Recomanacions

Susanne Kennedy decideix presentar els personatges de la seva Les tres germanes despullats de qualsevol indici de sentimentalisme que pugui enterbolir la relació entre posada en escena i espectador. Actors i actrius són una mena de maniquís desprovistos d’expressió. Kennedy i Eckert duen a terme una destil·lació del clàssic txejovià fins a deixar-lo amb la pell i l’os. El que a les dues dramaturgues alemanyes els interessa del text és la clarividència amb què Txejov deixava al descobert la pesantor del pas del temps, i una mena de somnolència relacionada amb la idea de repetició i d’etern retorn. Fragments del text i situacions es repeteixen una i una altra vegada potser amb la intenció d’infondre el dubte en els espectadors […]

La companyia valenciana Arden Producciones ja ens va sorprendre l’octubre del 2016 amb la seva producció “Shakespeare en Berlín”, que vam veure en aquesta mateixa sala, al Teatre Gaudí, i que versava sobre l’holocaust. Ara, a punt de fer els 25 anys aquesta companyia fundada en 1995 per Juan Carlos Garés i Chema Cardeña ens porten aquesta nova producció LA INVASIÓN DE LOS BÁRBAROS, amb text i direcció de Chema Cardeña. També giravoltant sobre la Memòria Històrica, se centren ara en el nostre país i les ferides obertes amb la Guerra civil. Amb aquesta proposta volen commemorar una sèrie de fets històrics coincidents en el temps, d’una banda els 80 anys del final de la Guerra Civil Espanyola, i dels […]

Aquesta producció obre la porta a una reflexió sobre una vida i també sobre la pròpia mort. En aquest espectacle es mostra al públic les darreres converses que van mantenir el director de l’obra, Àlex Rigola, i la dramaturga Alba Pujol, amb el pare d’aquesta, el professor d’economia Josep Pujol, durant les sessions de quimioteràpia dels últims mesos de la seva vida. Al text se’ns trasllada, per començar, a un joc proposat per Rigola en què Pujol havia de parlar sobre uns conceptes concrets, podien ser definicions o allò que li vingués al cap. Conceptes com l’amor o la història, entre d’altres, i també reflexions sobre com actuar per tenir una vida millor, quins eren els retrets que es feia […]

Les coreografies de Georgia Vardarou naixen de la investigació, una pregunta com a punt de partida. En Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not? investiga la contextualització d’imatges a través del llenguatge de la dansa, la interacció d’una projecció amb un cos dansant. Però s’ha de delimitar, ja que qualsevol cosa podria ser projectada. En aquest cas l’artista es centra amb la pedra. Imatges en primer pla del seu relleu, construccions, paisatges, però sempre pedra. Allò més estàtic. Un joc entre l’efímer de la dansa i el perdurar de la roca. Una col·laboració amb l’artista visual David Bergé, on aconsegueixen transformar els moviments en una roca. Ballar el silenci, o fer del silenci […]

En el 125è aniversari de la seva estrena, La importància de ser Frank ens revisita. Com bé diu el seu director, en David Selvas, un dels retrats més àcids i divertits que mai s’han fet sobre la hipocresia social. I com el mateix Óscar Wilde definia en el que vindria a ser el subtítol de l’obra original: una comèdia trivial per a gent seriosa. Per l’autor, aquesta va ser l’empenta definitiva i alhora la seva darrera mostra d’èxit prèvia al moment més trist de la seva carrera. La revelació de la seva homosexualitat va comportar el seu judici i la seva condemna. Mai més no tornaria a trepitjar el terreny de la comèdia. El joc de paraules, com el joc […]

Aquesta és la proposta que significa el seu comiat dels escenaris. Encara, que tal com van manifestar en la roda de premsa del passat dia 22, “ens reservem el dret de tornar, si algun dia ens vingués de gust“. L’espectacle reuneix dotze esquetxos seleccionats a través de votacions populars a la pàgina web de la companyia, i un ampli resum que tanca l’espectacle, compost de gags molt curts. I com ells mateixos diuen, el nom no enganya, HITS és el millor del millor del millor de Tricicle, …. o gairebé. Una selecció dels diferents espectacles del Tricicle: Manicòmic (1982), Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrrífic (1991), Entretres (1996), Tricicle 20 (1999), Sit (2002), Garrick (2007) i Bits (2012) Unes quantes projeccions, […]

Parelles que es troben per una aplicació de mòbil, parelles que viuen el primer amor, parelles que no es respecten… i d’altres que no s’entenen. Tot això entra dins de Desencuentros, un collage de petites escenes, no sempre en continuïtat ni amb una resolució clara. Més aviat estem davant de petits exercicis teatrals sobre la parella que, de mica en mica, van conformant un tot homogeni, encara que només sigui per la seva temàtica. Crec que amb una dramatúrgia més treballada i ambiciosa l’obra milloraria, però no es pot negar tampoc la simpatia que desprèn ni les riallades que provoca. En part, gràcies al treball dels seus actors (Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez), que tot i no estar còmodes […]

Aquesta és la segona obra de creació de la companyia Afflictus a la Sala Barts. Es tracta de la peça LET ME DOWN SLOWLY creada i interpretada per Eric Pons i Anna Torrella. Aquesta jove companyia va crear la peça “ONLY LOVE CAN HURT LIKE THIS” que van presentar l’estiu del 2017 i que va guanyar un premi a l’intèrpret revelació per Eric Pons, una nominació a millor actriu per Anna Torrella, i el premi especial del jurat a la 23a Mostra de Teatre de Barcelona celebrada en el Teatre del Raval. Aquesta nova proposta que ens presenten ara, també gira entorn del tema de l’amor i centra la mirada en les alternatives no monògames que existeixen i les diferents […]

En el teu darrer sospir, abans de morir, podries dir que ha valgut la pena viure? Aquesta pregunta, i d’altres, arriben en algun moment al teu cap, sense avisar i en un moment, normalment, difícil i crucial. Als dos personatges d’aquesta obra, aquesta valoració personal se’ls hi presenta una determinada nit després d’un cúmul de conseqüències que els hi faran plantejar-se si fent balanç de la seva vida el resultat és positiu. Tot comença quan l’Helena, una advocada de divorcis, i en Bob, que malviu fent feines il·legals, es coneixen en un bar. Ella fa temps que trampeja amb una relació amb un home casat i, precisament, aquesta nit ha començat a plantejar-se una situació que li pot canviar la […]

Sense cap mena de dubte ez tracta d’un dels musicals més representatius de la història dels musicals, amb partitura de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim, el text d’Arthur Laurens i les coreografies originals de Jerome Robbins. Ara arriba a Barcelona en la versió integra del musical que va debutar a Broadway el 1957, ha estat adaptada al castellà per Alejandro Serrano i David Serrano. El text transporta a “Romeu i Julieta” a la ciutat de Nova York, on dos joves, pertanyents a col·lectius diferents s’enamoren i es veuen atrapats per l’enfrontament entre dues bandes de carrer, els Jets i els Sharks, els americans i els porto-riquenys. Tony i Maria lluiten per aquest amor en un ambient d’odi, violència i prejudicis. […]

La historia de Infanticida, de Caterina Albert, es ya todo un referente de género. Esta novela, presentada bajo el pseudónimo de Victor Català y ganadora del Jocs Florals d’Olot, evidenció el doble rasero de la sociedad catalana a la hora de juzgar un mismo hecho -el asesinato de un hijo- si el libro viene escrito por la pluma de un hombre o una mujer. Y ahora es otra mujer, Clara Peya, quien, dándole una vuelta de tuerca a la obra, nos trae esta atrevida propuesta -opera electrónica, le dicen- protagonizada por Neus Pàmies. De ella, resalta su habilidad de canto, su flexibilidad corpórea y, sobre todo, la capacidad expresiva tan necesaria para narrar un relato con tanto tinte emocional: el […]

Jo no havia vist aquesta obra que va ser el treball d’un grup d’estudiants al finalitzar la carrera a l’Institut del Teatre a l’any 2010. Amb “La feísima….” van fundar “La Calòrica” i des de llavors han creat i produït sis espectacles més: “L’Editto Bulgaro” (2012), “La Nau dels Bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “Fairfly” (2017) i “Els Ocells” (2018). Son els mateixos membres de la Companyia deu anys més tard representant la mateixa obra més treballada, més madura. Tots continuen formant part de La Calòrica excepte la Carla Rovira que els ha acompanyat en aquesta segona posada en escena. No parlaré dels premis que han guanyat amb “La […]

Un recorregut de silencis ens condueix fins a la paraula de Boris Vian, que pren forma en mans de Maria Velasco. El complex i profund text adaptat ens cala fins als ossos, recorrent a cada pas els principals temes de l’existencialisme: la vida (com viure-la?), La mort (com acomiadar-?) I la podridura (¿ens la mereixem?). En un escenari marcat pels extrems, dissenyat per Marcos Carazo, els quatre protagonistes llancen explosions dels seus pensaments per cada racó, de manera que finalment queda imprès sobre el terra un preciós calidoscopi inundat pel passat, el record i l’escuma. Miguel Ángel Altet, des d’una veu d’ultratomba interpreta un Colin d’impressió, en directa confrontació amb la plàstica Chloé interpretada per Lola Jiménez, que amb innocència […]

Una “òpera electrònica” a partir de “La Infanticida” de Caterina Albert (Víctor Català), amb música de Clara Peya, dramatúrgia de Marc Rosich, dirigida per Marc Angelet, interpretada per Neus Pàmies i amb la musica en directe i disseny sonor electrònic de Gerard Marsal. Tot un seguit de noms que ja són, a priori, garantia suficient per anar a veure aquesta proposta, de la que vam tenir un “tastet” el passat dia 22 a la roda de premsa, producció a la qual hem d’afegir els noms de Laura Clos “Closca” i Felipe Cifuentes per a l’escenografia i la il·luminació de Pol Queralt. El text és de Caterina Albert, coneguda pel seu pseudònim com a Víctor Català, text que va obtenir el […]

Avís per a navegants, encara no l’hem pogut veure a Barcelona però a Igualada l’hem programat aquest cap de setmana A partir d’aquestes dues parelles es retrata de forma satírica, amb molt humor negre la classe alta de la nostra societat. Tot amb un to molt irònic, amb paraules que per alguns assistents van semblar una mica grollera (quina pell més fina) i amb versos i una sonoritat que ens va complaure. Carles Martínez i Míriam Alamany són els interprets d’aquesta proposta, i es nota que s’ho passen bé. Tot i que porten poques funcions, hi ha molta química i es nota en la seva sensualitat a l’hora de recitar el text. Segons ens van comentar al col·loqui posterior de […]