Recomanacions

Els amants del teatre de les idees esperem les obres filosòfiques amb candeletes. I donada l’escassetat del gènere, quan arriben oportunitats com La disputa, no les podem deixar perdre. A més, el bon record –i llunyà –del Encuentro entre Descartes y Pascal joven, protagonitzat també pel Josep Maria Flotats, era un bon motiu per augmentar les expectatives de La Disputa. Aquí, com també en el Encuentro, ens trobem amb dos filòsofs rivals – o potser més ben dit: amb corrents de pensament oposades– que es trobaran cara a cara. El motiu de l’encontre –i de la disputa– entre Voltaire i Rousseau és el següent: s’està circulant un pamflet anònim que assenyala amb a Rousseau amb acosacions lletges –però certes?– i […]

Meta és un monòleg documental, tot i que en aparença sembla una conferència, que neix de la necessitat de parlar de la tragèdia que, any rere any, omple de cadàvers l’Estret de Gibraltar i que, irònicament, conviu amb els complexos turístics, el trànsit marítim internacional i els esportistes que es repten a creuar-lo. L’Ibrahima Diallo és el narrador d’aquest monòleg, on tot el protagonisme recau en la història mediàtica del nedador David Meca, considerat el millor de la història (traduïda en kilòmetres, és la suma d’haver donat tres voltes i mitja a la terra nedant), i en les adversitats que aquest va haver d’afrontar quan va travessar l’Estret de Gibraltar l’any 2008. En acabat, L’Ibrahima ens ofereix un debat post […]

És un espectacle creat i dirigit per Diqui James que va formar part de la La Organización Negra, un grup que va revolucionar el teatre argentí a principis dels 2000. Al 2005 es va crear aquesta gran producció Fuerza Bruta. Al 2011 van crear una versió més perfeccionada Fuerza Bruta Wayra. Després de triomfar nou anys al off-Broadway, ha recorregut 37 països i l’han vist més de 6 milions d’espectadors. Fabio d’Aquila és el coordinador general de Fuerza Bruta i diu: “Nuestros espectáculos son más para vivirlos que para verlos”. I és cert. És un espectacle sorprenent. La gent va entrant en un espai on no es veu l’escenari, barres de bar per menjar i veure, gent de totes les […]

No és la primera vegada que una conversa entre dos personatges famosos, amb un cert lligam entre ells, es porta a escena. Alguns exemples són: ElPapa d‘Anthony McCarten (2022 al Teatre Akadèmia), Un Concert a la Casa Blanca de Jordi Roigé (2023 al Teatre Gaudí), Mozart vs Salieri de José Maria Roca (2016 al Teatre Versus) o Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?, de Jean Marboeuf (2019 al Teatre Akadèmia) són alguns exemples d’obres de teatre, que han escenificat una conversa, real o fictícia, entre dos personatges amb un cert lligam. A Els Buonaparte, una obra escrita per Ramon Madaula, s’ha portat a escena la trobada que hi va haver entre dos homes que, en aquells moments, […]

L’imperatiu categòric és una obra escrita i dirigida per Victoria Szpunberg, concebuda per a una actriu i per a un actor que interpreta tots els personatges masculins que hi surten. La Clara G., la protagonista d’aquesta obra, interpretada per l’actriu Àgata Roca, és professora associada a la facultat de Filosofia. Té més de cinquanta anys, s’acaba de separar i està a punt de quedar-se sense casa. El veí del costat viu en una festa constant i no la deixa descansar. Tot se li comença a posar en contra. La Clara se sent ofegada pel sistema. La pressió social, l’estrès i les humiliacions la portaran a la desesperació, l’ansietat, fins i tot a tenir pensaments violents. L’actor que interpreta tots els […]

Pa amb Tomàquet, el demà és una proposta de la companyia Application Rejected, a l’entrada ja ens avisen que el que veurem va a ser una cosa totalment diferent. I de debó que no ens ha enganyat. La sàtira d’una societat que ja no sap on té les prioritats, una balada a la demagògia i al populisme, un bram a l’absurditat i a la més fosca veritat, que només els bufons i uns titelles amb llengües àcides hi poden fer front sense ofendre a ningú.Què faries si a Catalunya ens prohibeixen fer pa amb tomàquet?Un univers satíric durant l’obra. Una autèntica locura és la que puc veure a l’escenari. S’ha de dir que se’n riuren de l’independentisme, dels polítics, de […]

Per si de cas, acumulem objectes i coses que fan més nosa que servei. Unes claus que ja no obren res, unes ulleres graduades, una capsa de llumins d’algun lloc que mai més hi tornarem, un joc de cafè, uns esquís de quan érem petits, unes cintes de casset, uns retalls de roba, un cable… Acumulem i acumulem coses, que per nostàlgia no llencem, per si de cas, i si… o perquè mai se sap. Murmut va d’això, d’acumular i omplir caixes i caixes d’objectes inservibles, que apilonem durant anys fins a construir una paret plena de records, en la que ens hi podríem amagar, sota la frase per si de cas. Murmut neix en època de pandèmia, època en […]

Els tablaos a Barcelona pateixen l’estigma dels darrers anys de massificació turística, on van proliferar espais dedicats al flamenc amb una vocació d’escurar les butxaques dels turistes amb paella i sangria barata i el flamenc com a excusa de tot plegat. Però la presència dels locals dedicats al flamenc a la ciutat comtal es remunta a dos segles enrera, i podem estar orgullosos de ser, juntament amb Madrid i Sevilla, una de les tres places històricament imprescindibles per aquest art. De tots els tablaos històrics de la ciutat, n’hi ha algun amb una veritable solera, al que no heu de deixar d’anar: el Tablao Flamenco Cordobés. Aquest emblemàtic espai de La Rambla que deu el nom al torero Manuel Benítez […]

El títol ja ens diu que és una barreja de Lo cant dels mesos, Un poemari dedicat a cada un dels mesos de l’any i Ànimes mudes, un conte curt d’una gran profunditat de la nostra admirada i quasi bé venerada, Catarina Albert, coneguda com “La Víctor”. Al setembre del 2021, Anna Maria Ricart va ser la dramaturga d’un espectacle dirigit per Carme Portaceli a la sala gran del TNC. La Víctor C. era un espectacle basat en els llibres “Tots els contes” i “Mosaics”. Els contes, formant part del escenari, anaven apareixent per ordre de creixent dramatisme. “Ànimes Mudes” va ser interpretada per Ferran Carvajal i Anna Ycobalzeta i ens va deixar commoguts. La Companyia La tremenda presenten Lo […]

Aquesta obra es va escriure fa més de set anys i representada a Paris i Montreal amb molt d’èxit. El títol et fa pensar que entrevistaran a dones conegudes pel seu paper a la historia i agafa per sorpresa. Les dones són excepcionals, l’obra també. Joan Yago ens ha sorprès perquè situa a les entrevistades a l’Amèrica més recargolada. L’excentricitat i imaginació de Joan Yago supera els seus propis límits ja coneguts de la Calòrica. Com a la novel·la de Henry James, (The turn of the screw), ell dona una volta de rosca a situacions forçant-la al màxim amb el perill de que es puguin produir problemes sobreafegits. I et manté alerta perquè els temes són surrealistes però molt creïbles. […]

Los chicos del coro, el musical arriba al Teatre Tívoli de Barcelona després del seu aplaudit pas per Madrid. Amb una banda sonora icònica, l’adaptació a musical arriba a la capital catalana avalada per l’èxit d’una pel·lícula aclamada per les audiències de tot el món. Un espectacle basat en la pel·lícula francesa Les Choristes de 2004 dirigida per Christophe Barratier. El musical segueix el mateix argument.Un espectacular musical que té a favor la complicitat i les veus dels més petits, però que en el càsting dels adults han tingut un problema, fins i tot de vestuari (o més ben dit en una perruca).Tenim una escenografia espectacular, amb mòduls que ens transporten en cada espai que es produeix l’acció. Tenim en […]

On ha estat Clara Ingold tot aquest temps? Per què no l’hem vist abans a Barcelona? Descobrir el nou unipersonal de l’actriu, cantant i humorista mallorquina Clara Ingold, Paloma de parque, m’ha deixat amb una acusada síndrome d’abstinència. Doneu-me més d’aquesta bèstia còmica, si us plau. L’humor genuí d’Ingold parteix d’un univers molt personal. Irromp a la platea del teatre com un huracà i treu petroli dels maldecaps que li fan perdre la son, com la pressió estètica, els traumes propis i adquirits i els complexos i les inseguretats amb el físic a què va empenyent la societat. La mida del nas o l’abundància de greix al cabell, la poca practicitat del sexyness de la roba interior de picardia, o […]

La normalitat no és notícia. Quina llàstima! És la conclusió de l’obra de teatre “Entrevistes breus amb dones excepcionals”, en què una periodista de televisió, amb un plató impecable, modern, i amb instruments musicals preparats per amenitzar una entrevista amb l’altra, interroga dones per un fet personal o professional. Pel títol de l’obra, sense saber-ne investigat res més, pensava que anava a veure de veritat històries de dones excepcionals, dones nostres, quotidianes, de la nostra realitat més propera. No és així. Les dones viuen totes a Estats Units d’Amèrica, i la realitat que viuen pot fer-nos pensar en la nostra però no és així perquè, en un dels casos, la política defensa l’ús de les armes. Malgrat això, la periodista […]

Anar a veure “Impro side story” està ple d’al·licients. Per començar, el lloc, el recuperat Espai Texas, al barri de Gràcia de Barcelona. Que hi hagi iniciatives d’aquest tipus, de subscripció popular, amb Òmnium, Parlem i Abacus com a col·laboradors també, perquè s’obrin sales de teatre i cinemes en català provoca ovacions i agraïment. I la fem: “Oooooooh! Moooltes gràcies”. I dit això, hi faig una falca, que s’ho mereix: si hi arribeu amb temps, quedeu-vos al bar, ben situat, amb una barra verda preciosista i uns tamborets còmodes. Hi trobareu en Joan Teixidor, que us proposarà les preparacions que hi fa. Jo vaig triar la truita de patates i les gildes, extraordinàries. Així que un encert només entrar-hi I […]

Entrevistes breus amb dones excepcionals de Joan Yago, un dels dramaturgs més prolífics i reconeguts de la nova generació d’autors dramàtics en llengua catalana, és un espectacle brillant, ple d’ironia i amb molt sentit d’humor, que ens fa reflexionar sobre les contradiccions humanes. Primerament, es va estrenar el 2022 com a lectura dramatitzada a la Sala Beckett en el XVII Obrador d’estiu, sota la direcció de Ferran Utzet. Es tracta d’un espectacle molt original, tant en la forma, com en el contingut. Entrevistes breus… és un espectacle dinàmic, trencador. Estructurat com un joc teatral que té com a nucli el món de les entrevistes. La posada en escena és molt original. Es tracta d’una mena de late night show, amb […]