Recomanacions

Ahir diumenge 26, dia d’eleccions, era potser el dia apropiat per veure aquesta versió de RICARD III de Shakespeare que té la seva gènesi en un projecte dels alumnes de 3r de l’Institut del Teatre. Tres anys després, ara que aquests actors han deixat l’Institut i treballen en el món del teatre, constituïts com a companyia, NOMIAR(T), han decidit tornar a revisar-ho. Amb dramatúrgia i direcció de Raimon Molins, aquest Ricard III que hem pogut veure a la Sala Joan Brossa, i en paraules del mateix director, és una adaptació “sui generis, contemporània” del text original i de la traducció de Josep Mª de Sagarra. Ricard III és el personatge principal del drama històric de Shakespeare, escrit entre el 1592 […]

Una obra de la dramaturga argentina Melisa Freund. Es tracta d’una proposta que parla d’un pare i una filla. Que parla de la vida d’un supervivent de l’extermini nazi, i la seva filla. Que parla de la manera de trobar en el present les petjades del passat. Que parlant de Juan ens acaba parlant de Melissa. Melissa Freund fa de si mateixa per a evocar al seu pare mort. Una cerimònia de comiat. Un homenatge a les absències. Un important exercici de memòria sobre la història de l’holocaust i de l’exili forçat de la comunitat jueva. Juan Freund (Alemania 1929) era dramaturg i director, supervivent de la Shoa, que va ser capaç de reconstruir la seva vida i començar de […]

És possible lligar un text clàssic com l’obra de Calderón de la Barca amb el paradigma actual de les noves tecnologies? La companyia Les Llibertàries s’ho proposa i ho aconsegueix amb escreix. A través de diverses escenes del text clàssic barrejades amb situacions de la vida quotidiana actual; la companyia condueix la nau especial a cavall entre la Polònia del segle XVII i l’actualitat. La sala configurada de forma senzilla, simple, però a la vegada juganera amb els símbols i la convenció que el públic ha de captar des de bon inici de l’espectacle, situa l’espectador a un espai molt definit però, a la vegada, amb possibilitat de diverses interpretacions fins que els personatges et guien i et situen amb […]

No és necessari haver vist “Omplint el vuit” ni “La nostra parcel·la” per gaudir plenament de l’última obra de la trilogia que Lara Díez ha lluït a les sales petites de la ciutat els últims mesos. Això demostra que “Les oblidades” és fruit d’un llarg període de construcció d’un relat que té la qualitat de funcionar a la perfecció per si sol, però que, a més, té la virtut d’esdevenir una peça elemental i complementària dins l’univers existencialista a través del qual, cada cop més, navega la dramatúrgia de la seva directora. Aquest periple s’atura en una zona zero, una espècie de Limbo on dues dones prenen consciència del seu ésser i del paper que ha anat tenint al llarg […]

A la sala de baix de la Sala Beckett, la companyia La Calòrica ha estat representant, fins ahir diumenge, la seva proposta ELS OCELLS, a partir de l’obra d’Aristòfanes. Un cop de sort ens ha permès encabir aquesta proposta a la nostra atapeïda agenda, ja que quan ens vam assabentar de la funció “extra” que s’oferia dissabte dia 25 a les 18 h no vam dubtar en comprar entrades. La Calòrica és una companyia que seguim des de fa molt de temps, especialment des de la seva participació en “El Cicló” al teatre Tantarantana. Ara és una de les companyies residents d’aquesta temporada a la Sala Beckett; nascuda l’any 2010 la companyia investiga territoris estètics i temàtics molt diferents. Ha creat […]

“Orsini” m’ha encantat!!! Que a priori és complicada? Sí Que recomano de llegir el text abans d’anar-hi? Sí “Orsini” és una filigrana. El text és excel·lent, les interpretacions magnífiques i la direcció impecable. L’obra “Orsini” està signada pel dramaturg gironí Aleix Aguilà, que juntament amb els actors Pol López, Júlia Barceló i Pau Viñals, intèrprets d’aquesta peça, formen la Companyia Solitària; una companyia que neix al 2010 amb l’espectacle “Lulú on the rocks” d’Aleix Aguila. En aquesta ocasió, per completar el repartiment, comptem amb l’actriu Míriam Alamany. L’obra està dividida en tres capítols “We could be heroes”, “Aria”, “We don’t need another hero” representats en dos actes. Aleix Aguilà connecta l’atemptat anarquista de 1893 en el Liceu de Barcelona amb […]

“Aniversari” és una obra escrita i dirigida per l’actor, director, autor, productor i professor de l’escola L’Animal, Juanma Casero; interpretada per Pere Tomas (pare),Irina Robles (mare) Josep Sobrevals (germà gran), Oriol Guillem (germà)i Sílvia Forns (germana), i produïda per l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). Tot i que s’ha pogut veure en alguns escenaris andorrans, es va estrenar en el 2017 a Madrid dins la programació del «I Certamen Nacional de Artes Escénicas» en los Teatros Luchana i va participar a Barcelona en la 23ª mostra de Teatre de Barcelona. “Aniversari” tracta d’una família que es reuneix al cap d’un any a casa dels pares. És un aniversari especial. Dins la casa tot segueix al mateix lloc, tot està igual. Els mateixos […]

Vam fer cap al Gran Teatre del Liceu amb moltes ganes de veure aquesta producció, amb concepció escenogràfica i direcció escènica de Lotte de Beer, una jove directora holandesa que, amb 35 anys, debuta en el Liceu amb una innovadora i magnífica posada en escena. A LES PÊCHEURS DE PERLES, emmarca la història dels dos amics, Nadir i Zurga, en un reality show televisiu. Els amics s’havien jurat amistat eterna i, ara, es veuen enfrontats en estimar a la mateixa dona. L’acció transcorre entre càmeres de televisió, i el poble de pescadors de Bizet és ara una illa remota on els concursants fan vida sota la mirada dels espectadors. Lotte de Beer aconsegueix portar a l’actualitat els temes de fons […]

A partir d’un libreto en francès de Eugène Cormon i Michel Carré, Bizet composa aquesta òpera per encàrrec del director del Théatre Lyrique de Paris al 1863. Només tenia 24 anys i ho va fer en un estiu. Es va programar 18 vegades i no es va tornar a representar més en vida del compositor. Bizet és conegut actualment per la seva òpera Carmen, la qual es va estrenar tres mesos abans de morir i va ser un gran fracàs. La història és com moltes: una vestal que ha fet jurament de castedat com la Norma de Bellini, dos amics que es juren amistat eterna, un triangle amorós, un amor romàntic típic també de moltes òperes i un trencament de […]

Tenint en compte el panorama polític actual, probablement, és un dels moments més adequats per portar a escena una nova versió de Ricard III. El clàssic de Shakespeare té moltes connexions amb el present, com explica el seu director, Raimon Molins, al programa de mà: populisme, censura, feixisme, corrupció, ambició, violència… Per aquest motiu, aquest espectacle sembla intentar posar l’èmfasi en aquestes qüestions repartint (i fent compartir) els personatges entre els actors i actrius de manera gens personalista, deixant, d’aquesta manera, que els temes de l’obra assumeixin tot el protagonisme. Molins, que ja va demostrar la seva gran coneixença del món shakespearià al Hamlet que va muntar amb Projecte Ingenu, torna a apostar, en aquesta ocasió, per una certa sobrietat […]

Ahir dijous vam fer cap a La Vilella, el petit i acollidor espai teatral del Poble Sec, per tal de veure la proposta de la Cia. La Münchausen, amb dramatúrgia i direcció de Dionisio Sánchez, ALGUIEN VIENE. En entrar a la sala travessant les cortines verdes que envolten l’espai, una pianista vestida de vermell (Laura Mihon) ens dona l’esquena, Sarah, una dona gran (Llúcia Pérez) que acaricia un gat està asseguda en un sofà, i un home espera a peu dret. Ell és en Perkins (genial interpretació de Pau Sastre) i és taxidermista. Ens explica la seva passió per la selva i els animals. Ell vol que semblin vius sempre. Les seves actituds i la seva gestualitat s’identifica amb actituds […]

“Un musical electoral”. Només en pot sortir alguna cosa bona d’aquest subtítol. I més si ho signen el Marc Rosich i la Clara Peya. Les expectatives eren altes. Imagines que d’alguna manera o d’una altra es carregaran les (estrictes i encotillades) convencions del gènere, que portaran el macarrisme a un nivell bastant avançat i que somriuràs sovint amb la fina ironia. El resultat supera totes les promeses de campanya: Jacuzzi és una genialitat que fa córrer la pixarada en tromba cames avall, sense pausa, des del minut u fins que s’han obert els llums i estàs sortint per la porta. Jacuzzi és una estripada/frikada/gamberrada exquisida. No hi ha res que desentoni. L’argument passat de voltes, fent servir els tòpics de […]

Per algun motiu, sembla que Zweig està de moda. No només perquè, de sobte, molta gent ha començat a llegir els seus llibres, sinó també per les diferents adaptacions teatrals que s’estan fent dels seus textos aquesta temporada com la recent 24 hores de la vida d’una dona o la que ara ens ocupa. Siguin quins siguin els motius, qualsevol persona que hagi llegit l’escriptor austríac sabrà que aquesta redescoberta de la seva obra és, en tot cas, una bona notícia. La partida d’escacs és un muntatge que es podria valorar de diverses maneres però, principalment, el seu valor més destacable és l’alta qualitat literària del seu text. Zweig en aquesta versió d’Ivan Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna […]

Obra amb un gran contingut social i reivindicatiu, és sorprenent per la posada en escena i la originalitat. La trama se situa als anys 20 a Hollywood i descriu l’abús dels productors i poderosos sobre les actrius que volien arribar a ser famoses. La complicitat col·lectiva, la por a perdre ho tot, a no ser acceptades, a ser expulsades del circuit de la fama i, en definitiva, la por a no veure el somni aconseguit, feia que el silenci de les víctimes perpetués el sistema. La protagonista de la nostra història però, aprofitarà un moment de gran ressò per defensar a totes les dones i encoratjar-les a no fer silenci mai més. Jo no coneixia la Companyia Escapade Theatre i […]

I si aquella cosa fos greu,…eludiríes les teves responsabilitats? Dins el Cicle Valors Familiars en Escena que es pot veure al Teatre Gaudí, hi ha programada l’obra “Karen” d’Ever Blanchet. Es tracta d’un thriller inspirat en fets reals que ens fa reflexionar sobre quins són els límits en la sobreprotecció dels fills, i quines són les seves conseqüències. Dues famílies es veuen obligades a prendre decisions davant d’un esdeveniment tràgic. Son persones amb estudis i per tant no ignoren la gravetat dels fets. Cal actuar ràpid i trobar una sortida. “Karen” és una reflexió crítica sobre l’ètica i la moral, el bé i el mal, el desig i la voluntat, la raó i la consciència. Coses que m’han agradat de […]