Recomanacions

Lucas Hnath, dramaturg nord-americà va escriure l’obra “A Doll’s House, Part 2” al 2017 i va ser el seu debut a Broadway. Era la segona part de “Casa de Nines” de Henrik Ibsen quan Nora torna a casa seva 20 anys després d’haver marxat. Ibsen sempre va negar que fos una obra feminista però Hnath li dona aquest aire de llibertat que semblava que buscava Ibsen. Podria haver passat de tot en aquests 20 anys però Nora torna triomfadora, brillant, segura. Qui no hagi vist o no recordi l’obra original no comprendrà massa bé perquè va fugir Nora, sembla un capritx d’una dona benestant avorrida d’un marit que li proporciona tot el que necessitava. Nora va marxar desenganyada, després que […]

On som? I en quina època? Quina hora és? L’ambient és gris, asèptic, fred. I aquesta mateixa estètica està present al vestuari dels personatges. La situació no és còmoda en absolut, ja ens ho podem imaginar si sabem què venim a veure, així que aquesta atmosfera ja ens situa en una incomoditat que una interpretació molt destacable de les actrius i l’actor acaben de refermar. Veiem una interpretació impressionant, sense desnivells entre l’elenc. Totes les actrius i l’actor han trobat el seu personatges a la perfecció i no el perden en cap instant. L’ús de l’espai, dels objectes i del seu propi cos no demostra incoherència, en tot moment és orgànic i natural. Omplen completament un escenari tan buit. Podem […]

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix. Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva “fúria feminista”. Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de William Shakespeare, i les dues han […]

Després d’impressionar-nos amb la bellesa del seu anterior espectacle, Baró d’Evel tenia el llistó molt alt. Afortunadament, la companyia ha gestionat molt bé la pressió de les expectatives i ha sabut oferir el que seria una continuació d’allò que havien creat a Là a l’altura de les circumstàncies. D’aquesta manera, Falaise es planteja, més que com una seqüela, com una expansió, un nou conjunt d’històries que comparteixen el mateix univers postapocalíptic en blanc i negre i unes regles visuals molt similars. Més gran i ambiciós, el muntatge conserva la poètica sublim i l’execució tècnica impecable habituals de la companyia, demostrant, novament, un gust exquisit per la posada en escena. Com a novetat, tenim més actors, més personatges, més animals… i […]

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure “els de Pàrquing Shakespeare“, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec. TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara […]

València és un compendi de tradicions diverses, des del folklore o la música, passant per totes les que estan vinculades a elements com el foc o l’aigua. Sol Picó, la banda Chapicó, la Banda Municipal de Barcelona i el cantant Carles Dénia han construït un espectacle que, per iniciativa de l’Institut valencià de Cultura, homenatja les tradicions del país. A l’escenari es donen la ma cultures diverses, fent que una sèrie de personatges vestits a l’estil medieval acabin ballant a ritme de Ximo Bayo. I és que València és tot això i molt més, des de la cultura més vinculada al camp i als cultius, d’on sorgeixen moltes i molt interessants manifestacions musicals, fins a la festa del foc que […]

NO CAL ANAR A L’HAVANA amb dramaturgia de Marc Artigau i dirigida per Josep Maria Segura Bernadas, ens permet confirmar que no pot haver-hi estiu sense havaneres, però que enguany no cal anar a l’Havana ni a Calella de Palafrugell per escoltar-les. A nosaltres sempre ens han agradat molt i fins i tot algun any ens hem arribat a la cantada de Calella, quan els nanos eren petits i passàvem l’estiu a la platja de Castell a Palamós; ara que ha passat el temps, els gaudim amb més tranquil·litat a les festes dels nostres barris amb els que fem frontera … El Putxet i Vallcarca (Gràcia). Aquesta producció, interpretada per Cristina Arenas, Josep Sobrevals i Miquel Malirach és, en paraules […]

Aquest espectacle va ser un dels primers que vàrem comprar les seves entrades, en veure que l’actor Juan Pablo Mazorra, interpretava un dels quatre protagonistes de la història; un actor del que intentem veure totes les seves interpretacions d’ençà que el varem descobrir en “Migrante” el gener del 2018 a La Vilella (vegeu aquella ressenya). BRUELS és un muntatge de la companyia La Larga va obtenir el premi Adrià Gual 2018 concedit per l’Institut del Teatre; ens ho van presentat en roda de premsa, dins del grup “Espectacles de creació” el passat 19 de juny (vegeu la ressenya). La Larga neix en 2014 a Mallorca, de la mà de Rebecca Alabert. En 2016 es trasllada a Catalunya, arrelant-se a l’Empordà, […]

Divendres era l’última òpera del nostre abonament d’enguany del Gran Teatre del Liceu. LUISA MILLER de Giuseppe Verdi. Abans d’ocupar les nostres localitats vam tenir una petita decepció, ja que Sondra Radvanovsky no interpretaria el paper de Luisa Miller per una faringitis. En el seu lloc va actuar Eleonora Buratto, la soprano que encapçala el segon repartiment. Però bé, ja se sap allò de què “a mal temps bona cara” i vam ocupar els nostres llocs per última vegada (de fet, l’any vinent canviem de torn i de localitats), i com sempre disposats a gaudir. I va ser realment així, va estar una gran representació, una magnífica cloenda de temporada. LUISA MILLER, amb llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) s’inspira en […]

Toni Gomila ja ens va disseccionar la societat mallorquina amb aquell Acorar que encara avui molts recordem. Ara va un pas més enllà, o bé fa un pas al costat i es mira al seu poble i els seus habitants des d’una altra perspectiva. Si abans parlava de l’ànima dels mallorquins, de les seves pors i els seus anhels, ara ens parla de la seva ambició i de tot el que ha provocat el fenomen del turisme a ses illes. A través de la rondalla d’en Joanet de sa gerra, i seguint els passos d’una família que s’assembla força a la del Macbeth shakespirià, Gomila ens endinsa en les contradiccions i els paranys que ha hagut de sortejar la societat […]

Els Pirates Teatre és una d’aquelles companyies que ha anat creixent davant dels nostres ulls i que s’ha mantingut sempre fidel al seu estil. La comèdia i el musical -tal com ells l’entenen- han estat dues de les bases sobre les que han aixecat els seus espectacles, quasi sempre de petit format i amb una imaginativa posada en escena. En aquesta nova aventura -la tercera comèdia de Shakespeare que afronten en 18 anys de carrera- han tornat a les temàtiques de sempre… però en aquesta ocasió han optat pel gran format. I potser és aquí on han començat a encallar-se algunes coses. Crec que el muntatge és competent i la companyia mostra l’eficàcia de sempre, però un gran escenari potser […]

FORQUILLA MITJÓ ARRACADA és un text escrit i dirigit per Queralt Riera expressament per a les dues actrius integrants de la companyia Tres i un quart. Aquesta companyia neix el dia en què la Vanesa Isbert i la Judit Beltri no es poden aguantar les ganes de viure en primera persona i en la màxima intensitat un procés creatiu com deu mana. D’aquesta voluntat neix tot un impuls per portar a escena la seva primera peça dramàtica. Són una productora nova, jove, petita, però ja sabeu què diuen: on es guarda la bona confitura … Una proposta on predominen el color rosa i el malva tant en els elements escenogràfics com en el vestuari, a la dreta de l’escena llibres, […]

Aquesta és la sisena producció de la companyia després de “IMe” (Tantarantana, 2015), “El Catalon d’una nit d’estiu” guanyador del Festival Píndoles 2015, “Mars Joan” (Tantarantana, 2017 i 2016), “Els pastorets de la Martina” (Tantarantana, 2017) i “Claqué o no” (Tantarantana, 2018). (si cliqueu en els títols, accedireu a les ressenyes que van fer en el seu dia). La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de fer teatre de contingut contemporani i proper al públic, i si pot ser, barrejant comèdia i ciència-ficció. Els quatre personatges treballen en àmbits diferents compartint l’espai de feina. Una escriptora, una dissenyadora, un programador web i un músic. Una proposta amb un argument que ens semblava a priori prou […]

“Tutto e menzogna, tradimento e inganno”. Aquest seria el resum d’una òpera basada en el drama Kabale und Liebe (amor i intriga) de Friedrich Von Schiller en ple moviment romàntic alemany Sturm und Drang. És el recitatiu del tenor abans de la famosa ària “Quando le sere al placido, la més coneguda i emotiva ària de tenor de l’òpera Luisa Miller. Tot el segle XIX està ple d’arguments romàntics de passions, traïcions, de lluites de poder, d’amors obligats, d’amors no correspostos, de la utilització de l’amor per interessos, d’amors impossibles, de la mort com a única sortida al retrobament de l’amor. No eren només les dones qui estaven sotmeses a la voluntat del pare. Els homes de la noblesa s’havien […]

Pepa Plana és tot un referent en el món del pallass@s, de fet és la pallassa més reconeguda dins el món teatral tant a nivell nacional, com internacional. La Cia. Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa en un món majoritàriament dominat per homes; de fet l’espectacle “Veus que no veus” és un reclam a la invisibilitat femenina dins el món del pallassos. Perquè de pallasses n’hi ha moltes, Jimena Cavalletti, Fanny Giraud, Andrea Christiansen (“Pimpolina”,Merche 8A, Victoria Alcaraz, Cristina Solé Freixa, Tita Reme, Luara Mateu, Montse Trias (“Sta.Titat”), Gina Segura (“La Churry”),….en són només unes quantes d’una llarga llista. Totes elles són veus que no es veuen, però hi són. “Veus que no veus” es va […]