Recomanacions

Després de dos anys interpretant Hamlet.01, Enric Cambray ens torna a soprendre amb el segon acte de Hamlet. Al segon acte, molts dies després del primer, Hamlet, cada vegada més boig a ulls de tothom, troba per fi una manera (insòlita) per dur a terme la seva venjança: el teatre. En aquesta segona entrega, hi torna ha haver molt sentit de l’humor, jocs de paraules, pensaments dits en veu alta, analisis i alguna sorpresa que no us puc desvetllar. Metàfores, reflexions filosòfiques. Un cop més es parla de política, d’amistat, de bogeria, d’amor. Hamlet. 02 és un homenatge al poder i a l’art del teatre. De nou la formula ha estat la del que diuen Stand-up comedy. Un sol actor […]

Sempre s’ha dit que les segones parts no són mai bones. No és el cas d’Escape Room 2 Només heu de passar per davant del Teatre Condal i veureu la llarguíssima cua que hi ha per entrar. Un cop dins, la sala plena fins a l’última fila. Estem parlant d’un teatre que acull aproximadament set-cents espectadors. La raó…, és que la gent té ganes de riure i passar-ho bé. Escape Room, escrita per Joel Joan i Héctor Claramunt, i dirigida pel primer, es va estrenar al Teatre Goya el 2018 esdevenint un èxit absolut. Ha estat la insistència del públic que ha portat al teatre aquest Escape Room 2. I què us en puc dir? Doncs que m’ho he passat […]

Tot i que ara ja estigui una mica oblidat, Godspell va ser un musical molt exitós i influent a principis dels 70. Va ser coetani de Jesucrist Superstar, i el cert és que hi ha nombroses coincidències entre elles. Les dues van tenir una estrena al marge de Broadway abans d’arribar als grans teatres, les dues van ser adaptades al cinema, les dues tenen una estètica hippie molt pròpia de l’època, les dues van col·locar algun tema a les llistes d’èxits i també les dues -i això és el més important- tenen com a protagonista a Jesús. És cert que Godspell es basa en les paràboles i els missatges de l’Evangeli segons Sant Mateu i està estructurada en base a […]

Vam conèixer Wajdi Mouawad de la mà d’Oriol Broggi en aquell primer Incendis que ens va colpejar a tots i que se’ns ha quedat al fons dels ulls i de l’ànima: Un cant a la pau descrivint l’horror de la guerra. En les successives obres que ha portat la companyia La Perla 29 a l’escenari de la Biblioteca, hi hem reconegut la crítica àcida de Mouawad. Tous des oiseaux és el títol original d’aquesta obra que ja va dirigir el mateix Mouawad i que va ser estrenada al teatre nacional de la Colline de Paris al 2017. No sé si s’imaginava en aquell moment els successos terribles d’avui. És una història inacabada i inacabable. Guillem Balart és Eitan, un noi […]

Aviat farà 36 anys de l’estrena de Mar i Cel. Va ser el 7 d’octubre de 1988, al Teatre Victòria, amb un repartiment que ja és història del nostre teatre: Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje, Joan Crosas, Pep Cruz, Isabel Soriano, Carme Cuesta, Òscar Mas, Roser Batalla, Muntsa Rius, etc. Hi va haver reposicions el 2004 i el 2014, i just ara, deu anys més tard, la última i definitiva. Dagoll Dagom sembla ser que es retira del tot dels escenaris, deixant a les seves esquenes un repertori de musicals que ha fet les delícies de vàries generacions. El gran èxit de Mar i Cel -a la dècada dels vuitanta i també ara mateix- descansa sobretot en el text de Guimerà […]

Hi ha un component d’il·lusió clau en qualsevol espectacle de màgia. L’art que brilli aquesta il·lusió que conserves a la teva infantesa i vas perdent segons avances a l’edat adulta. La destresa per desafiar les lleis de la realitat i que allò impossible es converteixi en real. Jorge Blass combina tecnologia i carisma perquè els teus ulls brillin davant la sorpresa inesperada. Té experiència a les taules i sap com captivar el públic. Et dóna l’oportunitat de convertir-te en un professional de la màgia per un dia, involucrant-te en l’espectacle com mai abans, ensenyant-te els secrets d’algun truc que no et puc revelar perquè trencaria la seva màgia. La barreja explosiva d’humor, sorpresa i sorpresa en cada truc fa que […]

La companyia Dagoll Dagom ha aconseguit que la nostra vida es pugui comptar per les vegades que hem vist Maricel. Jo l’he vista tres cops, amb aquesta, per tant, tinc tres dècades segures al cabàs (més algunes, poques més). La proesa també fa que la comparem amb les edicions anteriors. Ai, la Blanca! Com ens agrada l’Alèxia Pascual, però tan bé que també ho feien totes les actrius anteriors que l’han succeït: Àngels Gonyalons, Elena Gadel, Ana San Martín. Els qui no l’han vist mai l’obra (quina sort els petits que hi van a veure-la) es trobaran amb una acció trepidant, que avança a còpia de cançó, virtuosament cantada, i d’uns personatges que saben transmetre bé la seva bondat (atenció […]

El tàndem triomfador, Jordi Galceral i Sergi Belbel, ha creat una obra de teatre que parteix d’una idea boníssima: una parella se’n va de cap setmana a una casa rural, molt allunyada de la ciutat, concretament a tres-cents quilòmetres de Barcelona a la recerca de la tranquil·litat i també dels moments romàntics desitjats per engendrar una criatura. Turisme rural està pensada per riure i desconcertar a parts iguals, amb una plantilla d’actors de primera: Mireia Portas, Ivan Labanda, Anna Güell, Luis Villanueva i Joel Cojal. Ara bé, en la primera mitja hora de l’obra, és a dir en el mateix plantejament, ja tenim un desenllaç que porta l’espectador a una pregunta: i ara què passarà? I és així perquè tot […]

Dagoll Dagom celebra amb aquesta obra, ja mítica, els 50 anys de la seva meteòrica trajectòria de teatre musical amb un final apoteòsic. És un muntatge espectacular. Un gran vaixell a sobre l’escenari es balanceja al ritme de les onades i es retira discretament a un costat per donar lloc a l’escena de la bodega del vaixell on estan els cristians captius o bé a la cabina de Said, al somni de Blanca o a la infantesa de Said. Àngel Guimerà va viure de ple en el Romanticisme i va utilitzar els drames romàntics per fer crítica social o política. Si a Terra Baixa fa palès el poder de l’amo-home sobre el pastor ignorant i la dona sotmesa, si a […]

És un monòleg en castellà sobre la manera de resoldre els petits conflictes que van apareixent al llarg de la vida. La dificultat per resoldre’ls porta a molta gent a buscar solucions en els llibres d’autoajuda, les mil i una maneres de posar el cos a disposició de la ment (ioga, Taichí…) o formes varies de meditació com el Mindfulness o els retirs de silenci. M’ha semblat una crítica irònica de la moda actual que ja va començar fa més de vint anys amb la introducció a l’occident de diverses filosofies i teràpies orientals. És una exposició superficial d’un problema i la manera de resoldre’l. La idea és original, agosarada i valenta. Desconec si s’havia utilitzat alguna altra vegada com […]

En mitad de tanto fuego és un muntatge que neix a partir de La Iliada d’Homer, una de les obres fonamentals de la literatura clàssica grega. No es tracta ni d’una adaptació, ni una versió lliure del text d’Homer, sinó el relat a través de Patroclo, company, amic i amant d’Aquiles. Es va estrenar al Grec Festival de Barcelona 2023, exahurint totes les entrades. Ha estat candidata als Premis Max, guanyadora dels Premis Godot al millor text (Alberto Conejero) i a la millor interpretació (Rubén de Eguía). Per sort s’ha tornat a programar al Teatre Akadèmia. I ja us dic de bon principi que no us la perdeu! En mitad de tanto fuego és una joia teatral! El text d’Alberto […]

Aquesta obra del Roc Esquius i el Sergi Belbel és una absurda comèdia corporativa que apunta una crítica a les relacions de poder en el sistema neoliberal. Tanmateix, el seu gran interès rau en el potent i original mecanisme narratiu que proposa. Seguint el camí de la coneguda Per davant i per darrere de Michael Frayn, l’obra es repeteix dues vegades mostrant punts de vista diferents sobre els mateixos successos. L’escenari està dividit per la meitat. A un costat està el despatx del cap, a l’altre, la sala d’espera contigua. Una porta corredissa separa tots dos espais fent que només puguem escoltar els diàlegs d’una part. Això genera situacions absurdes on l’espectador sovint no sap bé el que està passant, […]

Goyo Jiménez és aquell fill que sempre arriba a casa de l’escola amb Matrícula d’Honor i un dia veus amb sorpresa que en una assignatura té NOMÉS un Excel·lent. Aquesta assignatura dic jo que probablement seria Matemàtiques, perquè l’Anglès el domina (ha de ser per haver viscut tantes aventures surrealistes a l’Amèrica de què tant ha parlat), de Filosofia va sobrat (els seus espectacles sempre tenen un punt de reflexió enmig de tota la marabunta de rialles que provoca) i l’Educació Física la porta molt millor del que es podria esperar (això no té res a veure amb el seu talent, però olé per com li queden els pantalons estrets a aquest senyor). El cas és que el teu fill […]

Creo que aún escucho el eco del taconeo de Sara Baras y el cuerpo de baile de Vuela… Cierro los ojos y todavía puedo sentir y emocionarme con el movimiento de la bailaora. Con sus gestos. Su braceo. Su emoción recordando al genio de la guitarra Paco de Lucía. Las telas y colores volando sobre el escenario. Las 6 cuerdas de luz atravesándolo. Los cayados besando la tarima. Las redes de los pescadores abrazando las olas del mar que rompían por cada uno de los trajes de flamenca. La fiesta sonora en la que la guitarra, los cajones y el violín llevaron la voz cantante. Las cuerdas de luz nos recuerdan al maestro que inspira el espectáculo y es que […]

Si em demaneu que defineixi l’obra de Mayorga en una sola paraula, aquesta seria genialitat. Per mi, i sense cap mena de dubte Mayorga és un dels millors escriptors que tenim al nostre país. És excepcional. Tot el que he vist d’ell m’ha fascinat: El chico de la última fila, Himmelweg, El cartógrafo, brutals! Els seus textos són excel·lents, brillants, Intel·ligents, amb tocs filosòfics i molt dramatúrgics. Personalment, sento una gran admiració per la seva peculiar manera d’escriure, tant en la seva forma, com en el contingut. M’agrada el misteri, intriga i ambigüitat que s’amaga rere les seves obres, i també el fet de no poder deixar de pensar, donar-hi voltes i comentar l’obra durant dies i dies. La colección […]