Recomanacions

Hamlet, una altra vegada? Doncs sí i quina sort. La temporada passada la companyia valenciana Bambalina Teatre Practicable ens va acostar una Celestina, que a mi, apassionat del llibre, em va semblar potser la més humana (passional i visceral) que he vist … amb 2 actors i titelles. Ara, aposta igualment valent o temerària, aquest Hamlet, com la seva solitud interior acompanyada d’espectres, amb un sol intèrpret i 10 títelles. Malgrat conèixer, sigui a través del text o de les incomptables adaptacions (de Laurence Olivier a El rey león, de Kenneth Branagh a la proposta de l’any passat al Lliure…) a aquest príncep ¿trastornat? per la mort / assassinat del seu pare a la podrida Dinamarca, aquest Hamlet de Bambalina […]

Ahir dijous vam assistir a l’estrena del sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, ALLENDE, un homenatge a Salvador Allende, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker. En aquest treball, Jessica Walker tracta un tema que va viure en primera persona durant la seva infància i adolescència a Santiago de Xile, com ella mateixa diu en començar l’obra. …… “Una deuda pendiente con el Chile quebrado de mi infancia y las voces y cuerpos de hombres y mujeres, niños y ancianos mutilados, muertos y desaparecidos. 1973 ó 2019 ¿En que año estamos?, se preguntan las mujeres de la obra “ .…. Una proposta que és un homenatge a la persona que hi havia darrere del polític Salvador Allende […]

Esperant Godot és la primera obra de teatre de l’absurd que he vist. Tenia grans referències, però tot i això, pot ser que al no ser conscient des del principi del gènere teatral que proposa Beckett em costés una mica connectar amb la dinàmica del text. L’obra gira tot el temps entorn de l’espera, una llarga i interminable espera. Una escenografia sòbria, seca, perquè estem enmig del desert, esperant, on no hi ha res més que dos personatges que romanen l’arribada d’un tal Godot. Aquesta sensació, d’avorriment? no es prolonga gaire més de deu minuts, ja que en el moment que t’endinses en la dinàmica de l’obra gràcies a les bones interpretacions de Nao Albet i Pol López que et […]

Resulta sempre reconfortant veure com es reivindica la figura de Virginia Woolf, cada vegada més, a través d’adaptacions teatrals i cinematogràfiques. En aquest cas, ha estat la directora Carme Portaceli l’encarregada de portar a escena Mrs. Dalloway, una de les novel·les més populars de l’escriptora anglesa, amb un resultat força efectiu. L’obra fa un recorregut sobre la vida de la protagonista, barrejant records i pensaments, durant els preparatius d’una festa que organitza pel seu marit. La dramatúrgia de Michael De Cock, Anna Maria Ricart i Carme Portaceli rescata alguns dels fragments literaris més interessants i amb gran calat emocional tot i que, potser, resulta una mica confusa i difícil de seguir. Així doncs, els espectadors que no coneguin prèviament la […]

Actualment la Sala Badabaloc està realitzant un festival anomenat CATBASUR. Aquest festival internacional de teatre unipersonal comença amb ganes de promocionar la producció de teatre català i exportar-ho fora de les nostres fronteres. El seu nom, tal com indiquen ells, és l’unió de Catalunya, Buenos Aires i América del Sur. I tot dintre de la celebració del 5è aniversari de La Badabaloc Teatre. Aquest cop he arribat a Mirta gràcies al festival CATBASUR, ja que ha portat aquest espectacle durant 5 anys i no he pogut anar-hi abans. Ens trobem amb un petit monòleg que de mica en mica creix. Amb tocs de clown, de musical (amb molta conya) fa una paròdia amb molts clixés que anem gaudint per la […]

Una proposta de la companyia “Gracias a Ramon”, escrita per Jordi Cadellans i interpretada per Marc Ribera i Sergi Cervera. La peça està codirigida per Jordi Cadellans i Raül Tortosa. HERE COMES YOUR MAN vol donar visibilitat a les persones que han patit discriminació i violència durant els anys escolars, i que han estat més de vint anys amagant-ho, per la vergonya i la por. Persones que ara s’atreveixen a denunciar els fets que els hi van marcar per sempre. Els exalumnes d’una escola religiosa es troben per retre un homenatge a la persona que va ser el seu tutor. A dos d’aquests exalumnes, en Morales (Marc Ribera) i en Torres (Sergi Cervera) els hi toca compartir habitació a la […]

Tornem de nou a un espectacle que ja s’ha estrenat però que no hem tingut temps de veure-ho en el seu dia. Aquest cop tornem a veure l’espectacle del pallasso, l’actor, el showman Guillem Albà. I en definitiva és això, teatre visual, gestial, titelles i clown, molt clown. Calma!, és el nou espectacle de l’OFF de la Villarroel. Un espectacle que ens vol fer un viatge per desconnectar del nostre dia a dia, del nostre stress. I una cosa no hem d’oblidar, que Guillem sedueix el públic en el primer moment. En aquests moments que el nostre sistema immunitari i nerviós pren el control del nostre cos. Aquest moment en que tenim dificultats per defensar el nostre cos, és quan […]

Una proposta estrenada al Festival Temporada Alta Llatino Amèrica 2019, que va passar per Fira Tàrrega, la Mostra d’Igualada, nombrosos escenaris de Catalunya i que ara arriba a Barcelona fent una estada de quatre dimarts en aquesta sala. CALMA ens parla de la pressa en què vivim instal·lats. Vivim en un món cada dia més sorollós i caòtic, on mires al teu voltant i tothom corre, i t’adones que tu també ho fas, i no saps per què. Si aconsegueixes parar un moment i mirar el que estem fent et qüestiones moltes coses, et planteges moltes preguntes … Vivim com realment volem viure? Fem realment allò que volem fer? Volem seguir així o pretenem canviar alguna cosa? Guillem Albà (Vilanova […]

Una altra de les grans estrenes de la temporada teatral ens la porta la companyia La Cubana, troupe que, tot i que també té detractors, és admirada per la majoria. Entre els que l’admiren, un servidor. Cert és que només he vist dues dels seus espectacles, “Cómeme el coco, negro” i aquesta de la qual els parlo, “Adiós, Arturo”. I dic jo, per què no hauré vist més? Si és que no paro de riure. Tot allò que creuen que han inventat els de el cinema immersiu i el sing-along (que són la bomba), La Cubana ja ho fa des de fa anys en el teatre. L’espectador és i se sent part de l’espectacle (que no s’espanti ningú que a […]

Escrita y estrenada al voltant de 1600, aquesta tragèdia de William Shakespeare és un dels clàssics de la literatura universal més representat al llarg de la història. No cal explicar-vos quin és l’argument de “Hamlet”, ja que estic del tot segura que molts de vosaltres heu llegit, o vist alguna versió; si més no, segur que coneixeu o us sona allò de «To be or not to be», un dels monòlegs més famosos de la història del teatre. Dons bé, ara teniu la oportunitat de veure’n una versió feta amb titelles. Cinc actes i més d’una vintena d’escenes a un ritme trepidant. Un text dens, farcit de diàlegs d’una gran complexitat i riquesa lingüística de fàcil entendre. Tot està cuidat […]

Dues òperes, dos drames que són dues cares de la mateixa moneda. Damiano Michieletto (Venecia 1975), un dels directors d’escena més reconeguts, dirigeix el doble programa operístic per excel·lència, format pels dos títols més emblemàtics del verisme: CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni i PAGLIACI de Ruggero Leoncavallo. Una aclamada producció que el 2016 va guanyar a Anglaterra el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic. Triangles amorosos, gelosia desfermada, venjança, religió, duels d’honor i violència en les dues històries encreuades que resumeixen el millor de l’òpera verista. El verisme aspira a copsar fragments de vida i per fer-ho s’inspira en la realitat. CAVALLERIA RUSTICANA és una història d’infidelitats darrere la moral de la religió, PAGLIACI és la història d’una companyia […]

Primer m’ho vaig deixar escapar a Fira Tàrrega, pel seu primer pas per Barcelona també va passar i no vaig acudir a la cita. Però aquest cop no s’ha escapat i encara rai, ja que val molt la pena. Mexicatas és un espectacle coral de vuit actrius mexicanes que expliquen en la seva pròpia pell el seu exili per Catalunya, amb la bona dramatúrgia de Sergi Belbel i la direcció d’Antoni Calvo. Podem definir Mexicatas com petites històries, petits tripijocs que comença de forma divertida i que de mica en mica ens deixa reflexionar sobre el que significa marxar de casa, deixar-ho tot i anar a un país que no coneixes, amb un nou idioma i amb una cultura diferent. […]

Money és una peça teatral produïda per una sala humil i petita—la sala Fènix—però amb un potencial important. El text, escrit per Sergio López i dirigit per Jordi Pérez proposa un muntatge que il·lustra la importància dels diners i que s’insereix dins una contemporaneïtat molt destacada. Mitjançant solament dos actors—Albert Requena i Felipe Cabezas—aquesta representació presenta una estructura de múltiples trames que es desenvolupen—a escena—de forma gradual. Només dos actors per interpretar a una desena de personatges, fet que suposa una dificultat que resol amb èxit l’elenc mitjançant recursos escenogràfics com vestuari, llums, so, l’ús del mobiliari, l’ús de l’espai escènic… Els conflictes que planteja Money són molt interessants, trepidants i de tipus molt diversos. Des d’un atracament a un […]

Com aquella malintencionada pregunta que descol·loca als infants de “qui t’estimes més, el papa o la mama”, triar entre gags del Tricicle resulta igual de difícil i compromès. L’enormíssima producció d’aquests tòtems de la comèdia gestual és tan gran i tan perllongada en el temps, que prendre només un bocí t’obre la caixa dels records i desitges tornar a gaudir-los de dalt a baix, sense escatimar ni un gag. Però per obrir boca, val la pena acostar-se a HITS: l’antologia del millor de les seves creacions amb la que s’aparten del focus, després de vendre’s al Mago Pop el Teatre Victòria que compartien amb Dagoll Dagom i Anexa, i de demostrar durant més de 40 anys que són els reis […]

Lo esencial es invisible a los ojos. Este es el mantra en el que, demasiado a menudo, ha quedado reducido El Principito. Y es que paradójicamente, cada vez que esta letanía se repite en merchandising y en bocas de telepredicadores, más se crea el mundo de avaricia y opulencia contra el que Antoine Saint Exupery luchaba. Por suerte, la propuesta de El petit príncep de Manu Guix y Àngel Llàcer vuelve para dar vida y sentido a este mensaje y no para exprimirlo para provecho propio. La obra es una propuesta honesta y sencilla, relativamente fidedigna a la original, y adaptaba en formato musical no para hacer gala de capacidad creativa, sino para servir el texto y aproximarlo al público […]