Recomanacions

Fer 40 és, potser, adonar-nos de quanta raó tenien els pares quan deien allò de “gaudeix ara, que ja veuràs de gran”, mentre nosaltres, incrèduls, comptàvem els dies per arribar a l’edat adulta i ser lliures, segurs de que res podia ser pitjor que l’angoixa de no saber si aprovaríem el proper examen de mates o de si els meus sentiments per la noia o el noi de torn serien mai correspostos. Ramon parla d’aquesta eterna joventut a la que ens aferrem amb ungles i dents, i de la crisi existencial que ens cau a sobre quan ens adonem que per moltes pastanagues ecos i suplements probiòtics que prenguem, les nostres cèl·lules envelleixen cada dia i la nostra energia ja […]

Avui dia és molt difícil trobar un espectacle de comèdia on s’aconsegueixi que, al finalitzar, més d’un centenar de persones siguin en peu aplaudint durant minuts. Víctor Parrado ho aconseguí fa uns dies després del seu show El peliculero, el qual va molt més enllà de la simple comèdia i genera un ambient de complicitat que porta al públic a viure una experiència molt “parradista”. Víctor Parrado ja demostrava amb el seu show anterior, La noche de Parrado, que el seu humor i la seva filosofia vital són molt diferents a allò habitual dins el món de la comèdia i del stand up comedy. No és estrany, per tant, el plantejament de El Peliculero, basat en molt més que la […]

Dos fills tornen a la casa familiar on viu la mare. Per a la seva sorpresa i shock hi troben un jove, vell conegut, instal·lat allà per a ajudar la mare en un projecte editorial. Es nota la tensió i es mastega el conflicte des del primer moment. Els tres joves es busquen, es troben, es defugen… per fets o records del passat. És una obra d’una gran violència, no pel que veiem o es diu sinó perquè allò és un polvorí i tots estan a punt d’encendre la metxa. I tots saben que el mínim gest, una mala resposta, encetarà una batalla que reobrirà ferides aparentment cicatritzades, on es qüestionarà la veritat oficial de les seves vides. I tot […]

Primacia de la forma (magnífica i creativa posada en escena) sobre el fons (poc espai per les passions, quan són el motor de l’obra). Vaig trobar a faltar l’absoluta passió adolescent que hi havia als diàlegs però no a la relació entre Romeu i Julieta. Que no es mirin, no es trobin els seus ulls en tota l’obra ha de voler transmetre quelcom que no em va arribar (potser, jugant a crític, que més que enamorats l’un de l’altre ho estan de l’enamorament en sí?). Així, la sensació va ser d’haver vist un molt bon muntatge teatral més que viure la història d’amor dels protagonistes, ni l’antagonisme de les famílies ni… Sembla que no m’hagi agradat i no és això […]

Aquest passat divendres vuit de novembre, vam fer cap al Teatre de l’Aurora d’Igualada amb un petit grup d’espectadors de la Nau Ivanow per assistir a l’estrena de L’AMIC RETROBAT, la tercera producció pròpia d’aquesta sala. És un enorme orgull per aquest petit Teatre d’Igualada, que aquest espectacle molt aviat es programarà en temporada al Teatre Nacional de Catalunya del 4 al 22 de desembre. Un reconeixement a l’esforç que des de fa molts anys és dur a terme en aquest petit teatre, per programar arts escèniques fora de la influència de la metròpoli de Barcelona. L’AMIC RETROBAT (títol original en angles: Reunion) va ser escrita l’any 1971 per l’autor alemany resident a Anglaterra, Fred Uhlman (Stuttgart 1901- Londres 1985). […]

Qui no vol un final feliç…? A qui no li agradaria trobar respostes a les preguntes de la vida…? Qui no voldria una segona oportunitat, encara que fos per un instant…? Qui no deixaria la pell per descobrir on neix el neguit que fa que l’ànima cremi…? Qui no voldria que les coses fossin diferents…? A l’habitació buida, tot és possible. Pagant, és clar. Tot té un preu. I si hi accedeixes, si comprens el seu funcionament, saps també que en un futur algú pot reclamar la teva presència. Tu pots acabar essent la presència màgica, talment com real havia estat en el seu moment la presència que tu reclames ara. De fet, imaginem cada dia. I en la nostra […]

I dijous, d’un “paisaje” a un “paisatge”, del Teatre Lliure al Teatre Eòlia per tal de veure aquesta proposta sobre la migració, P.A.U. PAISATGES ALS ULLS que ja es va poder veure en aquesta mateixa sala durant una setmana del mes de març. Una proposta escrita i dirigida per Carolina Llacher i protagonitzada per tres persones que no són actors, són persones que ens expliquen la seva experiència com a immigrant a Europa, i a la ciutat de Barcelona. Carolina Llacher és sociòloga, dramaturga, actriu i professora d’Eòlia i amb aquesta peça ens proposa una història, que cal escoltar, per entendre perquè hi ha persones que decideixen creuar el mar, deixant enrere país, família i amics, buscant un futur. Per […]

Aquest dijous varem anar al Teatre Lliure en un horari totalment inusual per nosaltres, a les 16 hores, per tal d’encabir aquesta proposta de la Companyia de Teatre La Re-Sentida, PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la qual només havíem sentit elogis. I hem de dir que tot i reconèixer el valor de la proposta, a nosaltres ens ha decebut força. A PAISAJES PARA NO COLOREAR nou noies xilenes, amb edats compreses entre els 13 i els 17 anys, pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar en el seu país. Aborda temes com el bulling, el maltractament familiar, les etiquetes de gènere, l’homosexualitat, l’avortament, el suïcidi o la cosificació de […]

Ara al Teatre La Gleva es pot veure ELS DESGRACIATS, una obra que torna als escenaris 7 anys després de la seva estrena a la sala Atrium l’any 2012, i que es podrà veure fins al 24 de Novembre. La companyia “Todo por el Punk” la torna a programar ara, perquè creu que l’espectacle té una vigència, social, filosòfica, política, artística i sobretot emocional ,capaç d’interactuar amb tota mena de públic. Aquesta companyia va néixer a finals del 2018 per poder reinterpretar aquesta obra. L’obra d’Iván Morales i Martí Gallén està interpretada en aquesta ocasió per Pol Fernández (Jack) i Pau Escobar (Baptiste) i està dirigida per Lía Pérez Cruz. Una peça que explica la història de dos pallassos, en […]

Diu Pere Riera que tenia intenció de fer una obra sobre el 600, i el cert és que s’ha enginyat un punt de partida ben original per tal d’homenatjar al cotxe més famós dels anys seixanta i també per explicar-nos els petits o grans secrets d’una família catalana molt concreta. En Tomàs i les seves filles discuteixen per la presència d’un automòbil al mig del menjador de casa, però en el fons estan assumint l’absència de la mare, peça fonamental d’una estructura familiar aparentment normalitzada. Els records que tenen d’ella, i també les discussions o els petits problemes diaris ens regalen un text que fluctua entre drama i comèdia d’una forma natural, quasi sense salts. Aquest és el principal valor […]

La Peya va posar música a un taller d’Eòlia i de taller s’ha convertit en una obra que es mantindrà temps als escenaris. Ella tan posa música a un taller com fa música incidental, com composa per concerts sola o acompanyada. Sempre amb el seu gran talent de compositora i intèrpret. Em va emocionar molt i no sé exactament perquè. No era la identificació amb les històries ni la nostàlgia que algunes destil·laven. Era la música i la magnífica interpretació del piano i de les veus. Me’n vaig anar a casa sentint i cantant: ..”i tancaràs els ulls Viatjaràs molt lluny Quan vulguis pots tornar Però no t’adormiràs”… És un joc permanent amb el temps i l’espai, un joc amb […]

Us animo que aneu a veure el concert de Rock en Quartet de Cordes que el Cuarteto Moon ofereixen cada dijous durant el mes de novembre a les 22h al Teatre Gaudí. Cuarteto Moon és un quartet de cordes de sonoritat clàssica que el que busca és unir la música clàssica amb alguns temes de l’actualitat. En el seu repertori hi podreu escoltar des de música clàssica fins a cançons de rock, passant per bandes sonores i temes populars. En aquesta ocasió el que ens proposen és un concert de rock, en el que escoltareu temes molt coneguts com “Stairway To Heaven” de Led Zeppelin, “The Great Gig in The Sky” de Pink Floyd, ”Uncle Meat” de Frank Zappa, “The […]

La dramaturga i directora Marta Buchaca ha generat, al llarg de molts anys de trajectòria, una especial habilitat a l’hora d’abordar temes difícils des d’una aparent senzillesa que els fan molt més digeribles sense perdre la seva transcendència interna. Ho va fer per parlar de maltractaments a Només una vegada, amb tan sols tres personatges i un espai escenogràfic, o, utilitzant la comèdia, per parlar de la mort primer a Litus i ara Rita. Els aficionats a les seves obres reconeixeran aquí novament el seu estil fresc, natural, formalment lleuger però punyent i profund en el seu rerefons. La perspectiva, en aquest cas, parteix de situacions tan tràgiques, habituals i quotidianes com la mort dels pares o el sacrifici d’una […]

Enguany que es commemora el 30è aniversari de la mort de Samuel Beckett, probablement per casualitat (o no), el debut com a companyia teatral de Todo por el punk ha resultat ser l’espectacle més beckettià que hem vist en molt de temps a la nostra cartellera (en paral·lel al cicle d’homenatge que, precisament, acaba d’iniciar la Sala Beckett). Es tracta d’una petita proposta, molt cuidada, amb una inquietant i onírica posada en escena que ha dirigit amb molt bon gust i encert Lía Pérez Cruz. Farcida de metàfores visuals (globus, crispetes, etc.), el muntatge juga amb els símbols per explicar-nos una dramàtica història sobre el passat, l’amor, el fracàs i la crueltat del món de l’espectacle. Com dèiem, la peça […]

Tota història beu d’un punt de vista subjectiu, ja sigui quan ens la expliquen o al presenciar-la nosaltres mateixos directament. Aquesta subjectivitat marca com és la mateixa història, obviant o subratllant allò que l’autor considera. Per tant, quan ens diuen que allò és una història real possiblement serà cert, però serà una de les tantes versions que hi ha de la mateixa. En aquest sentit, cadascú ho viu i ho sent de forma diferent i és aquí on entra aquella línea divisoria entre realitat i ficció que distorsiona l’etiqueta d’història real, sent millor dit com la realitat per a aquella persona. Aquesta reflexió es podria traslladar perfectament a l’obra que ens ocupa, la qual ens planteja com és de diferent […]