Recomanacions

“El gallardo espanyol” és el 4t espectacle en solitari d’en Peyu. Els que heu assistit a algun dels seus espectacles, ja coneixeu la forma de treballar d’en Peyu: humor a través d’una dramatúrgia en un format que està molt més a prop del teatre que del monòleg televisiu. El seu estil i la seva manera de fer humor, s’han acabat convertint en la seva marca. I és que en Peyu és un crack explicant històries, i és per això que els seus seguidors intentem no perdre’ns cap dels seus espectacles. En aquesta ocasió, mitjançant el col·loqui post funció de l’obra “El gallardo espanyol” de Cervantes, en Peyu construeix aquest espectacle. Un espectacle en forma de denúncia, que neix davant la […]

Nou apropament al conte dels Germans Grimm, dirigida i amb música de Joan Olivé i, cal remarcar-ho, direcció de moviment de Maria Clausó que, coses de la programació, coincideix amb una proposta al Liceu sobre el mateix text. Quatre animals a punt de ser sacrificats o abandonats doncs ja són massa vells per a ser productius decideixen fugir cap a Bremen on esperen poder ser músics. Es troben pel camí i formen una divertida troupe que descobreix que treballant junts poden aconseguir grans fites, superar les seves pors i el valor de l’amistat. En aquesta adaptació s’incorporen elements com desitjar tenir una ciutat lliure de fums (calia?) i una eficaç denúncia contra el maltractament als animals. La proposta té música […]

Alex Rigola posa en escena les reflexions i converses que l’actriu Alba Pujol va tenir amb el seu pare en els seus últims mesos de vida. Una peça que sobretot desborda veritat i una tremenda valentia per part de l’actriu, que aconsegueix emocionar al públic per la seva sinceritat i fragilitat. La proposta escènica és senzilla i sòbria en format de conferència. En la pantalla es projecten les preguntes que el director llança a Alba i al seu pare, conduint-nos a través d’aquest collage filosòfic ple de referents com ara Lacan, Sartre, els germans Cohen, Steve Jobs, Peter Handke i molts més. L’obra fa una dura crítica a l’individualisme, mostrant la vida, i fins i tot la mort, com una […]

És difícil pensar amb alguna persona que mai s’hagi qüestionat què significa la vida? Tanmateix és impossible deixar-ho de fer. Àlex Rigola posa la mort al teatre per parlar-ne, com ve diu: coneixem molt poc de la mort, i és allò que més ens condiciona al viure. Un projecte que porta implícita la reflexió. Una proposta delicada, que porta a l’escenari les converses reals de l’actriu Alba Pujol amb el seu pare Josep Pujol en l’últim cicle d’un càncer terminal. Saber que moriràs i poder reflexionar-ne és quelcom difícil d’imaginar, però a la vegada és el testament més sincer. Un peça que s’allunya de les emocions que acompanyen aquesta pèrdua, i que crida que no és necessari arribar als últims […]

Susanne Kennedy decideix presentar els personatges de la seva Les tres germanes despullats de qualsevol indici de sentimentalisme que pugui enterbolir la relació entre posada en escena i espectador. Actors i actrius són una mena de maniquís desprovistos d’expressió. Kennedy i Eckert duen a terme una destil·lació del clàssic txejovià fins a deixar-lo amb la pell i l’os. El que a les dues dramaturgues alemanyes els interessa del text és la clarividència amb què Txejov deixava al descobert la pesantor del pas del temps, i una mena de somnolència relacionada amb la idea de repetició i d’etern retorn. Fragments del text i situacions es repeteixen una i una altra vegada potser amb la intenció d’infondre el dubte en els espectadors […]

La companyia valenciana Arden Producciones ja ens va sorprendre l’octubre del 2016 amb la seva producció “Shakespeare en Berlín”, que vam veure en aquesta mateixa sala, al Teatre Gaudí, i que versava sobre l’holocaust. Ara, a punt de fer els 25 anys aquesta companyia fundada en 1995 per Juan Carlos Garés i Chema Cardeña ens porten aquesta nova producció LA INVASIÓN DE LOS BÁRBAROS, amb text i direcció de Chema Cardeña. També giravoltant sobre la Memòria Històrica, se centren ara en el nostre país i les ferides obertes amb la Guerra civil. Amb aquesta proposta volen commemorar una sèrie de fets històrics coincidents en el temps, d’una banda els 80 anys del final de la Guerra Civil Espanyola, i dels […]

Aquesta producció obre la porta a una reflexió sobre una vida i també sobre la pròpia mort. En aquest espectacle es mostra al públic les darreres converses que van mantenir el director de l’obra, Àlex Rigola, i la dramaturga Alba Pujol, amb el pare d’aquesta, el professor d’economia Josep Pujol, durant les sessions de quimioteràpia dels últims mesos de la seva vida. Al text se’ns trasllada, per començar, a un joc proposat per Rigola en què Pujol havia de parlar sobre uns conceptes concrets, podien ser definicions o allò que li vingués al cap. Conceptes com l’amor o la història, entre d’altres, i també reflexions sobre com actuar per tenir una vida millor, quins eren els retrets que es feia […]

Les coreografies de Georgia Vardarou naixen de la investigació, una pregunta com a punt de partida. En Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not? investiga la contextualització d’imatges a través del llenguatge de la dansa, la interacció d’una projecció amb un cos dansant. Però s’ha de delimitar, ja que qualsevol cosa podria ser projectada. En aquest cas l’artista es centra amb la pedra. Imatges en primer pla del seu relleu, construccions, paisatges, però sempre pedra. Allò més estàtic. Un joc entre l’efímer de la dansa i el perdurar de la roca. Una col·laboració amb l’artista visual David Bergé, on aconsegueixen transformar els moviments en una roca. Ballar el silenci, o fer del silenci […]

En el 125è aniversari de la seva estrena, La importància de ser Frank ens revisita. Com bé diu el seu director, en David Selvas, un dels retrats més àcids i divertits que mai s’han fet sobre la hipocresia social. I com el mateix Óscar Wilde definia en el que vindria a ser el subtítol de l’obra original: una comèdia trivial per a gent seriosa. Per l’autor, aquesta va ser l’empenta definitiva i alhora la seva darrera mostra d’èxit prèvia al moment més trist de la seva carrera. La revelació de la seva homosexualitat va comportar el seu judici i la seva condemna. Mai més no tornaria a trepitjar el terreny de la comèdia. El joc de paraules, com el joc […]

Aquesta és la proposta que significa el seu comiat dels escenaris. Encara, que tal com van manifestar en la roda de premsa del passat dia 22, “ens reservem el dret de tornar, si algun dia ens vingués de gust“. L’espectacle reuneix dotze esquetxos seleccionats a través de votacions populars a la pàgina web de la companyia, i un ampli resum que tanca l’espectacle, compost de gags molt curts. I com ells mateixos diuen, el nom no enganya, HITS és el millor del millor del millor de Tricicle, …. o gairebé. Una selecció dels diferents espectacles del Tricicle: Manicòmic (1982), Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrrífic (1991), Entretres (1996), Tricicle 20 (1999), Sit (2002), Garrick (2007) i Bits (2012) Unes quantes projeccions, […]

Parelles que es troben per una aplicació de mòbil, parelles que viuen el primer amor, parelles que no es respecten… i d’altres que no s’entenen. Tot això entra dins de Desencuentros, un collage de petites escenes, no sempre en continuïtat ni amb una resolució clara. Més aviat estem davant de petits exercicis teatrals sobre la parella que, de mica en mica, van conformant un tot homogeni, encara que només sigui per la seva temàtica. Crec que amb una dramatúrgia més treballada i ambiciosa l’obra milloraria, però no es pot negar tampoc la simpatia que desprèn ni les riallades que provoca. En part, gràcies al treball dels seus actors (Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez), que tot i no estar còmodes […]

Aquesta és la segona obra de creació de la companyia Afflictus a la Sala Barts. Es tracta de la peça LET ME DOWN SLOWLY creada i interpretada per Eric Pons i Anna Torrella. Aquesta jove companyia va crear la peça “ONLY LOVE CAN HURT LIKE THIS” que van presentar l’estiu del 2017 i que va guanyar un premi a l’intèrpret revelació per Eric Pons, una nominació a millor actriu per Anna Torrella, i el premi especial del jurat a la 23a Mostra de Teatre de Barcelona celebrada en el Teatre del Raval. Aquesta nova proposta que ens presenten ara, també gira entorn del tema de l’amor i centra la mirada en les alternatives no monògames que existeixen i les diferents […]

En el teu darrer sospir, abans de morir, podries dir que ha valgut la pena viure? Aquesta pregunta, i d’altres, arriben en algun moment al teu cap, sense avisar i en un moment, normalment, difícil i crucial. Als dos personatges d’aquesta obra, aquesta valoració personal se’ls hi presenta una determinada nit després d’un cúmul de conseqüències que els hi faran plantejar-se si fent balanç de la seva vida el resultat és positiu. Tot comença quan l’Helena, una advocada de divorcis, i en Bob, que malviu fent feines il·legals, es coneixen en un bar. Ella fa temps que trampeja amb una relació amb un home casat i, precisament, aquesta nit ha començat a plantejar-se una situació que li pot canviar la […]

Sense cap mena de dubte ez tracta d’un dels musicals més representatius de la història dels musicals, amb partitura de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim, el text d’Arthur Laurens i les coreografies originals de Jerome Robbins. Ara arriba a Barcelona en la versió integra del musical que va debutar a Broadway el 1957, ha estat adaptada al castellà per Alejandro Serrano i David Serrano. El text transporta a “Romeu i Julieta” a la ciutat de Nova York, on dos joves, pertanyents a col·lectius diferents s’enamoren i es veuen atrapats per l’enfrontament entre dues bandes de carrer, els Jets i els Sharks, els americans i els porto-riquenys. Tony i Maria lluiten per aquest amor en un ambient d’odi, violència i prejudicis. […]

La historia de Infanticida, de Caterina Albert, es ya todo un referente de género. Esta novela, presentada bajo el pseudónimo de Victor Català y ganadora del Jocs Florals d’Olot, evidenció el doble rasero de la sociedad catalana a la hora de juzgar un mismo hecho -el asesinato de un hijo- si el libro viene escrito por la pluma de un hombre o una mujer. Y ahora es otra mujer, Clara Peya, quien, dándole una vuelta de tuerca a la obra, nos trae esta atrevida propuesta -opera electrónica, le dicen- protagonizada por Neus Pàmies. De ella, resalta su habilidad de canto, su flexibilidad corpórea y, sobre todo, la capacidad expresiva tan necesaria para narrar un relato con tanto tinte emocional: el […]