Recomanacions

A mi entender, la subjetividad y el mundo interior son temáticas que se desenvuelven con más facilidad en el terreno de la literatura y las palabras, donde el fluir de la conciencia pueda amoldarse a la forma de adjetivos y frases subordinadas. No en valde, la obra Un, ningú i cent mil está basada en una novela cuya adaptación al teatro no debe de haber sido fácil. Y siento que decir que tampoco exitosa. Lo que empieza con una anécdota prometedora -un pequeño defecto en la nariz- y una cadencia pegadiza -un despliegue trepidante de personajes- acaba disolviéndose en la ambigüedad y la confusión. Aunque sí se apunta a lo esencial: el despertar. En este sentido, la obra nos habla […]

Aquesta proposta de petit format, està escrita i dirigida per Adrià Olay i compta amb les interpretacions d’Òscar Galindo, Marta Genís i Ramon Garrido. Una obra que parla de la mort, de com voldríem viure el temps que ens queda davant d’una malaltia mortal. En paraules del seu autor, es tracta d’un crit a la vida i ens anima a gaudir de cada moment. EL MAL MORIR és una “comèdia negra”, per parlar sobre la mort, no per riure’ns d’ella sinó per poder faltar-li al respecte, tutejar-la i conviure amb ella. La companyia Fil Vermell basa el seu treball en la veritat i el risc actoral, compromès amb la història que explica i oferint teatre de creació pròpia de petit […]

El silenci del títol es doble. D’una banda, al·ludeix al cinema mut, l’època ¿llunyana? de les aspirants a actriu tot just arribades a la meca de Hollywood, enlluernades per les llums de les marquesines i la brillantor de les joies de les estrelles els dies d’estrena. També el silenci al voltant del ¿llunyà? infame sofà del productor, el de l’abús dels poderosos sobre les aspirants, secrets coneguts per tothom però que ningú no denuncia si no vol veure tallada d’arrel la seva carrera al món de l’espectacle. L’ambientació dels anys 20, sense disposar de gran escenografia, és excel·lent, començant pel vestuari, la música que uneix les diverses escenes, la visualització dels subtítols … La proposta ens la porta Escapade Theatre, […]

Potser algun dia parlarem de la companyia José y sus hermanas com la pedrera d’on va sortir tota una generació d’artistes que van marcar, d’una manera o una altra, el panorama teatral. De moment, l’actor Francesc Cuéllar ja ens ha demostrat el seu talent com a creador amb peces com My low cost revolution, precisament, un espectacle on Glòria Ribera també participava com a actriu. Amb Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria, Ribera pren el testimoni creant, dirigint i protagonitzant un espectacle ara fet a la seva pròpia mida on fa, escènicament, el que li ve de gust, resultant ser tot un exemple de personalitat artística i llibertat creativa. El muntatge és, parcialment, un recital de […]

És de nit a un espai fred i misteriós tot i que amb un toc càlid. Dos personatges. Qui són? Quina relació tenen? Inquietant, ens tenen allà pendents de la seua distància tan pròxima. Diríem que es coneixen poc. Es coneixen? Es coneixen massa…però…De sobte tot canvia i entra més gent. Persones que veiem i escoltem tot i no ser-hi presents físicament ni emetre un so, junt amb les persones que veiem, que són presents físicament tot i que… Només dos actors en escena i diverses realitats, diàlegs i personatges ocupant tot l’espai, i com a espectadors no ens perdem ni un moment tot i que no sabem que està passant. I així és com sense adonar-nos-en ja estem atrapats […]

M’agrada el Xavier Albertí que s’atreveix amb tot, el que barreja gèneres i estètiques, el que treu la seva ànima de cupletista sigui en el text que sigui, el que prova i arrisca. En definitiva, l’Albertí que ja vam veure a L’hort de les oliveres, per posar només un exemple. I és que ningú més hauria imaginat a Calderón amb una banda sonora on hi conviuen amablement -o no- la música sacra amb la rumba, el tango, el cuplet i la cançó italiana. Un Calderón que puja a l’atracció de fira i que no para d’oferir-nos imatges i idees provocadores, però què era un acte sacramental del segle XVII si no una allau d’al·legories carregades de profunditat filosòfica… El missatge […]

Dani Martínez, és ja un conegut còmic per aparicions a la televisió com a El club de la comèdia o Dani & Flo. La seva carrera com a còmic està consolidada després de tants anys als mitjans televisius, i ara es llança als teatres amb el seu nou monòleg: Ya lo digo yo. Des de l’inici, Dani Martínez contagia la seva energia al públic, creant així un ambient idoni per al riure, la participació, l’aplaudiment i, fins i tot, el ball. Amb un públic entregat, el còmic repassarà temes d’actualitat com les xarxes socials o la música per aportar una visió “realista”, còmica, basada en explicitar allò “que ningú s’atreveix a dir” sobre els temps d’avui dia. El show peca […]

Els pescadors de perles és la segona òpera més coneguda de Georges Bizet, després de Carmen, i una de les partitures franceses que s’inclou sovint en els repertoris de molts grans teatres d’òpera del món. Al Liceu s’ha representat en 41 ocasions, tot i que estic segur que mai des de l’òptica en que ho ha enfocat Lotte de Beer. I és que en aquesta ocasió l’argument original transcorre enmig d’un reality televisiu que recorda molt a Supervivientes. El cor es situa tota l’estona en uns habitacles tot simulant el públic que veu el show des de casa, mentre que al davant de l’escena els cantants viuen la seva dramàtica història en un paisatge tropical entorpits per un presentador, algun […]

Estem davant d’un thriller, però sobretot estem davant d’un melodrama, d’una història romàntica i senzilla que sembla extreta d’una novel·la decimonònica. El relat del jardiner que s’enamora de la senyora de la casa contrasta una mica amb la contemporaneïtat del text, on es parla d’urbanitzacions i on intuïm els cotxes de policia darrera de les vidrieres. Hi ha moments en que fins i tot l’esperit de Tennessee Williams es deixa veure en el turmentat passat de la protagonista, però sigui com sigui estem davant d’un text del 2015 d’Alberto Conejero, el mateix autor de La piedra oscura. Es tracta d’un text amb forta càrrega poètica i amb una potent ambientació, d’aquelles que de seguida ens col·loquen en estat d’alerta. Però […]

Malgrat el menyspreu que rep sovint com a gènere teatral, el melodrama ofereix moltes més possibilitats del que la gent, en general, pensa. Todas las noches de un día és un bon exemple de com es pot jugar amb les seves regles i expandir els seus horitzons però, al mateix temps, abraçar sense prejudicis el seu caràcter emocional. L’obra proposa una fosca història d’amor confeccionada amb intel·ligència i uns magnífics diàlegs que impregnen irremeiablement de tristesa i melancolia l’espectador. Alberto Conejero, que ja va demostrar la seva valia com a dramaturg amb l’impressionant La piedra oscura, repeteix to però arrisca molt més en aquest relat on els records i el dolor són el motor de la narració. Potser el gran […]

Joves incapaços de controlar els seus sentiments i els respectius pares es disputen la culpabilitat a quatre bandes, al Teatre Gaudí. Un thriller del qual en sabem el final només començar i que a poc a poc anem descobrint el perquè de tot plegat. A través d’un text que pots descobrir per on aniran els trets, es va desmantellant la trama d’aquesta obra ambientada a l’actualitat. Navegant per un mar on els prejudicis i els pensaments et poden jugar una mala passada, creus que els teus amics donarien la vida per tu. Personatges perseguits per una mala decisió, que intenten defensar-se utilitzant arguments en contra dels altres, remarquen la falta de confiança entre pares i fills que creuen que tenen […]

Ahir dijous dia 16 vam poder veure a la Sala Gran del TNC un clàssic de Calderón de la Barca amb la mirada contemporània de Xavier Albertí. A nosaltres el teatre clàssic, no és precisament el que més ens agrada i encara menys un auto sacramental escrit fa 400 anys … i a sobre en vers. Malgrat que a priori no era una proposta que ens atreies especialment, aquesta va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar d’aquesta temporada en el nostre abonament del TNC, perquè estàvem gairebé segurs que Xavier Albertí, no ens defraudaria. Així ha estat … EL GRAN MERCADO DEL MUNDO, és un auto sacramental del segle XVII, escrit amb una funció explícitament litúrgica i […]

A l’espai sempre màgic de la Biblioteca de Catalunya, seu de La Perla 29, vam poder gaudir dimecres dia 15 de la posada en escena de la darrera de les novel·les de Luigi Pirandello, “UN, NINGÚ I CENT MIL” escrita el 1925 i publicada dos anys més tard. Luigi Pirandello (Agrigent, Sicilia 1867-Roma 1936) va estar guardonat amb el premi Nobel de Literatura l’any 1934 i està considerat un dels autors teatrals més rellevants de l’Europa d’entreguerres. Ferran Utzet dirigeix a Laura Aubert i Marc Rodríguez en aquesta obra que versa sobre la identitat i els seus límits. L’any 2017 en el marc del festival “Escenes de Filosofia i Teatre, Les nits de la Maleta a la Perla”, el mateix […]

Albert Pueyo es el director de la nueva versión libre de La casa de Bernarda Alba. Se trata de una producción de Magatzem d’Ars. A pesar de ser una obra corta, escasos 60 minutos, la intensidad transmitida es impecable. Federico García Lorca, autor de dicha pieza teatral, murió poco después de acabar de escribirla, motivo por el cual nunca la pudo ver representada. Nunca sabremos si la representación de esta compañía se acerca a lo que el autor se imaginaba, pero sin ningún tipo de duda podemos afirmar que se trata de una gran versión. Que la obra funcione tan bien es resultado del gran trabajo realizado por las seis actrices, quienes abordan cada escena cada vez con más pasión […]

Diuen els entesos que la història comença on s’acaba la memòria. Probablement, és així, fins al punt que, si parem atenció, sembla que, darrerament, cada vegada oblidem més de pressa i, per tant, fets no tan llunyans resulten cada vegada més història i menys memòria. Per aquest motiu, exercicis de reivindicació com l’espectacle Mili KK són tan importants, necessaris i valuosos. Dirigit amb audàcia per Marc Angelet, el muntatge fa un repàs del moviment pacífic de desobediència civil que va ser la insubmissió en protesta contra el servei militar obligatori entre 1970 i 1999. L’obra posa en valor, amb sentit de l’humor però sense caure en la banalització, la frivolitat o la lleugeresa, la importància d’aquesta protesta política que, malauradament, […]