Recomanacions

Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril. La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació. Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons. Espiritualitat i física semblen conceptes […]

Fa un parell de mesos vaig apuntar-me a Vine a conèixer Les Feres per dins!, una sèrie d’activitats pensades pel públic, per viure una mica més d’a prop el procés de creació del musical “Les Feres de Shakespeare” de la companyia Els Pirates. Vam gaudir d’assajos, de xerrades i col·loquis, passejar-nos entre caixes, caminar per damunt de l’escenari, veure els camerinos mentre els actors es preparaven per sortir a escena, fer un cop d’ull a la taula d’il·luminació i la de so, comprovar la quantitat de vestuari i atrezzo que es necessita per a cada funció (tot marcat i col·locat al seu lloc corresponent), parlar amb el director i la regidora,…Després de veure tota la feina que hi ha al […]

“In Wonderland” és un muntatge teatral que s’endinsa en el món de la psicologia i la psicoanàlisi en el que no he acabat d’entrar-hi. Si la primera part m’ha semblat interessant i divertida, la segona , tot i que l’Anna Alarcón és una actriu extraordinària, m’he avorrit moltíssim perquè no he entès res de res. Per tant, no us puc dir si és o no un bon muntatge, només que a mi personalment no m’ha arribat. Em sap molt de greu. Necessito que hi aneu i me l’expliqueu.

Una de les cites que tinc fixes de cada any és la representació dels Parking Shakespeare al parc de l’Estació Nord. Enguany, per celebrar el seu desè aniversari, han portat un doble programa: “Titus Andrònic” (versió i direcció d’Israel Solà) i “L’Amansi(pa)ment de les Fúries” (versió i direcció de Carla Rovira Pitarch). “Titus Andrònic” és una tragèdia escrita per William Shakespeare plena d’escenes de violència, canibalisme, mutilacions, violacions i bogeria, una d’aquelles obres que en diríem de sang i fetge. De fet “Titus Andrònic” va ser considerada durant molt de temps una de les menys importants de l’obra shakespeariana. “Titus Andrònic” ens parla de venjança. L’enveja i el poder són les principals causes que mouen a tots els personatges de […]

Ahir dijous va tenir lloc, dins del Festival Grec, i a l’Escenari Joan Brossa, l’estrena a Barcelona de l’últim espectacle de la Companyia Pepa Plana, VEUS QUE NO VEUS. Una proposta que es va estrenar al mes d’octubre del 2018 al Festival de Pallassos de Cornellà i que tornarà novament a l’Escenari Joan Brossa al mes de desembre dins de la temporada 2019-20. Pepa Plana és, sense cap mena de dubtes, una de les grans pallasses catalanes, nascuda a Valls, Tarragona, el 1965. Provinent del món de la interpretació, va fundar la companyia Preterit Perfecte, l’any 1989 en llicenciar-se a l’Institut del Teatre. Va col·laborar amb la companyia turca Sandimay, i l’any 1998 va crear la seva pròpia companyia per […]

Amb moltes ganes vam anar ahir a La Villarroel per tal de veure la nova proposta de Les Antonietes, UN DIA QUALSEVOL, emmarcada dins del Festival Grec 2019. El passat dia 31 de maig ens va ser presentada en la roda de premsa del Festival Grec “Companyies Catalanes” (vegeu aquella ressenya), i ens van comentar que amb aquesta obra de creació pròpia, la companyia celebra els 10 anys dalt dels escenaris. Les Antonietes va néixer en 2007 amb Maria Ibars i Annabel Castan. L’any 2009 es va incorporar Oriol Tarrasón que és des d’aquell moment el director habitual. UN DIA QUALSEVOL és una comèdia creada i dirigida per Oriol Tarrasón que mostra el debat que apareix quan ens fem grans: […]

Cada vegada que un creador escènic amb un cert prestigi estrena una peça té el repte de competir amb la seva pròpia trajectòria. Quan, a més, com és el cas de Rodrigo García, fa temps que no pasa per Barcelona, la idealització del record pot jugar en contra per excés d’expectatives. Han passat més de 15 anys des que vam poder veure alguns dels seus muntatges més memorables com Compré una pala en Ikea para cavar mi tumba o La historia de Ronald el payaso de McDonalds i cal dir que, en essència, la personalitat d’aquest dramaturg i director continua intacta. En aquesta ocasió, Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo és un exercici original on es juga amb la […]

Ahir dimarts 16 de juliol, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i dins del Festival Grec 2019 vam poder veure la primera de les dues representacions de CAMPO MINADO, el projecte de Lola Arias que aplega veterans argentins i anglesos de la Guerra de les Malvines, confrontació que va tenir lloc del 2 d’abril del 1982 al 14 de juny del 1982. Una proposta que ja ha recorregut vint-i-sis ciutats arreu del món. Una peça que havia arrencat en 2013 com una videoinstal·lació anomenada “Veteranos” i que formava part d’una exposició anomenada “After the war” que es va fer a Londres, i on Lola Arias havia estat artista convidada. D’allà va sorgir la idea de la peça teatral […]

Una comèdia escrita i dirigida per Paco Mir amb Mont Plans i Annabel Totusaus, una mare i una filla. Una proposta que es va estrenar, fa tot just un any, al Teatre Eòlia Una mare i una filla es retroben a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Una conversa forçada en què la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i de la seva família. Aquesta proposta es deriva de l’obra de Paco Mir, que va quedar finalista en el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2013, i que portava el títol de “I deien que plouria”. Amb DE MARES I FILLES, Paco Mir aconsegueix fer riure i fer plorar, un text amb una barreja […]

El teatre darrerament està complint una de les seves funcions: la visibilització de col·lectius vulnerables, marginats i oblidats de la majoria. No es freqüent portar al teatre els problemes d’un grup que en les societats més desenvolupades està en creixement i comença a crear preocupacions i problemes. Aquesta obra va de vells, de vellesa amb V baixa i amb majúscules, d’institucions que cuiden vells i de tots els temes que els envolten: la soledat, la renúncia, l’abandonament, la sexualitat, la pèrdua progressiva de la salut i de la força, la manca d’acceptació de la decadència i també de la mort digna. I tot això en forma de retalls fugissers, passant-hi de puntetes però amb una gran càrrega de profunditat. La […]

Repertori absolutament clàssic (gràcies! que sovint ens oblidem de peces meravelloses entusiasmats amb el més contemporani), amb un domini de la veu com poques vegades es veu fora del gènere líric pur. Els grans musicals dels 50 i 60, aquests clàssics de l’època daurada que Sylvia Parejo (Eponine a Los Miserables, Diva a Priscilla …) fa seus des de Don’t rain on my parade (Funny Girl), Hello, Dolly, I feel pretty (meravellosa) de West Side Story, I could have danced all night (My fair lady), Singin’ in the rain, My favorite things (Sonrisas y lágrimas)… Un luxe reviure les creacions d’amor i desamor, d’il·lusió i reivindicació de Bernstein, Kern, Rodgers, Sondheim, Styne … amb Gerard Alonso (Ciutat de gespa) al […]

Hem tingut l’enorme sort de poder encabir a la nostra agenda l’última de les quatre funcions previstes aquests dies de L’AMOR (NO ÉS PER A MI, VA DIR MEDEA) que s’han representat al Teatre Eòlia. Una proposta imperdible sense cap mena de dubtes, i que es podrà veure durant la temporada 2019/2020 al mateix teatre. El text, escrit per Queralt Riera, ha guanyat el 47è Premi Octubre del Teatre Pere Capellà 2019, la Beca Odisseu Eòlia i+D 2018 i ha estat finalista del Premi Quim Masó 2018. Queralt Riera (Parets 1978), és graduada en direcció i dramatúrgia a Eòlia ESAD i nosaltres la vam conèixer amb la proposta AQUÍ “de Santander a NY” (Sala Atrium, 2018) (vegeu aquella ressenya) i […]

No sempre coincideixen una dramatúrgia fascinant amb una posada en escena igualment captivadora, creativa i innovadora. No és només el què sinó també el com. Unir els dos aspectes és tasca àrdua. Quan com aquí, coincideixen en un nivell de qualitat altíssim, assisteixes a una vetllada de Teatre amb majúscules. D’una banda, la història (naixement, auge i caiguda) d’un símbol del capitalisme: la banca Lehman. Tan icònica va ser la imatge dels seus empleats abandonant estupefactes la seu amb les seves pertinences en una caixa que va ser el símbol de la crisi financera de fa una dècada. Com podia caure un dels símbols i pilars del sistema? Pocs es van preguntar com s’havia convertit en el que era. Potser […]

Hem hagut d’esperar tres anys per poder veure “El Cartógrafo” de Juan Mayorga a Barcelona. L’espera ha valgut la pena. “El Cartógrafo” és una obra contra l’oblit. És treure a la llum tot allò que a alguns els interessa tapar, com si mai no haguessin existit. És fer-se preguntes sobre la terra que trepitgem. És prendre consciència de la importància dels fets i solidaritzar-se amb situacions similars contemporànies. Recordar per no oblidar una ferida que encara sagna. “El Cartógrafo” és el tercer muntatge que Juan Mayorga dirigeix. Tot va començar en el gener de 2008 durant un viatge de Mayorga a Varsovia. Els fets són molt similars als de Blanca, la protagonista de l’obra. Una passejada, una sinagoga, el descobriment […]

Per mi Taylor Mac era una de les propostes més esperades del Festival Grec d’enguany. De fet va ser un dels primers espectacles del que vaig comprar entrades tan punt es van posar a la venta. La vaig encertar de ple!!! Taylor Mac és un d’aquells espectacles què surts del teatre contenta d’haver-hi anat, entusiasmada, eufòrica, amb moltes ganes d’explicar-li a tothom lo bé que t’ho has passat. De fet se’m va fer fins hi tot curt. Que “me ha sabido a poco”, perquè en realitat el que vam veure va ser una versió reduïda d’unes dues hores de la versió original que te una durada de 24 hores. La veritat és que no sé com definir-vos aquest espectacle. Va […]