Recomanacions

Tenint en compte el panorama polític actual, probablement, és un dels moments més adequats per portar a escena una nova versió de Ricard III. El clàssic de Shakespeare té moltes connexions amb el present, com explica el seu director, Raimon Molins, al programa de mà: populisme, censura, feixisme, corrupció, ambició, violència… Per aquest motiu, aquest espectacle sembla intentar posar l’èmfasi en aquestes qüestions repartint (i fent compartir) els personatges entre els actors i actrius de manera gens personalista, deixant, d’aquesta manera, que els temes de l’obra assumeixin tot el protagonisme. Molins, que ja va demostrar la seva gran coneixença del món shakespearià al Hamlet que va muntar amb Projecte Ingenu, torna a apostar, en aquesta ocasió, per una certa sobrietat […]

Ahir dijous vam fer cap a La Vilella, el petit i acollidor espai teatral del Poble Sec, per tal de veure la proposta de la Cia. La Münchausen, amb dramatúrgia i direcció de Dionisio Sánchez, ALGUIEN VIENE. En entrar a la sala travessant les cortines verdes que envolten l’espai, una pianista vestida de vermell (Laura Mihon) ens dona l’esquena, Sarah, una dona gran (Llúcia Pérez) que acaricia un gat està asseguda en un sofà, i un home espera a peu dret. Ell és en Perkins (genial interpretació de Pau Sastre) i és taxidermista. Ens explica la seva passió per la selva i els animals. Ell vol que semblin vius sempre. Les seves actituds i la seva gestualitat s’identifica amb actituds […]

“Un musical electoral”. Només en pot sortir alguna cosa bona d’aquest subtítol. I més si ho signen el Marc Rosich i la Clara Peya. Les expectatives eren altes. Imagines que d’alguna manera o d’una altra es carregaran les (estrictes i encotillades) convencions del gènere, que portaran el macarrisme a un nivell bastant avançat i que somriuràs sovint amb la fina ironia. El resultat supera totes les promeses de campanya: Jacuzzi és una genialitat que fa córrer la pixarada en tromba cames avall, sense pausa, des del minut u fins que s’han obert els llums i estàs sortint per la porta. Jacuzzi és una estripada/frikada/gamberrada exquisida. No hi ha res que desentoni. L’argument passat de voltes, fent servir els tòpics de […]

Per algun motiu, sembla que Zweig està de moda. No només perquè, de sobte, molta gent ha començat a llegir els seus llibres, sinó també per les diferents adaptacions teatrals que s’estan fent dels seus textos aquesta temporada com la recent 24 hores de la vida d’una dona o la que ara ens ocupa. Siguin quins siguin els motius, qualsevol persona que hagi llegit l’escriptor austríac sabrà que aquesta redescoberta de la seva obra és, en tot cas, una bona notícia. La partida d’escacs és un muntatge que es podria valorar de diverses maneres però, principalment, el seu valor més destacable és l’alta qualitat literària del seu text. Zweig en aquesta versió d’Ivan Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna […]

Obra amb un gran contingut social i reivindicatiu, és sorprenent per la posada en escena i la originalitat. La trama se situa als anys 20 a Hollywood i descriu l’abús dels productors i poderosos sobre les actrius que volien arribar a ser famoses. La complicitat col·lectiva, la por a perdre ho tot, a no ser acceptades, a ser expulsades del circuit de la fama i, en definitiva, la por a no veure el somni aconseguit, feia que el silenci de les víctimes perpetués el sistema. La protagonista de la nostra història però, aprofitarà un moment de gran ressò per defensar a totes les dones i encoratjar-les a no fer silenci mai més. Jo no coneixia la Companyia Escapade Theatre i […]

I si aquella cosa fos greu,…eludiríes les teves responsabilitats? Dins el Cicle Valors Familiars en Escena que es pot veure al Teatre Gaudí, hi ha programada l’obra “Karen” d’Ever Blanchet. Es tracta d’un thriller inspirat en fets reals que ens fa reflexionar sobre quins són els límits en la sobreprotecció dels fills, i quines són les seves conseqüències. Dues famílies es veuen obligades a prendre decisions davant d’un esdeveniment tràgic. Son persones amb estudis i per tant no ignoren la gravetat dels fets. Cal actuar ràpid i trobar una sortida. “Karen” és una reflexió crítica sobre l’ètica i la moral, el bé i el mal, el desig i la voluntat, la raó i la consciència. Coses que m’han agradat de […]

Ahir dimecres dia 22, vam fer cap a la Sala Atrium per veure la estrena de la segona peça del Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019, impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Un cicle creat per donar suport a la creació, producció, difusió i exhibició de dos espectacles de joves companyies nacionals i una d’internacional. Aquesta cinquena edició del Cicle, consta de quatre espectacles: “Excalibur i altres històries d’animals morts” de la companyia mallorquina Hermanos Picohueso, “Unheimlich” amb la unió de les companyies Pelipolaca + Les desvestides, “La Caja” i “La leyenda del fauno i el viaje” de la companyia internacional Los escultores del aire. Un qüestionament del tractament que fa la societat envers l’home/dona nu. […]

Desde mi ventana és un repàs a algunes cançons de la multipremiada parella creativa Pasek & Paul, els compositors de referència del musical més contemporani, amb permís de Lin-Manuel Miranda (Hamilton). Aquest duo, à la Rodgers & Hammerstein II, han conquerit ràpidament els gustos dels aficionats al gènere gràcies a creacions per a diversos llenguatges, com el cinema (The Greatest Showman, La la land), televisió (Smash) i, clar, teatre musical (Dear Evan Hansen, Dogfight …). De la mà, i veu, de 6 joves talents amb experiència dilatada, excel·lentment preparats i amb una passió per l’obra d’aquests compositors que arriba a la platea, repassen cançons de diferents espectacles, incloent, és clar, la cançó que dóna nom a la proposta. Les peces […]

Massa sovint la ficció recorre a un fet enginyós, conegut, significatiu… que suporti el pes de l’obra. En aquest cas, el text de Zweig és el bastiment idoni per a sustentar el muntatge de l’Iván Morales. El director català escull atorgar al tema com a focus i interès principal de La partida… Morales no es mou en el seu hàbitat natural, que acostuma a ser el del risc formal, on el com és més important que el què. Dóna la impressió que el director, o fins i tot Zweig, hagin vacil·lat en algun moment a l’hora de cedir el protagonisme a un o altre personatge. Se’ns parla de les monomanies a les primeres escenes, i després ens n’oblidem per a […]

A la temporada d’enguany hem pogut assistir a una sèrie de monòlegs que posen a prova la gran qualitat interpretativa de les nostres actrius/actors. Cassandra és un personatge de la mitologia grega. Filla de Príam i germana d’Hèctor, tenia el do de la predicció que li va concedir Apolo però li arrabassà al no veure’s correspost. No la van creure quan va predir la destrucció de Troia, ni la mort d’Agamèmnon. Van creure que estava boja i la van depreciar i arraconar. Les troianes van ser preses como a esclaves o concubines pels aqueus. Cassandra es va convertir en la concubina d’Agamèmnon i assassinats tots dos per Clitemnestra. És un personatge molt atractiu que ha estat reproduït varies vegades per […]

El texto de Alberto Conejero está recubierta por una capa espesísima (en el mejor sentido) de thriller que concentra en sí misma lo bueno y lo menos bueno de la propuesta. El armazón es inquebrantable e incluye todos los elementos de género que apuntalan aún más, si cabe, la estructura de Todas las noches…: fantasma, misterio, femme fatal… El mayor interés recae, sin embargo, en la tensión que sobrevuela la representación entre el silencio que ha escogido Samuel como modo de vida, y la obligación de romperlo que irrumpe en un momento dado. La emoción surge en los instantes en que ese silencio empieza a resquebrajarse y las palabras hacen su aparición. El equilibrio entre el peso de la trama […]

Primer de tot haig de dir que em sap molt de greu escriure aquesta recomanació fora del termini de la programació de l’obra, però es que em va ser impossible comprar les entrades abans de l’últim dia de representació. Espero i desitjo que es torni a programar. La feina que hi ha al darrera aquesta obra és bestial. És una llàstima que hagi estat tant poc temps en cartellera. Per mi “Stabat Mater” és una de les millors obres que s’han pogut veure aquesta temporada. Ho té tot: un text excel·lent, una interpretació de Montse Esteve extraordinària, un bon assessorament en el moviment d’Encarni Sànchez i una de les directores teatrals que més m’agraden i admiro, la Magda Puyo. Per […]

Tenia curiositat per veure com es podria representar en teatre l’obra de Stefan Zweig “Novela d’escacs” escrita al 1942 que va aparèixer pòstumament després del suïcidi del seu autor. És una novel·la amb un fort contingut emocional. Zweig era un profund coneixedor de l’ànima humana com ho demostra en altres novel·les com “por” en la que descriu amb gran coneixement de psicologia un sentiment de vegades irracional que pot arribar a aniquilar la persona que la pateix. Stefan Zweig va néixer a Viena en ple imperi austrohongarès. Va marxar a Londres quan Hitler va pujar al poder. Els seus textos van ser prohibits a l’Alemanya nazi. En algun moment va dir que “la llibertat personal és el bé més preuat […]

Es nota que aquest espectacle, el millor que ha interpretat la ja quasi desapareguda Kompanyia del Lliure, va sortir d’un taller de treball entre actors i director. Es nota l’experimentació, fins i tot allò que es va decidir conservar i tot allò que va descartar-se. Es nota, sobretot, si intentes sentir l’espectacle més que no pas veure’l, analitzar-lo o raonar-lo. El temps que estiguem junts és, per sobre de qualsevol convenció, un exercici catàrtic que passen els actors i que acaba arribant al públic com un tsunami. La proposta argumental és potser el que menys importa, tot i que la superposició de dues realitats temporals en el mateix espai dona unes possibilitats de joc immenses. Però el que sí importa […]

Jacuzzi, escrita i dirigida per Marc Rosich i amb música original de Clara Peya, és un musical de butxaca que hem pogut anar a veure a la Sala Flyhard. Una comèdia protagonitzada per una política d’esquerres i ecologista, que guarda un parell de secrets que no vol que transcendeixin: malgrat que ella sempre s’ha ventat de viure en un barri popular i no sucumbir a luxes, s’ha instal·lat a casa seva un jacuzzi. Els tres personatges protagonistes és una petita caricatura de la realitat (política i social) que tenim. Fins i tot el Ramón, Ramona i Ramonet (tots tres protagonitzats per Oriol Guinart) és el contrapunt als polítics i a un segment de la societat. Si no vaig errat, és […]