Recomanacions

Us animo que aneu a veure el concert de Rock en Quartet de Cordes que el Cuarteto Moon ofereixen cada dijous durant el mes de novembre a les 22h al Teatre Gaudí. Cuarteto Moon és un quartet de cordes de sonoritat clàssica que el que busca és unir la música clàssica amb alguns temes de l’actualitat. En el seu repertori hi podreu escoltar des de música clàssica fins a cançons de rock, passant per bandes sonores i temes populars. En aquesta ocasió el que ens proposen és un concert de rock, en el que escoltareu temes molt coneguts com “Stairway To Heaven” de Led Zeppelin, “The Great Gig in The Sky” de Pink Floyd, ”Uncle Meat” de Frank Zappa, “The […]

La dramaturga i directora Marta Buchaca ha generat, al llarg de molts anys de trajectòria, una especial habilitat a l’hora d’abordar temes difícils des d’una aparent senzillesa que els fan molt més digeribles sense perdre la seva transcendència interna. Ho va fer per parlar de maltractaments a Només una vegada, amb tan sols tres personatges i un espai escenogràfic, o, utilitzant la comèdia, per parlar de la mort primer a Litus i ara Rita. Els aficionats a les seves obres reconeixeran aquí novament el seu estil fresc, natural, formalment lleuger però punyent i profund en el seu rerefons. La perspectiva, en aquest cas, parteix de situacions tan tràgiques, habituals i quotidianes com la mort dels pares o el sacrifici d’una […]

Enguany que es commemora el 30è aniversari de la mort de Samuel Beckett, probablement per casualitat (o no), el debut com a companyia teatral de Todo por el punk ha resultat ser l’espectacle més beckettià que hem vist en molt de temps a la nostra cartellera (en paral·lel al cicle d’homenatge que, precisament, acaba d’iniciar la Sala Beckett). Es tracta d’una petita proposta, molt cuidada, amb una inquietant i onírica posada en escena que ha dirigit amb molt bon gust i encert Lía Pérez Cruz. Farcida de metàfores visuals (globus, crispetes, etc.), el muntatge juga amb els símbols per explicar-nos una dramàtica història sobre el passat, l’amor, el fracàs i la crueltat del món de l’espectacle. Com dèiem, la peça […]

Tota història beu d’un punt de vista subjectiu, ja sigui quan ens la expliquen o al presenciar-la nosaltres mateixos directament. Aquesta subjectivitat marca com és la mateixa història, obviant o subratllant allò que l’autor considera. Per tant, quan ens diuen que allò és una història real possiblement serà cert, però serà una de les tantes versions que hi ha de la mateixa. En aquest sentit, cadascú ho viu i ho sent de forma diferent i és aquí on entra aquella línea divisoria entre realitat i ficció que distorsiona l’etiqueta d’història real, sent millor dit com la realitat per a aquella persona. Aquesta reflexió es podria traslladar perfectament a l’obra que ens ocupa, la qual ens planteja com és de diferent […]

La premissa és tan succinta com inquietant: preferim ser feliços o saber la veritat? Buf… És terrible perquè l’una exclou l’altra: som feliços només en la ignorància i desgraciats en la veritat. Marc Artigau s’endinsa en un mon tan enfangat com el de la memòria des del concepte de resurrecció, de la reaparició, en forma d’intel·ligència artificial, de persones desaparegudes. Els personatges d’Una habitació buida tenen la possibilitat d’omplir-la amb els seus fantasmes, amb allò que no han pogut viure; potser tal i com ho fem tots quan acudim a la ficció per emplenar els buits de la nostra experiència vital. Tres històries s’entrecreuen en aquest joc d’autoengany, de vegades amb un to massa ingenu i no sempre ben resolt […]

Han passat ni mes ni menys que 25 anys d’ençà que es va estrenar Kràmpack als teatres, i ara podem trobar una revisió al Teatre Aquitània, una que molt públic nostàlgic pot tornar a gaudir, recordant els grans riures que de ben segur que va causar i que ara segueix produint. Uns quants, jo m’incloc, només vam poder gaudir de la pel·lícula de l’any 2000, per això s’agraeix una posada en escena d’aquest que ja és un clàssic de la comèdia actual catalana. Els actors i actriu de la companyia fan recordar aquells bons moments que ens van deixar de ben segur que l’obra, la pel·lícula i també Plats Bruts. I és que en tot moment podem veure el David […]

No, aquesta adaptació de Prat i Coll no és com els Jocs florals de Canprosa; això no és una festa, no hi ha ironia ni disbauxa (que tant vam agrair; bé, la rifa, no tant), aquí trobem una adaptació més continguda i serena. No crec que sigui per això però no em va arribar gairebé cap emoció. No ajuda, segurament, que la Rambla ens agradi o no, no és el que era. Els barcelonins ja no la passegen, no van a veure i deixar-se veure i han estat substituïts per una riuada incessant de turistes, preses fàcils de la delinqüència i restaurants de dubtosa qualitat. Una escenografia – més senzilla del que ens té acostumats la Sala Gran del TNC- […]

’20 ANYS NO SON NA’ un grandissim espectacle ue Joan Vázquez ha creat per celebrar les dues dècades que porta en el món de la música com a professional. Són 20 anys d’audicions, treballant com a actor, actuant en musicals i formant a joves cantants. Dels quatre concerts programats a la Sala Barts, nosaltres vam escollir el d’aquest passat dilluns dia 4, el primer de tots. Com estava anunciat ha estat acompanyat per Mariona Castillo, amb qui va coincidir a “Mamma mia”, Marta Ribera que actualment interpreta el paper de la promesa del doctor a “El jovencito Frankenstein” i Chipper. Un espectacle preparat amb textos i direcció de Roger Julià i d’ell mateix, direcció musical i arranjaments de Gerard Alonso […]

L’Àngel Llàcer i el Manu Guix ho tornen a fer i aquesta vegada al ritme de l’infal·lible i el magnífic Alan Menken. La tienda de los horrores demostra funcionar a la perfecció gràcies a una posada en escena impactant acompanyada d’una banda sonora que fa lluir als personatges mentre narren una història sense grans drames però amb molta bogeria. Els grans musicals destaquen per la rapidesa i la versatilitat dels canvis d’escenari en directe i, en aquest cas, La tienda de los horrores manca d’aquest recurs. No obstant això, respecte a la creació artística, l’obra musical disposa d’un equip tècnic prou especialitzat que amb un decorat fixe aconsegueix la funcionalitat de l’escenari durant tot el seu transcurs. L’obra consta d’un […]

Aquest diumenge passat vam tornar al TNC, a la Sala Gran, per veure LA RAMBLA DE LES FLORISTES, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Jordi Prat i Coll amb una extraordinària Rosa Boladeras en el paper de l’Antònia, el seu primer paper com a protagonista. Encara que és un text que comença a deixar notar el pas dels anys, no treu que sigui un retrat de la societat catalana a partir d’un dels seus símbols, la Rambla de les Floristes de Barcelona. Com comenta el seu director en el programa de mà, dins del seu gènere, és una obra perfecta. Amb una estructura narrativa rodona on tots els personatges estan ben dibuixats …. Ens hem centrat en trobar una […]

Límits ètics, límits socials, límits religiosos, límits biològics… tots aquests són algunes de les fronteres que creua l’eutanàsia. Un tema tan actual com el deixar-se morir, el fet de voler descansar en pau, sense patir, és el pal de paller del text de Marta Buchaca que mostra, fredament, comparant els humans i els animals. Una declaració banalitzadora de l’eutanàsia on una gossa i la mare del propietari (de la gossa) queden al mateix nivell. Marta Buchaca presenta a l’espectador un text rodó, amb intencions morals amagades, on els dos protagonistes tenen les seves manies i els seus “defectes” que queden en relleu al combatre el tema principal. La dinàmica de l’espectacle pren una velocitat de creuer i el ritme frenètic […]

Facu Díaz i Miguel Maldonado són dos humoristes que, els últims anys, han assolit un èxit professional destacable. Ja sigui per les aparicions d’ambdós a Late Motiv d’Andreu Buenafuente, per les aparicions a La Resistencia de David Broncano; o per les temporades del seu propi programa No te metas en política, ambdós còmics han arribat per quedar-se a l’escena de l’humor més actual. En aquest Nuevo Tour, la parella de còmics ens presenta un show més treballat que la seva primera versió. Ja sense la pressió d’allunyar-se—o acostar-se—al format del seu podcast (el qual ja s’acabà), la llibertat de guió d’aquest nou show és molt positiva. Tot i així, tant el Facu com el “Maltorres” tornen a portar un espectacle […]

És molt interessant plantejar textos i representacions teatrals que tractin sobre la contemporaneïtat més cruel de l’espectador per apel·lar a la seva reflexió posterior. Confrontar problemes actuals a escena, especialment quan són controvertits per a la societat, és interessant i suposa un exercici creatiu molt positiu. En aquest cas, el text de Pau Miró—qui també dirigeix la representació—planteja una situació on es reflecteix el creixement de les ideologies d’extrema dreta en una joventut individualista que deriva en accions racistes, homòfobes, masclistes… Una història real és una ficció de la realitat on un escriptor reconegut—encarnat per Julio Manrique—veu el seu èxit professional en dubte degut a un episodi de violència racista protagonitzat pel seu fill. L’escriptor, centrat en una novel·la políticament […]

Assistim a una nova estrena aquesta setmana, aquest cop Rita de Marta Buchaca. Es va estrenar als Terrats de Coincidències amb molt èxit i com una de les obres de la temporada. I ara la tenim aquest començament de novembre a la Sala Beckett Rita és una obra que ens parla de la família, de la relació entre germans i la relació entre mare i fills. Amb petites escenes que duren pocs temps ens va explicant la relació entre dos germans, Toni i la Julia. En aquests curts ja ens diuen que la Julia no és capaç de prendre decisions, la delicada situació de la mare, la relació de parella de cada germà- I de mica en mica ens anem […]

Pere Riera ha escrit i dirigit una obra entranyable i és així, perquè aquells que no hagin conegut el 600, que segurament seran molts, hi trobaran molts aspectes que els faran somriure, plorar en alguns moments i en d’altres, identificar-se amb algun personatge però sempre amb un toc de tendresa cap a tots ells. Es tracta d’una obra sobre les relacions familiars que són sempre, complicades. En una hora i quaranta cinc minuts aflora tot allò que de ben a prop o de lluny hem pogut viure: gelosies no confessades, secrets no desvetllats, absències no acceptades, rols auto-imposats, retrets i culpes que van sortint i que fan que l’escenari es converteixi en un gran plató psicoanalític on es descobreixen els […]