Recomanacions

Aquest espectacle es va estrenar dins de la programació del Sismògraf l’any 2016. XeviXaviXou, la companyia formada per Xavi Estrada i Xevi Dorca, dos ballarins actors exmembres de “Chicos Mambo”, presenten “Follow the leader”, un espectacle ple d’humor i ironia, que uneix musica, dansa i gest, per endinsar-nos en un viatge pels clàssics musicals i les coreografies de la música pop. Un xou format per diferents gags en el que els dos actors han volgut fer un repàs al món dels fans, i a tot allò que els envolta, com els grans concerts, les acampades davant de l’estadi, la compra d’entrades, les cançons, les coreografies, les gogos i la gent embogida en els concerts: els fans, aquelles persones que ploren […]

Més de vint anys de trajectòria porta IT Dansa, una companyia creada a l’Institut del Teatre per a promoure la professionalització dels ballarins i ballarines. Ha actuat per tot Europa i ha ballat coreografies de gent com Nacho Duato, Ramon Oller, Jacopo Godoni, Alexander Ekman o Rafael Bonachela, entre d’altres. En el programa actual, que es va estrenar en part en el darrer Festival Grec, es ballen quatre peces que demostren el bon moment que travessa el grup. Kaash és obra del coreògraf Akram Khan i ens presenta, amb un virtuosisme tècnic admirable, un exercici de fortes arrels índies. The prom, per la seva banda, ens acosta a la dansa teatre i mostra amb humor les peripècies d’un conserge en […]

El despertar de la primavera és un dels musicals que tota persona amant d’aquest gènere ha de conèixer. Basat en la tragèdia teatral Frühlings Erwachen de Frank Wedekind (1891), va ser adaptada com a musical a Broadway amb el títol de Spring Awakening (2006). L’èxit de crítica i públic va ser instantani, i va catapultar els seus dos protagonistes a la fama: Lea Michele (Glee, Scream Queens) i Jonathan Groff (Hamilton). D’entrada, per tant, ja recomanem l’obra per la seva importància dins de la història del teatre musical contemporani. Hem d’avisar, però, que el títol ens pot conduir a generar falses expectatives: el despertar de la primavera ens pot suggerir imatges bucòliques de nens corrent i saltant alegrement per prats […]

Les Impuxibles posen sobre l’escenari el tema de la malaltia mental a través de la seva habitual mescla de llenguatges. Dansa, música, text i llenguatge de signes construeixen aquest relat d’autoficció en el que Clara Peya surt de l’armari dels trastorns mentals. Una experiència visual i sonora evocadora que ve a rebentar estigmes, un discurs poètic ple de contingut polític. El text narra el món des dels ulls d’una persona amb Trastorn Obsessiu Compulsiu i la seva relació amb el diagnòstic. A més, resulta especialment interessant el monòleg d’una emocionada Ariadna Peya, reivindicant el seu propi espai alhora que es reafirma en el paper de sostenir a la seva germana. Com ser feliç en un món que no ho és? […]

Aquesta obra va ser estrenada fa 30 anys, i es nota. Fins i tot algú que no hagi vist molta dansa contemporània se’n pot adonar ràpidament que això és d’una altra època i que, a més a més, no se n’ha fet cap revisió. En vídeos del 1990 es pot comprovar que l’escenografia d’ara és un calc exacte de la de llavors. La coreografia, des del principi fins al final, és d’un academicisme massa estricte, com si et trobessis en una classe de dansa contemporània d’aquella època. La intenció de la coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker segurament ha estat mantenir al màxim l’essència de l’espectacle en el moment en què va ser creat, i probablement l’obra interessarà a qui vagi […]

És innegable que Pantomima Full es un fenómeno viral con el que la mayoría de los visionadores de vídeos de Youtube se ha encontrado en algún momento. Miles de usuarios esperan cada semana para ver los vídeos que van colgando en la mencionada plataforma. En esos vídeos, Pantomima Full (o lo que es lo mismo, el dúo integrado por Alberto Casado y Rober Bodegas, conocidos humoristas y guionistas de televisión) se dedica a mostrar en forma de ácidos comentarios, estereotipos de gente o conductas que todos reconocemos en nosotros mismos o en gente que nos rodea. Todo llevado a cabo desde el nulo uso de un filtro que, en ocasiones, les ha ocasionado alguna crítica (seguro que se acuerdan de […]

D’un bon principi no vaig triar d’anar a veure aquest espectacle, però com vaig llegir tantes opinions i crítiques positives, fins hi tot, que era l’espectacle de la temporada, finalment vaig decidir de comprar les entrades. D’entrada us diré que no sóc d’aquelles persones que es deixa convèncer davant d’una mala crítica, ni de les etiquetes, que malauradament se’ls hi posa a alguns actors, moltes vegades injustes, però “sí que faig cas” quan la gran majoria de la crítica coincideixen en escriure meravelles d’una obra que jo havia descartat. Després de veure fa tres anys la “Lehman Trilogy” de Roberto Romei a La Villarroel, les meves expectatives davant aquesta nova versió eren molt altes. També es cert que no m’agrada […]

Vaig triar aquest espectacle perquè m’agrada molt la companyia de La Zaranda, i la seva manera de veure i treballar el teatre. Dit això, suposo que us estranyarà la meva puntuació. Quan em vaig llegir l’article d’on havia nascut aquesta història, em va cridar molt l’atenció: “El desguace de las muses nació en las calles del barrio chino de Barcelona”. Per ser més exactes, l’autor Eusebio Calonge es va inspirar en el cafè teatre de La Bodega Bohemia, un espai actualment desaparegut, en el que actuaven cantants i artistes controvertits i transgressors, que van passar sense pena ni glòria, com l’Andrés Villarrossa, que en vam saber d’ell gràcies a en Marc Rosich i l’Oriol Genís, en l’espectacle “Qué fue d’Andrés […]

“Mix-en-scene” és un viatge entre diferents estils de musica ( futurista, clàssica i moderna), dansa (clàssica i contemporània) i arts visuals (tècniques digitals), que s’uneixen a través de la taula de so de la mà de l’artista visual i codificadora creativa Alba G. Corral, i les coreografies interpretades a la pista per la ballarina i coreògrafa Amaranta Velarde. La finalitat? Integrar la figura del DJ, amb la del coreògraf i la del intèrpret, per crear una proposta acústica i visual, que reprodueix i barreja alguns fragments de compositors que han esdevingut importants durant el S.XX tant en dansa, música i tècniques visuals, per crear una versió completament diferent a l’original. Amaranta Velarde barreja composicions de diferents èpoques i estils, utilitzant […]

“Nudos” és un espectacle familiar de dansa contemporània que es va estrenar el 26 de gener de 2019 en el Teatro Caja Granada. “Nudos” és el 23 espectacle de la companyia de dansa Da.Te Danza sota la direcció del coreògraf Omar Meza . Hi ha nusos de moltes classes i formes. Hi ha nusos físics i emocionals. Nusos que es poden desfer fàcilment i d’altres que es resisteixen i costen de deslligar. Podríem dir que els nusos dels que ens parla la companyia Da.Te Danza, són aquells nusos emocionals que ens uneixen i desuneixen al llarg de la vida. Aquells nusos que podem sentir en el nostre propi cos: un nus a l’estómac, un nus al coll, un nus al […]

“Blanc Salvatge” és un estudi sobre el moviment del so i tot allò que ens evoca, física i emocionalment presentat en dues peces. Es tracta d’un solo performatiu on l’Anna Fontanet utilitza el seu cos per fer visible molts dels sons quotidians que ens envolten per transformar-los en moviment. Una primera peça on les freqüències, sorolls i sons com el tic tac d’un rellotge, el so d’una batedora, el miolar d’un gat , l’aigua de la pluja, el so de fer girar el marcatge d’un telèfon de rosca o el soroll estrident d’una màquina percussora, ho converteix en moviment. Sons que fins hi tot moltes vegades ens resulten molestos, l’Anna els transforma en moviments d’una gran bellesa hipnòtica. En la […]

Adrien M i Claire B són dos artistes francesos que han revolucionat el món de la dansa amb les tècniques digitals i els seus curiosos treballs videogràfics. A Barcelona ja han portat en els darrers anys algunes peces com HakanaI, Cinématique i Le mouvement de l’air, però ara ho fan acompanyats de Mourad Merzouki, una figura del hip-hop i les danses urbanes. Junts construeixen Pixel, un espectacle amb deu ballarins i una contorsionista que aconsegueix imatges realment impactants. Les tècniques escollides van des de l’anomenat hip-hop fins a la dansa contemporània i el circ. Potser a vegades la tecnologia pot arribar a menjar-se la dansa, però no es pot negar que el resultat produeix un efecte hipnòtic que convenç a […]

Dijous dia 21 va ser el dia de l’estrena de FLAMINGOS d’Albert Quesada al Mercat de les Flors, una barreja de flamenc amb dansa contemporània que forma part del projecte Cèl·lula. El projecte Cèl·lula, en aquesta primera edició, es presenta dins del marc de la Quinzena Metropolitana de la Dansa. És un projecte que acull coreògrafs i intèrprets amb l’objectiu de facilitar i produir creacions de diversos formats d’obres de dansa. A FLAMINGOS intenta traslladar l’esperit del flamenc a la dansa contemporània tal com ja va començar a indagar en l’espectacle “UnDosTresUnDos”, que nosaltres vam poder veure en 2016 dins del Sâlmon Festival en aquesta mateixa sala. FLAMINGOS és per Quesada la continuació d’aquell duet. Sembla que tracta de descobrir […]

Passa el temps i, cada vegada, resulta més evident que els més joves tenen una manera de relacionar-se amb la ficció molt diferent a la de persones de generacions anteriors. És important que el teatre comenci a absorbir aquestes noves mirades i tractar-les a sobre de l’escenari, si no vol perdre del tot l’interès d’aquest jovent que són ja més present que futur. Andrea Pixelada s’aproxima al fenomen dels booktubers (adolescents que fan crítiques de llibres a YouTube) per parlar dels límits entre realitat i ficció, de com la ficció influeix en la construcció mental del món i de com les veritats que creiem són, moltes vegades, també relats construïts. La dramaturga Cristina Clemente domina amb habilitat aquest trencaclosques narratiu […]

És molt difícil fer que un microteatre aconsegueixi ser una experiència narrativa completa. Probablement, molt més difícil que pels relats en la literatura o els curtmetratges en el món del cinema. Per aquest motiu, moltes vegades ens trobem obres de microteatre que no van molt més enllà de l’anècdota o de ser un simple gag efectiu. Vist des d’aquesta perspectiva, el cas de Los chicos boreales resulta tan excepcional que gairebé el podríem descriure com un fenomen màgic. Xavier Miralles, amb llarga experiència en el format, ha escrit i dirigit una peça on la sensació d’intimitat i les emocions dels seus protagonistes transmeten un poder de fascinació únic. El seu secret resideix en condensar en quinze minuts una història que […]