Recomanacions

La temporada passada, TRANS (MÉS ENLLÀ) va obrir la mostra de “teatre inclusiu NOSaltres“, en l’àmbit de la diversitat sexual i afectiva, al Teatre Lliure. Després va estar programada vuit dies en el Festival d’Avinyó, van fer gira per localitats franceses i aquesta temporada s’ha tornat a programar durant cinc dies al Teatre Lliure de Gràcia. Aquesta peça és la segona part d’un tríptic que Didier Ruiz i La compagnie des Hommes dediquen als invisibles. Un tríptic iniciat el 2016 amb “Une longue peine”, que donava veu a expresoners, i està prevista una tercera peça en 2020 amb “Lucioles” protagonitzat per persones que han escollit l’espiritualitat com a opció de vida. Al començament d’aquesta temporada vam poder veure la seva […]

Una parella. Una dona. Un home. Un fill. Una relació acabada. La parella es troba contenta d’haver arreglat bé la separació. A partir d’aquest moment van sorgint les paraules en forma de records, de retrets, de ràbies, de culpes, d’odis que s’han anat teixint al llarg de la seva vida en comú i que no s’havien dit mai. Podria ser una història que ens resulta familiar. Ell, triomfador que valora molt la seva vida professional i intenta trencar els lligams que l’impedeixen aconseguir més èxits. Ella, espantada, sotmesa, que vol tenir un fill i el té però se sent sola i s’allunya encara més de l’home que estima. Aquest podria ser el resum d’aquesta impactant obra de Jordi Casanovas i […]

Dimarts va tenir lloc al TNC un concert dedicat a Carles Santos inclòs dins del Barcelona Obertura Spring Festival (primer festival dedicat a la música clàssica que se celebra a Barcelona del 4 al 17 de març d’enguany). El títol d’aquest homenatge en format concert SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL, és obra de Jordi Oriol, qui va treballar amb Carles Santos en la seva última creació “Esquerdes parracs enderrocs” que es va poder veure a la Sala Tallers el maig del 2017. Un concert a partir de l’obra simfònica de Santos com a compositor i amb la direcció musical de Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Carles Santos […]

La sinopsis del espectáculo Strange Fruit nos presenta la obra como una reflexión política, racial y de genero a través de canciones de autoras afroamericanas. Pero esto es solo la primera capa, el aspecto formal, una categorización intelectual que, como tal, siempre resulta estrecha de miras cuando se trata de arte. Strange Fruit es reflexión y denuncia, sí, pero no desde un manifiesto de salón repleto de aforismos y estadísticas, sino desde el desgarro más profundo y el alma expuesta. Y así, a través de la desnudez del interior -que no el exhibicionismo-, Strange Fruit nos habla de golpes físicos y moratones morales. Derrochando sensibilidad -que no afectación-, la obra nos comparte el dolor, casi ancestral, de una época acotada […]

Tot i que La reina de la bellesa ja es va representar a Barcelona fa un parell de dècades, aquest nou muntatge dirigit per Julio Manrique coincideix amb un moment de major reconeixement del seu autor, gràcies a l’èxit teatral de La calavera de Connemara i a la pel·lícula Tres anuncis als afores. Cal celebrar que, finalment, el públic comenci a situar a un autor tan interessant com Martin McDonagh, la figura del qual ja és, pràcticament, una mena de clàssic contemporani. En concret, l’espectacle protagonitzat per unes esplèndides Marta Marco i Marissa Josa conté algunes de les obsessions més malaltisses i fascinant del dramaturg irlandès com la toxicitat de les relacions humanes, la violència emocional, l’opressió del món rural […]

Aquest dilluns dia 4, Joan Vázquez ens va regalar un concert personal i únic dins del cicle de concerts #MondayMonday del Teatre Eòlia. Segons ens van anunciar a la roda de premsa de presentació de temporada, aquest és el segon dels concerts d’aquest cicle i llegim a la web del teatre els concerts #MondayMonday neixen el 2016 amb la voluntat de “segrestar” cantants solistes de les grans escenografies per apropar-los al públic. Escenari i platea esdevenen un únic espai per oferir-nos moments íntims, riures conjunts i grans dosis de complicitat. Amb Joan Vázquez va intervenir Laura G. Ballbé, guanyadora de la Marató MondayMonday. Un repàs als 20 anys de carrera de Joan Vázquez que va anar desgranant records dels seus […]

Vaig sortir bastant fascinada d’aquesta funció, a la qual m’hi vaig acostar gràcies als potents noms que li donen vida, encara que això no sempre és garantia d’èxit. Un matrimoni en procés de separació dóna peu a moltes possibles històries de les quals els dramaturgs podrien escriure infinites versions, però Jordi Casanovas planta a l’escenari un text dur, sí, amb la intenció de no deixar-te indiferent, i ho aconsegueix. La dansa de la venjança és un duel de paraula entre dos actors que juguen a destruir-se mútuament, no hi ha guanyadors, ni culpables, només vençuts. Un text molt atractiu i que permet al Pablo Derqui lluir la seva ja característica capacitat d’atrapar a l’espectador amb la seva força, i, no […]

És la primera vegada que vaig a un concert #MondayMonday. Si us he de ser sincera desconeixia del tot aquesta iniciativa. El fet és que vaig anar al Teatre Eòlia a veure actuar a un amic del meu fill i vaig veure la foto d’en Joan Vázquez en un cartell on s’anunciava la programació d’aquest cicle . De seguida que vaig arribar a casa vaig comprar les entrades. Sí ho confesso, sóc fan d’en Joan Vázquez !!!, i sí, ho confesso, si no hagués estat per la seva foto ni m’hagués adonat d’aquest projecte. “Els concerts #MondayMonday neixen al 2016 amb la voluntat de “segrestar” cantants solistes de les grans escenografies per apropar-los al públic. Escenari i platea esdevenen un […]

La companyia José y sus hermanas torna a escena amb un nou muntatge quan encara no han deixat de girar amb el seu primer i exitós espectacle, Los bancos regalan sandwicheras y chorizos. Cal dir que les espectatives creades eren altes, però amb aquest nou projecte han aconseguit demostrar que la qualitat anava (i, pel que sembla, anirà) molt més enllà del seu primer muntatge. En aquesta ocasió, la companyia ens fa reflexionar sobre l’educació a l’Espanya actual, hereva del franquisme, i ho fa buscant la reflexió en l’espectador, alhora que no pretenen adoctrinar-lo o mostrar-li quines haurien de ser les seves pròpies conclusions. En aquest sentit, es mostren diferents enfocaments buscant una visió més àmplia del tema, tot estructurant […]

Teníem intenció de veure aquesta proposta en el festival TNT 2018 on va tenir lloc l’estrena, però per qüestió de temps no va poder ser i hem esperat fins ara per poder veure-la als Baixos 22 del Tantarantana. El col·lectiu José y sus hermanas va “desembarcar” en el món teatral amb una proposta que va ser un gran èxit, obtenint els premis de la crítica 2017 en dues categories, Revelació i Premi de la Crítica Jove, amb “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos“. Ara tornen als escenaris amb ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA amb un discurs totalment diferent però igual de contundent. Una proposta on ens parlen dels efectes de l’educació que s’ha impartit i encara s’imparteix a les nostres escoles. […]

Hem pogut gaudir molt d’aquests adaptació humorística de BEN-HUR, del clàssic cinematogràfic del 1959, basada en la novel·la de Lewis Wallace, que Nancho Novo ha reescrit i la companyia Yllana ha portat a escena. Estrenada el dia 4 de juliol passat, al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mérida, va esgotar a totes les representacions amb un gran èxit de crítica i públic. Una proposta esbojarrada i participativa dirigida per David Ottone i Juan Ramos Toro. Un espectacle per a tots els públics que els creadors han definit com a “Teatroma-scope”, un joc entre el llenguatge cinematogràfic i el teatral amb un resultat realment magnífic. La música està composta especialment per a l’obra per Marc Alvarez i són molt destacables […]

El Maldà ha presentat de nou aquest espectacle, que ja havia estat estrenat a la Seca-Espai Brossa l’any 2014. TAN BONICA AQUESTA NIT forma part del cicle anomenat “Tres musicals que no et pots perdre” que el Maldà dedica a Xavi Casan durant el mes de març. Aquesta es podrà veure els divendres a les 20,30h. Els diumenges a les 18 h, podrem veure STRANGE FRUIT que nosaltres vam veure la temporada passada, i també els diumenges a les 20,30 h BALLA AMB MI que vam poder veure en 2015. Marc Sambola a la guitarra i Marc Vilavella es preparen per a oferir el repertori d’aquesta proposta de cançons del teatre musical nord-americà. Xavi Casan, responsable de la selecció musical i […]

A juzgar por el carcajíometro de los espectadores, Ben-Hur puede certificar la veracidad de su descripción en cartelera: una comedia divertida y gamberra. Lo de destornillante, personalmente, habría que ponerlo en entredicho. Una comedía con la misión, cual enfant terrible, de la irreverencia por la irrevencia, de derrocar la intocabilidad del mito de Ben-Hur, de empujar del podium los referentes colectivos de la gran pantalla. Para librar tan digno combate, no han escatimado recursos: tecnología punta y vestuario de época. Entre sus filas figuran actores de aplomo dispuestos a librar las más épicas batallas. Abriendóse paso en la cruzada, ¡hasta han llegado a reclutar miembros del público!. Y por último y más importante, cuentan con el arsenal ideológico más avanzado […]

L’impacte que La reina de bellesa de Leenane va produir fa 20 anys a Barcelona, amb el muntatge de Mario Gas, va ser tan gran que encara avui molts espectadors el recorden. I és que érem molts els que cercàvem un teatre contemporani, arriscat i poc complaent com el que ens aportava Martin McDonagh. Amb els anys han arribat més obres de l’autor, i no totes han suscitat el mateix interès, però aquesta primera peça del seu repertori encara desperta inquietud i encara segueix funcionant com el mecanisme d’un rellotge. La relació malaltissa entre mare i filla, l’ambient opressiu de la casa rural i la climatologia inclement, així com la dèbil frontera entre el seny i la bogeria fan d’aquest […]

Fa deu anys Albert Vilalta va ser segrestat en un país situat al Nord-oest d’Africa amb altres companys. Alícia Gómez va ser alliberada als tres mesos. Albert Vilalta i Roque Pascual hi van ser 9 mesos. Durant els mesos de segrest al desert, Vilalta va ser capaç d’escriure poemes d’amor i també de ràbia i d’impotència. Aquests poemes han estat trets a la llum per Carme Canet, en un recital poètic primer i ara en una peça teatral. La poesia és en sí mateixa transmissora de sentiments, però si és declamada amb el poder dramàtic de Carme Canet, arriba al cor, i si a demés s’acompanya d’una música apropiada, és capaç d’arribar a les profunditats de l’ànima. Laura Luceño és […]