Recomanacions

A l’escenari de La Vilella, només el cos i la veu de la Pilar Aguilarte donant la paraula a Penèlope, de qui n’han explicat la història, de qui s’explica la història des de fa 2800 anys. Penèlope ja se sent preparada per a explicar-la ella mateixa, el seu punt de vista, perquè potser tot és qüestió de punt de vista. La primera obra de la literatura occidental fixa un estàndard de dona i del seu comportament que queda imprès a foc en l’imaginari col·lectiu. El text d’Itziar Pascual combina fragments molt poètics amb d’altres d’estil directíssim en què, sense embuts, denuncia els estereotips que l’home occidental va dissenyar fa mil·lennis. Pascual duu a terme un procés semblant al que Miguel […]

Sempre és interessant veure a les noves companyies de joves creadors créixer, experimentar i evolucionar, cadascuna, segons el seu estil, gustos o interessos. Després d’oferir-nos un entreteniment didàctic i filosòfic a La paradoxa de Protàgoras, l’ara anomenada companyia La Paradoxa proposa una molt enginyosa comèdia esbojarrada. Anònims arrenca des d’un punt de partida bastant absurd (el segrest del cantant Joaquín Sabina) per plantejar una sàtira sobre la precarietat, la desil·lusió i el malestar general dels millennials davant la seva realitat. Escrita i dirigida per Jordi Manau, l’espectacle és divertit i desacomplexat. Amb constants referències a l’actualitat o personatges populars, la seva originalitat és tan fresca com desconcertant, demostrant que la nova generació té unes regles narratives i un sentit de […]

Akelarre ho és menys del què esperava. La caterva de bruixes que al principi sembla situar-se en una dimensió fosca des d’on desplegar els seus poders, es decideixen, finalment, per zones més lluminoses i una mica més ingènues. The Feliuettes aborden en aquest cas la reivindicació feminista des de la ironia amb la intenció de denunciar la ignorància que va associada irremeiablement al masclisme, però es passa de frenada. En l’afany de paroditzar el masclisme i els seus protagonistes, Akelarre acaba desdibuixant el missatge amb un reguitzell de tòpics que no fan justícia a la realitat masclista. L’escenografia, les coreografies i el vestuari són tot el que queda de la missa negra que prometien al principi. The Feliuettes escullen un […]

Hi ha obres que per la seva dimensió i la seva qualitat acaben convertint-se en referents d’una època i també d’un determinat tipus de teatre. Ho van ser en el seu moment Àngels a Amèrica o Homebody/Kabul, ambdues de Tony Kushner, o bé Incendis, de Mouawad. Lehman Trilogy pertany a aquesta lliga, ja que a part de tractar-se d’un text enorme, grandiós, també suposa una reflexió aguda sobre la història del capitalisme. O més ben dit, sobre la història econòmica d’una gran part de la societat mundial durant tot el segle XX. Comença per l’arribada del primer Lehman als Estats Units en el segle XIX, i continua amb tota una nissaga dedicada als negocis, a l’intermediació econòmica, a l’especulació i […]

Andrea Pixelada parla de la vida d’una BookTuber que imparteix un curs de literatura a dos dels seus seguidors. Aquesta obra realitza una interessant reflexió sobre ficció i realitat a través d’un personatge que exhibeix la seva vida, o més aviat la construeix, en la pantalla. Assistim a una classe en la qual Andrea Pixelada analitza una novel·la que resulta narrar la seva pròpia vida, escrita per la seva alumna. A través de diversos recursos escènics viatgem entre l’univers real i l’univers fictici del relat, entre el món exterior i el món interior dels personatges. Aquests canvis d’univers es tornen cada vegada més difusos fins que l’obra adquireix un to surrealista i màgic. Si li afegim les diverses lliçons sobre […]

La Veronal engega amb La passió segons Sant Mateu, de Bach, un dels cims de la història de la música, un dels moments en què l’art amb més profunditat ha aconseguit explorar el més recòndit de l’ànima humana, per donar pas a una peça que, en canvi, per a endinsar-se en la deshumanització al segle XXI. Els moviments dels ballarins són robòtics, espasmòdics. No sembla que siguin persones tot i que són antropomòrfics. El món que imagina Marcos Morau és habitat per éssers que no senten, que repeteixen patrons de moviment una vegada i una altra. Semblen sotmesos a una estranya força que no els dóna marge ni espai per a res més. Les màscares i les pròtesis col·laboren a […]

Aquesta obra de la Zaranda transita entre el món del bufó, l’esperpent i el relat crepuscular per a contar-nos la història d’un cabaret en decadència. Els seus treballadors sobreviuen com poden en aquest temple del fracàs que fa temps va deixar de rebre públic. Compartim la seva quotidianitat, on els sis integrants del cabaret passen el temps com poden. Recorden antics números sobre l’escenari, comparteixen monòlegs que parlen sobre temes com l’oblit o el fracàs, i en definitiva, s’acomiaden d’un món al qual fa temps van deixar d’interessar. Què passa quan l’espectacle arriba a la seva fi? Què queda de la vida sense cultura? És necessari comptar amb un públic per a actuar? Allò frívol es torna tràgic i allò […]

L’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció musical de Ruben Gimeno, es rodeja de grans noms de l’escena catalana, com Joan Pera, Roger Pera, Sergi Belbel o Miquel Gorriz per tirar endavant un interessant combinat de concert simfònic i espectacle teatral. Papà Mozart relata a través de cartes i escenes figurades, la tempestuosa relació que unia el geni de Salzburg amb el seu pare Leopold Mozart, el visionari professor de violí que va copsar el talent del seu fill i va exercir de representant del nen fins alçar-lo a l’Olimp de la música clàssica a través de viatges lluny de la seva terra natal… i de la seva mare. El muntatge és molt assequible per a tothom, estiguis o no […]

Albert Quesada presenta un muntatge on té com a objectiu portar el flamenc a l’extrem de les diferents modalitats de la dansa. A Flamingos, veiem com aquest ball tradicional és extrapolable a qualsevol modalitat i, a més, hi està present, tal vegada de forma subtil, però allà el trobem, callat, calmat o gemegant. Una professionalitat i disciplina en els moviments dels intèrprets que et remouen i et transporten per diferents mons, tots lligats al que creiem que només podem trobar a Andalusia, però, precisament, Quesada demostra com el flamenc és un ésser viu víric, que es contagia i s’endinsa dins tot el que troba al seu pas.

Al llarg de molts d’anys, la història del conflicte la varen escriure els investigadors adscrits a la historiografia franquista, però, per sort, en les darreres dècades són molts els historiadors i investigadors que lluiten contra l’oblit històric. La Guerra Civil espanyola està plena d’episodis dramàtics, molts dels quals encara avui en dia estan per descobrir. Més de 80 anys s’ha hagut d’esperar per redescobrir i conèixer què va passar a la batalla de la Guerra Civil que es va viure a Mallorca. Des del inici de la guerra, l’illa es va convertir en una gran presó . La repressió i la por que van viure aquella gent, encara avui en dia hi és palpable en el seu present polític, cultural […]

Mai abans havia vist tanta eufòria, admiració i unanimitat entre el públic i la crítica en un espectacle. Des de la seva estrena a Madrid i la infinita i creixent llista de gira, tenia una curiositat i ànsia inaguantable per veure quin tipus de monstre havia creat Sergio Peris-Mencheta. Després de veure Lehman Trilogy dues vegades en tres dies, puc afirmar i reafirmar l’espectacularitat d’aquest muntatge i la merescuda ovació que reben a cadascuna de les representacions. Lehman Trilogy enlluerna per les següents raons: – Els actors: No són actors, són, com ha esmentat a entrevistes el seu director, joglars. Aitor Beltrán, Ferran González, Pepe Lorente, Darío Paso, Leo Rivera i Litus Ruiz interpreten a més de 120 personatges al […]

Es tracta de la primera vegada que aquesta obra arriba a Espanya de la mà de la companyia anglesa de musicals Sellador Worldwide. Aquesta companyia va ser creada en 2009, per David Hutchinson i Phillip Rowntree, inicialment amb el nom de Sell a Door Theatre Company i centrada en la producció de shows nocturns al Regne Unit. Va evolucionar ràpidament produint en 2017 més de 9 espectacles musicals amb representacions en 8 països. “FLASHDANCE, el musical” és la primera producció de Sellador Spain, la divisió espanyola de la companyia. Flashdance es basa en la pel·lícula d’Adrian Lyne, del mateix títol, estrenada en 1983 amb guió de Tom Hedley i Joe Eszterhas. Un al·legat a la superació personal, al poder d’aferrar-se […]

No hi ha res més sa que riure’s d’un mateix, i Gabriel Córdoba damunt de l’escenari ho fa sense vergonya ni pudor. La història del noi de Múrcia, gai i amb aspiracions artístiques, que aterra a la gran ciutat, ens fa riure sense complexos, perquè ell és el primer que se’n riu, però des de l’afecte i el respecte. I així nosaltres també podem riure, d’ell, i de nosaltres. Un monòleg que respira veritat i molt sentit de l’humor. I s’agraeix, perquè és molt necessari sempre, i més ara, en temps de pells massa fines, que s’ofenen ràpid, perquè no s’accepta la crítica o la diferencia. Gabriel Córdoba aconsegueix des del primer moment una connexió total amb el públic, que […]

“El futur” és una obra escrita i dirigida per Helena Tornero. Aquest espectacle és el que tanca el cicle de Teatre per a joves, un nou projecte de teatre per a nois i noies de 12 a 16 anys, que s’estrena aquesta temporada al TNC amb la voluntat d’acostar-los al fet escènic amb temàtiques més properes a la seva realitat. “Tota aquesta història podria no haver passat, però passa. Ha passat. Passarà. El futur és aquella cosa que quan arriba, deixa d’existir. Es pot fugir d’allò que encara no existeix?” El teatre és un espai que comparteixen actors i espectadors, un lloc on és possible fugir d’un passat i d’un futur, però de la mateixa manera també és possible viure […]

MAR DE FONS és l’última proposta de la companyia mallorquina Iguana Teatre que es presenta dins del recorregut “Memòria obstinada”. Iguana Teatre és una companyia productora i distribuïdora d’espectacles que es va crear el 1985 per Jordi Banal, Pere Fullana i Carles Molinet. El títol complet de la proposta és MAR DE FONS (història oculta del desembarcament) i parla del desembarcament de les milícies catalanes republicanes a les Illes Balears i la forta repressió franquista que van patir. Una peça creada a partir de testimonis reals dirigida per Pere Fullana, i escrita per Jaume Miró, Carme Planells, Aina Salom i Pere Fullana. Sis actors, Maria Bauçà, Rodo Gener, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet i Rosa Serra encarnen 57 personatges […]