Recomanacions

Feia temps que no ens apropàvem a la Sala Fènix per problemes d’agenda, però principalment per la reprogramació que ha fet la sala aquesta temporada, d’obres que nosaltres ja havíem vist. Diumenge vam aprofitar per veure una peça de Teatre de Titelles per adults de la companyia Coriolis, d’Uruguai, anomenada PASOS LARGOS. I vam sortir de nou enamorats de la sala i de la proposta. La companyia de titellaires Coriolis es va crear en 2014 (tot i que els seus membres ja treballaven junts des de 2004), amb la finalitat d’investigar, experimentar i produir espectacles de titelles amb caire teatral. L’any 2016 va estrenar PASOS LARGOS, una coproducció uruguaiana-argentina, un espectacle de titelles per a adults, unipersonal de Maru Fernández […]

Al mes de gener estàvem de viatge i ens vam quedar amb ganes de veure, al Teatre Romea, aquesta versió de FEDRA escrita per Paco Becerra i dirigida per Luis Luque, i ara no hem perdut l’ocasió de veure-la al Teatre Goya on farà estada fins al dia 22 de juny. Aquest espectacle va ser estrenat en la 64a edició del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida i va estar programat també en el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Paco Bezerra (Almería, 1978) ha adaptat el text “Hipòlit” d’Eurípides proposant una mirada més contemporània de la figura de Fedra. Lolita Flores, a qui nosaltres hem vist treballar en “La plaza del diamante” (2015) (veure enllaç) […]

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER amb direcció i dramatúrgia de Pablo Ley, una proposta que nosaltres ja vam poder veure l’any 2017 al teatre Eòlia (ressenya en aquest enllaç). No acostumem a repetir produccions, però en aquest cas ens havien assegurat que era una “altra proposta” millorada, sota la direcció d’actors de Tony Casla i amb Núria Bonet com a protagonista. La sala, plena d’una “boira” espessa, ens acull. Al fons, asseguda en una cadira, una noia vestida de blanc espera immòbil. De cop la foscor. Ella comença a descriure la casa, el bosc, el llac, …. I a les fosques visualitzem allò que ens descriu. Quan es fa la llum ella ens parla del temps marcat per un rellotge […]

I si el nostre avui no fos l’avui? I si fos l’ahir o el demà? I si el que estem vivim ja ho hem viscut, una vegada i una altra? Una espècie de temps cíclic que ens porta a reviure eternament tot allò que ens ha passat, però que no defuig la possibilitat de canviar el futur fent una elecció diferent, encara que sigui mínima, d’algunes de les nostres decisions. Més o menys, això és el que explica Això ja ho he viscut, text de J.B. Priestley sota la direcció de Sergi Belbel que podem veure a la cartellera teatral de Barcelona. Amb una narrativa amb un tema complex d’explicar als espectadors perquè copsin tots els matisos importants, aquest muntatge […]

Tosca és una de les òperes més conegudes i apreciades pel públic català. Es basa en una obra de teatre de Victorien Sardou. Puccini la va veure a Milà i va encarregar el llibret a Giuseppe Giacosa i Luigi Illica per escriure una òpera. Es va estrenar a Roma al 1900. L’estrena d’aquest juny és una coproducció amb el Teatro de la Maestranza de Sevilla sota la direcció d’escena de Paco Azorín. El públic operístic sap què va a veure i molts en coneixen totes les àries i molts moments de l’òpera. Per això vol un nou muntatge, noves veus, noves formes d’expressió. En aquest cas la repetició de l’escenografia de fa 5 anys ens va decebre una mica. Amb […]

La companyia Kadiram Teatre porta a escena a la Sala Petita del Teatre Gaudí, aquesta proposta; un text d’Amélie Nothomb, adaptada i traduïda per Pablo Ley i que està dirigida per Francesc Amaro. Amélie Nothomb va néixer l’any 1967 a Kobe, Japó a causa de la professió del seu pare, consol de Bèlgica. Ella és una escriptora belga en llengua francesa. Des del 1992 publica una novel·la cada any. Les seves obres destaquen per la descripció dels personatges i giren entorn de l’enfrontament dialèctic entre dos personatges o entre un personatge i una situació. La paraula com a nucli, l’enfrontament entre personatges com a motor de l’acció. COSMÈTICA DE L’ENEMIC va ser escrita l’any 2001 i en ella, els dos […]

Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, APOCALYPSE UPLOADED, tanca la trilogia amb què LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic. LAminimAL va néixer l’any 2010 a la Sala Beckett, com a grup d’investigació entorn els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR), creats per José Sanchis Sinisterra. La companyia ha desenvolupat un llenguatge propi on la frontera intèrpret-personatge és un dels seus punts de partida. Des d’aleshores ha produït set espectacles i hem de reconèixer que nosaltres, és la primera vegada que en veiem un. La trilogia neix el 2012 amb “El suïcidi de l’Elefant hipotecat” fruit de la necessitat de retrobament entre el teatre i el públic, i de recuperar el paper qüestionador que generacionalment els pertoca. El 2014 neix la […]

Ballarins vinguts d’arreu s’han unit per formar aquesta companyia de EL BALLET DE BARCELONA, liderats per Chase Johnsey, ballarí americà amb una llarga trajectòria internacional. Un projecte on els ballarins es reafirmen com els principals actius i són l’essència del que en últim terme es posa de manifest dalt l’escenari. Amb aquesta proposta es pretenen maximitzar les sinergies amb totes aquelles entitats i persones (de dins i fora de Catalunya) que creguin en la dansa i la seva capacitat de comunicar amb un llenguatge universal. El programa que ens han ofert ha estat configurat per diverses peces clàssiques al primer acte i una estrena mundial. Together, encarregada a Antonio Carmena, coreògraf convidat per aquesta ocasió, al costat de Marcus Salazar […]

S’ha de dir que la Sala Fènix és dels pocs espais teatrals on s’hi poden veure veritables joies escèniques d’aquelles que se’n diuen poc convencionals, com és el teatre d’objectes, els titelles, les màscares o el teatre gestual. De fet va ser en aquesta sala on vaig descobrir per primera vegada el meravellós món dels titelles per adults. Els titelles per a adults és un gènere artístic poc reconegut i poc visible dins la cartellera teatral de la nostra ciutat. Sincerament, no ho entenc. Suposo que és degut al desconeixement (per part del públic), i també per la manca d’informació i recolzament dels medis informatius. La qüestió és que a mi m’encanta aquesta disciplina artística, i sempre que m’assabento que […]

AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), és un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel. Una misteriosa història sobre el fenómen dels “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut amb anterioritat una situació, o descobrir que un lloc nou no és desconegut per nosaltres. Aquesta és la tercera de les obres de J.B. Priestley, escrita el 1937, que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris. La proposta té […]

A l’any 2011 vaig veure “Truca un inspector” de J.B. Priestley dirigida per josep Maria Pou i en la que actuava l’enyorat Carles Canut. La recordo com una obra inquietant con ho és “Això ja ho he viscut” del mateix autor. Jo no la consideraria un thriller perquè no va tan de suspens i misteri com de l’angoixa dels personatges sobre el temps viscut, el dejà vu i els somnis premonitoris, aspectes molt de moda a finals del segle XIX. J.B. Priestley es va inspirar en els treballs de John William Dunne sobre les teories dels somnis i la parapsicologia. La seva gran preocupació i objecte d’estudis van ser el temps, la seva naturalesa i també els somnis precognitius i […]

“Puto” és una obra unipersonal d’Ezequiel Barrios, un coreògraf, actor i ballarí argentí, que indaga en l’imaginari d’un homosexual que encara s’amaga dins l’armari. Rebota dins l’armari. Ell és un Puto reprimit. La seva ràbia, insatisfacció i impotència davant l’homofòbia que existeix en la gran majoria de la societat, l’obliga a ser algú amb doble personalitat. A Argentina, el significat de la paraula puto és un insult amb tendències homofòbiques sinònim de “putiovi, maricón o gay”. A “Puto” veiem a un cos en constant moviment que crida amb tota la seva ràbia PUTO, PUTO, PUTO, PUTO,…Salta, balla, es transvesteix, es despulla física i emocionalment,… La intimitat de l’espai intensifica les emocions. Ezequiel ens interpel·la amb la mirada, ens mostra la […]

Sempre m’han encuriosit les obres que comencen pel final (o la meitat de la història) i des d’allà, flashback (El crepúsculo de los dioses). Valoro molt el mèrit de la dramatúrgia o narrativa en explicar quelcom que sabem com acaba i que tot i així ens atrapi, conèixer els fets i els perquès més que la conseqüència. Això trobem -bé, una mica, a Karen-, registre d’intriga familiar amb tints policials, amb text d’Ever Blanchet i direcció de Marta Gil Polo. No ens mostren d’inici el final, sinó les conseqüències d’uns fets -que desconeixem- que van passar fa 13 anys i que van transformar totalment les vides dels protagonistes i dels personatges absents. Anirem descobrint, doncs, en una tensió creixent, a […]

“La marca preferida de las hermanas Clausman” és una obra de Victoria Szpunberg, que es va estrenar a l’abril del 2010 al Teatre Tantarantana amb el suport de la Sala Beckett, on s’ha pogut veure nou anys després, coincidint en que Victoria Szpunberg n’és l’autora resident d’aquesta temporada. Aquesta obra forma part d’un treball sobre La fragilitat de la memòria, que ens convida a reflexionar sobre les conseqüències físiques i psicològiques produïdes per la repressió política. Maria Rodríguez i Diana Torné, les dues actrius que van interpretar a les dues germanes Clausman ara fa nou anys, repeteixen experiència. Les germanes Clausman són la Sara (la germana gran) i la Valentina (la germana petita). Viuen en un pis prop de Barcelona, […]

Una de les cites que intento no perdrem és la del Festival Píndoles. Aquest any les dates han estat els dies 7, 8 i 9 de juny del 2019. Durant aquests tres dies s’han pogut veure unes 20 propostes de microteatre. Lloc: diversos espais del Castell de Montjuïc. Aquest any només he pogut veure dues de les peces que es representaven dissabte: “Veus” i “La noia de la benzinera”. La primera en els soterranis del castell on estan les cel·les, la segona en una de les oficines. “Veus”, un text de Josep Maria Ribaudí, dirigit per Marc Torrecillas i interpretat per Marc Barbena. Es pot viure sentint veus dins el cap? Es pot ser feliç sense poder aturar-les? Unes veus […]