Recomanacions

Hi ha actrius que, més enllà del talent, més que bones interpretacions el que suposen és un esdeveniment cultural. Com a exemple, podríem mencionar l’Anna Lizaran, en el seu moment, Núria Espert o, en el cas que ens ocupa, Isabelle Huppert. L’oportunitat de veure en directe a aquesta gran artista francesa té, per tant, un enorme interès més enllà de l’obra que interpreti. En aquest sentit, Mary Said What She Said és un magnífic vehicle de lluïment per la seva tècnica precisa, la seva vibrant emotivitat, el seu control interpretatiu o, en general, la seva incommensurable força escènica. El director estatunidenc Robert Wilson, amb qui ja havia treballat anteriorment, col·loca a l’actriu en un espai tenebrós, atemporal, com si el […]

La Sala Fènix estrena la seva nova temporada, i sembla que va ser ahir i ja porten 7 temporades de treball per portar una sala petita a Barcelona. Però any rere any tenim una programació que sempre hi ha ganes de veure que ens presenten. Aquest cop comencem amb Blackface i altres vergonyes la proposta que he anat a veure i que és l’inici ja que hi ha ganes de veure les altres propostes que ens han preparat. Tot i anar el passat dijous, per culpa de la Fira de Tàrrega no he pogut donar la meva opinió fins ara. El terme Blackface en anglès serveix per referir-se a les persones blanques que es pinten la cara de negre, generant […]

És obvi que aviat tindrem una allau de propostes teatrals que ens parlaran de l’avançament de les ultradretes o dels feixismes, en totes les seves vessants i variants. Ja ho hem vist en alguns muntatges, però auguro que en vindran molts més… i el cert és que serà sa i necessari. Persones potencialment perilloses vol parlar-nos d’això, però traslladant la maquinària feixista a l’interior d’un nucli familiar. Tot comença amb una mare i una filla que parlen d’un germà absent, però que augurem problemàtic. Quan el gos de la família mossegui a la filla, tot agafarà un camí desconegut i inexplorat. Un fet puntual desencadenarà moments crítics i, sobretot, farà caure les caretes d’alguns dels involucrats. Crec que la intenció […]

Obra en la línia ja duta a terme per la sala d’adaptar pel·lícules (Dotze homes sense pietat, Tarde de perros). Llegida la sinopsi, text basat en un text de la gran Agatha Christie i vist el material publicitari, pensava que anava a veure un text de drama i intriga judicial, d’aquells amb tensió, interrogatoris brillants i suspens. És cert que el final compleix amb escreix la seva funció de sorprendre’ns a tots, però no ha estat el que esperava. Culpa meva per no haver repassat la pel·lícula, suposo, així que és més que possible que el que no m’ha agradat no sigui més que el que ja hi havia a l’original. I és que he trobat excessiu els tocs d’humor […]

De pares desconeguts, amant de la poesia, i enemic del poder, el Teatre ha estat assassinat. Premissa prometedora, una mica de repàs a la història de l’art, molt bons recursos musicals i interpretatius però un pel reiterativa. Ron Lalá, com sempre amb humor i música, repassen (molt menys del que jo esperava) la biografia del teatre (amb interessants flashbacks), la seva estructura, autors, professions a ell vinculades … en el marc de la investigació detectivesca en un futur distòpic on s’han prohibit les referències, difusió, lectura … de les arts. Amb aquest argument d’homenatge al teatre i reflexions apuntades sobre el seu futur, els aficionats a les arts escèniques estem d’enhorabona. No obstant això, i crec que sóc l’únic, m’ha […]

Avui, dissabte 7 de setembre, amb les maletes preparades i com aquell que diu “taxi a la porta” per anar a l’aeroport, poques hores abans fem cap a La Villarroel per veure la primera representació, que no estrena, de VASELINA, de Gabriele di Luca dirigida per Sergi Belbel. Justament aquest mateix dijous va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta producció de la Sala Trono, que inaugura la temporada a la Villarroel. Un text que a nosaltres ens ha agradat força, precisament perquè retrata uns personatges molt “estripats” i volgudament exagerats, amb la finalitat de fer una caricatura de la societat actual, on el desamor, la soledat i la manca de felicitat, està a l’ordre del dia. Però […]

Dimecres vam fer cap de nou al Teatre Tantarantana per assistir a la “prèvia” de PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES. Per nosaltres aquesta serà l’última obra de la temporada 2018-2019, en canvi per al Tantarantana, és considerada la primera estrena de la temporada 2019-2020, malgrat que la presentació de la nova temporada serà el pròxim 18 de setembre. La companyia “Produït per H.I.I.I.T” va néixer l’any 2008 de la mà de Laura Daza (actriu i compositora) i Roger Torns (director i dramaturg), amb la intenció de produir obres que provoquin un cop d’efecte amb efecte, un cop a l’estat d’ànim, un desequilibri intel·lectual i fisiològic. Les tres produccions anteriors han estat “Distància” que vam veure a la Sala Beckett el maig del […]

La companyia l’Excèntrica ens porta una d’aquelles històries més conegudes per les adaptacions que per l’original, Peter Pan, el nen que no volia créixer i perseguia la seva ombra. Ho fa apropant-se al llibre més que a la versió Disney que tots tenim al cap (i, que per cert, ben bé que estava). Una companyia, també excèntrica, més aviat formada per nens que juguen, ens vol representar aquesta història i ho fa d’una forma deliciosa, plena de jocs i aventures però, aquí està la diferència, amb un pòsit final trist de l’alegria que s’esvaeix quan el joc s’acaba, que en algun moment ha d’acabar. La visió innocent i plena d’il·lusió, amb una mica de vergonya infantil, d’aquesta companyia és la […]

PETER PAN, una proposta que la companyia l’Excèntrica representa a El Maldà fins al dia 6 de setembre. La nostra estada al Delta de l’Ebre ens ha fet posposar fins ahir, dia 20, poder gaudir d’aquesta deliciosa i particular visió d’un clàssic. En una sala plena de gom a gom, dominada per un gran teló de color vermell que porta el nom de Peter Pan, i rebuts per una simpàtica amfitriona (excel·lent Clara Moraleda des de bon començament), ens disposem a viatjar al país de Mai Més. PETER PAN, de l’escriptor britànic James M. Barrie, va ser estrenada com a peça teatral a Londres, l’any 1904, amb el títol de “Peter Pan i Wendy” amb més de 50 actors a […]

Valorar un espectacle de teatre familiar no és fàcil sense ser un bon coneixedor del gènere. Crec, a més, que, tot i ser espectacles pensats pel gaudi de tots els públics, l’opinió dels nens i els més joves de la casa és la que hauria de prevaler en aquests casos. Malgrat això, des de la mirada adulta, s’ha de dir que aquest Peter Pan resulta una veritable delícia. Coherent amb la història original, el muntatge apel·la, directament, al nen interior que tots, encara, portem a dins i que mai voldrà fer-se gran, complaent-lo, divertint-lo i fent-li sentir que no està pas sol. L’Excèntrica ha creat un univers delicat, senzill i màgic, sense necessitat d’artificis i recolzant-se en la imaginació més […]

Espectacle estrenat el 14 d’abril de 2019 dins el Festival Dansa València, un encàrrec a la coreògrafa i ballarina Sol Picó per iniciativa de l’Institut valencià de Cultura, com a homenatge a la cultura i les tradicions del país valencià. La cultura valenciana te les seves arrels en la gran diversitat de manifestacions culturals que han anat deixat els diferents pobles territorials al llarg dels segles. Aquests pobles han estat els creadors del patrimoni cultural actual dels valencians, quedant reflectits en la llengua, la música, la gastronomia, les tradicions i les festes. “Animal de séquia” reuneix tota l’essència del poble valencià. Las bandes de música, el cant d’estil i el folklore de la Comunitat Valenciana, les seves festes tradicionals (la […]

Sóc una apassionada del flamenc. Per mi el flamenc és passió, sentiment, força, art, emoció, erotisme. És ànima. És notar un nus a l’estómac i sentir que el cor batega amb força. En aquesta ocasió el meu escrit no és una recomanació, sinó una opinió personal del que vaig sentir, o més ben dit, el que em va transmetre el bailaor David Gutierrez en el seu espectacle “ATRAPADO EN EL TIEMPO”. Resumint en una frase, Que guapo soy y que tipo tengo. No vaig gaudir, em vaig sentir incòmoda. El que em va transmetre David Gutierrez amb el seu ball va ser molta agressivitat. Agressivitat i molta prepotència. No em va agrada gens els seus aires de aquí estoy yo, […]

Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina. I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de “Tancats“, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en […]

D’ençà que vam anar a la roda de premsa d’aquest espectacle (veure aquella ressenya), que teníem ganes de veure’l, però el Festival Grec ho ha fet incompatible fins ahir divendres. TANCATS és una proposta escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina que es podrà veure tot aquest mes d’agost, i fins al 8 de setembre al Teatre Gaudí. n entrar a la sala observem que una de les grades ha estat inhabilitada i els espectadors ens situem en tres grades al voltant d’un escenari nu, sense cap mena d’element escenogràfic on només observem tres rectangles blancs dibuixats a terra. La il·luminació i l’espai sonor de Daniel Gener farà la resta. A una banda, Àngela Jové espera asseguda a […]

Tot just començat el mes d’agost i canvi de xip, …el Festival Grec ja ha tancat portes i ens queden 4 dies per marxar de Barcelona i escampar la boira. Vam fer cap al Teatre Goya per veure a la companyia Barcelona Flamenco Ballet i el seu espectacle, ATRAPADO EN EL TIEMPO. El bailaor David Gutiérrez va néixer a Barcelona en 1994 amb arrels extremenyes i andaluses, va començar a ballar flamenc a 4 anys a la Casa d’Andalusia de Palau-Solità i Plegamans. En 2008 es va consolidar com a bailaor solista i en 2011 va ser primer ballarí i coreògraf de la “Inovations Dance Company” amb la que va aconseguir diferents premis. Concursant de diferents realitys en Cuatro, va […]