Recomanacions

Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, APOCALYPSE UPLOADED, tanca la trilogia amb què LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic. LAminimAL va néixer l’any 2010 a la Sala Beckett, com a grup d’investigació entorn els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR), creats per José Sanchis Sinisterra. La companyia ha desenvolupat un llenguatge propi on la frontera intèrpret-personatge és un dels seus punts de partida. Des d’aleshores ha produït set espectacles i hem de reconèixer que nosaltres, és la primera vegada que en veiem un. La trilogia neix el 2012 amb “El suïcidi de l’Elefant hipotecat” fruit de la necessitat de retrobament entre el teatre i el públic, i de recuperar el paper qüestionador que generacionalment els pertoca. El 2014 neix la […]

Ballarins vinguts d’arreu s’han unit per formar aquesta companyia de EL BALLET DE BARCELONA, liderats per Chase Johnsey, ballarí americà amb una llarga trajectòria internacional. Un projecte on els ballarins es reafirmen com els principals actius i són l’essència del que en últim terme es posa de manifest dalt l’escenari. Amb aquesta proposta es pretenen maximitzar les sinergies amb totes aquelles entitats i persones (de dins i fora de Catalunya) que creguin en la dansa i la seva capacitat de comunicar amb un llenguatge universal. El programa que ens han ofert ha estat configurat per diverses peces clàssiques al primer acte i una estrena mundial. Together, encarregada a Antonio Carmena, coreògraf convidat per aquesta ocasió, al costat de Marcus Salazar […]

S’ha de dir que la Sala Fènix és dels pocs espais teatrals on s’hi poden veure veritables joies escèniques d’aquelles que se’n diuen poc convencionals, com és el teatre d’objectes, els titelles, les màscares o el teatre gestual. De fet va ser en aquesta sala on vaig descobrir per primera vegada el meravellós món dels titelles per adults. Els titelles per a adults és un gènere artístic poc reconegut i poc visible dins la cartellera teatral de la nostra ciutat. Sincerament, no ho entenc. Suposo que és degut al desconeixement (per part del públic), i també per la manca d’informació i recolzament dels medis informatius. La qüestió és que a mi m’encanta aquesta disciplina artística, i sempre que m’assabento que […]

AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), és un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel. Una misteriosa història sobre el fenómen dels “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut amb anterioritat una situació, o descobrir que un lloc nou no és desconegut per nosaltres. Aquesta és la tercera de les obres de J.B. Priestley, escrita el 1937, que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris. La proposta té […]

A l’any 2011 vaig veure “Truca un inspector” de J.B. Priestley dirigida per josep Maria Pou i en la que actuava l’enyorat Carles Canut. La recordo com una obra inquietant con ho és “Això ja ho he viscut” del mateix autor. Jo no la consideraria un thriller perquè no va tan de suspens i misteri com de l’angoixa dels personatges sobre el temps viscut, el dejà vu i els somnis premonitoris, aspectes molt de moda a finals del segle XIX. J.B. Priestley es va inspirar en els treballs de John William Dunne sobre les teories dels somnis i la parapsicologia. La seva gran preocupació i objecte d’estudis van ser el temps, la seva naturalesa i també els somnis precognitius i […]

“Puto” és una obra unipersonal d’Ezequiel Barrios, un coreògraf, actor i ballarí argentí, que indaga en l’imaginari d’un homosexual que encara s’amaga dins l’armari. Rebota dins l’armari. Ell és un Puto reprimit. La seva ràbia, insatisfacció i impotència davant l’homofòbia que existeix en la gran majoria de la societat, l’obliga a ser algú amb doble personalitat. A Argentina, el significat de la paraula puto és un insult amb tendències homofòbiques sinònim de “putiovi, maricón o gay”. A “Puto” veiem a un cos en constant moviment que crida amb tota la seva ràbia PUTO, PUTO, PUTO, PUTO,…Salta, balla, es transvesteix, es despulla física i emocionalment,… La intimitat de l’espai intensifica les emocions. Ezequiel ens interpel·la amb la mirada, ens mostra la […]

Sempre m’han encuriosit les obres que comencen pel final (o la meitat de la història) i des d’allà, flashback (El crepúsculo de los dioses). Valoro molt el mèrit de la dramatúrgia o narrativa en explicar quelcom que sabem com acaba i que tot i així ens atrapi, conèixer els fets i els perquès més que la conseqüència. Això trobem -bé, una mica, a Karen-, registre d’intriga familiar amb tints policials, amb text d’Ever Blanchet i direcció de Marta Gil Polo. No ens mostren d’inici el final, sinó les conseqüències d’uns fets -que desconeixem- que van passar fa 13 anys i que van transformar totalment les vides dels protagonistes i dels personatges absents. Anirem descobrint, doncs, en una tensió creixent, a […]

“La marca preferida de las hermanas Clausman” és una obra de Victoria Szpunberg, que es va estrenar a l’abril del 2010 al Teatre Tantarantana amb el suport de la Sala Beckett, on s’ha pogut veure nou anys després, coincidint en que Victoria Szpunberg n’és l’autora resident d’aquesta temporada. Aquesta obra forma part d’un treball sobre La fragilitat de la memòria, que ens convida a reflexionar sobre les conseqüències físiques i psicològiques produïdes per la repressió política. Maria Rodríguez i Diana Torné, les dues actrius que van interpretar a les dues germanes Clausman ara fa nou anys, repeteixen experiència. Les germanes Clausman són la Sara (la germana gran) i la Valentina (la germana petita). Viuen en un pis prop de Barcelona, […]

Una de les cites que intento no perdrem és la del Festival Píndoles. Aquest any les dates han estat els dies 7, 8 i 9 de juny del 2019. Durant aquests tres dies s’han pogut veure unes 20 propostes de microteatre. Lloc: diversos espais del Castell de Montjuïc. Aquest any només he pogut veure dues de les peces que es representaven dissabte: “Veus” i “La noia de la benzinera”. La primera en els soterranis del castell on estan les cel·les, la segona en una de les oficines. “Veus”, un text de Josep Maria Ribaudí, dirigit per Marc Torrecillas i interpretat per Marc Barbena. Es pot viure sentint veus dins el cap? Es pot ser feliç sense poder aturar-les? Unes veus […]

S’entreveuen connexions entre Les oblidades i Omplint el buit, dos textos de Lara Díez que gairebé (o sense el gairebé) han conviscut a la cartellera barcelonina aquesta primavera. Tinc la sensació que més enllà del que ja s’ha dit al voltant d’aquesta mena de díptic sobre el sentit de la vida i la incapacitat per a treure’n l’entrellat, hi ha també una mena de tractat sobre l’espera que recorda allò que va dir no recordo qui quan es referia a la vida com a broma pesada en espera d’alguna altra cosa que no sabem què és. o potser de res més, vés a saber. Aquesta segona part del díptic (parlo sense saber si ha estat pensat així) posa l’ènfasi en […]

Amb moltes ganes ens vam dirigir ahir, diumenge, al Lliure de Gràcia preparats per a la “marató” de Dolors, la sèrie de televisió en teatre. Tot un tour de force pels actors, ja que la durada total de les interpretacions s’ha aproximat a les 5 hores, i no han baixat el ritme ni un moment. Esplèndids Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes. Tal com ens van explicar a la ressenya de la roda de premsa, amb aquesta proposta han pretès emular la manera de fer de les sèries de televisió i han creat un muntatge teatral de 6 capítols, de 45 minuts de durada cada un d’ells. Meritxell Yanes, que interpreta el paper de Lola (Dolors), és la ideòloga […]

Malauradament, espectacles com aquest segueixen vigents avui en dia, ja que la homofòbia no s’ha erradicat encara en molts països i està revifant inesperadament en molts d’altres. Parlar de discriminació i d’exclusió per temes d’orientació sexual ens pots semblar a molts, a aquestes alçades del segle XXI, un tema superat… però sempre ens mirem el melic i no fem una mirada global, potser perquè espanta o perquè la veiem excessivament llunyana. Ara bé, els terribles fets que passen a Txetxènia o atacs puntuals com el de Londres o altres capitals europees ens haurien de fer pensar. I tot això, sense tenir en compte a països d’altres continents, com ara Brasil, on aquesta obra va ser cancel·lada perquè no es podia […]

Teatre – MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM (2, 5 sobre 5) Dansa – Poesia – QUAN CAU (3, 5 sobre 5) Teatre – MARGARITA (4 sobre 5) Teatre – LA NOIA DE LA BENZINERA (5 sobre 5) Multidisciplinar – SWINGABADY CINETUNES (1, 5 sobre 5) Teatre – TOT INCLÒS (3 sobre 5) Dissabte dia 8 és la nostra segona i última jornada al Festival Píndoles d’enguany. Diumenge ens espera una nova marató de teatre al Lliure de Gràcia. Fem cap al Castell de Montjuïc, aquest cop sense “entrebancs circulatoris” i esperem a l’inici del primer dels espectacles que tenim avui programats. De nou, tenim set propostes a la nostra agenda però, per motius personals que no vénen al cas, […]

La Pulpe Teatro presenta al Tantarantana la seva producció Un negrata de merda, un text de Denise Duncan que destaca escenes de microviolència que succeeixen a diari a la nostra societat i que, molt sovint, no són denunciades. El text de la Denise Duncan tracta, a partir d’una situació anecdòtica (una nena insulta un nen negre al pati del col·legi dient-li “negrata de merda”), de desenvolupar un ampli ventall de situacions i de zones moralment qüestionables per a fer reflexionar l’espectador. Tot i la serietat del tema, el text permet escenes d’humor i fins i tot contrapunts còmics que alliberen tensió i funcionen molt bé. Escènicament, la proposta és interessant. Els protagonistes de l’acció dramàtica (els nens) no hi apareixen, […]

Teatre – VETE A APRENDER ÁFRICA (2, 5 sobre 5) Circ – HIDRATICA (3, 5 sobre 5) Dansa – LONGING FOR #1 (3, 5 sobre 5) Teatre – GUARDAR LA ROBA (4 sobre 5) Teatre – CASA (3, 5 sobre 5) Teatre – MY HEART WILL GO ON (4 sobre 5) Teatre – JOLIE (3 sobre 5) Després del petit tastet del diumenge passat als Lluïsos de Gràcia, ahir divendres dia 7 vam fer cap al Castell de Montjuïc per assistir a la primera jornada del FESTIVAL PÍNDOLES en la seva cinquena edició. Un entorn privilegiat, una tarda lluminosa i esplèndida, unes magnífiques vistes de la ciutat, una càlida acollida i un cafetó, ens fan oblidar el trànsit que hem […]