Recomanacions

The genesis, el primer espectacle de la companyia danesa Copenhaguen Collective, arriba a Barcelona després de la seva resen estrena (4 de juliol de 2024) al Baltoppen LIVE de Copenhaguen. Es tracta d’un espectacle que combina dansa i circ contemporani. En un escenari buit, i sota la direcció de Patrick King i Johan King Silverhult, una vintena d’artistes de circ i dansa de diferents nacions i cultures (Dinamarca, Austràlia, Perú, Canadà, Regne Unit, Uruguai, Finlàndia, Espanya, Xile, Portugal, Estats Units, Alemània, Brasil, Irlanda, França), ens regalen moments visualment i tècnicament extraordinaris. Ells són l’autèntic espectacle! Proesa física i virtuosisme dins un paisatge emocional abstracte. Salts, posicions i equilibris fora del comú, verticals, figures impossibles, posicions estàtiques i en moviment, exercicis […]

Un text nou de Lluïsa Cunillé és, i ho hauria de ser més, un esdeveniment important. En una obra tan prolífica i de tant pes com ho és la de l’autora de Barcelona, mapa d’ombres o Islàndia s’hi poden resseguir els elements que conformen una poètica personal i complexa escènica de Xavier que també és present a L’últim dia, sota la direcció de Xavier Albertí. Seguim les vivències que, durant un dia, experimenta el personatge interpretat per Alejandro Bordanove, un jove de vint i pocs anys que pot ser el reflex d’una generació que s’ha trobat un món hostil i insolidari que sembla voler empènyer els seus habitants a la soledat i la desesperança. Més enllà que Cunillé torni a […]

The Genesis és el nom del primer muntatge del Copenhagen Collective, un grup de 20 acròbates de 15 països diferents coordinat per Søren Flor, que els va reunir fa 6 mesos aconseguint un espectacular muntatge que no dubto que recorrerà tots els teatres del món. No sabíem exactament què anàvem a veure i m’he quedat estorada i perplexa al veure un escenari buit amb tots els artistes treballant en diferents figures, individuals, en parella o col·lectives aconseguint brillants números acrobàtics de tanta dificultat que desafiant totes les lleis físiques, mantenen al públic amb un ai al cor constant. En algun moment tots els artistes estan treballant simultàniament en diferents figures en moviments espectaculars que no podem veure en detall i […]

M’agraden les obres que als pocs minuts ja han plantejat el conflicte dramàtic de la peça i han retratat perfectament als personatges principals. De fet, Les mans presenta un conflicte professional i de parella, amb el tema de la salut mental de rerefons. Un conflicte que donarà per molt, fins i tot per a una història que s’allarga en el temps –més d’un any- i que va agafant camins diversos segons les reaccions dels protagonistes. Una història d’amor explicada des de la part menys amable, però amb un romanticisme decadent i complex que a estones sembla recordar un dels arguments més clàssics de Hollywood, el de la pel·lícula A star is born. Un dels grans encerts de Les mans és […]

Les Mans és la darrera proposta de Llàtzer Garcia, dramaturg i director que ja va sent un habitual dels nostres escenaris… i no només. Perquè ja fa uns anys que, a arrel de l’èxit de la seva obra La Pols, en va fer una pel·lícula que, després del seu pas per cinemes, ja es pot gaudir a Filmin. Tornem a Les Mans, una obra que ens presenta una parella, la Paula i l’Isaac, que estan a punt de començar el rodatge d’una pel·lícula: ell, com a actor; ella, com a directora. Una pel·lícula força especial perquè explica la seva història, una època o crisi en la seva relació que no sembla tancada del tot. Una crisi personal i de parella […]

Aquesta és una coreografia sobre la intimitat, però també sobre els afectes que es creen entre un grup de persones i els efectes que produeixen en qui ho mira. AEffective Choreography és una peça del portuguès André Uerba que vol provocar a través del cos i de la paraula. Els set intèrprets comencen amb una exploració personal molt subtil per passar després a desfer-se de tot el que els lliga amb la seva projecció exterior. Es despullaran totalment de prejudicis i mirades externes per mostrar-nos el seu jo més privat. Un jo que coneixerem per fora, però també per dins… a través de diversos testimonis que ens acostaran a la seva idea de la sexualitat, del gènere, de les relacions, […]

Els Miserables del director i dramaturg Miquel Mas Fiol és una sàtira metateatral inspirada en la novel·la homònima de Victor Hugo per parlar de la revolta i la ira. Aquesta peça és el tancament de la Trilogia de la Condició Milennial encetada pel director Miquel Mas Fiol amb les peces Càndid o l’optimisme i Les penes del Jove Werther gràcies a la Residència de Direcció del Teatre Tantarantana. Els Miserables de Fiol és una peça divertida, fresca, enèrgica i amb ritme. Tot comença amb una versió reduïda i comercial d’Els Miserables de Victor Hugo. Un sol actor, Gerard Franch, interpreta tots els personatges del musical. L’actriu Mel Salvatierra i l’actor Lluís Oliver, fats de les condicions en què es troben […]

Una casa, la d’en Pau, envoltada per sis hectàrees d’oliveres, és l’escenari d’un record de fòbies i por que la Júlia, la seva cosina, vol destruir. La destrucció per mitigar l’angoixa vital allà generada. Aquest és l’entorn que acull el text de l’Aina Tur a Sis hectàrees d’oliveres. La dramaturga, directora i gestora cultural menorquina, dominadora de narratives que parteixen del trauma (Una galàxia de luciérnagas), va rebre el XVII Premi Quin Masó a la producció teatral catalana amb aquesta creació. La ficció té un encaix en la realitat, en aquest cas, ja que l’autora i la protagonista comparteixen la mateixa fòbia a les olives. El cas de la Júlia, però, s’engendra a partir de la violència soferta de petita […]

Aquesta ja és la tercera edició del projecte Òh!pera, en la que el Gran Teatre del Liceu dona cabuda a tres petites òperes de cambra totalment inèdites. I és que els artífexs són tots joves promeses, cadascun dins del seu camp. El projecte col·labora amb quatre escoles de disseny de Barcelona, l’Institut del Teatre, el Conservatori del Liceu i altres entitats o institucions relacionades amb tot el que un espectacle com l’òpera pot arribar a necessitar. A banda, Òh!pera també permet conèixer espais del Liceu que normalment no estan oberts per al gran públic. La primera de les peces presentades és Contradir la nit, una escapada a la Barcelona subterrània i més canalla. Una obra que reivindica una ciutat que […]

Època de polarització, d’estar totalment a favor o en contra, però on ser equidistant, en el tema que sigui, no sembla factible. Potser, fins i tot, estar en contra de tot és la tendència. Son valors o simple postureig? Miquel Mas Fiol agafa en aquesta producció el clàssic musical dels Miserables, basat en l’obra de Victor Hugo, per fer-ne una versió reduïda i mostrar a uns altres “miserables” a dalt de l’escenari. El que comença sent una narració a un ritme sense aturador, acaba sent una exposició de protesta i pèrdua de sentit. Però val més no explicar gaire l’argument. Àgil, divertida i frenètica, aquesta obra interpel·la -com diuen els seus personatges- al públic en quant a mantenir-se atent i […]

Allò que passa a Sis hectàrees d’oliveres no és tan important com la manera en què ho fa. La història, l’hem sentida altres cops. Un exorcisme que servirà per expulsar els fantasmes d’un masclisme i d’una falta de sensibilitat massa presents pels qui vam nàixer als 70 i als 80. El què és destacable del muntatge, però, és la forma… que ve molt marcada per l’espai. El Heartbreak Hotel és un teatre singular, on s’hi poden veure obres de petit format, de màxima proximitat, però amb dramatúrgies, dissenys i intèrprets de primera divisió. És un off… però no l’és. És així com s’erigeix com un dels primers espais de la ciutat de petit format però gran factura. I això és […]

Un cubicle de dimensions reduïdes i cortines vermelloses, una dona enigmàtica que espera pacientment les seves cent cites, una pantalla enorme que capta els detalls més petits… Això és The second woman, l’espectacle experimental que ha acaparat titulars aquest darrer cap de setmana. I no és per menys… La proposta ja era de per si curiosa i atractiva des del principi, però per sobre de tot hi havia el valor d’una gran actriu com Maria Hervás (Ifigenia en Vallecas, Jauría, Yerma) que acceptava el repte de tancar-se en el petit espai durant 24 hores seguides i rebre a un centenar d’homes amb els que no havia tingut cap contacte previ. Tot havia de sorgir de les reaccions més petites, de […]

La culpa i la revenja son elements que, malauradament, es traspassen de generació en generació a través de relats distorsionats sobre la realitat. Aquesta manipulació emocional comporta un càrrega innecessària als descendents i desencadena una successió d’odis sense sentit ni final. El text de Wajdi Mouawad es focalitza en l’Eitan i la relació amb la seva família quan els hi comunica que surt amb la Wahida i no ho veuen en bons ulls. Ell jueu i ella àrab, sembla que la història del seu poble pesa més que la realitat que viuen ells dos. Quan la parella decideix fer un viatge a Israel es detonarà una veritat que feia dècades que estava amagada, i la recerca de la pròpia identitat […]

Daniela Feixas ha optat pel thriller rural en la seva estrena com a autora resident de la Sala Beckett. Ha tirat de records d’infantesa, de la seva experiència vital en dos pobles petits i segurament de la influència que el cinema o la televisió exerceixen sobre l’imaginari col·lectiu. De fet, hi ha una escena inicial reveladora que pot remetre a la famosa Laura Palmer de Twin Peaks (quina casualitat, però el personatge sobre el que gira tot també es diu Laura) i altres referències a Fargo, les obres de McDonagh o productes similars. En aquest cas, però, Feixas hi aboca les seves pròpies obsessions i alguns elements clau de la seva dramatúrgia: els animals i els adolescents. A Malamort hi […]

Aquesta no és la primera vegada que la novel·la de Joanot Martorell puja als escenaris. Se n’han fet diverses versions escolars, orientades a fomentar la lectura i la comprensió de tot un clàssic, però també en el 2015 la ja desapareguda Jove Companyia del TNC es va atrevir amb el text i va cedir tot el protagonisme a un jove Enric Cambray. Aquest cop, però, és cert que se n’ha volgut fer una versió més adulta i potser més seriosa, tot i que el resultat s’hagi tornat a quedar a mitges. Per començar, no és gens fàcil adaptar aquests tipus de textos al teatre. El llibre de Martorell és una novel·la cavalleresca, amb batalles, guerres i moments eròtics i amorosos […]