Recomanacions

Fidels al seu estil, al seu savoir faire i al seu teatre de qualitat, Ron Lalá ens ofereix l’oportunitat de gaudir de la seva darrera creació, aquesta amb un punt més de culte al teatre que les anteriors, entrellaçat amb els tocs més populars, per a crear un espectacle amb el qual divertir-se alhora que es gaudeix del bon teatre, de la música i del toc àcid característic de la companyia. “Senyors espectadors: queden detinguts”. L’aventura distòpica de Ron Lalá ens porta a l’any 2037, moment en el qual les màquines i la tecnologia ho dominen tot i les arts han quedat totalment prohibides. L’Agència Anti Art (AAA) és l’encarregada de perseguir i acabar amb els qui, en la clandestinitat, […]

Jacuzzi és una comèdia actual, divertida i molt ben representada. És una crítica despietada a la imatge que donen o han de donar els líders dels principals partits polítics, a la imatge obligada que ha d’anar lligada a cada ideologia. És una crítica també a la encara existent vergonya de sortir de l’armari de les parelles homosexuals si a demés ostenten càrrecs públics o pretenen guanyar unes eleccions. És irònica, sarcàstica i arrenca riallades entre el públic per les còmiques situacions que es presenten. És irònica fins que fa un gir exagerat i es decanta cap a un pla més esperpèntic. Estic segura que Marc Rosich s’ha divertit molt amb la creació i direcció d’aquesta obra. Per ell haurà estat […]

Diumenge a la Sala MAC del Mercat de les Flors vam veure l’últim espectacle programat dins de l’itinerari Sorprenents, que ha estat integrat per peces inesperades que ens sedueixen per la seva proposta, la seva qualitat, el seu moviment, el seu llenguatge, el seu univers, la seva originalitat, els seus intèrprets, la seva imaginació, la seva recerca… Es tractava de l’espectacle TORDRE de Rachid Ouramdane, una peça de dansa fascinant, hipnòtica. Una peça amb dues ballarines que interpreten solos, la ballarina lituana Lora Juodkaité i la ballarina britànica Annie Hanauer. Elles són dues de les col·laboradores d’Ouramdane des de fa molts anys. Lora Joudkaité és coreògrafa i ballarina i col·labora amb Ouramdane des de l’any 2005. Annie Hanauer és ballarina […]

Ambientat en un hipotètic apocalipsi ple de clans en contínua baralla on els seus úniques armes són els números de circ, «El circo de los horrores» planteja un nou espectacle, el quart de la seva carrera; després de «El circo de los horrores», «Cabaret Maldito» i «Manicomio», on ho posa tot sobre l’escenari, en un muntatge de grans dimensions, sense consideracions i amb una gran aposta per a l’espectacle. El públic disposat a patir per la dificultat de certs nombres, animar, cridar, aplaudir, riure i el que calgui des del primer moment, se situa com a víctimes d’un gran apocalipsi que comença amb un rap conscienciador de la mà d’unes imatges sobre el planeta Terra i la natura, en l’enorme […]

Diumenge dia 5 primera representació de les tres que tindran lloc al Onyric Teatre Condal, d’aquesta proposta de la Companyia POT teatre que es va estrenar el passat 4 d’octubre a la sala Barts. ELS MUSICS DE BREMEN in concert és una adaptació en format musical del conte dels germans Grimm, amb Albert Gràcia a la direcció. Recordem que POT Teatre, és un projecte de Femarec, una entitat d’acció social que neix l’any 1991 amb l’objectiu de construir una societat més justa, solidària i respectuosa amb la diversitat, cercant fórmules de lluita contra l’exclusió, eficaces i sostenibles, que permetin aportar noves propostes d’integració social, laboral i cultural per aquelles persones que es troben en situació de marginació o en un […]

Rent no és un dels meus musicals preferits i resulta que estic repetint i repetint, senyal que aquesta producció està per sobre de la meva percepció de l’obra: mèrit absolut d’aquest Rent que veiem a l’Onyric Condal. Rent és un musical rock basat en l’òpera La Bohème, que relata just el que passava als carrers de NY als ’90, quan es va estrenar, estrena marcada per la mort prematura de l’autor, Joanthan Larson (que mitifica) i va arribar a BCN el 1999. Daniel Anglès (un dels protagonistes d’aquell primer muntatge) el va recuperar i dirigir el 2016 i ara hi torna, a un teatre gran, amb lligams amb la versió prèvia, però el cert és que aquest Rent ha crescut […]

Aquesta creació dels Hermanos Picahueso obre el Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019 impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Es tracta d’una reflexió sobre les epidèmies com a mecanismes de por i control exercits per part del poder. Encara que la temàtica ja resulti interessant, més ho és el punt de vista i llenguatge triats per aquesta jove companyia. En primer lloc perquè decideixen contar la història des del punt de vista de les víctimes col·laterals d’aquestes epidèmies i recerques, els animals, i en segon lloc perquè ho fan a través del canal d’expansió favorit d’aquestes epidèmies, la televisió. Així, personatges com l’ovella Dolly, la gossa Laika, les vaques boges o el gos Excalibur malalt d’ébola […]

Atenció! Orsini ha petat el/al TNC. El surrealisme s’ha citat amb l’adotzenada cartellera barcelonina per a desafiar els codis preestablerts que tan segurs fan sentir-nos gairebé sempre. Aleix Aguilà ha obert un forat, com aquells de què parlava Breton, que posa en relació elements aparentment distants, conceptualment i en el temps. La realitat entesa com a criptograma que cal desxifrar mitjançant claus que només podrem trobar en les interseccions, en l’allò difús. Aquest túnel en el temps, o vés a saber en quina altra dimensió, és una atmosfera onírica, de fet, sembla que els figurants del Guillem Tell que es representava al Liceu el 1893, somiïn el 2 d’octubre de 2017. Potser afinaríem més si parléssim de premonició: els protagonistes […]

Amb el que m’agrada riure, no entenc com no coneixia encara a Dani Delacámara. Expert monologuista que s’enorgulleix d’haver treballat 20 anys amb Luis del Olmo el Jardín de los Bonsais, ens va regalar ahir a la nit (diumenge) un somriure (i mil rialles) que avui (dilluns) encara em dura. Ni tan sols les encaixades de la línia 10 del metro han pogut treure. De fet, fins me’ls he pres amb més humor. I és que no hi ha res com una bona sessió de rialles per començar la setmana (bé, res que es pugui deixar per escrit en una crítica teatral). Si és que aquest tipus d’espectacles hauria d’estar subvencionat per la Seguretat Social … el que s’anava a […]

Dani Delacamara presenta un monòleg en què es riu de tot el que pot i més. Partint de la idea de l’assassinat del Rei Lleó, de la Gran Via de Madrid, Delacamara comença criticant els preus de les entrades de l’espectacle comparant-lo amb temes actuals ia partir d’aquí desenvolupa el seu do carismàtic per tenir el públic tota l’estona en alerta i rient ; usant el recurs de les preguntes retòriques que molts dels assistents responen sense que Dani Delacamara esperi la seva resposta. Abans de l’inici del monòleg l’actor avisa que pot haver-hi gent que se senti ofesa; gent de la Casa Reial, afins a Trump, espectadors de Gran Hermano / Dones, homes i viceversa … oferint així les […]

No es país para negras és una obra que tracta sobre tots els problemes que envolten a les persones negres en països com Espanya, on, aparentment, no pateixen discriminació pel color de la seva pell. Una obra autobiogràfica, on la mateixa Silvia Albert Sopale ens fa un ràpid recorregut per la seva vida mostrant la dificultat que pot suposar ser negra en un país que és per a blancs. Es tracta d’una representació on l’apel·lació al públic és clara, constant i efectiva. Silvia Albert, una espanyola negra, explica la seva vida i tots aquells problemes que ha tingut dins la societat al llarg de la seva vida. El públic, habitualment espanyol i blanc, reconeix aquest tipus de situacions i comentaris […]

“Bomber(s)” és la primera obra de teatre de l’escriptor i dramaturg francès Jean-Benoît Patricot. Ningú diria que va ser escrita fa uns 5 o 6 anys, cosa hauríem de preguntar-nos en quina mena de societat vivim, i que és el que no funciona. “Bomber(s)” és un cop de puny a l’estómac, un relat basat en fets reals i malauradament del tot actual. Un text colpidor que ens parla sense embuts, sense cap mena de floritures, directe. “Bomber(s)” ens mostra una part de la societat gens agradable, i ho fa sense violència ni alliçonament, sinó mitjançant el diàleg i la paraula. L’origen de l’obra és la veu d’una noia davant d’algú(ns) que representa que tenen valors. Els protagonistes no tenen nom […]

Primer de tot, cal dir que no sabíem bé el que anàvem a veure al Mercat de les Flors i el que ens hem trobat, no ens ha satisfet gens ni mica. No ens atrevim a fer una valoració d’un espectacle que és un conjunt de “Peces distingides” de La Ribot sota el títol de PANORAMIX (1993- 2003). De les 34 “peces distingides” relacionades en el programa de mà, només hem vist, o millor dir, “entrevist” nou peces, quan hem decidit marxar. Un espectacle de 3 hores concebut com una antologia que aplega, reorganitza i recol·loca les «peces distingides» de les tres primeres sèries/espectacles, creades entre el 1993 i el 2000 Presentat per primera vegada l’any 2003 a l’exposició Live […]

Per favor no us perdeu aquesta Rosichcada!!! “Jacuzzi” un musical polític escrit i dirigit per Marc Rosich amb música de Clara Peya. Un musical de cambra a modo de thriller còmic musical, protagonitzat per tres personatges si més no peculiars. Uns personatges que podríem classificar-los d’esperpèntics i caricaturescos. Laia Alsina Riera, Oriol Guinart i Antònia Jaume interpreten l’Agnès Amich, en Ramon i l’Àngela Amat, els principals protagonistes d’aquesta esbojarrada comèdia. Una comèdia que parla de tots i de totes, d’esquerres i de dretes, de pactes i xantatges, de duos i trios, d’armaris i tisores, de Ramon Llull i Salvat Papasseit. Una obra original, lluminosa, acolorida i divertida. Bé, que si voleu saber-ne més hi haureu d’anar. Jo m’ho vaig passar […]

Excalibur… és el primer dels quatre espectacles de què consta la cinquena edició del Cicle DespertaLab, que organitzen la Sala Atrium i la Nau Ivanow. Cal celebrar que algú a Barcelona aposti i doni recer a propostes de creació que acostumen a treballar als marges, més enllà dels cànons i dels teatres més concorreguts. Hermanos Picohueso vertebra el seu espectacle a partir de recursos audiovisuals (a la manera d’Agrupación Señor Serrano), titelles, ninots i maquetes que els permeten conjugar amb perícia ficció i documental amb la intenció d’escodrinyar les circumstàncies en què el poder ha desplegat unes mesures concretes i no unes altres a l’hora d’abordar crisis modernes com la grip aviar, l’ebola, les vaques boges, l’Anthrax… Dolly (l’ovella clonada) […]