco anuncia que es retira de les taules després de més de 60 anys fent-nos gaudir amb les seves interpretacions i ho fa amb una obra escrita i dirigida pel seu fill Manuel M. Velasco. Envoltada pel veterà Jordi Rebellón i els novells Abad, Alvarado i Medina ens porta de la mà per un retorn a la vida en què canvia d’un assumpte a un altre amb molt de ritme (mai sap quant de temps durarà com a fantasma) i una mica menys de sentit. Es nota l’afecte d’un fill dirigint i escrivint per a la seva mare. És entendridor veure tot l’amor que és s’amaga darrere de cada paraula escrita per Manuel i aquesta per la seva mare. […]

La primera escena em va transportar al conegut duo còmic Vani Manili. I no és perquè un dels components del grup (Miquel Malirach) fos a dalt de l’escenari sinó que el tipus d’humor era molt semblant al que vam veure al teatre Principal de Barcelona fa uns dos anys amb la peça “Lo nostre no funciona” junt amb Jofre Borràs. En aquesta ocasió Manuel Dueso, ha escrit i dirigit aquesta deliciosa peça teatral en la que es presenten 16 situacions mig absurdes i veritablement reals utilitzant l’humor en tots els seus vessants: negre, anglès, escatològic, barroer, poètic, absurd però sempre intel·ligent. I és això el que dóna sentit i prestigi a l’obra. No és gens fàcil fer humor dels problemes […]

“Pensem” és un espectacle còmic-humorístic, irònic i sorprenent, escrit i dirigit per Manel Dueso, i interpretat per Carme González, Miquel Malirach i Manel Dueso. Pensem i reflexionem de la mà de tres actors que es desdoblen en més d’un personatge. Personatges que van i venen durant les 16 escenes de la que està format aquest joguet escènic. Ells són en Mat i el Met, la Loli, la Lali i la Leli, la Neni i en Blasi. Les escenes estan numerades tot i que no segueixen cap ordre numèric. Podem passar de l’escena número 17 “L’amor mòbil” a l’escena número 8 “A cal dentista”, a l’escena número 46 “La sanitat pública”, …., així successivament fins arribar a l’última escena, que curiosament […]

Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a “La Badabadoc”, i que nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d’amistat personal, fins i tot abans d’inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d’aquesta última dècada. Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat. Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que aquest diumenge després de la representació s’ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes. BLANCA DESVELADA és una […]

AQUELLA NIT, un text del dramaturg David Greig traduït per Cristina Genebat i dirigit per David Selvas. David Greig (Edimburg, 1969), és dramaturg i director artístic del Lyceum d’Edimburg des del 2015. “MIDSUMMER” (AQUELLA NIT) és una comèdia romàntica, estrenada a Edimburg en 2008, amb música i cançons de Gordon McIntyre, adaptades i interpretades pels músics Aurora Bauzà i Pere Jou (TelemannRec.). Ens explica la història de l’Helena (Marta Bayarri) i el Bob (Ivan Massagué). Ella és una advocada de divorcis que manté una relació amb un home casat. Ell és divorciat i malviu fent negocis del tot il·legals. Viuen a Edimburg on sempre plou. Una nit de divendres, tots dos sols en un bar, es coneixen i decideixen emborratxar-se […]

Va ser a l’Espai Scanner de l’Istitut del Teatre on es va presentar per primera vegada “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” (2010). Es tractava del projecte d’un grup d’amics acabats de graduar a l’Institut del Teatre. D’aquest projecte va néixer la cia La Calòrica i el muntatge teatral “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” que es va estrenar al Versus Teatre l’any 2010. Aquest muntatge ha estat guanyador del premi del públic en el Festival Escenia de Foios (València) 2010 i del premi del jurat en el Festival Escenia de Foios (València) 2011 Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en […]

Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d’aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música … TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d’aplaudiments o cargols. I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener. La primera producció d’aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre. Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor en els seus espectacles. I ara, per celebrar els seus 10 […]

Iaia, memòria històrica és un homenatge a tantes i tantes dones que, malauradament, ja no es troben entre nosaltres o estan perdent els records. Així, a més d’experiència teatral és un exercici de memòria històrica de la de veritat. L’Alba Valldaura, directora, autora i intèrpret és la iaia (la de l’Alba, però són moltes), que ens explica la seva vida mitjançant records disseminats, amb una naturalitat total. Una vida com tantes però no per això menys singular: la guerra civil, el festeig, la repressió, l’exili, la gana, la presó, l’alegria del primer amor, la tristesa de la pèrdua, la violència domèstica…Veiem/revivim els seus records amb cançons, teatre gestual, d’ombres, d’objectes…. Potser tants llenguatges acaben fent de menys la interpretació de […]

La ficció contemporània, de manera gairebé irremeiable, està condemnada a fer desaparèixer els gèneres. Cada vegada veiem, de forma més habitual, tant en cinema, teatre o televisió, com les comèdies o les tragèdies han deixat de ser pures, així com el terror, la ciència-ficció o els musicals. Avui en dia, els gèneres s’estan barrejant cada cop més, apropant-se així a la realitat, cosa que té tot el sentit, ja que la societat és complexa mentre que els gèneres es van inventar per raons comercials. Aquella nit seria un bon exemple d’aquest mestissatge contemporani. A priori, l’obra és difícil de definir. En part, és una comèdia romàntica però, d’altra banda, un drama amarg sobre la crisi dels quaranta (amb pinzellades filosòfiques), […]

Monòleg d’humor absurd, passat de rosca, que parteix d’unes premisses generalment visuals per a deformar-les i autoreferenciarse constantment. Noguera està obligat a omplir una hora i mitja d’espectacle amb idees, igual que jo he d’omplir aquesta recomanació amb uns 300 vocables. Ja porto 46, així que sembla que ho tinc més fàcil que ell. Una de les principals eines que juga el còmic és la d’analitzar i riure’s constantment del seu propi espectacle. D’aquí això de “humor autoreferencial” en el títol, com a característica que he volgut ressaltar al costat de l’atribut de “absurd”. Podria haver posat qualsevol altra cosa però he posat això. Ja vaig per la meitat de la recomanació, on hauria d’incloure característiques de la proposta de […]

Seus i ja et sents captiu en una presó de la postguerra, quan menys t’ho esperes Alejandra et fa pres del seu talent, i és llavors quan comença a teixir-se una història que comunicarà dues vides eternament inseparables. La història no té un principi ni un final, sinó que té diferents moments que es barregen, es coneixen i prenen forma, endavant i enrere, dins d’un cub sense parets. Estem acostumats a veure espectacles amb massa poca escenografia, però en aquest cas, en la necessitat de Blanca per trobar el què de les seves vides, l’estructura d’un cub i una caixa rectangular seran suficients per encarnar els 12 personatges de la ficció. La seva capacitat vocal no tindria el mateix sentit […]

Cada cop m’agraden més les històries de veritat, les que surten de vides reals. Raphaëlle és una d’aquestes. La companyia La conquesta del Pol sud ja fa temps que roda aquest documental en format teatral. Cuidat al detall, Raphaëlle dona visibilitat a la invisibilitat. I posa damunt l’escenari el dret i la fortalesa de ser cadascú com vulgui ser, com es senti. Tant és el gènere. No cal ser homes o dones, o homes o dones trans, podem ser com vulguem i tothom ho hauria de respectar. Aquesta és Raphaëlle, una dona en cos d’home, que vol mostrar-se com ella vulgui. Ell/ella, home/dona, aquest món binari que s’ha construït per una possible majoria, però … que no estem al costat […]