Recomanacions

Aquesta obra documental de Jordi Casanovas retrata el mediàtic cas de La Manada que fa pocs anys va posar sobre la taula el tema del consentiment sexual a Espanya, generant un abans i un després en el marc jurídic del país i un cru retrat de la nostra societat patriarcal. Com ja va fer l’autor amb “Ruz-Barcenas”, obra escrita a partir de la confessió de l’extresorer del PP, Casanovas torna al teatre verbatim i parteix de les declaracions de la denunciant, els acusats, jutges, advocats i fiscals per a teixir un text a partir de fragments reals sense una paraula de ficció. Així, crea un cru document que mostra la violència del succés en la seva forma més descarnada. L’únic […]

Quan el Cap d’Any de 1977 Nile Rodgers i Bernard Edwards, dos dels membres del grup musical Chic, van intentar entrar a la discoteca Studio 54, no els van deixar passar. No constaven a cap llista de convidats i, vestits amb les seves millors gales, van tornar-se’n cap a casa. Poques hores més tard, enrabiats i decebuts amb l’establishment que els vetava l’accés a un món de glamur i reconeixement, van compondre a raig un dels hits indiscutibles de la música ballable: Freak Out!. És de justícia poètica que el dissenyador Jean Paul Gaultier utilitzi aquesta peça, amb la seva incessant tornada “Le freak ces’t chic“, com a himne del gran cabaret que ha produït per celebrar-se i reivindicar la […]

Vaig anar a veure Jauría amb certa recança ja que la víctima ha estat exposada a tots els mitjans d’Espanya i a un procés judicial obert i no teníem dret a la seva revictimització. Quin és el sentit de portar al teatre la reproducció d’uns fets tan reprovables i alhora tan escampats mediàticament? Tant ella com els seus agressors hauran d’haver donat el seu consentiment per pujar els seus noms i cognoms als escenaris. Jordi Casanovas és l’autor i dramaturg d’aquest documental sobre els fets ocorreguts durant les festes de San Fermin a l’any 2016. Hauria tingut l’impacte emocional, divulgatiu i educatiu si l’obra fos pura ficció i no la descripció d’uns fets reals coneguts per tothom? Probablement no. I […]

Si haguéssim de col·locar el Fashion Freak Show dins d’alguna categoria de les arts escèniques ens hauríem d’anar al cabaret, o fins i tot a la revista, un gènere que de tant en tant sembla retornar amb formes renovades gràcies a espectacles difícils de catalogar (The hole, El hotel de las reinas, etc.) Però aquí, a més, ens trobem amb un espectacle que vol ser homenatge i recordatori de la vida i obra d’un dels gran modistes francesos de tots els temps, Jean Paul Gaultier. En un primer moment feia una mica de por pensar com casarien els dos mons, però quan un pensa en les desfilades mítiques del dissenyador ja comprèn que l’espectacle ha estat sempre el seu hàbitat […]

Hi ha històries i moments que canvien el rumb de la vida d’una persona, a vegades és a més d’una que li provoca un terrabastall que fa que mai res tornarà a ser igual. En ocasions, aquests fets arriben en un període en què la societat ha de fer un pas endavant, plantar cara i dir en veu alta que n’hi ha prou. Aquesta ficció documental està creada a partir de les declaracions dels cincs acusats i la denunciant en el judici de “La Manada” sobre els fets succeïts a Pamplona la nit del 6 de juliol de 2016. Amb aquestes transcripcions, Jordi Casanovas elabora, com l’orfebre expert que és, un relat difícil i complex de construir amb el qual […]

Només puc dir: quina meravella de muntatge! Sóc fan de Dionísia, (el déu del vi, la diversió i el teatre) que arriba a escena vestit de dona per liderar un grup de senyores que troben la manera de desfogar les penes en un bingo il·legal. Ana López Segovia —que també és la dramaturga de l?obra— està fantàstica en aquest personatge, però també ho estan tots els seus companys: Alejandra López, Teresa Quintero, Rocío Segovia, José Troncoso —que a més dirigeix ​​la peça amb molt d?encert— i el «poli dolent» Fernando Cueto. L’elenc comença la funció amb l’energia al 100% i l’acaba al 200%, amb un ritme impecable i una escolta i compenetració entre ells meravellosa, amb el poder de captar […]

Albert Arribas és el dramaturg i director de Cadires (Les chaises), una peça de teatre de l’escriptor francès d’origen romanès, Eugène Ionesco, que juntament amb Beckett són els màxims exponents del teatre de l’absurd. Va ser escrita al 1952 i es va estrenar a Paris amb no gaire èxit un any abans que la coneguda Tot esperant Godot. Europa sortia de dues guerres mundials amb milions de morts, d’un moment en el que la cultura i les arts són un reflex de l’absurd de l’existència humana. Oriol Genís ens va enlluernar fa 4 anys amb el magnífic monòleg de Tarantino, Vespres de la Beata Verge i ja en fa dos que el teatre Goya es va posar dempeus per celebrar […]

La creativitat és innata en moltes persones i és important deixar-la fluir i alimentar-la. No se sap mai fins a on podrà arribar i quines seran les seves repercussions, però és emocionant tenir un futur incert esperant les sorpreses a les quals pot conduir l’inexplorable. Potser el públic coneix a Jean Paul Gaultier per la seva moda – sobretot pels seus perfums i la visió dels mariners i les cotilles-, però hi ha una història darrera de tot aquest llegat espectacular. Aquesta producció és un viatge a través de la seva vida de manera cronològica, explicant els moments claus que el van portar a esdevenir allò que ha aconseguit i és ara. Una obra que compta amb intervencions estel·lars que […]

A un moment de pèrdua se li suma un entrebanc exterior que fa trontollar el present. I així passa amb una cosa rere l’altre, es cau en una espiral que sembla que no té sortida quan una persona es veu atacada per actes externs que no pot controlar i que l’ofeguen. Quan tot es veu negre, es trobarà alguna solució? La Clara (Àgata Roca) és una professora associada d’ètica a la facultat de filosofia. Acaba de sobrepassar els 50 i s’ha separat de la seva parella, en aquest moment i amb una feina que està en suspens constant i l’amenaça de quedar-se sense sostre sota on viure, sembla que la carambola de fets negatius la porten a la desesperació. El […]

La consciència de la realitat a vegades costa d’arribar. No saber esbrinar si allò que ocórrer és normal o està bé és difícil de discernir, especialment quan s’és un/a infant i la persona que ha de cuidar i vetllar per una altra traeix la seva confiança amb manipulacions i dolor. En aquesta obra, la Pruna és a la vegada una nena que explica com passa els dies a casa amb el seu pare i una dona que narra amb il·lusió com va el seu restaurant i la coneixença d’un client que la fa trontollar. La dona actual està marcada per l’abús infantil patit per la nena. Un fet que no l’ha deixat en tots aquests anys, que encara determina la […]

La dificultat de portar una història real a l’escenari és latent en cada proposta teatral. És igual si fa pocs anys o han passat segles, sempre hi ha esculls per sobrepassar. Les decisions artístiques i de punt de vista són clau, i a vegades encerten i d’altres no. Salomé (Belén Rueda) és la princesa filla d’Herodes (Juan Fernández) rei de Judea. Ell, corrupte i movent-se segons els interessos de l’Imperi Romà, s’enfronta als rebels a qui la seva filla dona suport de manera secreta. Juan el Bautista (Pablo Puyol) és el líder espiritual dels opositors i l’objecte de desig de Salomé, qui representa el poder sensual absolut i no podrà suportar la negativa de Juan de convertir-se en amants. La […]

Amb el pas dels anys la innocència i la capacitat de sorprendre’s va minvant. Algunes persones, fins i tot, creuen que no és important mantenir una ínfima part del/ de la infant que van ser. Però s’equivoquen. El Cirque du Soleil ha renovat aquell que, segurament, és el seu espectacle més icònic perquè les noves generacions el descobreixin i qui ja el coneixia torni a gaudir-lo. La història té tots elements de fantasia que es puguin desitjar: el cor d’un regne ha perdut al seu rei i Alegria és testimoni de la lluita de poder entre el vell ordre i un moviment jove que anhela esperança i renovació. La música, l’elegància i les acrobàcies dels i de les integrants de […]

Paraíso de los negros és quelcom més que un espectacle de dansa. Es tracta d’una obra flamenca estructurada en deu escenes i construïda al voltant d’una coreografia, una música, un cant, una il.luminació, una posada en escena, un vestuari i una dramatúrgia. Una coreografia flamenca, creada per la ballarina i coreògrafa Maria Pagés, reconeguda amb el Premi Nacional de Dansa 2002 a la creació i amb la Medalla d’Or al Mèrit en las Belles Arts 2014. María Pagés és força, elegància, tècnica. Té la capacitat, a través del ball, d’expressar i transmetre el que pensa, el que sent. Angoixa, desesperació, por, soledat, dolor, esperança, buidor. Ho fa amb el seu cos, a través de les seves mans, amb els peus […]

“Casarse por papeles también es amor” és una obra creada per l’artista Ovarios Rebeldes, la qual també protagonitza juntament amb l’artista Nass. La història narra les dificultats i complexitats d’una cuidadora migrant que es troba en situació irregular. Es fa evident el trencament d’aquesta idea romàntica que migrar a un país com Espanya et permet ser més lliure. Es tracta d’una crítica molt encertada i necessàira davant d’un sistema colonial i heteropatriarcal que dificulta constantment l’experiència de l’existència de realitats migrants i dissidents. La combinació de números musicals, burlesque i teatre fa que tota l’obra sigui realment atractiva i atrapant per l’espectador. L’humor de la protagonista, el tempo de comèdia i el duo que formen les dues actrius aconsegueix fer […]

“Alegría” és l’espectacle més popular del Cirque du Soleil estrenat el 1994 sota la direcció de Franco Dragone. Ara, l’espectacle se situa a la Carpa Blanca que la companyia ha instal·lat a l’Hospitalet de Llobregat. Una vegada més, el Cirque du Soleil aconsegueix l’impossible en possible. El públic és testimoni d’unes acrobàcies i números artístics espectaculars. Resulta inspirador el talent i l’esforç que durant mesos els artistes han dedicat per ser capaços de poder dur a terme un espectacle tan impressionant. La música en directe i la composició musical de René Dupéré aporten l’atmosfera de màgia i emoció tan característica i imprescindible del Cirque du Soleil. Entre número i número apareixen dos pallassos entranyables que omplen de riures tota la […]