Recomanacions

Màtria és un espectacle que barreja el teatre-documental amb el testimonial i l’experimental. Un híbrid que diu molt de la seva creadora, Carla Rovira, una actriu, autora i directora que ja va ser responsable d’Aüc, amb la companyia Les Impuxibles. Des d’un bon començament sabem que tot és fruït d’una investigació particular que va portar a l’autora fins al seu avantpassat Enrique Isart Alonso, afusellat a la Guerra Civil pel bàndol franquista. Les cartes, les fotografies i els documents del judici s’acaben barrejant amb testimonis reals, com el de la mare de Rovira. Un moment en que es trenca el fil narratiu -com en tantes altres ocasions en aquest muntatge- per avançar cap a un objectiu final: passar comptes amb […]

MUNDO OBRERO, una història d’amor, un musical i un bocinet de la història d’Espanya, Una proposta escrita, dirigida i interpretada per Alberto San Juan que ell mateix ens havia presentat a la roda de premsa (veure enllaç), fa tot just una setmana. Aquesta proposta es va estrenar el 4 d’octubre del 2018 al Teatro Español de Madrid i es va poder veure al mes de novembre a Temporada Alta. Alberto San Juan continua analitzant la història d’Espanya com ha fet en les seves creacions: “Autoretrato de un joven capitalista español” (2012), “Ruz-Bárcenas“ (2014), “El Rey” (2016), “España ingobernable” (2017) i “Masacre” (2017). MUNDO OBRERO, ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, […]

Una combinació de poesia, teatre i performance que deixa pas a la trobada social enmig de l’obra. Els seus freqüents “entreactes” no permeten viure l’experiència com a individu, sinó que obliga a compartir amb el grup, amb la resta de persones que aquell dia han decidit anar al mateix lloc que tu. T’obliga a no ignorar el teu entorn, cosa que fem de manera freqüent. Una posta que trenca amb l’estructura clàssica, una experiència diferent. Pot agradar més o menys, però el regust és llarg i intens. Entreactes que en primer moment sembla que et distanciïn de tot el muntatge, però un cop avançat, els moviments escènics van sortint del suposat escenari. Un joc d’olors, objectes, vi i menjars, acompanyen […]

Aquest text és la tercera de les obres de J.B.Pristley juntament amb “El temps i els Conway” i “Truca un inspector” que componen la trilogia Obres sobre el temps. L’acció transcorre en un petit hotel al nord d’Anglaterra. Els hostes de la pensió reben un anunci inesperat per part del misteriós doctor Görtler, que els adverteix que aquell serà l’escenari d’una terrible desgràcia en un futur immediat perquè ell ja ho ha viscut. A partir d’aleshores els personatges es debaten entre l’acceptació de la tragèdia i les ànsies desesperades per canviar el futur, i comencen a tenir la sensació que allò ja ho han viscut anteriorment. Un dels avantatge que posseeix la Biblioteca de Catalunya és el seu magnífic espai […]

Probablement, J.B. Priestley és un d’aquests autors a qui el públic català té en alta estima, tot i que, potser, només coneix un parell de les seves obres, gràcies al teatre amateur o el record de muntatges força aplaudits en el seu moment. Per sort, Sergi Belbel ens demostra amb Això ja ho he viscut que hi ha vida més enllà d’El temps i els Conway i Truca un inspector. Amb una acurada direcció, Belbel ens introdueix en un fascinant univers on la idea del destí, la concepció del temps i el déjà-vu juguen un paper primordial. La peça remet a la peculiaritat sensorial de David Lynch, el misteri d’una novel·la d’Agatha Christie (on el crim, en aquest cas, encara […]

Tosca és una d’aquelles òperes que et pot agradar per motius ben diversos: les seves famoses àries (“Recondita armonia“, “Vissi d’arte” i “E lucevan le stelle“), el seu cor emblemàtic (“Te Deum“), el seu dramatisme exacerbat, etc. Però per a mi el que la distingeix d’altres peces del mateix estil és el seu tenebrisme, la seva crueltat i el seu aire pervers i tèrbol. El segon acte, amb la llarga escena de seducció entre el baró Scarpia i Floria Tosca alternada amb la tortura al pintor Cavaradossi, és un exemple claríssim de tot plegat. I si a això li sumem un final d’obra que sembla més aviat una broma macabra, ja tenim una peça única i teatralment molt interessant. La […]

Feia temps que no ens apropàvem a la Sala Fènix per problemes d’agenda, però principalment per la reprogramació que ha fet la sala aquesta temporada, d’obres que nosaltres ja havíem vist. Diumenge vam aprofitar per veure una peça de Teatre de Titelles per adults de la companyia Coriolis, d’Uruguai, anomenada PASOS LARGOS. I vam sortir de nou enamorats de la sala i de la proposta. La companyia de titellaires Coriolis es va crear en 2014 (tot i que els seus membres ja treballaven junts des de 2004), amb la finalitat d’investigar, experimentar i produir espectacles de titelles amb caire teatral. L’any 2016 va estrenar PASOS LARGOS, una coproducció uruguaiana-argentina, un espectacle de titelles per a adults, unipersonal de Maru Fernández […]

Al mes de gener estàvem de viatge i ens vam quedar amb ganes de veure, al Teatre Romea, aquesta versió de FEDRA escrita per Paco Becerra i dirigida per Luis Luque, i ara no hem perdut l’ocasió de veure-la al Teatre Goya on farà estada fins al dia 22 de juny. Aquest espectacle va ser estrenat en la 64a edició del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida i va estar programat també en el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Paco Bezerra (Almería, 1978) ha adaptat el text “Hipòlit” d’Eurípides proposant una mirada més contemporània de la figura de Fedra. Lolita Flores, a qui nosaltres hem vist treballar en “La plaza del diamante” (2015) (veure enllaç) […]

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER amb direcció i dramatúrgia de Pablo Ley, una proposta que nosaltres ja vam poder veure l’any 2017 al teatre Eòlia (ressenya en aquest enllaç). No acostumem a repetir produccions, però en aquest cas ens havien assegurat que era una “altra proposta” millorada, sota la direcció d’actors de Tony Casla i amb Núria Bonet com a protagonista. La sala, plena d’una “boira” espessa, ens acull. Al fons, asseguda en una cadira, una noia vestida de blanc espera immòbil. De cop la foscor. Ella comença a descriure la casa, el bosc, el llac, …. I a les fosques visualitzem allò que ens descriu. Quan es fa la llum ella ens parla del temps marcat per un rellotge […]

I si el nostre avui no fos l’avui? I si fos l’ahir o el demà? I si el que estem vivim ja ho hem viscut, una vegada i una altra? Una espècie de temps cíclic que ens porta a reviure eternament tot allò que ens ha passat, però que no defuig la possibilitat de canviar el futur fent una elecció diferent, encara que sigui mínima, d’algunes de les nostres decisions. Més o menys, això és el que explica Això ja ho he viscut, text de J.B. Priestley sota la direcció de Sergi Belbel que podem veure a la cartellera teatral de Barcelona. Amb una narrativa amb un tema complex d’explicar als espectadors perquè copsin tots els matisos importants, aquest muntatge […]

Tosca és una de les òperes més conegudes i apreciades pel públic català. Es basa en una obra de teatre de Victorien Sardou. Puccini la va veure a Milà i va encarregar el llibret a Giuseppe Giacosa i Luigi Illica per escriure una òpera. Es va estrenar a Roma al 1900. L’estrena d’aquest juny és una coproducció amb el Teatro de la Maestranza de Sevilla sota la direcció d’escena de Paco Azorín. El públic operístic sap què va a veure i molts en coneixen totes les àries i molts moments de l’òpera. Per això vol un nou muntatge, noves veus, noves formes d’expressió. En aquest cas la repetició de l’escenografia de fa 5 anys ens va decebre una mica. Amb […]

La companyia Kadiram Teatre porta a escena a la Sala Petita del Teatre Gaudí, aquesta proposta; un text d’Amélie Nothomb, adaptada i traduïda per Pablo Ley i que està dirigida per Francesc Amaro. Amélie Nothomb va néixer l’any 1967 a Kobe, Japó a causa de la professió del seu pare, consol de Bèlgica. Ella és una escriptora belga en llengua francesa. Des del 1992 publica una novel·la cada any. Les seves obres destaquen per la descripció dels personatges i giren entorn de l’enfrontament dialèctic entre dos personatges o entre un personatge i una situació. La paraula com a nucli, l’enfrontament entre personatges com a motor de l’acció. COSMÈTICA DE L’ENEMIC va ser escrita l’any 2001 i en ella, els dos […]

Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, APOCALYPSE UPLOADED, tanca la trilogia amb què LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic. LAminimAL va néixer l’any 2010 a la Sala Beckett, com a grup d’investigació entorn els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR), creats per José Sanchis Sinisterra. La companyia ha desenvolupat un llenguatge propi on la frontera intèrpret-personatge és un dels seus punts de partida. Des d’aleshores ha produït set espectacles i hem de reconèixer que nosaltres, és la primera vegada que en veiem un. La trilogia neix el 2012 amb “El suïcidi de l’Elefant hipotecat” fruit de la necessitat de retrobament entre el teatre i el públic, i de recuperar el paper qüestionador que generacionalment els pertoca. El 2014 neix la […]

Ballarins vinguts d’arreu s’han unit per formar aquesta companyia de EL BALLET DE BARCELONA, liderats per Chase Johnsey, ballarí americà amb una llarga trajectòria internacional. Un projecte on els ballarins es reafirmen com els principals actius i són l’essència del que en últim terme es posa de manifest dalt l’escenari. Amb aquesta proposta es pretenen maximitzar les sinergies amb totes aquelles entitats i persones (de dins i fora de Catalunya) que creguin en la dansa i la seva capacitat de comunicar amb un llenguatge universal. El programa que ens han ofert ha estat configurat per diverses peces clàssiques al primer acte i una estrena mundial. Together, encarregada a Antonio Carmena, coreògraf convidat per aquesta ocasió, al costat de Marcus Salazar […]

S’ha de dir que la Sala Fènix és dels pocs espais teatrals on s’hi poden veure veritables joies escèniques d’aquelles que se’n diuen poc convencionals, com és el teatre d’objectes, els titelles, les màscares o el teatre gestual. De fet va ser en aquesta sala on vaig descobrir per primera vegada el meravellós món dels titelles per adults. Els titelles per a adults és un gènere artístic poc reconegut i poc visible dins la cartellera teatral de la nostra ciutat. Sincerament, no ho entenc. Suposo que és degut al desconeixement (per part del públic), i també per la manca d’informació i recolzament dels medis informatius. La qüestió és que a mi m’encanta aquesta disciplina artística, i sempre que m’assabento que […]