Recomanacions

A.I.M. (anteriorment Abraham In Motion) és la companyia que Kyle Abraham (Pennsylvania 1977) dirigeix i que va crear l’any 2006. Format en el violoncel, el piano i les arts visuals, el seu objectiu com a coreògraf és aprofundir en la identitat en relació amb la història personal. Sovint explora temes d’emocions i adversitats viscudes i la seva relació amb la música i la dansa. A.I.M. està format per vuit ballarins d’orígens i disciplines diverses. Una companyia que desafia la dansa tradicional fusionant diferents gèneres i creant un vocabulari únic i poc convencional. Un estil urbà que vol posar el focus d’atenció en temes de justícia social, la cultura del hip-hop i la raça. Aquest “PROGRAMA MIXT” que ens han presentat […]

William Shakespeare descriu a “La feréstega domada” la història d’un matrimoni on la dona té mal caràcter i el marit la tracta malament fins que ella acaba obeint-lo, fins que ella acaba cedint al poder de l’home. Paral·lelament, també hi ha un embolic amorós amb la seva germana i dos pretendents. L’obra, que deixa clar el seu masclisme innat, serveix de base per a la nova producció de Els pirates teatre juntament amb el Grec 2019. Partint del text original de Shakespeare, Ariadna Pastor adapta la narració i li dona un gir clar cap al feminisme, deixant clar que les “feres” són indomables. Tot i que aquest plantejament ja és una molt bona raó per donar-li una oportunitat, a més […]

DÉJÀ VU es tracta d’una proposta de circ teatralitzada. La companyia ha treballat durant tres anys en aquest espectacle d’una manera quasi artesanal. Nosaltres vam conèixer a Manolo Alcántara en el Festival Grec 2013 amb la seva sorprenent interpretació dins de l’espectacle “Wasteland” de Lluís Danés (vegeu ressenya). Manolo Alcántara va néixer a Esparreguera en 1970 i es considera un artista autodidacta. Comença la seva carrera professional el 1994 i treballa sol o en col·laboracions, fins a l’any 2000 en què participa en la creació de la companyia Circo Imperfecto. Amb aquesta companyia i l’espectacle “Genuinos imperfectos” fa gira nacional i internacional al llarg de cinc anys. En 2006 crea companyia pròpia, Solo Manolo i porta a escena l’espectacle “Locomotivo”. […]

Vist amb perspectiva, resulta cada vegada més difícil anar a veure un nou espectacle de T de Teatre amb una idea predeterminada d’allò que ens trobarem. Més enllà del carisma i la vis còmica de les seves actrius, el que podem dir, a hores d’ara, és que tenen bon gust a l’hora d’escollir qui els hi faci els muntatges a mida. Després d’haver-se posat en mans de Sergi Belbel, David Plana, Javier Daulte, Alfredo Sanzol, Pau Miró o Julio Manrique (entre d’altres), ara li ha tocat el torn a Denise Despeyroux, la primera dona que dirigeix a la popular companyia. Els que recordem alguns dels muntatges d’aquesta directora i dramaturga uruguaiana com La vida no lo es todo (2008) o […]

Un projecte desenvolupat en residència a La MaMa Theatre de Nova York per Bàrbara Mestanza i Paula Ribó (The Mamzelles) i Jason Trucco. I l’hem pogut veure a l’acollidor espai del Teatre la Gleva. Ara fa més d’un any que vam conèixer teatralment a The Mamzelles a la proposta “Mafia” (vegeu ressenya) en el seu pas per la Sala Atrium. The Mamzelles és un grup musical català nascut l’any 2010, amb Paula Malia, Paula Ribó i Bàrbara Mestanza, un grup que va crear la companyia teatral en 2012. La MaMa Experimental Theatre Club és un teatre del Off-Off-Broadway fundat l’any 1961 pel dissenyador de moda Ellen Stewart, i ubicat a l’East Village de Manhattan. En els seus inicis, de dia […]

La funció principal dels mapes és mostrar el camí que un ha de seguir per anar d’un lloc a un altre. En aquest cas la funció principal de “El cartógrafo” és la mateixa, guiar l’espectador des de la butaca fins a les atrocitats que va cometre una part de la societat europea fa uns anys. Mayorga ens proposa un recorregut per la llegenda del creador de mapes de la Varsòvia en guerra i els seus lligams familiars. És cert que les llegendes que configuren una societat han de perdurar al llarg dels anys d’història per mantenir la identitat del col·lectiu, però sempre mantenint la fina línia de la frivolitat i la delicadesa que pot arrossegar un tema com l’Holocaust. Els […]

És difícil parlar de Nenes i nens sense desvetllar cap element del seu tram final. De fet, part de la gràcia és poder gaudir del muntatge sense cap mena d’informació prèvia, cosa que, malauradament, ja no és del tot possible si encara no l’has vist i estàs llegint aquestes línies. Em sap greu. Et demano disculpes. No hauria d’haver mencionat “el seu tram final”. Potser hi havia una manera encara més subtil de fer-ne referència, però no ho he sabut fer millor. Assumint el meu fracàs, només començar, en aquesta tasca impossible, si encara estàs llegint aquesta recomanació, intentaré compensar-t’ho animant-te a anar a veure aquest impactant monòleg. D’entrada, has de saber que val la pena perquè no és el […]

Aquest passat diumenge, i dins del Festival Grec, vam veure a la Sala Beckett el dotzè espectacle de la companyia T de Teatre, escrit i dirigit per Denise Despeyroux. Ella mateixa ens va explicar, el passat dimecres, en roda de premsa i passi de gràfics, que va ser el gener del 2018 quan va rebre el primer mail de la companyia per a treballar plegats. Uns mesos més tard Denise Despeyroux va acceptar el repte de crear una obra a mida de la companyia. Aquesta obra ha estat traduïda al català per Sergi Belbel. Denise Despeyroux (1974) és natural de Montevideo (Uruguay) i de ben jove va venir a Barcelona amb la seva família. Instal·lada a Madrid des de fa […]

Amb textos com El chico de la última fila, Himmelweg o Reikiavik, Juan Mayorga s’ha anat convertint al llarg del temps en un dels dramaturgs més importants i inspiradors de l’estat espanyol. Per això, cada nova posada en escena d’un text seu esdevé, fins a cert punt, un esdeveniment i és, en certa manera, garantia de qualitat. A El cartógrafo, l’autor ens proposa una reflexió sobre el dolor i la memòria a través de l’estudi dels mapes, element que serveix com a metàfora d’un tema molt transcendent. Com qui analitza les cicatrius de la pròpia existència, els personatges dels diferents espais temporals de l’obra busquen una explicació o una escapatòria del seu malestar individual que queda inevitablement connectat amb les […]

El teatre de Juan Mayorga és el del record, el de la memòria, però no el de la reconstrucció del passat, sinó el de l’expressió d’aquest record, i és aquesta voluntat inquebrantable per a transmetre-ho i fer-nos-en, al públic, portador del seu testimoni el que el converteix en una figura cabdal del teatre del segle XXI a Espanya i a Europa. El cartógrafo parla del dolor col·lectiu i com aquest es relaciona amb el dolor individual: Blanca (Blanca Portillo) experimenta un procés d’aprenentatge, o de conscienciació, que el seu dolor és inseparable del de la resta de la humanitat, del del segle XX. Mayorga aposta per una posada en escena en què els diferents plans temporals i les escenes se […]

Patrons, rols, comportaments i pensaments que s’imposen perpetuament a les dones; passen els anys, els segles i les generacions i les dones actuen com els han ensenyat, com creuen que han de fer-ho, com s’espera d’elles que ho facin. Competeixen, inclús, per ser la que millor encaixa en el paper assignat, la que més fa servir el seu cos com si la disponibilitat sexual fos la seva missió, ser la més perfecta esposa florero que amaga la buidor sota la màscara de la perfecció social… I cada etapa és diferent però amb un tret comú: la seva submissió més que als homes, que també, als rols, al que s’espera d’elles, al que, sovint altres dones, els han inculcat. Cicle viciós […]

Aquest és un monòleg-trampa, però val a dir que ha estat concebut així des del principi. De fet, Dennis Kelly comença el seu text amb un to pretesament còmic… per mostrar-nos normalitat, per confiar-nos i també per etzibar-nos un cop de puny a l’estómac ja ben entrada l’obra. És aquest cop de puny el que ens fa replantejar-nos tot allò que potser ens ha fet riure, tot allò que ens ha entretingut frívolament en algun moment. Ara bé, crec que la decisió de Joel Joan de donar a tota aquesta primera part l’estètica -i una mica el to- dels monòlegs d’Stand Up no és precisament la millor idea. Predisposa el públic més en contra que a favor, i tampoc aconsegueix […]

El Ballet British Columbia va néixer el 1986 i ha esdevingut una de les grans referències de la dansa contemporània al Canada. Està ubicada a Vancouver, i des del 2009 Emily Molnar és la seva directora artística; hem pogut gaudir d’una de les seves coreografies, la segona de la nit. Amb un repertori de més de 45 peces, la companyia està formada per divuit ballarins i ballarines. Per a la seva participació en el Grec 2019 han seleccionat tres peces recents signades per dones. BEDROOM FOLK Es tracta d’una coreografia signada per l’artista israeliana Sharon Eyal, creada en 2012 en col·laboració amb Gai Behar. Una coreografia de grup per a divuit intèrprets (aquesta nit eren catorze) que té com a […]

Juan Mayorga porta al teatre el seu propi text teatral El cartógrafo, una obra situada a la Varsòvia actual i que representa la llegenda del cartògraf i la seva neta del gueto. El text teatral és esplèndid, ja que utilitza com a pretext una llegenda per posar de manifest tota la problemàtica que hi ha al voltant dels mapes i el poder de la seva representació. Aquest text és portat a la realitat gràcies a l’excel·lent actuació dels dos únics actors: Blanca Portillo i José Luis García-Pérez. A les esquenes d’aquest duet es recolzen tots els personatges que apareixen a l’obra i totes les representacions són espectaculars. Les grans actuacions dels actors no només es basen en la potencialitat de […]

Silvia Munt porta a l’escenari el text de Lucas Hnath Casa de nines, 20 anys després. Aquesta obra planteja una possible segona part de l’obra d’Henrik Ibsen Casa de nines. El text és molt interessant, ja que proposa el retorn passats 20 anys de Nora, protagonista de l’obra d’Ibsen, després d’haver abandonat al seu marit i als seus tres fills. D’aquesta manera, Silvia Munt posa correctament en relleu les quatre perspectives diferents, a partir de quatre personatges (Nora, marit, dida i filla), d’una mateixa experiència. Així, considerem que la proposta textual es magnífica, la qual queda totalment subratllada per la gran representació que els quatre actors fan. L’obra dona una gran importància a la paraula, motiu pel qual l’escenografia i […]