Recomanacions

Una proposta estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb força controvèrsia per la posada en escena de Lluís Pasqual, que ha decidit canviar els diàlegs parlats i ha ubicat l’acció en tres temps diferents. En un primer acte l’acció se situa en un estudi de ràdio, l’any 1934, en un segon acte en un plató de televisió l’any 1964 i l’últim acte a una sala d’assaig, ara, en 2019. DOÑA FRANCISQUITA està inspirada en “La discreta enamorada” de Lope de Vega, i va ser estrenada com a comèdia lírica. Una sarsuela en tres actes amb llibret del dramaturg asturià Federico Romero (1886-1976) i de l’escriptor madrileny Carlos Fernández-Shaw (1865-1911). Va ser estrenada al Teatre Apolo de Madrid el […]

Una reflexió sobre la nostra societat actual a partir del bagatge adquirit de la literatura popular i universal, i és que fa segles que ens avisen del terrible mal que podem fer a la Terra amb les nostres actituds. Una societat que creix dins l’ambició i la cobdícia, dos noms que no tenen límit, un afer desmesurat per part de l’home. En parlava Shakespeare amb les ànsies del poder de Ricard III o de Macbeth, Txèkhov amb les disputes de l’Hort dels Cirerers, Gorki amb els Estiuejants l’enemic o amic dels Mallorquins, Ibsen amb tota la seva antologia… Podríem continuar i no acabaríem, grans clàssics aclamats per tot el poble, però tanmateix no han complert el seu objectiu? Toni Gomila, […]

En els vuitanta, David Copperfield ens semblava a tots un mag que jugava constantment amb l’impossible. Copperfield és el pare de la màgia-espectacle televisiva, el mateix que va fer desaparèixer l’Estàtua de la Llibertat o que va travessar la Gran Muralla de Xina davant d’atònits teleespectadors de tot el món. La màgia de gran format arribava, per primera vegada, a tots els racons del planeta, i es presentava amb la forma d’un gran espectacle de Las Vegas i envoltat d’una tecnologia força avançada per a l’època. Ara, el Mago Pop juga amb els records de la seva infància i recupera l’esplendor d’aquells muntatges gràcies a una producció d’alt nivell. I ho fa recreant alguns dels famosos números de Copperfield (l’aparició […]

Fa 45 anys que Carmen Resino va escriure El Contrato, obra feminista que no s’havia estrenat mai. Les dues actrius Sònia Pérez i Alba Muñoz sota la direcció de María San Miguel posen al damunt de la taula (escenari) els eterns temes que segueixen vius i punyents quatre dècades després. M’encanta el teatre que et permet imaginar-te o pensar el que vulguis, que et diu el que tu vols entendre o sentir. Podria ser una sola actriu atrapada en un món heteropatriarcal (llavors no es portava aquesta paraula) del qual en vol sortir, ho intenta, vol fugir però se sent atrapada i s’hi vol sentir a gust però no pot. Vol posar flors per fer més agradable la seva vida […]

A veure, per molt que ho sembli, Rita no és una obra sobre l’eutanàsia. O sí, però no només. Com els bons textos toca força temes sense fer-ho superficialment. Eutanàsia, prendre decisions, el més gran dels conflictes entre allò que pensem i com actuem quan la teoria deixa pas a la realitat (com s’apuntava a Només una vegada, també de Marta Buchaca, sobre la impossible? justificació de la violència), deixant-nos als espectadors la tasca de reflexionar quan s’encenen els llums. El Toni, que no vacil·la en decidir i donar males notícies, queda paralitzat quan ha de sacrificar la Rita, la gossa. És, potser, l’únic reducte d’afecte que li queda. No pot desprendre’s de la gossa i l’importa més el propi […]

Ara, una nova versió actualitzada amb el nom de LA REVELACIÓ 1.0, i que, segons ens han explicat a la roda de premsa, han incorporat les novetats sobre la polèmica detenció de Julien Assange i posteriorment la nova detenció de Chelsea Manning, que es nega a declarar contra Assange. Segons ens expliquen, l’estat espanyol hi ha tingut molt a veure en la retirada d’asil polític a Assange per part d’Equador, fet que ha comportat la seva detenció i aïllament en una presó d’alta seguretat anglesa, on segons llegim als mitjans, s’està morint. Una proposta que reflexiona sobre la llibertat d’expressió i la censura a Internet. Els protagonistes són els tres grans whistleblowers digitals mes coneguts mundialment: Julian Assange, Chelsea Manning […]

Que dir a aquestes alçades de West Side Story que no soni a ja conegut? Un musical que va unir a algunes de les més grans figures del gènere: el coreògraf Jerome Robbins, ànima del projecte, el compositor Leonard Bernstein, el lletrista Stephen Sondheim, reticent i que no va quedar del tot satisfet (!) I el productor de productors a aquell costat de l’Atlàntic, Harold Prince. Anècdotes conegudes, com separar les “bandes” als assajos i escampar maledicències per crear tensió entre ells, complexes relacions de col·laboració, com de rabiosament actual que era quan es va estrenar i l’acollida (menys del que creiem). Dels pocs musicals creats a partir d’un coreògraf i per això la dansa és el que fa avançar […]

Me la vaig deixar perdre la primera vegada coneixent que era una de les grans de la temporada. Shakespeare + Dagoll Dagom + Llach són per separat grans feres del teatre però no em podia ni imaginar la grandesa de la combinació. Shakespeare publica a partir del 1600 les grans tragèdies: Hamlet, Otelo, Macbeth però a partir de 1608 canvia de registre i entra de ple en el gènere de la tragicomèdia sovint amb un final feliç com passa a “Pèricles, Príncep de Tir” o en la seva darrera peça “La tempesta” amb la qual va posar fi a la seva trajectòria teatral. De Dagoll Dagom ja no ens sorprèn res. Des d’aquella “Antaviana” fins a “Maremar” no han parat […]

Una trobada amb la màgia de saló, fins ara restringida a esdeveniments privats allunyats dels escenaris. EL SALÓ DE LES MERAVELLAS és el darrer espectacle de Jesús Julve (Hausson) i forma part del Cicle #ParateatralsBrossa. Una oportunitat única, en aquesta petita sala, de veure la màgia d’aprop i jugar a endevinar on està el truc. Hausson, amb la seva elegància, el seu somriure i el seu posat d’innocència ens va deixant bocabadats. Una introducció amb un joc de blanc o negre que, en acabar, ens ha deixat a tots amb la boca oberta, ha estat seguida d’una primera part, on en Hausson ens ha presentat números de cartomàgia a cegues, possiblement únic al món, on ell, sempre amb els ulls […]

Estem davant un monòleg intimista amb música en directe de Jesús Horcajo i llibret original de Estanis Aboal. Interpretat per Joan Gil en una plataforma al mig de l’escenari. L’espectacle és un viatge a través de la memòria d’un malalt de l’Alzheimer però vist del punt de vista del malalt. En tot moment ens trobem en el laberint del seu cap i fem un viatge en el seu subsconcient. És una proposta arriscada, a més d’original. Ja que anteriorment hem anat a veure dues propostes que tracten el tema de l’Alzheimer però amb una bis més divertida.. Ens explica força bé les fases de l’Alzheimer. Des de la pèrdua de memòria recent, els canvis de comportament, orientació que perd el […]

Aquest cop repetim. Primer vam anar a veure aquesta proposta a La Seca i ara tornem en aquest aniversari del Projecte Ingenu que realitza la celebració dels seus 5 anys recuperant 3 Shakespeare. Si fa unes setmanes vaig anar a veure “Hamlet“, ara toca una revisió a “Romeu i Julieta” L’escenografia, com d’altres vegades de la Closca (Laura Clos) en principi molt simple, però molt més efectiva, ja que juguen amb dues estructures de taula que munten i desmunten en tot moment jugant amb elles. L’altre dels motius que m’agrada aquesta proposta, a més de l’escenografia, és el vestuari, efectiu en tot moment per diferenciar els personatges, les famílies. És d’aquelles obres que poc és molt. Aquest cop no tenim […]

Una proposta que es va estrenar dins del Festival Grec 2019 amb dues representacions al Mercat de les Flors, s’estrena de nou a Barcelona, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, on farà estada fins al dia 1 de desembre. ROSTOLL CREMAT és una història de cobdícia i ambició ambientada a Mallorca, una al·legoria de la societat en què vivim. Un text de Toni Gomila magistralment dirigit per Orilol Broggi. La “Rondalla d’en Joanet de sa Gerra” (recollida per Mossèn Alcover a les seues Rondalles d’en Jordi des Racó) és el punt de partida per a la construcció d’una metàfora sobre la indústria de l’oci i del turisme. En Toni Gomila i l’Oriol Broggi, han construït una proposta que parteix […]

Tot i que m’encanten els grans musicals, és cert que no poden competir amb els seus germans petits per la proximitat que ofereixen i pel fet de fer-te sentir part de l’acció. Això ja passa habitualment amb les propostes d’aquest tipus de sales, però cal dir que amb els musicals resulta encara més màgic. A més, descobrir nous projectes sempre és refrescant i permet veure muntatges més arriscats que et poden portar a descobrir obres molt interessants, com és el cas. Així, no és habitual veure en el gènere musical propostes que parteixen de la ciència-ficció i que, fins i tot, assumeixen els seus elements i personatges, com ho fa aquesta proposta sense tenir por i aconseguint una bona fusió […]

Hausson torna a pujar als escenaris amb el seu nou espectacle El saló de les meravelles. En aquest show el mag presenta nous trucs basats, especialment, en les cartes. Tal i com diu el títol, totes les demostracions de màgia són una autèntica meravella. Tot i que la majoria de trucs són de cartes, també en fa alguns altres amb daus i la ment i el pensament. A més a més, els materials utilitzats van variant al llarg de l’espectacle: pissarres, suport digital, caixes, sobres… Tots els trucs són sorprenents i acaben captivant de totes les maneres al públic, qui constantment participa en les propostes del mag. Els trucs són tan sorprenents que no cal que l’espectacle tingui un fil […]

A l’obra P.A.U. jo mateixa li vaig anar canviant el títol per “Por als ulls” fins al punt que quan vaig arribar al teatre vaig pensar que s’havien equivocat. Podrien haver posat aquest títol perquè és la por el que m’han transmès aquests tres personatges travessant el Mediterrani buscant la terra promesa. Amb una posada en escena mot senzilla, Carolina Llacher ens presenta tres vides diferents que tenen en comú la recerca d’un món millor. Una mica de sorra, unes bosses, roba, tres cadires i una bona il·luminació (Anna Espunya) dirigida al que parla són suficients per posar la mirada a la història que presenten. Són tres relats en primera persona i aquest és el punt fort de l’obra. Tot […]