Recomanacions

MATEIX DIA, MATEIXA HORA, MATEIX LLOC: Què fas tu per canviar el món? Aquesta és la pregunta, les múltiples respostes i les accions que de forma honesta, delicada i visual ofereix aquest espectacle, impulsat per Lali Alvarez i la seva companyia Hui Basa. Dedicar hores i estímuls, permetre que joves i grans es trobin, sense pressió, i parlin, i intercanviïn pors i certeses, vivències i desitjos són els ingredients d’aquest deliciós espectacle. Una de les joves avança en una de les projeccions, que l’art és un factor clau com a motor de canvi per construir un futur millor. I ells són matèria primera i resultat d’aquest art escènic. El treball corporal, tot i estar conduït per actors professionals, dona veu […]

Hi ha obres difícils de valorar perquè, directament, et deixen sense paraules. Això, d’entrada, ho podríem considerar, fins i tot, una virtut. En principi. Amb Flam, però, no queda del tot clar si és així. Res acaba de quedar clar amb Flam, de fet. Qui conegui mínimament la trajectòria de Roger Bernat ja sabrà que les seves propostes res tenen a veure amb el teatre convencional. En aquest cas, partint de la idea d’incloure més emocions en les seves peces, planteja un joc de complicitat amb el públic on se’l convida a riure, plorar, aplaudir i sospirar, entre altres reaccions, que senyalen una sèrie de cartells que van mostrant els actors. L’espectacle és, evidentment, un despropòsit intencionat que perd tot […]

Money és una obra escrita per Sergio López i produïda per la Sala Fènix com ho va ser “El bufón del rey Lear” escrita, dirigida i protagonitzada per Felipe Cabezas que vam veure fa menys d’un any i que recordo molt agradablement. La Sala Fènix ha produït espectacles com “Bruto”, “Neruda”, “Cabaret Victoria” entre d’altres amb Felipe Cabezas al capdavant com a guionista, autor, dramaturg, director o intèrpret. A Money ell mateix amb Albert Requena presenten aquesta crítica a la sobrevaloració del diner, el que tot ho pot, tot ho mata i tot ho destrueix. És una obra senzilla, sense massa pretensions i, sense fer una crítica clara al diner com a principal factor que mou el mon, aconsegueix en […]

Ahir dijous al matí vam anar a una de les quatre sessions programades del 21 al 24 de novembre a la Sala Tallers, de la proposta MATEIX DIA. MATEIXA HORA. MATEIX LLOC, un projecte de creació comunitària de Lali Álvarez i la companyia HUI BASA, amb concepció, dramatúrgia i direcció de la mateixa Lali Álvarez. L’obra és una producció del Teatre Nacional de Catalunya, de “la Caixa”, en el marc dels programes Art for Change i CaixaEscena, i de Hui Basa. Es tracta d’un treball intergeneracional que reafirma les arts escèniques com una eina clau d’integració social col·lectiva. Com ens comentarán a la roda de premsa, que ha tingut lloc després de la representació, la intenció inicial era enfrontar dues […]

M’hauria agradat veure’n més. I no per que la interpretació de Vicky Peña no fos fantàstica. Però sí per què la història, escrita per Tony Kushner, autor també d’Àngels a Amèrica, té altres dimensions, altres punts de vista, i sobretot altres fragments d’aquesta història. Hi ha pinzellades que han fet quedar-me donant-hi voltes. M’ha tocat endins el pensar en la culpa individual sobre allò que ens sembla col·lectiu. Sortir de nosaltres mateixos per conèixer, per comprendre els altres, les seves vides, les seves ideologies ens fa tornar a nosaltres, a casa nostra, diferents. Kushner, llegit per Mario Gas i interpretat per Vicky Peña travessa fronteres corporals i geogràfiques. I esquitxa de cruesa i de màgia, de fe i incredulitat, d’esperança […]

Una de les coses més boniques del teatre és descobrir obres que no són el que semblen. En aquest sentit, Ramon és una de les més grates sorpreses que s’han presentat en el que portem de temporada. L’espectacle parteix com un monòleg divertit sobre la crisi dels quaranta, amb els típics conflictes sentimentals, familiars, artístics i professionals d’un home heterosexual immadur que no sap com enfocar la seva vida. Malgrat tractar-se d’un tema ja explorat en moltes i diverses ocasions anteriorment, el seu protagonista sap donar-li un carisma especial al relat que s’omple des del primer moment d’una gràcia genuïna. Farcit de cançons, referències nostàlgiques i algunes anècdotes, l’espectador mai arriba a saber fins a quin punt tot allò que […]

Com de ben segur sabreu, nosaltres no som massa de comèdies esbojarrades i segurament per això aquesta producció, PEL DAVANT I DEL DARRERA la temporada passada no l’havíem prioritzat a la nostra agenda. A més a més crèiem que fa uns anys ja l’havíem vist en una altra versió, … i és que a Barcelona des del 1985 quan es va estrenar a la ciutat, ja s’han pogut veure diferents versions, estrena el 1985 (Condal) – 1996 (Victòria i Goya) – 2002 (Borràs) – 2010 (Borràs) i finalment aquesta versió de Paco Mir el 2018, que ara en el 2019, podem tornar a veure en el mateix teatre, gairebé interpretada pels mateixos actors. Aquesta proposta en les seves diferents versions, […]

“La Revelació 1.0” es una versió actualitzada de “La Revelació” que es va estrenar al Festival Grec 2018 a l’Espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, en la que s’ha incorporat noves informacions sobre la polèmica detenció de Julien Assange i la de Chelsea Manning. Es tracta de teatre documental. El text és el resultat de més de dos anys de recerca i investigació de la periodista Neus Molina i Jorge Yamam-Serrano. Tots els diàlegs, documents, imatges i situacions són del tot reals. La representació està estructurada en tres escenes. Els protagonistes de cada escena són tres dels whistleblowers ( alteradors, denunciants​, informadors, filtrador​s, delators)​ més coneguts i importants a nivell mundial. Julian Assange (Ruben Ametllé), Chelsea Manning (Cristina Gàmiz) […]

20 Anys no son ná és més que un repàs a la trajectòria dels 20 anys (ja?!) de Joan Vàzquez. No ben bé un concert sinó més, tot un show. Un autohomentage, retrospectiu, cançons (i quines cançons!), conèixer una mica el Joan Vázquez persona, i molt, molt espectacle. Perfectament acompanyat per Gerard Alonso (Ciutat de Gespa) al piano, amb Jofre Alamany al saxo i Laura G. Ballbé (Broadway a cappella), que no només l’acompanya sinó que és part del contingut dramatúrgic, en el paper d’alumna que pot pujar a escena amb un crack, que fa que s’ho creu, dels escenaris. Veiem, i en algun moment no ha de ser fàcil, el Joan més humà i còmplice. Intel·ligent, divertit, seriós quan […]

Hi ha espectacles que valen la pena només pel fet de poder veure en directe a un gran de la interpretació. És el cas d’Escenas de la vida conyugal que, de fet, podria ser una altra obra que, probablement, el que més destacaria d’ella continuaria sent Ricardo Darín. És curiós que, en aquest muntatge en concret, es plantegi un text del sempre pessimista i existencial Ingmar Bergman com una comèdia romàntica de personatges madurs, amb el seu punt de dramatisme però, a la vegada, una lleugeresa pròpia d’altra mena d’històries. Si bé és cert que el retrat psicològic que feia Bergman als seus personatges va influenciar Woody Allen, això no és una comèdia de Woody Allen, per molt que ho […]

Probablement, el més interessant de la companyia La Ruta 40 és que no està vinculada a un dramaturg o director amb un segell concret, sinó que es tracta, més aviat, d’un equip artístic amb un criteri, filosofia i interessos comuns que agafen diferents formes escèniques depenent del projecte. En aquest cas, han sumat forces amb Josep Maria Miró per confeccionar un interessant exercici sobre la memòria individual i familiar. Amb una barreja de drama i thriller, habitual en el teatre de Miró, Cúbit creix a foc lent, des d’una calma inquietant que amaga una violència subtilment present en tot moment. No es tracta exactament d’un joc de veritats i mentides sinó, més bé, un diagrama sobre les interpretacions dels fets, […]

Qui no recorda el famós tema “El Puente” de Los Mismos, una de les cançons eternes de la música espanyola, que va ser un gran èxit l’estiu de 1968? “Serà maravilloso viatjar hasta Mallorca sin necesidad de tomar el barco o el avión” El boom turístic que esdevingué durant els anys seixanta va trencar amb tot pronòstic. Es va posar de moda fer el viatge de nuvis a Mallorca, les vacances a Mallorca, anar de fi de curs a Mallorca,…Mallorca es va convertir en un dels principals destins on viatjar fora de la península. Des de aleshores, les Illes Balears van experimentar importants canvis fruit de la seva inserció en l’economia global com a destí turístic de masses. Un dels […]

Un viatge dramàtic i desolador, entre naufragis, trencaments i misèries humanes és la via per on s’expressa la penosa situació d’un grup refugiats que, un cop abocats al mar en miserioses pasteres, després de deixar-ho tot, tenen la mal dita fortuna d’arribar a una platja on, de fet, ningú no els vol. Ningú no se’n pot fer el càrrec del sentiment que això provoca en qui ho pateix. De ser-ho tot, de ser feliç, a veure com t’arrabassen tot allò pel que tant has lluitat i has de fugir. Fugir com a gest de lluita, perquè a casa només hi ha mort. I arribar, si s’hi arriba, on tothom et mira malament, on tot és tancat, on no ets ni […]

Proposta pel públic preadolescent, en tierra de nadie. A priori, sona (massa) ambiciós adaptar el clàssic de Molière, no ja a l’època actual, sinó a un llenguatge dirigit a joves i en clau de musical. Doncs bé, l’ambició té premi. En un institut, l’AZ creu que tots els seus companys són hipòcrites. Viuen pendents de likes i followers, tots molt amics però es critiquen per darrere, no es diuen els defectes a la cara … No es lliuren ni els seus amics, cansats de la seva honestedat brutal. El conflicte apareix quan la noia que li agrada és precisament una influencer, amb la seva cort d’aduladors. Sí, és clar, la sinceritat és un valor en sí mateix però ¿és viable […]

Per molt que es parli tant dels millennials, que és ara la joventut dominant (jo, per exemple, ho sóc), ja fa temps que s’està començant a notar que la generació posterior (la que anomenen zeta, de moment) és la que apunta a canviar amb més força tots els valors caducs que ja fa massa que arrosseguem en aquesta societat. El repartiment complet de Paisajes para no colorear és un bon exemple d’aquesta valentia, energia revolucionaria i ganes de trencar amb els mecanismes opressors que tant de temps es porta exercint sobre les dones, les minories i els desafavorits. De principi a fi, aquesta proposta suposa un crit de rebel·lia alliberador, catàrtic i necessari des de la veu en primera persona […]