Recomanacions

El primer metge condemnat per eutanàsia com a protagonista absolut. Aquesta obra ens explica el seu cas, com va succeir i els possibles motius que li van portar a pendre aquesta decisió. La mort de la mare, posteriorment el patiment del pare i la seva mort. Altres casos que ha comentat sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Tot per finalitzar amb la decisió final per part del públic. S’ha de dir que independentment del que penso (estic totalment a favor) ja es veia com ningú el declara culpable. Al final de la funció, s’ha fet un petit col·loqui. La pregunta que tothom es fa i en un moment determinat li han fet ha estat “Ho tornaria a fer?” “Celebraré mi […]

Una proposta de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla. CELEBRARÉ MI MUERTE, parla de l’eutanàsia i al mateix temps és una biografia del protagonista, Marcos Hourmann, un metge que no és actor, i es va veure involucrat en un fet que li va canviar la vida, a ell i a la seva família. El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, Carmen, una pacient de més de vuitanta anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida. La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el […]

Tres en escena. LˋÀngela, en Felip i el silenci. I entre els tres, un joc escènic gairebé hipnòtic. Et trobes mirant, com a espectador, els ulls de l’intèrpret com si esperessis d’ell o d’ella el següent moviment. Segueixes el diàleg i hi ha una pausa, una espera que parla per si mateixa, que té el seu pes en tot plegat, que es necessita per entendre la psicologia dels personatges, que diu tant com el mateix diàleg. Una partida d’escacs molt ben jugada, amb alternances de forces ben compensades. La direcció i la interpretació d’un argument gairebé esquemàtic en aparença com aquest converteixen l’obra en una experiència teatral magnífica. És estimulant seguir els ulls de l’Àngela quan el seu cap barrina; […]

Lutz Hübner és un autor alemany molt prolífic i conegut per utilitzar un llenguatge i un estil que l’apropa molt al públic juvenil. Tant és així que al 1998 li van concedir el Premi de Teatre Juvenil. No és la primera vegada que es representa “Qüestió d’honor” (Ehrensache) a casa nostra. Es va poder veure en el context de les jornades sobre teatre jove organitzades pel Goethe-Institut Barcelona, la Fundació Xarxa i la Sala Beckett el 2011. Per aquesta obra, al 2010 va rebre el premi Günther Rühle. Lutz Hübner amb aquesta obra es refereix a un cas real que va ocórrer a la ciutat de Hagen al 2004. No és la trama en sí el que més m’ha interessat […]

Dissabte passat ens vam dirigir a l’Atrium de Viladecans per poder veure la nova producció de La Virgueria, “COM MENJA UN CANÍBAL”. La Virgueria, companyia creada l’any 2009 per l’Aleix Fauró i l’Isis Martín, que va néixer de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que incomoda o commou. La concepció del teatre com altaveu de les seves inquietuds que són també les del públic. Actualment La Virgueria són, amb els creadors, la Marina Fita, l’Oscar Llobet, la Patrícia Bargalló i la Giulia Poltronieri. Es nodreix habitualment de molts col·laboradors que participen en cada projecte. Dels seus espectacles nosaltres hem pogut veure: “Medusa” (Sala Tallers 2017) i “Paisaje sin casas” (Poble sec, 2016). COM MENJA UN CANÍBAL és un […]

Aquesta comèdia d’Oscar Wilde ens parla sobre la falsedat de les aparences en una Anglaterra on l’estricta moral victoriana, representada per una excel·lent Laura Conejero en el paper de Lady Bracknell, obliga els dos protagonistes a construir identitats o vides paral·leles per a poder complir amb els seus desitjos sense sacrificar el seu estatus social. Cal recordar que Wilde va ser empresonat per conducta indecent només tres mesos després de l’estrena d’aquesta obra. Sens dubte sabia del que parlava. Les dobles identitats dels protagonistes i els seus desitjos sexuals són el motor d’aquesta frenètica comèdia, el ritme de la qual no fa més que ascendir. Rèpliques accelerades, entrades i sortides constants, moments musicals perfectament integrats, una estètica molt cuidada i […]

Els que per diversos motius hem estat lligats al teatre amb i per infants i joves hem après que el país referent en dramatúrgia per aquest públic és Alemanya. Alemanya nodreix la literatura teatral actual i passada d’autors i peces imprescindibles. L’editorial Comanegra ara fa poc menys d’un any va tenir l’encert de publicar el volum “Dramatúrgia contemporània actual” dins la col·lecció Dramaticles. Entre les peces incloses hi trobareu “Qüestió d’honor” de Lutz Hübner. Un text que posa al descobert els pensaments més íntims de joves, nois i noies, que actuen amb la més desbocada adolescència. El sexe, l’amor, les relacions personals i les diferències racials i socials s’aboquen sense gaire filtre. La directora Carla Torres Danés ha modelat aquesta […]

Un espectacle que ha estart escrit i dirigit per Manel Dueso. L’obra és una coproducció de Jeloudoli i la companyia La Imprevista, que amb aquest espectacle inicia el seu recorregut. Impulsada per Manel Dueso i les actrius Lluïsa Castell i Àurea Márquez, la companyia, que acaba de néixer, ja prepara el seu segon espectacle. Sis personatges que interpreten Manel Dueso (Loli, Met i Blas) i Miquel Malirach, (Lali, Mat, i Neny) i la protagonista femenina, l’actriu Carme González que és la mestra de cerimònies, com a Peggy i dona entrada a cadascuna de les setze peces breus que componen l’espectacle. Ella interpreta altres personatges, com Leli, Simone de Beauvoir, Wendy, …. Un espectacle que el mateix Manel Dueso ha definit […]

La companyia Atresbandes i el col·lectiu format per Bertrand Lesca i Nasi Voutsas s’han unit per crear un espectacle que dissecciona, amb molta ironia, la concepció del fet teatral i tot el que aquest comporta. Tot comença amb un escenari pràcticament buit i dos actors fora de camp que van narrant cadascuna de les decisions preses: aparèixer o no a l’escenari, encendre un o un altre focus, fer o no fer determinats gestos… Una manera subtil de fer-nos veure com pot ser de capriciosa, i també de correcta o incorrecta, la creació artística. És en aquest moment quan l’espectacle agafa volada i deixa al descobert el seu propòsit -impagables les falses intervencions del públic o l’aparició en escena de la […]

Quan vaig triar d’anar a veure aquest espectacle tenia molt clar que no em trobaria amb un musical de gran format, ni unes cares i veus conegudes. La veritat és que, moltes vegades gaudeixo més dels musicals de petit format fets a casa nostra, que de moltes de les grans produccions que ens venen de fora, que sí molt de pressupost i molta inversió en publicitat, però unes veus i interpretacions… en fi, que deixen molt que desitjar. Ahir al Jove Teatre Regina m’esperava, perquè no, descobrir un “Sugar, el musical”, o un “Mares i filles”, o un “Per si no ens tornem a veure”, “Carrie”, “El despertar de la primavera”,… Per què? Dons perquè no estava anunciat com a […]

Un espectacle que la Sala Beckett ha aixoplugat dins del paraigua del cicle “Memento mori. Recordem-nos de morir”, i que ens van presentar dimarts passat en roda de premsa. Es tracta d’HERÈNCIA ABANDONADA, escrit i dirigit per Lara Díez Quintanilla, un text que ens parla de les herències materials i emocionals. Aquesta és la setena producció de la companyia La Volcànica, creada per la Lara Díez en 2014 amb la finalitat de fer produccions pròpies. HERÈNCIA ABANDONADA va néixer el 2014 com una peça curta escrita pel Cafè Bar de la Beckett. Tres anys més tard, la peça va ser recuperada i revisada al Festival Mikro Akadèmia. Finalment, l’autora va convertir-la en una obra de teatre que es va poder […]

Un dels humoristes amb més trajectòria al nostre país, Wellington Ángel Romero Godoy, més conegut simplement com a Godoy, presenta al Teatre Club Capitol un nou espectacle que ell ha anomenat “GODOY 1941“. Una proposta que no és un monòleg, ni un treball unipersonal, és una xerrada on ens parla de la memòria, de la vellesa, de la vida, del sexe, del pare, de la mare, del net, ….. Segons Godoy, 1941 va ser un any on tres fets van canviar la història: el 7 de desembre la flota aèria japonesa ataca Peal Harbor precipitant l’entrada dels EUA en la II Guerra Mundial, el 6 de juny es publica per primera vegada “La Codorniz” la revista d’humor més audaç per […]

Si alguna cosa caracteritza les dues primeres obres de Mos Maiorum (Mos Maiorum i Gentry) és l’afany en l’exploració de la realitat immediata, mitjançant el teatre verbatim: teatre documental que combina elements audiovisuals i testimonis reals que escoltem per boca dels actors, que no han estat reescrits sinó que són transmesos respectant les paraules, la sintaxi i els errors de les persones reals que les han pronunciat. Requiem pour Srebrenica, muntatge d’Olivier Py, i Rwanda 94, de Jacques Delcuvellerie són títols imprescindibles d’aquest tipus de teatre que Mos Maiorum coneix sense cap dubte. A Gentry, la companyia es fixa en les estratègies que el capitalisme fa servir per a encarir el preu del sòl a Barcelona per reconvertir barris populars […]

Set anys han passat des de l’estrena de “Iaia memòria històrica”, i a dia d’avui segueix omplint teatres. I no és d’estranyar, ja que la feina interpretativa que fa l’Alba Valldaura és realment impressionant. “Iaia memòria històrica” és una peça teatral amb un fort contingut social i polític, amb la finalitat de, per una banda recuperar la memòria històrica del nostre país, i per un altra reivindicar la funció de la gent gran dins la nostra societat. “Iaia memòria històrica” va néixer com a treball de final de carrera de l’actriu Alba Valldaura, alumna de l’Institut de Teatre de Terrassa. La idea sorgia de la necessitat d’explicar la història de la seva àvia, Mercedes Cajo Ballestín, protagonista principal d’aquesta obra. […]

El fet que els artistes i les productores del nostre país s’hagin vist en la necessitat d’apostar tant per obres de petit format, amb només dos o tres intèrprets sobre l’escenari, ha propiciat, d’altra banda, que proliferin un bon seguit de petites joies que són ja, pràcticament, part del nostre patrimoni cultural. Com si ens estiguéssim especialitzant en el format, Herència abandonada se suma a aquesta tendència (amb segell Sala Flyhard, en certa manera) que resulta, en realitat, molt atractiva, quan el text i els actors aconsegueixen enganxar l’espectador. Lara Díez Quintanilla ha confeccionat en aquesta peça un joc d’incomoditats molt interessant on es barregen temes com la família, la pèrdua, els desitjos inconfessables i les mancances afectives. La història […]