Recomanacions

La companyia Sydney Dance Company celebra enguany el seu cinquantè aniversari i en Rafael Bonachela en fa deu que la dirigeix. És la primera vegada que la companyia es desplaça fora del país en temporada d’hivern (allà), i durant tres anys s’ha anat gestant la gira per Europa i la seva presencia en el Festival Grec d’enguany. L’espectacle AB (INTRA), “des de dins”, és un recorregut per l’essència mateixa de la condició humana que es desenvolupa en un escenari minimalista on els artistes esdevenen el focus d’atenció. Rafael Bonachela (La Garriga, 1972) és director artístic i coreògraf resident a la Sydney Dance Company des del 2009. Va començar a ballar a Barcelona abans de traslladar-se als 18 anys a Londres […]

Els anys 90 van sacsejar la Comunitat Valenciana a nivell polític i social d’una forma contundent. Potser, el primer trigaria uns anys més a fer-se del tot evident, amb judicis que encara arriben fins als nostres dies, però a nivell social, els successos van calar molt fons amb fets tràgics que es van utilitzar per part d’alguns mitjans de comunicació com autèntica mercaderia de la premsa sensacionalista més cruel, inhumana i salvatge que va ser recolzada per una gran audiència. D’alguna forma, això també va marcar la nostra manera de consumir televisió (o de programar-la), tot i que es podria extrapolar també a altres factors que han anat evolucionant a la seva manera fins al nostre present. Així, l’obra ens […]

Pornopop va ser una famosa all girl band que es van dissoldre a causa dels egos i els antagonismes de les seves components. Han passat alguns anys i sent encara molt joves, la vida els (i les) ha canviat molt. No és la història d’una reunió anys més tard, ja sigui per diners o per anhelar fama, sinó més aviat el retrat de quatre personalitats antagòniques, cadascuna amb un món interior i exterior, gairebé massa, radicalment diferent i excessiu. I és que totes les accions que realitzen, cada intervenció és per amplificar aquests personatges extrems, el que explica no només perquè el grup es va trencar sinó que ens qüestionem com va arribar a funcionar. Al final, es reuneixen per […]

Una obra fonamental dels últims quinze anys del teatre europeu, escrita per Jez Butterworth (1969), dramaturg i director de cinema britànic. Estrenada el 2009 al West End de Londres, va ser conceptuada pels crítics britànics com “el fenomen teatral de la dècada“. Les obres de Jez Butterwoth es fan ressò d’històries fascinants protagonitzades per éssers excèntrics que transmeten l’eco d’ansietats socials generalitzades. En paraules del seu director JERUSALEM és una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima. Tota l’acció té lloc a la clariana d’un bosc, el bosc frondós, exuberant i màgic d’Anglaterra. El […]

Aquest diumenge vam fer cap a La Badabadoc per veure una obra unipersonal de l’actriu argentina Jimena López, coautora amb Macarena Trigo, de la dramatúrgia. La proposta està dirigida per Diego Recagno. RHONDA s’inspira en la vida real de l’ex lluitadora professional nord-americana Ronda Rousey i es va estrenar a l’off de Buenos Aires l’any 2018. Una obra creada en un taller d’unipersonals, que tracta sobre una lluitadora que s’enfronta a les seves pors, als seus prejudicis, i als seus desitjos en la solitud del vestuari, abans de pujar al ring. Jimena López és l’única protagonista de Rhonda, una obra que busca articular l’actuació amb una disciplina marcial i abordar, al mateix temps, temàtiques de l’univers femení que la inquieten. […]

La consolidació del Julio Manrique director ja fa temps que va arribar (El curiós incident del gos a mitjanit, L’ànec salvatge) però això no impedeix que la seva capacitat d’escollir i treure’n profit de grans textos contemporanis ens continuï alegrant i sorprenent cada vegada més. En aquesta ocasió, ha sigut l’obra del dramaturg britànic Jez Butterworth on Manrique s’ha recolzat per oferir-nos un festival de divertidíssims excessos, èpica decadència, malenconia rural i un rerefons dramàtic d’allò més interessant. Jerusalem és potser un dels fenòmens teatrals anglosaxons més importants de l’última dècada i el muntatge ha sabut transmetre aquesta grandesa i importància. A partir de la interpretació d’un incommensurable Pere Arquillué, encarnant aquest antiheroi pagà rodejat d’adolescents esgarriats, se’ns mostra el […]

Últim dia de representació d’INSTRUMENTAL a l’Espai Lliure de Montjuïc, i moltes ganes de veure aquesta proposta que ens van presentar en roda de premsa (vegeu ressenya) el passat dia 18 de juny. INSTRUMENTAL és l’adaptació teatral del llibre autobiogràfic de James Rhodes, “Instrumental: Memorias de Música, Medicina y Locura”, amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales i amb Quim Àvila com a únic intèrpret. Un monòleg que és alhora una denúncia de la pederàstia i un clam d’esperança davant del poder sanador de la música. Un text que barreja consciència, dolor, humor, irreverència, sinceritat i valor i que Rhodes ha escrit sense haver cicatritzat encara la seva ferida. El poder màgic de la música l’ajuda a apaivagar el dolor i […]

La dramatúrgia catalana, que ja es va treure els complexos del gènere (thriller, ciència-ficció) a principis del segle XXI, ha començat, recentment, a atrevir-se també a abordar temes autòctons que, malgrat la seva delicadesa, són un gran material per explicar la nostra essència i identitat col·lectiva. Jordi Casanovas és un gran artífex del trencament d’aquestes barreres, atrevint-se a escriure obres entorn del cas Bárcenas o del judici de La Manada (Jauría) des d’una mirada a l’estil anglosaxó que fa universal allò més particular. Ara, Casanovas ha tingut l’encert i la valentia d’escriure sobre el crim d’Alcàsser, un cas que va fer trontollar les nostres consciències, especialment, pel tractament morbós que van fer els mitjans de comunicació fa més de 25 […]

Dissabte 29 de juny, de nou al Teatre Goya per veure l’última proposta de Jordi Casanovas presentada, tan sols dos dies, dins del Festival Grec 2019. VALENCIANA, un viatge per deu anys de la nostra història recent. Una proposta que, a través de la història d’amistat de tres amigues de València, ens parla de la corrupció, la “ruta del bakalao”, el cas de les nenes d’Alcàsser i la tele-escombraries. VALENCIANA, és una obra de ficció basada en fets reals i s’allunya una mica del teatre documental que Jordi Casanovas va utilitzar en propostes com “Ruz-Bárcenas” (espai Lliure 2014),(vegeu ressenya) “Port Arthur” (CCBB 2016) (vegeu ressenya) o “Jauria” (no estrenada a Barcelona). Una proposta que comença justament amb l’advertiment que “tots […]

“Tosca” de Puccini és una de les òperes italianes que més m’agraden, de fet sóc una gran admiradora de l’obra de Puccini. Aquesta producció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro de la Maestranza de Sevilla la vaig poder veure en directe el dia 15 de març de 2014, i en guardo un gran record. En aquella ocasió els tres protagonistes principals varen ser la soprano Fiorenza Cedonis com a Tosca, José Ferrero en el paper de Mario Cavaradossi i Vittorio Vitelli com al Baró Scarpia. Eren altres temps. En aquesta ocasió, i gràcies al projecte Liceu a la Fresca que s’emmarca dins de Liceu al Territori, iniciat el 2015,he pogut tornar a gaudir d’aquesta magnífica òpera des de […]

El nostre abonament del Liceu ens va oferir divendres passat l’última de les representacions d’aquesta producció de TOSCA, de Paco Azorin, que ja es va poder veure en aquest mateix espai ara fa 4 anys (veure ressenya), i que retorna amb la mateixa escenografia i petits retocs en el vestuari, fets per Lluna Albert sobre l’original d’Isidre Prunés (1948-2014). Ens ha “tocat” el segon repartiment i aquesta funció és la que s’ha ofert dins del “Liceu a la fresca” a l’Arc del Triomf de Barcelona i a molts llocs arreu del territori català i també ha estat emesa per Canal 33 i la 2. TOSCA és una òpera de Giacomo Puccini en tres actes, amb llibret de Giuseppe Giacosa i […]

Dennis Kelly és un autor britànic contemporani d’èxit que ha portat a escena diverses de les seves obres amb actors i directors de renom a Londres, tot i que també ha treballat per a la televisió i el cinema. Per exemple, ha coescrit un musical d’èxit al West End com és Matilda, en cartellera de forma ininterrompuda des de fa diverses temporades, i l’any passat Carey Mulligan va protagonitzar el monòleg que ens ocupa. A casa nostra, també s’han encarregat de l’obra dos dels grans del nostre panorama teatral. Així, Joel Joan signa la direcció cedint tot el protagonisme a l’actriu, despullant l’escenari i centrant tots els recursos en la interpretació i el text. D’aquesta forma, aquest minimalisme juga a […]

Es tracta d’un text “brutal” en forma de monòleg escrit per Dennis Kelly, protagonitzat per Anna Sahun que encarna una dona valenta i intel·ligent, que explica la seva vida tal com la sent. Una història de suspens amb tocs d’humor que exposa una crua realitat amb contundència. Dirigida per Joel Joan es pot veure a La Villarroel dins del GREC 2019 Festival fins al 7 de juliol. NENES I NENS qüestiona l’equilibri de poder entree els sexes i aconsegueix fer trontollar les nostres conviccions. Ella és una dona emprenedora, valenta, que no acota el cap davant les adversitats. Està casada amb un paio espavilat amb qui ha acabat tenint dos fills. La gran vol jugar a arquitectes i construeix edificis […]

Dos amics que són més que amics estan atrapats en un terrat durant la nit de Sant Joan. No és casualitat que el Tantarantana hagi decidit reposar aquesta interessant proposta en ple inici d’estiu i setmana de l’orgull LGTB. L’escenari és el terrat del teatre, literalment. Aquesta elecció ens ajuda a entrar en la pell dels personatges que mitjançant la seva història ens parlen d’amor adolescent i cerca d’identitat. Una cerca que és especialment conflictiva, per desgràcia encara, quan la teva identitat sexual no es correspon amb la norma. Després d’atracar una gasolinera i fugint de la policia arriben a aquest terrat amb un ridícul botí, una bossa de coca i una ampolla de whisky. Atrapats en aquest espai a […]

Ara fa cinc anys que, amb Ricard de 3r, molts vam descobrir a Quim Àvila com a jove gran promesa de la interpretació. Passat aquest temps, els muntatges de la Kompanyia del Lliure, un bon grapat de reptes i estimulants personatges pel mig, resulta un veritable plaer, pels aficionats del teatre que hagin seguit de prop la seva trajectòria, tornar-lo a veure protagonitzant un monòleg dramàtic de gran càrrega emocional. Sota la direcció d’un audaç Iván Morales, amb la mirada ja habituada a disseccionar els turments juvenils, el muntatge és un cop de puny sobre la taula que farà trontollar les consciències de molts espectadors. Probablement, més enllà d’un Quim Àvila pletòric, el millor de la proposta és la densitat […]