Recomanacions

Vaig anar fa temps al Teatre Lara de Madrid, on s’ha gestat el fenòmen majúscul de La Llamada, sense saber molt bé el que anava a veure. Uns amics m’havien recomanat un musical «que no tenia desperdici» i amb el que em troncharía segur. Van encertar. La Llamada és un petit gran musical, fresc, naïf i divertidíssim. Àgil com una sitcom televisiva, explica la història d’unes noies destinades a passar l’estiu en un campament d’estiu de monges, condemnades a compartir amb Déu uns dies d’esbarjo «i reflexió». Però elles no estan disposades a cedir ni un sol segon a l’avorriment, així que buscaran en l’alcohol i la música electrollatina el veritable ascens als cels. El que no saben és que […]

Sempre és interessant que dos creadors, amb els seus universos propis, sumin forces per engendrar un espectacle en comú. Es corre el risc, però, que les seves visions no cohesionin de forma orgànica i la proposta acabi sent una mena de trencaclosques de peces inconnexes on cadascuna lluita per dominar les altres. Afortunadament, no és el cas d’Illud Mysticum #SR, un muntatge on, a jutjar pel resultat, sembla que Francesc Cuéllar i Albert Arribas s’han entès a la perfecció. A partir d’El místic de Santiago Rusiñol, han dissenyat una peça original, amb moments fascinants i una estètica inspiradora que sap entrar i sortir dels convencionalismes escènics segons demana la tesi central. D’aquesta manera, a l’obra conviuen algunes de les obsessions […]

El debut d’Ivan Benet com a director i dramaturg ens arriba de la mà de Teatre Nu, una formació de l’Anoia que decideix encarar, per primer cop, una obra teatral per a adults. I ho fa amb un resultat tan farcit de debuts com de qualitat. La companyia porta l’atrevida història d’una infermera que es veu obligada, de manera desordenada i malaltissa, a repassar què ha provocat que acabés deixant d’exercir a l’hospital després d’haver comès un gran error involuntàriament. L’encarregada d’encarnar el personatge que perpetra aquest monòleg és l’Aida Oset en un exercici d’esforç i concisió del tot meritori. Benet ha dissenyat i escrit l’obra al costat de Víctor Borràs, una coautoria que s’enceta en un dilatat dinar a […]

S’han dit ja moltes coses d’aquest muntatge que va començar amb gran èxit a finals del 2017 i que ha anat repetint fortuna en cadascuna de les seves reposicions. S’ha dit que és un cant a l’amistat, que és un bon retrat de tres dones molt diferents unides a través dels anys per diverses circumstàncies, que suposa una hàbil barreja de drama i comèdia, que excel·leix pels seus treballs interpretatius, etc. S’ha dit tot això, i encara més, però afegiria que és una de les direccions més encertades de Sílvia Munt des d’El preu. Potser costa d’entendre que no s’hagi escollit actrius més joves, sobretot quan la part de la universitat dura més de mitja obra, i que en alguna […]

Musical multipremiat, èxit primer a l’off Broadway (salvant les distàncies, una mica com aquí, del Gaudí va fer el salt al Victoria). Llibret interessant, no rabiosament actual (es basa en text del s. XIX), que no vol dir anacrònic, bona música rock en directe que també dóna cabuda a peces íntimes, un himne (Bla, Bla, Bla!), molt de talent i la passió de tots els involucrats que arriba a platea. En un documental estranyíssim (Mommy dead and dearest) es deia que per molta sobreprotecció/ocultació/repressió, la sexualitat adolescent sempre s’obre pas i trenca totes les barreres que se li hagin posat. I d’això tracta, entre d’altres, aquesta obra. el descobriment del sexe, els seus misteris i el mur de silenci que […]

Dissabte 27 d’abril, a la Badabadoc, una de les sales “amb encant” de Barcelona, hem gaudit i molt, d’un espectacle que ens ha fascinat i que ens ha deixat literalment amb la “pell de gallina”, per les emocions que ens ha provocat. LLACH POETA és un espectacle íntim on la música i la paraula de les cançons de Lluís Llach viatgen per separat, i a la vegada no poden deixar d’anar de la mà. Cançons que són poemes? Poemes que són cançons? …tant se val, és així com ens agrada! Les lletres de les cançons, mil vegades escoltades, prenen una dimensió absolutament diferent en ser recitades. La veu de Joan Berlanga ens ha emocionat i la seva manera de recitar […]

The Feliuettes s’han caracteritzat per l’humor una mica gamberro, espontani, de picades d’ullet i complicitat, amb la música com a element característic. També per unes veus meravelloses, desparpajo a dojo i no prendre’s massa seriosament, el que és tot un senyal d’intel•ligència. Després de la delirant i nostàlgica Curro, Cobi i Naranjito, a Akelarre es posen serioses i llancen aquest crit feminista radikal. Una visió feminista tremendament intel·ligent, que no busca enemics sinó sotragar idees instal·lades, cregudes perquè sempre ha estat així i tot és més fàcil. No amaguen, i en fan broma, de els contradiccions intrínseques a qualsevol ideologia/moviment. En surten guanyadores: missatge transmès i amb molt d’humor. En aquesta ocasió, Laia Alsina Riera, Maria Cirici i Laura Pau […]

És per això que ballen. Les sis ballarines de Mawu trepitgen ininterrompudament l’escenari durant una hora per commoure, poderoses, els ulls que les miren. De la mà de la directora i coreògrafa Aina Lanas l’espectacle s’alça solemne i elegant des del moment en què descobrim els rostres de les seves protagonistes, les filles de Mawu, a punt per esdevenir una única energia impulsada per la mateixa força, distribuida en sis cossos. Totes elles brillen; de vegades alhora, de vegades individualment, en un espectacle que els escau a la perfecció. Totes elles provenen de diferents disciplines, però troben en Mawu un motiu que uneix definitivament la seva essència i les subjecta: la força de la dona, la seva figura i la […]

Divendres novament vàrem assistir a una representació de dansa al Gran Teatre del Liceu; dins del nostre abonament de temporada, ens han assignat el BALLET DE L’OPÉRA DE LYON, sota la direcció artística de Yorgos Loukos. Amb el llenguatge molt personal, el coreògraf Jiří Kylián, llegenda viva de la dansa contemporània, ens han presentat un programa integrat per les tres peces més importants del seu treball. Un equilibri entre el modern i el clàssic i que viatja musicalment des d’Heinrich Biber fins a Philip Glass, passant per Alessandro Marcello, Antonio Vivaldi, Wolfgang Amadeus Mozart o Johann Sebastian Bach, entre altres. Partint de la racionalitat de l’exercici físic del cos s’endinsa en l’element espiritual de la figura humana en moviment. Jiří […]

Una “bona mare” ha de ser abnegada, protectora, patidora, carinyosa fins l’ofec. L’amor d’una mare és tan colossal que és capaç de desplaçar la Terra del seu eix. L’amor que et dóna una mare no te’l donarà ningú. Una bona mare s’ha de desviure pel fill… Podríem seguir tirant de tòpics fins l’eternitat. “El temps que no tindrem” ens parla d’un amor serè. Sense cap ambició grandiloqüent de trencar tòpics, aquest musical fuig del drama i l’exageració per enfrontar amb elegància, subtilesa i humor una gran història des dels petits detalls. A partir d’escenes curtes, que combinen diferents estils i solucions escèniques, l’obra és un collage molt dinàmic que, curiosament, sembla coure la història a foc molt lent, sense cap […]

Ha estat una gran sorpresa, un deliciós descobriment. Els poemes de Lluis Llach recitats prenen una altra dimensió. Els continguts dels versos tan coneguts per les cançons vibren d’una altra manera, són música per ells mateixos. Albert Flores ve de la música clàssica, és el primer viola de la orquestra simfònica de Sant Cugat, toca també piano i li agrada el jazz. Joan Berlanga es actor i regidor de la mateixa orquestra simfònica. Ells dos van crear a l’any 2014 aquesta bonica peça i la van representar durant tres anys a diverses poblacions de Catalunya amb una molt bona acollida per part de tot el públic. Van interrompre el projecte durant dos anys i l’han reiniciat al 2019 amb diverses […]

Ahir dijous 25 d’abril, vam poder veure al Teatre Gaudí un espectacle que únicament s’ha representat dos dies. Es tracta de BARTLEBY un relat de l’escriptor estatunidenc Herman Melville, considerat una de les seves millors obres. Aquesta proposta està dirigida pel director croat Ivor Martinić (Split, 1984) i interpretada per l’actor uruguaià Gerardo Begérez (Montevideo, 1981), tots dos residents a Barcelona. Explica la història de Bartleby, l’escrivent, narrada per l’advocat que l’ha contractat. Un advocat, del que no sabrem el seu nom, que té el seu despatx a Nova York, a Wall Street i ens el descriu en començar la funció. Ell és un advocat que defensa que la millor forma de vida és la més còmoda. Inicialment queda sorprès […]

Dimecres 24 d’abril vam tenir la sort de poder assistir a la prèvia de l’espectacle LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS on Ivan Benet el dirigeix i també debuta com a autor, amb un text escrit a quatre mans amb Víctor Borràs, de Teatre Nu. També és la primera obra de text per a adults de Teatre Nu, companyia establerta a Sant Martí de Tous dedicada al teatre artesanal, cuit a foc lent, com aquest text. Després de la representació vam poder xerrar una estona amb els dos autors i la magnífica protagonista de la proposta, Aida Oset. Un espectacle que es representa a la Sala de dalt de La Beckett, un thriller inspirat en l’univers de David Lynch, a mig […]

Steven Berkoff ens era conegut pels seus treballs en pel·lícules com “La Naranja Mecànica”o “Barry Lindon”, de Stanley Kubrick; “Blow up”, de Antonioni, o “Principiantes” de Julian Temple. També el recordem a “Octopussy” o a “Rambo”i sempre en papers de dolent, el més dolent de tots. Fa uns mesos vaig veure una obra de teatre d’aquest autor: “Decadència” escrita al 1981 i representada i dirigida per ell mateix al Wyndham’s Theatre amb l’actriu Linda Marlowe. Ha estat representada durant tots aquests anys arreu i traduïda a molts idiomes. Dues parelles unides per l’home que és marit d’una i amant de l’altra que expressen una realitat sòcio-política utilitzant un llenguatge desenfadat, groller i escatològic. No em va costar reconèixer a “Com […]

ATLÀNTIDA 92 (un espectacle que fa aigües) forma part d’El Cicló, el projecte de suport a la creació, de cinc companyies en residencia, i que aquesta temporada arriba a la seva cinquena edició. Aquest és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló, també escrit i dirigit per Laia Alsina. El primer “El mar no cap dins d’una capsa de sabates” el vam poder veure la temporada passada. Una companyia que s’autodefineix com de teatre polític i de la que també hem vist els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium. ATLÀNTIDA 92, a través del poema L’Atlàntida […]