Recomanacions

En mig d’un desert una roca, un arbre i dos personatges. Són en Vladimir i Estragó que esperen a un tal Godot. Aquesta obra de teatre signada per Samuel Beckett exposa una situació imaginaria teatral, que va ser en el seu dia una porta oberta al teatre contemporani. Basada en un diàleg absurd i alhora transcendental, l’espera es converteix en una espècie de purgatori a on exposar vivències, temors i esperances. Nao Albert i Pol López són els responsables de donar vida a aquests dos homes, que han arribat a al vellesa i als quals les misèries de la seva vida els ha portat a esperar. El què? Godot? La mort? Una revolució a la part final de la seves […]

Com un crit que surt de sota terra, de les entranyes de la terra, perquè és on s’enterra la memòria i les històries que la conformen. Bruels és una cerca en la memòria d’Oriol Morales i en la dels quatre protagonistes, amb la intenció de ser compartida amb la comunitat, els conciutadans, el públic. Uns records, sovint, manufacturats, fets a mida, segons la conveniència de cadascú. Morales, fidel a la idea de memòria i de teatre com experiències col·lectives que s’entrellacen irremissiblement, decideix que la història principal sigui explicada a quatre veus i amb l’ajut del video directe i amb maquetes. Les veus no entren en conflicte entre elles, no hi ha diferents punts de vista. El discurs de cadascun […]

Bruels és una història rural que reflexiona sobre el passat i la memòria. Situat en un Empordà idíl·lic, com si des dels ulls d’un nen el veiéssim, relata la història d’una casa i els seus habitants. Aquest relat que es narra en tercera persona s’intercala amb passatges relatats en primera persona pels quatre intèrprets en escena, fins a arribar a un interessant gir final. Aposta per la construcció d’una atmosfera delicada, relaxada i una miqueta malenconiosa. L’ús del vídeo en escena i l’espai lumínic destaquen en aquesta construcció, donant-li un tractament visual molt interessant. La interpretació dels actors, o més aviat la seva intervenció ja que es representen a ells mateixos, li dóna a la peça un punt de quotidianitat, […]

EUROPA BULL és una proposta de Jordi Oriol i Indi Gest, un muntatge a partir del mite d’Europa, que es va estrenar ahir dijous dia 28, després del seu pas per Temporada Alta a El Canal de Salt. La temporada 2017-2018, la Schauspiel Stuttgart va convidar el Teatre Nacional de Catalunya a participar en el festival The Future of Europe. EUROPA BULL, d’Indi Gest, va ser creada expressament per a l’ocasió i va formar part d’una creació col·lectiva amb altres teatres titulada A trip through Europe. L’obra, originalment amb el títol EUpheMyth, es va estrenar en una peça de 20 minuts i va aconseguir un reconeixement unànime per part del públic. El projecte, guanyador del Premi teatral Quim Masó 2018, […]

Recuperar els clàssics, i els clàssics catalans és, sens dubte, un deure del teatre nacional de Catalunya. I si un text manté una temàtica universal i tremendament actual i necessària com l’empoderament de la dona, la tria és, sens dubte, encertada. I si el repartiment aposta per grans intèrprets, que no sempre se’ls dona oportunitats per a fer primers papers en grans muntatges, com és sens dubte, el cas de Rosa Boladeras i Xavier Ripoll, aleshores el meu aplaudiment és incondicional. L’Antònia és aquell personatge femení fort, valent, tendre, irònic, còmic de vegades i molt dramàtic en d’altres, i Rosa Boladeras és excel·lent, i en escreix, en tots els registres. No puc dir ni un però d’ella. Ni del Ramon […]

Ahir era dia d’estrena a La Beckett, dins del cicle Samuel Beckett es feia la primera de les representacions d’ESPERANT GODOT amb traducció de Josep Pedrals i dirigida per en Ferran Utzet. Tal com ens van explicar a la roda de premsa el Cicle Samuel Beckett consta de diferents activitats que es fan en homenatge al dramaturg irlandès en el trentè aniversari de la seva mort, data coincident amb l’aniversari de l’apertura de la Sala Beckett. La Sala Beckett produeix per primera vegada una de les obres cabdals de l’autor i de la literatura dramàtica contemporània. ESPERANT GODOT de Samuel Beckett (1906-1989) es va estrenar a París el 1953 amb direcció de Roger Blin i des de la seva estrena […]

Nova adaptació del text de William Shakespeare, dirigida per Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols a partir d’una nova traducció, que és tot un encert. La proposta es basa en la paraula i, a partir d’aquí, es construeix la resta, diria. Els temes tractats són molt potents, actuals al s. XVII i al XXI: les suspicàcies i difícil convivència entre races i cultures, els diners, l’amistat i amor, mantenir la paraula donada i assumir les conseqüències, la por i odi a qui és diferent, la cobdícia, la utilització de la justícia, la usura… En aquest cas, un préstec avalat (no ho feu mai) que no es pot retornar. El banquer, farcit de tant odi com n’ha rebut, havia exigit una condició […]

Proposta de Llançat, jove companyia formada per alumnes d’Eòlia, amb dramatúrgia de Marc Artigau (Caïm i Abel) i música de Clara Peya (Pluja), Començo negant la major: per molt que ho llegeixo, no crec que sigui una distòpia, paraula darrerament de moda i potser (a ningú l’interessa, ho sé) el meu gènere narratiu preferit. No es tracta d’una indesitjable societat futura sinó més aviat, com alguns (dels bons) capítols de Black Mirror, reflecteix com un avenç tecnològic afecta al nostre comportament, com allà hi aboquem altes i baixes passions, pors i somnis, ens transforma o ens esclavitza. En aquest cas, una habitació buida que és refugi, sala de psicoanàlisi o el que cadascú vulgui. Allà, qui s’ho pugui permetre, trobarà […]

Bruels és el crit d’uns bous que es van enfonsar als aiguamolls de l’Empordà una nit de fa molts segles… Això diu una llegenda, no sabem del cert la seva veritat, però tanmateix és una història “bonica”; un crit que ha quedat per sempre. Oriol Morales juga amb les històries i la seva certesa. Els actors et miren, es reafirmen i diuen: això va passar de veritat! Dubtes, però és innegable que alguns soliloquis parlen d’una realitat present, intima, que a la vegada interpel·la a molta gent. Potser no és la realitat de l’actor però si la teva. Quatre actors posen en escena la seva vida, a la vegada que s’entrelliguen amb una història d’un petit poble de l’Empordà. Uns […]

RHÜMIA o com he pogut anar pel món dient, amb un posat pretensiós, que no m’agraden els pallassos. No tinc referents així que no puc comparar amb altres propostes… però sí amb el que rebo com a espectador. He rigut i molt (que em costa), m’he sumat al joc que ens proposen (tant com em trasbalsa no ser espectador estàtic) i m’ho he passat pipa. Números genials i gamberros com els bombers o delirants com la folclòrica, poètics com la melodia interpretada amb xerrac, d’èxtasi com el gòspel participatiu (Holaluya!), la complicitat de veure d’una hora lluny que la broma petarà als nassos del bromista, jocs de paraules i riure sense parar. Llegeixo que Rhum era més complet. No ho […]

L’empresa és ambiciosa: trobar el nexe entre claqué i música electrònica d’arrel rithm&blues hiphopera és complicat. Entre d’altres coses, perquè el claqué és un art de la primera meitat del segle XX que, si més no, des del punt de vista comercial, no ha tingut continuïtat, no hi ha estrelles mainstream del claqué, per la qual cosa, les referències segueixen essent Fred Astaire, Gene Kelly, Cyd Charisse o Ginger Rogers. Sights-Extended posa en joc dos elements, en aparença, incompatibles i tan allunyats com ho són el claqué i el hip hop, i en aquesta mena d’intromissió de l’un en l’altre és on es desenvolupa la proposta d’Estefanía Porqueras, que dissenya i dirigeix l’espectacle. L’espectador assisteix a un procés d’ensambladura que […]

Bruels és un bramul de bèstia acorralada, un cant desesperat a la mort evitable. Bruels és un drama rural que té aires de Víctor Català en el que en un món idíl·lic rodejat de natura desbordant poden passar els fets més greus que tothom coneix però que ningú en parla, volent-ho amagar i ignorar. El drama es situat a l’Empordà però podria ser qualsevol lloc rural. És un relat en tercera persona d’uns fets ocorreguts fa temps que es van intercalant amb les descripcions en primera persona dels personatges que hi van intervenir directament o per mitjà dels seus successors. L’autor i director de l’obra Oriol Morales i Pujolar ens ha atrapat en aquesta fantasia escènica. Semblava complicada, desorienta al […]

Kultur és la nova proposta del Conde de Torrefiel, trencador i crític com són les seves obres, se’ns proposa com un spin-off de La plaza. És l’intent d’atorgar un sentit a l’existència compartida. Cercar el sentit i la connexió entre la narració i la imatge. Anar destriant la informació rellevant de la irrellevant, el soroll d’una laboriosa tasca d’un ésser racional, organitzar els pensaments i sensacions. Dues maneres d’explicar uns fets (en forma de narració i també de forma escènica) que obliguen l’espectador a prioritzar-ne un –i ignorar-ne l’altre- de forma inconscient en funció del grau d’estimulació que cada canal aconsegueix segons el moment. Un soliloqui intern d’una persona que es mira el seu propi reflex. La veu interior ofereix […]

Com diu la cançó de Rosalía, “Dios nos libre del dinero“… però sobretot que no ens falti. Aquestes dues premisses contradictòries estan implícites en aquesta idea teatral de Sergio López, ja que és a partir dels diners (de l’absència d’ells o bé de l’abundància) que es creen diverses històries paral·leles que afectaran a una desena de personatges. No hi falta una reflexió sobre la importància desmesurada que donem a les coses materials o sobre la poca empatia dels bancs i del sistema capitalista en general, però Money és sobretot una comèdia àgil i a estones esbojarrada que té com a objectiu principal entretenir. I està clar que l’objectiu s’aconsegueix abastament, ja que la complicitat i la bona sintonia actoral entre […]

No pas una adaptació de Farenheit 451 de Ray Bradbury sinó una mena de continuació: què li va passar a Montag, el bomber que es va rebel·lar contra el sistema que li feia cremar llibres? Una distòpia (el meu gènere literari preferit) que, com cal, passa en un temps futur inconcret… si bé no costa gens veure paral·lelismes amb l’actualitat. No és un text fàcil i crec que s’aprofita millor si es coneix, ni que sigui de passada, el referent. Aquesta text, com l’original, genera diferents lectures: la crítica a la censura per part del poder (la crema de llibres per a evitar la propagació d’idees no ortodoxes), que és la primera explicació que donava Bradbury, la manipulació mitjançant la […]