Recomanacions

Voler fugir dels problemes mai és una solució, però a la vegada sí que és un recurs que molta gent pren. Potser el penediment et fa tornar enrere però al cap d’uns quants anys. Enrere, allà on vivies i on la teva vida va fer un gir per no voler afrontar els problemes. Tocats per la boira. El text de Paco Zarzoso proposa trames sense sortida, amb situacions desesperants i expectants d’algun succés més sorprenent, que li doni una volta a tota la situació, i mai arriben. Les escenes que es reprodueixen, sempre amb dos actors sobre l’escenari, deixa moltes portes obertes i diàlegs tan poc naturals com freds. El fet que en cap moment es trobi la família protagonista […]

Es tracta d’una aposta molt original de teatre documental en el que el autor dels fets i de la història és l’autor del text i actor de l’obra: Marcos Hourmann. L’actor es representa a sí mateix i això li dona força i credibilitat. La Direcció d’Alberto San Juan i Víctor Morilla transformen uns fets que podrien estar explicats en cinc minuts en una narració autobiogràfica. Els fets: un metge ajuda a morir a una dona en situació terminal. La narració autobiogràfica: projeccions de vídeos i fotografies dels seus orígens argentins, dels seus pares ballant tangos, aspectes de la seva infància i adolescència, la malaltia i mort del seu pare. Els records personals emotius i tendres s’alternen amb detalls de la […]

“Fuga” de la companyia La Klandestina, escrita i dirigida per Montse Albàs, és la tercera obra que es pot veure a la Sala Fènix, dins la programació dedicada a la memòria històrica. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser el conflicte més sanguinari que es va viure a Europa occidental després de la Primera Guerra Mundial (1918). Assassinats sistemàtics, tortures, violència i molta brutalitat. Molts dels que ho varen viure ja han anat desapareixent per edat. Era la generació dels nostres besavis, els pares dels nostres avis. La meva generació encara en sabem algunes històries del que va passar, i no gràcies als estudis acadèmics, ni a la voluntat d’alguns governants, que prefereixen oblidar i mirar cap a un altra […]

Aquesta és la proposta que Carla Torres Danés ha fet del text de Lutz Hübner, QÜESTIÓ D’HONOR. En entrar a la sala ens trobem un escenari circular amb els espectadors distribuïts al voltant. A terra, pintats, una mena de grafitis i, dipositats, uns elements blancs etiquetats com les proves dels crims que veiem a les pel·lícules. Al fons un gronxador. Al sostre unes roses cap per avall. Al centre dues estructures cúbiques que semblen blocs de pedra. Tota la sorprenent escenografia és de Júlia López i Melià i Aitor Rodriguez Cabrerizo. Magnífica la idea del cotxe teledirigit. Lutz Hübner (Helibronn-Alemanya 1964), basa aquesta obra en un cas real que va ocórrer a la ciutat de Hagen en 2004. Utilitza sempre […]

Un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, traduït al castellà per Albert Tola. El passat dia 13, a la roda de premsa, la van presentar com una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, on es qüestiona la relació entre l’anomenat tercer món i el món occidental. La companyia La Cantera Exploraciones Teatrales, va néixer a Madrid l’any 2003 i actualment està dirigida i coordinada per Jorge Sánchez, Marta Cuenca i Anahí Muñoz. Roland Schimmelpfennig (Göttingen 1967) és un dramaturg alemany autor d’un gran nombre d’obres, entre les que hem pogut veure “El drac d’’or” (Teatre Akademia 2014), i la versió catalana de “Peggy Pickit ….” (El Maldà 2017), ambdues dirigides per Moisès Maicas. L’any 2006 […]

LA CASA DE LES ARANYES és un text del valencià Paco Zarzoso, sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura. Amb direcció d’ell mateix i de Lurdes Barba. Uns personatges distanciats de la societat, atrapats en un lloc inhòspit i solitari, i, que estan fortament marcats per les cicatrius que els lliguen als seus malsons, a les vivències que voldrien deixar enrere. La casa de les aranyes està situada just davant de la casa de les dàlies, dues cases aïllades en un territori que va quedar ocupat per un pantà, que alberga un poble en el seu interior. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va […]

La Companyia “La Klandestina” ens presenta una peça dins d’un cicle de Memòria Històrica. En forma de petit format, Fuga és una peça teatral que és capaç de transmetre una gran emoció i provocar una profunda reflexió. Basant-se en diferents textos sobre la mal anomenada Guerra Civil (La Guerra civil al Monstsec de F. Sanchez Agustí, Els combatents anònims de J. Ripoll, Cartes des del front d’E. Vila, Cartes a Màrius Torres de J. Sales, la Companyia teixeix una història actual plena de records i nostàlgies. Un net amb una intensa i tendra relació amb un avi, un avi que li parla d’un besavi desaparegut al final de la guerra fugint cap a França amb la imatge del fracàs i […]

Tarantino i feminisme són dos conceptes que costa unir, ja que el director nord-americà s’ha destacat sempre per un cinema testosterònic i una visió del món força masculina… fins i tot quan ha escrit remarcables personatges femenins (el personatge d’Uma Thurman a Kill Bill o el de Jennifer Jason Leigh a Los odiosos ocho). En aquest text de Carolina Corvillo i Ricard Reguant s’ha agafat com a referent Reservoir Dogs i s’han atribuït a un grup de dones les característiques masculines d’una colla d’actors ben coneguts, des de Robert de Niro a Samuel L. Jackson. La idea és fer un exercici d’empoderament femení però també un homenatge cinèfil de primer ordre. Llàstima que el concepte quedi diluït per una dramatúrgia […]

Segur que alguna vegada a la teva vida t’has parat a pensar si el que estaves fent era el que t’agradava, si no haguessis preferit encaminar la teva vida cap a una altra direcció, que què passaria si deixessis de banda el que estaves fent i amb un rampell que surt de no sé on comencessis una nova vida… bé, d’acord, potser no ho has pensat mai, però sí que has vist milions de pel·lícules on això passava. La producció de David Selvas pren aires cinematogràfics i narra la desesperació i resiliència de dos personatges que, de la mà, es deixen estimar pel públic i protagonitzen una comèdia metaromàntica plena d’impossibles. L’energia que desprenen Ivan Massagué i Marta Bayarri és […]

Potser pel tipus de monòlegs còmics als quals estem acostumats a trobar-nos a la cartellera, a vegades, propostes amb una dramatúrgia més elaborada i una certa profunditat resulten una grata sorpresa. Mirta en espera és, en aquest sentit, un bon exemple d’espectacle unipersonal essencialment humorístic que, sense sortir del gènere, aconsegueix portar-lo una mica més enllà. L’actriu, dramaturga i directora Ángela F. Palacios planteja una història al voltant d’un personatge a l’espera d’un canvi important: aconseguir convertir-se en una gran actriu, trobar l’amor i, en definitiva, ser feliç. Uns desitjos i una actitud vital amb la qual, malauradament, és molt fàcil identificar-se. Palacios dota la peça d’un ritme àgil on el seu carisma impregna tot el conjunt. La seva Mirta […]

Ahir dilluns 20 de gener, a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’una joia, l’òpera prima d’Eu Manzanares, “LO NUESTRO“, un text seleccionat per la mateixa sala entre un centenar de propostes presentades en la convocatòria 2019-2020. Eugenia Manzanares havia escrit, fins ara, guions per a la televisió i el cinema i l’hem vist participar en muntatges com a actriu a “Estat decepció” en aquesta mateixa sala en 2018 o “Digue’m la veritat” al Museu Arqueològic dins del Grec 2015. LO NUESTRO no és el seu primer text dramatúrgic, però si el primer que s’estrena en el circuit professional. La petita Sala Flyhard, amb escenografia de José Novoa, s’ha convertit en el menjador de la família Guerrero Fernández, i els […]

El Jove Teatre Regina acull la versió més “moderna” fins al moment del clàssic d’Àngel Guimerà. L’adaptació, fidel a l’original, canvia l’origen d’Àgata per un de més actual: ser una refugiada que s’aventura a creuar el mar amb una barca. La seva procedència, les seves creences i el seu aspecte seran l’eix vertebral del rebuig que rep per part del grup d’amics del poble costaner on arriba. La història transita per diferents tipus de relacions, molts cops definides per la violència no verbal de l’un cap a l’altre. Així doncs, una proposta que mostra que no sempre l’amor és correspost i que les paraules se les emporta el vent. L’escenografia ben buscada, jugant amb tot d’elements del mar; icones significatives […]

Vaig anar a veure aquest espectacle per una recomanació. La idea de poder anar a veure un musical en petit format sempre és d’agrair, ja que pots trobar petites joies amagades i que molt sovint passen desapercebudes. La idea de veure com podien posar en escena una obra que parla de la societat i del racisme sempre podia sorprendre. Al final ens vam trobar amb una proposta que no qualla. Tal com vam comentar a la sortida, semblava més un taller de teatre o un treball de final de curs. A l’inici no sabia que pensar-hi, però vam donar una oportunitat a la proposta. Se,blava que podria sorpendre’ns als final però no va ser així. Amb alts i baixos vam […]

El primer metge condemnat per eutanàsia com a protagonista absolut. Aquesta obra ens explica el seu cas, com va succeir i els possibles motius que li van portar a pendre aquesta decisió. La mort de la mare, posteriorment el patiment del pare i la seva mort. Altres casos que ha comentat sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Tot per finalitzar amb la decisió final per part del públic. S’ha de dir que independentment del que penso (estic totalment a favor) ja es veia com ningú el declara culpable. Al final de la funció, s’ha fet un petit col·loqui. La pregunta que tothom es fa i en un moment determinat li han fet ha estat “Ho tornaria a fer?” “Celebraré mi […]

Una proposta de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla. CELEBRARÉ MI MUERTE, parla de l’eutanàsia i al mateix temps és una biografia del protagonista, Marcos Hourmann, un metge que no és actor, i es va veure involucrat en un fet que li va canviar la vida, a ell i a la seva família. El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, Carmen, una pacient de més de vuitanta anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida. La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el […]