Recomanacions

Je suis narcissiste, una sátira futurista de rabiosa actualidad sobre la sociedad del yo-mi-me-conmigo. Je suis narcissiste, un título realmente prometedor. La misma obra ya lo cita: todo parece mejor en francés. Pero parecer siempre es muy pobre cuando se compara con ser, y aún más en el caso de esta obra, con lo que podría llegar a ser. Je suis narcissiste lo tenía todo para convertirse en un espectáculo con mayúsculas: cantantes de ópera excelsos, música en directo de primera, una puesta en escena de goce y ¡hasta la propaganda de Tv3! Y sin embargo, la materia prima de cualquier obra de dramaturgia, es decir, el texto y el entramado narrativo, simplemente naufraga: hilo argumental flojo y un final […]

Guillem Estadella és un jove en pura eclosió, amb una bona quantitat de fronts oberts, tant en ràdio (Fricandó Matiner), en podcast (La conquesta) i ara també als escenaris. Estoy madurando és un show un tant immadur, com ja ens adverteix el propi monologuista abans de començar. Pero aquesta immaduresa és, sota el meu punt de vista, un dels seus punts forts en lloc d’una feblesa. Guillem Estadella salta a l’escenari com un jove de 22 anys immadur, amb poca experiència a l’stand up, però amb moltes ganes i una energia contagiosa. Té, per tant, els ingredients necessaris per fer riure a un públic que es deixi sorprendre i conquerir per un noi amb ganes d’aconseguir-ho. Perquè a Estoy madurando, […]

Ahir divendres dia 12 va ser dia d’estrena a l’Escenari Joan Brossa, LABERINT STRIPTEASE, un espectacle creat, coreografiat i dirigit per Roberto G. Alonso inspirat en l’univers brossià. L’espectacle pretén redescobrir Brossa agafant com a punt de partida el seu llibre “Striptease i teatre irregular” i els seus poemes visuals mantenint l’humor i la crítica però fent una reinterpretació que ho transporta a l’actualitat. Protagonitzat per un músic, Jordi Cornudella que és també el director musical de l’espectacle, una cantatriu, Elena Martinelli, una ballarina stripteasista, Laura Marsal, el saltimbanqui Davo Marin i el Mc Clowm que és el mateix Roberto G. Alonso (en algunes funcions aquest paper serà interpretat per l’actor Jordi Andújar). Una proposta multidisciplinar que combina teatre, dansa, […]

EL JARDIN DE LOS CEREZOS de Txèkhov, de la mà d’Ernesto Caballero, en el seu últim muntatge abans de deixar la direcció del Centro Dramático Nacional. Una proposta estrenada al Teatro Valle-Inclán de Madrid, al mes de febrer, en un muntatge que ressalta la comicitat, vitalitat i esperança que es pot despendre del text. Segons el seu director, EL JARDIN DE LOS CEREZOS, parla del final d’una època, de com ens vinculem amb el passat i com gestionem la incertesa. Aquesta va ser l’última obra escrita per Txèkhov (1860-1904), al final de la seva vida i poc abans de la revolució russa de 1905. En ella fa un compendi de tota la seva obra, i barreja hàbilment la tragèdia amb […]

L’endemà de la nostra tornada a Barcelona, després del nostre viatge pel sud de la península, tornem al teatre i aquesta vegada fem cap al Teatre la Gleva per tal de veure DOLÇ, l’obra de Roger Peña, que també dirigeix, i que està interpretada per Ivet Zamora, Malcom McCarthy i Neus Pàmies (en algunes funcions Laia Alberch). Una proposta estrenada el passat dia 3 i que tracta del tema de la immigració i del comportament de dues dones aparentment molt implicades en els moviments a favor de donar una llar i una feina als immigrants que arriben al nostre país. La Cristina (Ivet Zamora) torna a casa després de la feina i es troba a l’Abdú (Malcom McCarthey) que ha […]

Si els pesats que linxaven la Rosalía per “apropiació cultural” veiessin l’espectacle de dansa Flamingos, d’Albert Quesada, la commoció probablement els enviaria de cap al frenopàtic. El coreògraf s’agafa a la premissa plantejada per Federico García Lorca que el ‘duende’ transcendeix al flamenc (“Todas las artes, y aun los países, tienen capacidad de duende, de ángel y de musa”), i s’aproxima al gènere andalús des de l’esperit, amb una llibertat absoluta i sense tenir en compte tècniques de ball o els diferents pals. Considera igual de flamenca Withney Houston que Elton John o Raphael, i els fa desfilar per un llimb de petits somnis de la dansa contemporània aflamencada. No s’hi trobaran batas de cola ni sabates de taló per […]

Les persones que se’n van no ho fan del tot mentre quedi alguna persona que les recordi. I això pensa Pablo Ley que a demés de recordar a la seva mare, Margarita Fancelli Duran, li fa un homenatge en aquesta petita gran obra perquè la seva memòria perduri més enllà d’ell. I ho fa d’una manera molt original, amb els recursos d’una esplèndida actuació i d’un piano que va acompanyant els sentiments d’una nena i d’una adolescent “voyeuse” al llarg d’un quart de segle ple d’horror i de guerra. La interpretació és de Raquel Ferri i la música i piano de Jorge de la Torre. L’original inici comença al final de la vida de la protagonista. Ella va caminant cap […]

Proposta fresca, tan actual com atemporal (hi ha coses que la modernitat no elimina) sobre la obligació i pressió social de tenir fills, els retrets més o menys dissimulats per no tenir-ne, el “se’t passarà l’arròs”… I de com la maternitat, mal gestionada, et transforma en una persona monotemàtica (i ridícula) que només parla de criatures i que maques i espavilades són les teves, més que la resta, per suposat. Amb encert, la Cia Fresquita Montes ha triat un registre d’ humor amb un punt d’absurd, de quotidià i de mirall, fins i tot esbojarrat a estones. Riem perquè parla de tenir hàmsters i és menys dur que dir directament “fills”, però no és tan, tan exagerat ni allunyat de […]

Quatre anys després de l’excel·lent Distancia siete minutos, els sempre interessants Titzina tornen amb un nou espectacle. En aquesta ocasió ho fan al voltant de dues cultures diferents en contacte parlant de les diverses formes d’entendre el món i sobre d’on provenen les diferències i similituds. Així, l’espectacle té una arrencada esplèndida en la que resulta fàcil entrar gràcies als personatges i a les situacions trobades, aconseguint escenes realment divertides i interessants a nivell de contingut. No obstant, a mesura que l’obra avança, aquesta esdevé més monòtona i la connexió encetada comença a trontollar. En aquest sentit, tot resulta més feixuc i les escenes perden la força inicial, tornant-se tot més repetitiu i dens. Tot i això, l’espectacle resulta interessant, […]

Cristina Clemente i Marc Angelet són els autors d’aquest excel·lent guió. No és gens estrany que aquesta obra estigui fent gira per Catalunya i torni més tard als grans teatres. Han sabut qüestionar els principis més arrelats a la nostra cultura de manera irònica. És hilarant perquè ens hi sentim reflectits, perquè ens hem fet aquestes preguntes moltes vegades, pel xoc entre cultures i pensaments, per la realitat portada a l’escenari. Em recordava un conte de Pere Calders portat al teatre per Dagoll Dagom sota el títol “d’Antaviana”. En aquella obra, una família tradicional catalana rebutja a Santa Claus perquè “nosaltres fem reis”. Aquí es rebutja Santa Claus per diferents motius. La il·lusió dels nens convertida en mentida, la frustració […]

Una obra (o són dues?) tendra, emotiva, dolorosa, sensible i realista. Més propera del que sembla en la seva descripció de la precarietat, de la que estem més a prop del que creiem, i tot i així, fuig del pamflet. L’origen va ser, i es nota una mica, en el soliloqui “Jo abans sortia més”, on una jove explica com la crisi económica l’havia atacat amb sanya (l’atur de la mare combinat amb la mort del pare, context econòmic difícil, poder continuar o no estudiant quan els estudis determinen el futur professional…) i l’ha dut a viure al carrer. Un personatge dur però tímid, descol·locada en la seva nova vida, aferrada al passat, proper i que viu com en un […]

La Roda Produccions ens ofereix un espectacle renovat basat en la famosa història del jove àrab Aladdin que somnia en casar-se amb la princesa Jazmine. Aquesta vegada ens l’expliquen des d’una vessant més contemporània, amb l’acció marcada en un grup de pop situat al cor d’aquest estil musical, els Estats Units. La història ens proposa un seguit de situacions en la que els seus protagonistes hauran de demostrar els valors que transmeten i la importància de prendre les decisions personals correctes. El fet que sigui un musical fa l’espectacle més amè i a la vegada ajuda a captar l’atenció dels assistents que queden absorts de la qualitat interpretativa i vocal de l’elenc. L’energia que transmeten els actors és d’un gran […]

“La Ilíada” és una epopeia grega, i el poema més antic conegut de la literatura occidental, que narra els esdeveniments de la Guerra de Troia. “Una Ilíada” és una versió dels nord-americans Lisa Peterson i Denis O’Hare; una relectura actualitzada de “La Ilíada” d’Homer en forma de monòleg que ens parla de la guerra. Un monòleg interpretat per l’actor Eduard Farelo sota la direcció de Carlos Martel. “Una Ilíada” es va estrenar al Teatre de Salt i posteriorment va fer temporada a la Biblioteca de Catalunya, però no ha estat fins ara que m’ha estat possible d’anar-la a veure al teatre La Sala d’Argentona. Un sol actor, Eduard Farelo, interpreta el personatge El Poeta, un viatger en el temps que […]

Vint anys després de la seva primera estrena, Rent, inspirat en La Bohème de Puccini, arriba a Barcelona de la mà de Daniel Anglès. Aquest musical es va convertir, en el seu moment, en un dels més revolucionaris de Bordway, de manera que essent tan famós i conegut, aquesta nova producció ha creat molta expectació. Sens dubte, aquesta nova producció ha complert totes les expectatives gràcies al fantàstic elenc amb el que compta. La posada en escena d’actors, cantants i ballarins és immillorable, sent la música i la veu en directe el millor de l’espectacle. Un punt molt positiu del musical és que han adaptat les cançons de l’anglès original al castellà, tenint així la possibilitat d’arribar a un públic […]

José Sacristán puja una vegada més als escenaris protagonitzant Señora de rojo sobre fondo gris, una adaptació de la novel·la amb el mateix títol de Miguel Delibes. Sabre Producciones i Presentación Espectáculos presenten una adaptació teatral produïda i dirigida per José Sámano. L’adaptació realitzada és esplèndida i elevada, sens dubte, per la gran actuació de Sacristán. Això sí, no podem oblidar que el text de referència no és teatral, cosa que es pot apreciar en el lèxic i les expressions. Tot i que s’hagi teatralitzat un monòleg novel·lesc i, com a conseqüència sigui més estàtic, aquest no es fa ni pesat ni llarg. De manera que la producció ha sabut solucionar de manera excel·lent dos possibles handicaps inicials: el text […]