Recomanacions

Tres dones a escena. Tres cubs blancs. Unes patilles i algun objecte sorpresa. No és tot el que ens ofereixen ELLES, tenen molt més. Però s’ha de començar per alguna banda. I així ens reben al teatre, uns homes molt i molt masculins que necessiten compartir el seu excedent de testosterona amb tothom. Em resultaria familiar si no fos perquè aquí m’ho puc prendre amb humor i riure. Amb les seves taules ens reben en aquest petit Cabaret que han creat al Almeria Teatre per a oferir-nos una llista gairebé inacabable d’allò que defineix als nois i mascles de raça pura. Qui ho havia de dir, la quantitat d’adjectius que tenim per a definir els homes i tot allò que […]

Ahir dimarts dia 14, a la Sala Atrium, vam poder veure la peça que obre el Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019, impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Aquesta cinquena edició del Cicle, consta de quatre espectacles: “Excalibur i altres històries d’animals morts“, “Unheimlich“, “La Caja” i “La leyenda del fauno i El viaje“. Aquesta primera proposta, EXCALIBUR I ALTRES HISTÒRIES D’ANIMALS MORTS, és una creació dels Hermanos Picohueso, als que nosaltres vam conèixer a la Fira de Tàrrega 2017 amb la proposta “Ningú va als aniversaris a l’estiu”, peça amb la que van iniciar el seu recorregut. La companyia Hermanos Picohueso, de Mallorca, està integrada per Lluki Portas (actriu, directora i creadora), Diego Ingold (actor, […]

La Companyia “La Melancòmica” dirigida per Mireia Casado ja havia sorprès públic i crítica amb Cireres & lentejuelas fa poc més d’un any, un cabaret ple de crítica i humor. En aquesta ocasió el tema són les dones. El feminisme darrerament és “el tema” i em feia una mica de por que sortissin tots els tòpics coneguts sobretot quan al començament de l’obra en una enquesta al carrer troben que els principals interessos dels homes eren els cotxes i el futbol. No anàvem por bon camí. A partir d’aquí tot millora. Presenten amb fotografies a tres dones: Catarina Albert, Amandine Aurore Lucile Dupin i Isabelle Eberhardt que van viure a finals del S. XIX amb els pseudònims masculins de Victor […]

L’obra està basada en el llibre “Strip-tease i teatre irregular”. És un conjunt de 56 accions teatrals que va escriure Brossa a l’any 66. La Companyia “Teatre de Nit” en va fer una adaptació en el seu muntatge escènic Strip-teases de butxaca, que va representar a la Sala Beckett de Barcelona el febrer de 1992. Encara no fa un any vam veure Estrip-tesi dins del cicle Ambrossa’m de Roger Torns. Era un viatge a través de l’univers Brossa amb la intencionalitat de defensar la cultura i retrobar-nos amb aquesta gran figura que va ser Joan Brossa. En aquesta ocasió, Laberint Striptease, amb un joc de paraules semblant, ens recorden que Brossa es despullava per dir la veritat i fer crítica […]

Els dilluns del mes de maig, a l’Almeria Teatre, la companyia La Melancòmica, presenta la nova producció ELLES. La Melancómica és una jove companyia nascuda a Barcelona el 2017, promoguda per Mireia Casado, que va debutar amb la proposta “Cireres & Lentejuelas”, obra que vam poder veure fa un any al Cafè-Teatre Llantiol. Una companyia resident al Círcol de Badalona que es nodreix a parts iguals del teatre i de la música. ELLES, és una creació col·lectiva dirigida per la mateixa Mireia Casado. Amb aquesta nova producció, la companyia, consolida el seu estil propi basat en l’humor crític amb mescla de disciplines escèniques. Tres actrius, Agnès Jabbour, Paula Joseph i Mireia Casado ens presenten tot un seguit de situacions que […]

Aquesta setmana hem pogut programar “Un obús al cor” al Teatre Aurora d’Igualada. Una d’aquelles obres que s’ha de veure i que s’ha d’aprofitar quan comença a fer representacions fora dels teatres de Barcelona. Un obús al cor és un monòleg del libanocanadenc Wajdi Mouawad, un dels dramaturgs més representats al món (Incendis). Oriol Broggi i Ferran Utzet dirigeixen a un esplèndid Ernest Villegas que interpreta un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent. I tota la vida passa pel seu davant. Wajdi Mouawad centrifuga tot el […]

“Mili KK” és la primera entrega d’aquesta temporada, que es fa des de fa tres anys a l’Escenari Joan Brossa, d’un cicle de teatre documental que forma part de l’anomenat teatre Verbatim. Des de que vaig descobrir el teatre Verbatim, intento no perdrem cap de les propostes que es programen. “Mili KK” recupera en forma de teatre documental un dels moviments de desobediència civil més importants en l’Europa del segle XX. “Mili KK” és la història del moviment insubmís des de la seva gestació fins a l’abolició del servei militar al cap de trenta anys. Un any de treball recollint, organitzant i seleccionant informació , per transcriure fets verídics on res del que es diu és inventat. En el cas […]

Lara Díez Quintanilla ho ha tornat a fer. Si ja ens va enlluernar Herència abandonada, al Tantarantana, fa pocs mesos, ara a La Gleva hi podem veure un espectacle sobre aquesta broma pesada que anomenem vida, sobre com omplir el temps d’espera entre el naixement i la mort, o més ben dit, sobre si és possible o no omplir-lo. És un text sobre l’espera, sobre l’estupefacció amb què assumim la nostra existència. Marta Aran aposta per una posada en escena vigorosa en què l’audiovisual permet el joc dimensional. Ja fa temps que el teatre, la ficció, de fet, parla sempre de la possibilitat de fer teatre, de narrar. Potser és el teatre allò que pot omplir el buit. Autora i […]

Fa prop d’un any van començar a sortir a la llum les denúncies sobre agressions sexuals que van patir centenars de dones que van acusar a Harvey Weinstein, un dels productors de cine més importants de Hollywood, d’abús sexual, assetjament, grapejaments sense consentiment i violació. Noms d’actrius com Ashley Judd, Rose McGowan, Gwyneth Paltrow, Asia Argento, Angelina Jolie,…, van ser de les primeres d’una llarga llista en denunciar aquests fets. Però això és cosa de fa uns anys? “Silence” està ambientada en els anys 20, als inicis de Hollywood durant l’època del cinema mut i en blanc i negre. Es tracta d’un espectacle construït a base de diferents escenes en el que Escapade Theatre contextualitza sobre els inicis del cinema. […]

“Els Músics de Bremen in concert” és una adaptació d’Albert Gràcia en forma de musical del conte homònim escrit pels Germans Grimm, que narra la història de quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase, que volen ser sacrificats pels amos, perquè comencen a ser vells. Totes les cançons de l’espectacle són cantades en directe, i les va composar en Keco Pujol expressament per aquest musical. “ Els músics de Bremen, in concert” és un espectacle de teatre inclusiu en forma de musical impulsat per l’entitat d’inserció sociolaboral Femarec, a través de la companyia Pot Teatre, en la qual hi participen actrius i actors amb discapacitat o trastorn mental sever, a fi de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu […]

Musical d’aquells que em guanyen ràpid: íntims, aparentment sense pretensions però que arriben i toquen la tecla precisa, proper, en un indret addient, música de qualitat i en directe, amb molt de talent, treball i qualitat al darrere. Primera part de la Trilogia de l’Amor, musicals escrits i dirigits per l’Alícia Serrat (Pegados) i produïts per Daniel Anglès (Rent), cadascú amb un músic diferent, en aquest cas, Marc Sambola. Anna Lagares (quina vis còmica i veu!) alternant amb Clara Solé (sensibilitat màxima) creen una deliciosa parella amb Edgar Martínez en aquest musical sobre la cerca de l’amor i que bonic és trobar-lo i com el destí ens atrapa per molt que ens disfressem i vulguem amagar-nos. Un amor de contes […]

Ja fa 6 anys la companyia Ron Lalá va venir a Barcelona amb el seu espectacle ‘Siglo de Oro, Siglo de Ahora’. Recordo perfectament sortir meravellada del Poliorama amb aquella proposta a l’estil dels entremesos barrocs però alhora del tot contemporània, on l’humor, la música en directe i el vers (amb rima consonant, esclar!) eren marca de la casa. Amb ‘Crimen y Telón‘ Ron Lalá ho ha tornat a fer. Amb el seu estil característic reviuen (i reinterpreten) novament el teatre clàssic a partir d’una distopia futurista amb tocs de novel·la negra: com seria el món si la cultura fos un bé il·legal i perseguit per les forces de seguretat? La premisa és del tot prometedora i, al mateix temps, […]

Tercera part de la Trilogia de l’Amor, musicals dirigits i escrits per Alícia Serrat (Pegados) i produïdes per Daniel Anglès. Si a Per si no ens tornem a veure vivíem l’amor de conte, juganer, una mica nyonyo si bé és el que tots voldríem viure, de sortir somrient, a Tot el que no ens vam dir, l’amor que fa mal, el de les coses que no diem i tenen conseqüències, tant o més que aquelles que sí diem, sortíem fent repàs de relacions viscudes, ara a El temps que no tindrem, l’amor més gran potser, el de mare a fill i el de fill a mare (que no són el mateix), sortim pensant que hem de trucar les nostres mares. […]

A la sala MAC del Mercat de les Flors, un nou treball coreogràfic de Roser López Espinosa, artista resident al Mercat les temporades 2018 a 2020, i dins de l’itinerari “Imprescindibles d’aquí i ara”. D’aquesta coreògrafa hem pogut veure LOWLAND al Sismògraf d’Olot en 2017. Roser López Espinosa va néixer a Granollers el 1980 i el seu treball es basa en una forta fisicalitat, amb una gran passió per la precisió, la delicadesa, elements acrobàtics i el detall. Complicitat i treball en equip en un imaginari vital ple de joc. Formada a la MTD d’Amsterdam, ha treballat amb coreògrafs com Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Pere Faura, Iago Pericot i el cineasta Iñaki Lacuesta. TRAMA és un projecte que parla del […]

Qualsevol adaptació teatral d’una pel·lícula recent corre el risc d’haver de competir contra el seu original cinematogràfic. Si es tracta, com és el cas de Dogville, d’una cinta que tenim molt present a l’imaginari popular, la cosa es complica. Malgrat que la comparació és injusta, un no pot oblidar allò que ja ha vist, coneix i admira. Per aquest motiu, la versió que, amb tanta cura, han portat a escena Sílvia Munt i Pau Miró, amb l’encert (entre molts) d’afegir el subtítol d’Un poble qualsevol, parteix amb desavantatge. Malgrat tot, per ser equànimes, és molt important ressaltar que el muntatge té una força narrativa impecable, la dramatúrgia és efectiva i endreçada i la direcció de Munt porta als actors a […]