Recomanacions

S’entreveuen connexions entre Les oblidades i Omplint el buit, dos textos de Lara Díez que gairebé (o sense el gairebé) han conviscut a la cartellera barcelonina aquesta primavera. Tinc la sensació que més enllà del que ja s’ha dit al voltant d’aquesta mena de díptic sobre el sentit de la vida i la incapacitat per a treure’n l’entrellat, hi ha també una mena de tractat sobre l’espera que recorda allò que va dir no recordo qui quan es referia a la vida com a broma pesada en espera d’alguna altra cosa que no sabem què és. o potser de res més, vés a saber. Aquesta segona part del díptic (parlo sense saber si ha estat pensat així) posa l’ènfasi en […]

Amb moltes ganes ens vam dirigir ahir, diumenge, al Lliure de Gràcia preparats per a la “marató” de Dolors, la sèrie de televisió en teatre. Tot un tour de force pels actors, ja que la durada total de les interpretacions s’ha aproximat a les 5 hores, i no han baixat el ritme ni un moment. Esplèndids Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes. Tal com ens van explicar a la ressenya de la roda de premsa, amb aquesta proposta han pretès emular la manera de fer de les sèries de televisió i han creat un muntatge teatral de 6 capítols, de 45 minuts de durada cada un d’ells. Meritxell Yanes, que interpreta el paper de Lola (Dolors), és la ideòloga […]

Malauradament, espectacles com aquest segueixen vigents avui en dia, ja que la homofòbia no s’ha erradicat encara en molts països i està revifant inesperadament en molts d’altres. Parlar de discriminació i d’exclusió per temes d’orientació sexual ens pots semblar a molts, a aquestes alçades del segle XXI, un tema superat… però sempre ens mirem el melic i no fem una mirada global, potser perquè espanta o perquè la veiem excessivament llunyana. Ara bé, els terribles fets que passen a Txetxènia o atacs puntuals com el de Londres o altres capitals europees ens haurien de fer pensar. I tot això, sense tenir en compte a països d’altres continents, com ara Brasil, on aquesta obra va ser cancel·lada perquè no es podia […]

Teatre – MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM (2, 5 sobre 5) Dansa – Poesia – QUAN CAU (3, 5 sobre 5) Teatre – MARGARITA (4 sobre 5) Teatre – LA NOIA DE LA BENZINERA (5 sobre 5) Multidisciplinar – SWINGABADY CINETUNES (1, 5 sobre 5) Teatre – TOT INCLÒS (3 sobre 5) Dissabte dia 8 és la nostra segona i última jornada al Festival Píndoles d’enguany. Diumenge ens espera una nova marató de teatre al Lliure de Gràcia. Fem cap al Castell de Montjuïc, aquest cop sense “entrebancs circulatoris” i esperem a l’inici del primer dels espectacles que tenim avui programats. De nou, tenim set propostes a la nostra agenda però, per motius personals que no vénen al cas, […]

La Pulpe Teatro presenta al Tantarantana la seva producció Un negrata de merda, un text de Denise Duncan que destaca escenes de microviolència que succeeixen a diari a la nostra societat i que, molt sovint, no són denunciades. El text de la Denise Duncan tracta, a partir d’una situació anecdòtica (una nena insulta un nen negre al pati del col·legi dient-li “negrata de merda”), de desenvolupar un ampli ventall de situacions i de zones moralment qüestionables per a fer reflexionar l’espectador. Tot i la serietat del tema, el text permet escenes d’humor i fins i tot contrapunts còmics que alliberen tensió i funcionen molt bé. Escènicament, la proposta és interessant. Els protagonistes de l’acció dramàtica (els nens) no hi apareixen, […]

Teatre – VETE A APRENDER ÁFRICA (2, 5 sobre 5) Circ – HIDRATICA (3, 5 sobre 5) Dansa – LONGING FOR #1 (3, 5 sobre 5) Teatre – GUARDAR LA ROBA (4 sobre 5) Teatre – CASA (3, 5 sobre 5) Teatre – MY HEART WILL GO ON (4 sobre 5) Teatre – JOLIE (3 sobre 5) Després del petit tastet del diumenge passat als Lluïsos de Gràcia, ahir divendres dia 7 vam fer cap al Castell de Montjuïc per assistir a la primera jornada del FESTIVAL PÍNDOLES en la seva cinquena edició. Un entorn privilegiat, una tarda lluminosa i esplèndida, unes magnífiques vistes de la ciutat, una càlida acollida i un cafetó, ens fan oblidar el trànsit que hem […]

Ahir dijous dia 6 era nit d’estrena a La Badabadoc, “PUTO”, una peça de teatre-dansa argentina d’Ezequiel (Keko) Barrios. “PUTO, Catarsis, hecho artístico y acto politico” està creada i interpretada per Keko Barrios que ens diu que aquesta peça es tracta d’una proposta unipersonal que explica el que sent un homosexual reprimit que encara viu dins de l’armari, un puto, un maricón que no s’estima a si mateix i es baralla amb el seu propi desig, que no vol ser el que és. Un treball que respira sinceritat des del minut zero, una mirada que atrapa, un moviment que inspira tendresa i a moments rebuig, tot alhora, on l’artista s’exposa sense límits, sense pudor. Una gran entrega, al límit de […]

Un aeroport, un retard que afecta a un home de negocis. Apareix un desconegut que insisteix sense descans en voler explicar-li coses de la seva vida, que a l’altre no li interessen en absolut i intenta treure-se’l de sobra, sense èxit. Una conversa aparentment casual fins que… La conversa deriva en duel dialèctic, amb tensió creixent, anticipes un gir argumental i quan et creus molt llest per haver-ho vist venir, plas!, un gir final que no t’esperes. El mèrit, però, és que l’obra no va de sorprendre l’espectador sense més, de forma gratuïta. Aquí es parla, amb tocs d’humor per alleugerir breument la palpable tensió, de l’enemic interior, el veritable i poderós enemic, de la nostra part fosca i la […]

La setmana passada teníem previst anar a veure aquesta proposta al Teatre Goya, però sembla que a causa d’un sobtat despreniment de retina de l’actriu protagonista, Ana Torrent, va obligar a suspendre, i fins aquesta setmana no s’han pogut reprendre les representacions amb Emi Ecay en el paper de Sílvia. TODAS LAS NOCHES DE UN DIA, és un text d’Alberto Conejero dirigit per Luís Luque i amb Carmelo Gómez en el paper de Samuel. Un text melodramàtic, íntim i profundament poètic, que es vesteix de thriller per explicar-nos la història d’una dona trencada per un passat desconegut per nosaltres i la del seu jardiner, un home que també ha fugit del seu passat i es refugia en aquest hivernacle. En […]

Sembla que faci molt que les dones escriptores havien de publicar els seus llibres amb pseudònim i no posaré exemples perquè és un fet molt conegut. Les dones actualment publiquen, escriuen, dirigeixen i se les coneix pel seu nom. Però hi ha una marginació subtil cap a les dones que es manifesta en la facilitat que tenen els homes per aconseguir els seus objectius. D’això va l’obra amb la idea original de Meritxell Yanes. Una inventora no és escoltada per les empreses per comercialitzar el seu dispositiu que revolucionarà el món femení i millorarà el seu benestar fins que no és un home qui ho presenta. Sota la direcció de Sergi Belbel i Cristina Clemente la idea de Meritxell es […]

Magnífic concert, de fet, molt més que un concert, d’ Anna Moliner (You say tomato, Infàmia…) i Andreu Gallén, també molt més que pianista (Maremar, Requiem for Evita). Dic més que un concert perquè amb l’Anna la vessant teatral està assegurada i va ser un autèntic espectacle ple de creativitat, talent i proximitat. Una magnífica vetllada. El repertori va ser una selecció tan personal com variada on vam poder gaudir dels diversos registres de l’Anna. Diferents peces però amb una essència comuna de reivindicació personal i artística, de dir sí a qui volem ser, a fer allò que ens fa feliços tot i que ens entrabanquem pel camí. I és que el concert ens va deixar no només (com si […]

Una desil·lusió. Hi anava amb moltes ganes, per l’equip creatiu de qualitat més que contrastada, Marc Rosich (Qué fue de Andrés Villarosa) i Clara Peya (en solitari o amb Les Impunxibles), l’apreciable línia, en general, de la programació de la Sala Flyhard i la seva aposta, per primera vegada, crec, per un musical. Esperava mordacitat, connexió amb el públic, una mica d’astracanada -clar que sí-, una proposta gamberra, amb ritme, còmica, contemporània i intel·ligent. Malauradament, també esperava torbar-la interessant. La premissa, tot i que ja vista, podia donar de sí: dues polítiques en campanya, aferrissades enemigues i sentimentalment lligades, sense que això pugui fer-se públic. Un joc d’embolics, de tapar mentides que cada vegada es van fent més grosses i […]

KAREN és la nova obra d’Ever Blanchet dirigida per Marta Gil Polo. KAREN forma part del cicle “Valors familiars en escena” amb TANCATS de Gai Soler que es podrà veure en aquesta mateixa sala al juliol. Les dues peces reflexionen sobre el comportament ètic i moral a l’interior de la institució familiar en la societat contemporània. KAREN relata la vida de dues famílies que comparteixen destí. Un fet del passat que mantenen ocult, els va obligar a enviar els fills a països sense conveni d’extradició amb Espanya. Quan nosaltres ens endinsem en l’obra han passat tretze anys d’aquells fets. L’Andreu (Armand Villén) és policia i pare del Nil. La seva dona Tena (Maria Clausó) acaba d’arribar de visitar el seu […]

Portar els textos de Virginia Woolf a un escenari no ha de ser tasca fàcil, i menys en el cas de ‘Mrs. Dalloway ‘. En aquest punt, la versió construïda en clau escènica per Michael de Cock, Anna M. Ricart i Carme Portaceli és valent a l’una que arriscada, tant per la seva modernització com pel seu to. Les descripcions conversacionals que tant caracteritzen l’estil de Woolf es plasmen a través de diversos tête à tête el fil conductor se situa a la figura de Clarissa, interpretada amb roses a la boca per Blanca Portillo. A destacar el treball de Manolo Solo, Inma Cuevas, Gabriela Flores, Anna Moliner i Zaira Muntanyes per la seva plasticitat i electricitat en escena. Aquesta […]

“Dogville” és d’aquelles obres que no deixen petjada. No tot s’hi val. No és suficient un bon text, ni algunes escenes impactants. Tot i que reconec que vaig sortir del teatre amb un mal rotllo que ni te cuento, en general m’ha deixat bastant freda. L’escenografia ni fu, ni fa. D’altra banda les actuacions les he trobat molt forçades i poc creïbles. Què ha passat Andrés Herrera? Bruna Cusí? David Verdaguer?!!! D’altre banda seria injust no felicitar l’Aurea Márquez i en Lluís Marco. Sincerament m’esperava molt més. La paraula que ho resumeix tot és fredor.