Recomanacions

La idea de posar en escena aquesta proposta va venir de part de la Míriam Iscla, que en veure el monòleg “Ivan i els gossos” (vegeu la nostra ressenya del 2012), va buscar més textos de la mateixa autora, la britànica Hattie Naylor. ABANS QUE ES FACI FOSC (“Going Dark” en angles) és un altre monòleg de l’autora d’un home amb el seu fill. Consensuat amb ella es va convertir en el monòleg d’una dona i la seva filla. El muntatge original de Going Dark es va estrenar en col·laboració amb la companyia experimental Sound&Fury, el Young Vic i el Science Museum de Londres la temporada 2013-14. Anna és una dona astrònoma que basa la seva professió i la seva […]

Veure a Isabelle Huppert en directe sempre impressiona. Fa uns anys algun crític va dir d’ella que era “la millor actriu viva”, i el temps no ha fet més que augmentar la seva llegenda i la seva aura de gran estrella, a vegades inaccessible i a vegades absolutament indomable. Quasi tothom la coneix per les seves pel·lícules -algunes d’elles autèntiques obres mestres del cinema europeu- però val a dir que de tant en tant es digna a trepitjar els escenaris, sobretot si és en companyia del seu còmplice més habitual, el director estatunidenc Robert Wilson. Junts han portat a escena Orlando, Quartett i ara aquest monòleg sobre Maria Estuard, tan inquietant com hermètic. I és que l’univers de Wilson sempre […]

Aquest cap de setmana ens esperava en teoria un dels “plats forts” del Festival Grec amb Isabelle Huppert com a Reina d’Escòcia al Teatre Lliure de Montjuïc. I, tot i saber que anem a contracorrent amb les opinions generalitzades que hem escoltat, hem de dir que per nosaltres ha estat la gran decepció d’aquest Festival. És per sort, el primer espectacle que ens ha decebut totalment dels 27 espectacles que ja hem vist fins ara d’aquesta edició del Festival Grec 2019. Intentarem per tant, posar per escrit els nostres arguments per explicar-nos. MARY SAID WHAT SHE SAID és un monòleg, una producció del Théâtre de la Ville de París, dirigida per Bob Wilson amb text de Darryl Pinckney i música […]

Con un proyecto tan ambicioso como querer entrelazar física y espiritualidad, hubiera sido goloso -y casi inevitable- convertir un espectáculo de danza en una petulancia intelectual y, por consiguiente, poner el dominio del cuerpo al servicio de una mera exhibición egótica. Sin embargo, Torus, la última obra de la compañía Humanhood, eclipsa por no pretender deslumbrar, por ser una propuesta honesta elaborada desde la humildad. Y es que en Torus, sus creadores, Júlia Robert Parés y Rudi Cole, se postulan como meros canales -y no como poseedores- de un saber ancestral. Un saber de que la vida -desde la expresión más biológica de cada célula hasta el destello de un astro- está en continua evolución y extinción; un saber de […]

Hem de dir que anàvem amb una certa “por” perquè l’últim espectacle d’aquestes característiques que vàrem veure en una inauguració del Grec del 2014, en el castell de Montjuïc, M.U.R.S., ens va semblar un nyap i una presa de pèl. (vegeu aquella ressenya). Per celebrar aquest aniversari, aprofiten l’espai de les Drassanes (reivindiquem des d’aqui la utilització futura d’aquest magnífic espai), per fer una exposició de l’evolució d’aquesta companyia des dels seus primers moments fins avui (aquesta exposició està oberta durant tot el dia de manera gratuïta). També anuncien la publicació, al mes de setembre, d’un llibre que recollirà la història de la Fura. Per sort Arribem amb temps amb més d’una hora d’avançament i ens dóna temps a veure […]

Temporada rere temporada, diferents muntatges dels textos de Shakespeare envaeixen la cartellera de manera gairebé inevitable. Malgrat la mandra que ens pugui provocar aquesta circumstància, s’ha de reconèixer que hi ha motius perquè això passi. El primer és que Shakespeare ven moltes entrades. El segon és que és el dramaturg més important de la història del teatre i, per tant, per molt que es representi, mai te l’acabes. El problema, en realitat, són els segles que ens separen de la seva obra; una distància per la qual fa falta alguna cosa més que posar els seus textos en escena per aconseguir que un muntatge valgui la pena. La companyia Els Pirates han tingut l’encert a Les feres de Shakespeare de […]

Tret de la companyia Scla’ka Teatre, primers en traduir i representar l’obra “Jerusalem” de Jez Butterworth en català l’any 2015,mai ningú fins ara havia portat aquest magnífic text dalt d’un escenari. Tot i que es tractava de teatre amateur, la companyia Scla’ka Teatre va rebre nombrosos elogis per part de la premsa i d’alguns actors de renom com Josep Maria Pou i Oriol Genís. Ara és Julio Manrique qui porta, dins el Festival Grec, una nova versió de “Jerusalem” . Es tracta d’una versió traduïda al català per Cristina Genebat, en el que el principal protagonista l’interpreta l’actor Pere Arquillué. Aquest és el primer muntatge que Julio Manrique dirigeix a l’amfiteatre del Teatre Grec, tot un repte, si més no […]

Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris. Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris. OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És […]

No es podrà negar que La botiga dels horrors ha estat sempre envoltada d’una aura especial i d’una sort majúscula. Primer va ser una pel·lícula de sèrie B, rodada en només dos dies, que amb els anys va esdevenir una cinta de culte. Després es va convertir en un musical que va superar les expectatives de l’Off Broadway, i per últim Hollywood també va posar a cantar a la famosa planta en la pel·lícula de Frank Oz. Un èxit relatiu, però de nou un altre film que ha guanyat admiradors any rere any. Quin és el secret de la proesa? No sabria assegurar-ho, però crec que la modèstia del producte, la originalitat de la història o la qualitat de la […]

Amor mundi és una història irreal que podria ser verídica. Una mestra ja a prop de la jubilació havia lluitat per una escola pública de qualitat. Havia seguit les ensenyances de Rosa Sensat i havia estat atrapada en el somni de molts ensenyants sobre la docència innovadora, reformadora i integradora, il·lusió col·lectiva a la Catalunya dels anys 70 de la qual la nostra protagonista en formava part. Anys més tard es troba atrapada en un fet que ni ella mateixa es pot explicar, no ho justifica ni ho defensa però l’han guanyat les emocions, els sentiments s’han col·locat per sobre de la raó, i s’ha pres la justícia pel seu compte davant del comportament agressiu i destructiu d’una adolescent en […]

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, “The Little Shop of Horrors” dirigida per Frank Oz. Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, […]

Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril. La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació. Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons. Espiritualitat i física semblen conceptes […]

Fa un parell de mesos vaig apuntar-me a Vine a conèixer Les Feres per dins!, una sèrie d’activitats pensades pel públic, per viure una mica més d’a prop el procés de creació del musical “Les Feres de Shakespeare” de la companyia Els Pirates. Vam gaudir d’assajos, de xerrades i col·loquis, passejar-nos entre caixes, caminar per damunt de l’escenari, veure els camerinos mentre els actors es preparaven per sortir a escena, fer un cop d’ull a la taula d’il·luminació i la de so, comprovar la quantitat de vestuari i atrezzo que es necessita per a cada funció (tot marcat i col·locat al seu lloc corresponent), parlar amb el director i la regidora,…Després de veure tota la feina que hi ha al […]

“In Wonderland” és un muntatge teatral que s’endinsa en el món de la psicologia i la psicoanàlisi en el que no he acabat d’entrar-hi. Si la primera part m’ha semblat interessant i divertida, la segona , tot i que l’Anna Alarcón és una actriu extraordinària, m’he avorrit moltíssim perquè no he entès res de res. Per tant, no us puc dir si és o no un bon muntatge, només que a mi personalment no m’ha arribat. Em sap molt de greu. Necessito que hi aneu i me l’expliqueu.