Recomanacions

“Això és el final”, deia Sandy. “Clar que no, és només el principi”, li contestava Danny Zuko. I quanta raó tenia! Crec que seria difícil trobar a algú en el món, amb una bàsica noció de cine i musicals que no conegui Grease i tot el que va suposar per a una generació que va començar a portar caçadores de T-Birds o de les Pink Ladies, que es pentinaven a l’estil de John Travolta o Olivia Newton-John. Allò que molta gent no sap, però, és que abans de la pel·lícula del 1978, set anys abans, s’havia estrenat el musical a Broadway que donaria pas a aquesta famosa obra del setè art. Jim Jacobs i Warren Casey van ser els creadors […]

El dol és un sentiment difícil de gestionar. Cada persona afronta com pot la situació de pèrdua d’un ésser estimat. Les preguntes sobre moments viscuts o el repàs de converses tingudes en el passat són recurrents i intenten, en certa manera, ser un procés per assolir la nova situació. No sempre és fàcil. A Arribaràs i serà de nit el protagonista ha organitzat un homenatge amb amics en record de la seva parella que va morir temps enrere. La seva idea és repassar moments que van marcar la seva relació i mostrar als presents qui era ella quan estava amb ell. Durant aquest viatge per la memòria es trasllada a aquests mateixos records en una situació paral·lela on es retroba […]

Tot l’origen de la història es explicada per l’actor Toni Guillemat als primers 15 minuts. A partir de llavors es desenvolupa un procés fantasiós del dol, del dolor per una pèrdua irreparable. Utilitzant la distòpia del túnel del temps que fins ara havíem vist en el passat, la persona perduda, la que hauria pogut ser, amb realitat virtual, apareix en el futur en tres etapes i edats diferents. Elles tres són Paula Jornet, Neus Pàmies i Isabel Soriano. Les tres, vestides amb la mateixa roba però en diferents estils segons l’època (encertat vestuari de Laura Sanz), parlen amb el que queda, l’interroguen, dialoguen en mig de tecnologia sonora i imatges molt visuals d’una gran bellesa. Amb música de Neus Pàmies […]

El primer que he de dir, és que he gaudir de valent amb aquesta versió de Grease, el musical. Acabo de veure aquest musical i m’ha encantat!Els seus protagonistes brillen amb veus espectaculars, i tot això acompanyat per una música en directe que et fa vibrar. Tot i que les lletres de les cançons estaven traduïdes, no han perdut ni una mica de la seva màgia.El musical Grease no és una còpia fidel de la pel·lícula, així que podem oblidar-nos de veure una simple rèplica. Tot i així, l’essència dels personatges, les històries i les trames es manté intacta, oferint una experiència fresca i vibrant que conserva tota la màgia i el carisma que han convertit aquesta història en un […]

A banda dels seus drames lorquians o shakespearians, Projecte Ingenu ha optat sovint per investigar a fons en les seves posades en escena i per introduir temes tecnològics, sobretot aquells que tenen a veure amb el so i els espais sonors. Ho hem vist a La dona pantera, La ruta de la palta o El cop desert, i ara hi tornem amb aquest musical íntim que ja des d’un bon començament ens convida a escoltar tot l’espectacle amb auriculars. Uns auriculars que també utilitzen els intèrprets, intentant provocar una sensació immersiva que casa molt bé amb l’esperit oníric i quasi fantasmagòric de l’argument. Quan entrem a la sala un actor ens rep al vestíbul, i allà ens adonem que som […]

Grease és un musical que sempre ens fa venir un somriure als llavis. Quan pensem en ell ho fem també en la pel·lícula de Travolta, una icona i un referent estilístic (tant pel que fa a la música com a la imatge) que va marcar a la generació de finals dels setanta i principi dels vuitanta. Ara bé, el musical es va estrenar l’any 1971 i el que pretenia era fer un petit homenatge a la música de la segona meitat dels cinquanta, quan començava a emergir amb força el rock and roll i tot els ritmes que en van derivar. El resultat el coneixem tots, ¿per què qui no ha escoltat alguna vegades tres o quatre de les cançons […]

Antigament, les ciutats les dissenyaven els militars. Al segle XIX, els enginyers. Després els arquitectes, però ara, al segle XXI, són els advocats i economistes. L’obra Expulsió, escrita pel dramaturg Pau Miró, la protagonitzen tres germans que es retroben després de la mort dels pares. L’acció transcorre en un mateix espai, el jardí de la casa d’estiueig dels pares situada als afores de Barcelona. Expulsió explora la sensació de pèrdua absoluta d’un lloc, sigui emocionalment o físicament, des de la mirada de tres germans: la de la germana gran, interpretada per Montse Germán, que és la més idealista, la que creu que tot millorarà, la del germà (Xavi Sáez) que és el més realista i la germana petita, interpretada per […]

Mireia Clemente y Laura Sancho se ponen en la piel de ex presas de la cárcel Trinitat Vella de Barcelona para poner sobre la mesa la represión, el aislamiento forzado de las presas comunes y el trato vejatorio que sufrieron muchas mujeres en los años del tardo franquismo. La obra habla de libertad y nos trae a la memoria las vidas de aquellas mujeres que lucharon por conseguir la democracia y el fin de la represión. El montaje se articula en torno a voces en off, música e imágenes de la época que sitúan al espectador y un Iván Campillo que interpreta la figura del franquismo en todo su esplendor. Las dos actrices cambian de registro, dialogan, se entristecen y […]

Aquesta obra ja era incòmoda quan es va estrenar, ara ja fa més de 12 anys, i ho continua essent a l’actualitat. Les xarxes socials, la cultura de la cancel·lació i la rapidesa de les notícies –especialment les negatives- fan que l’argument que es va gestar en aquell moment a la Sala Beckett segueixi vigent i fins i tot més viu i més creïble. I és que el text de Josep Maria Miró, multipremiat i molt traduït, fa una radiografia excel·lent de tot el que pot arribar a inocular la por en els nostres cervells… cada dia més exposats a suposicions, sospites i falses notícies. L’obra de Miró té la virtut de no explicar-nos més del compte i de sembrar […]

“Hell is empty and the devils are all here.” Aquesta és una bona manera d’explicar qualsevol història en el passat i en l’actualitat, perquè al final els relats que parlen de mort, venjança i sang són tan prolífics com els d’amor. L’èpica en les narracions que parlen de traïció i persones malvades sembla que sempre superen el pas del temps, i són una ajuda, a vegades, per posar en context moments actuals de manera més literària. A Macbeth song recull el clàssic de Shakespeare sobre el soldat que atret per l’ambició -i la predicció d’unes bruixes- sucumbeix a la traïció per aconseguir ser rei d’Escòcia. Pel camí, aquell home respectat i valorat anirà decrepitant la seva imatge davant dels seus […]

El poder de les paraules està infravalorat. La poca cura en el seu ús i la nul·la responsabilitat de les conseqüències que generen estan cada vegada més extenses. No es pren consciència que afirmar veritats absolutes -que no se saben realment- o proferir una crítica atroç i repugnant té un resultat inesperat i a una escala més gran de la imaginada. Actualment, amb les xarxes socials sembla que la impunitat està a l’ordre del dia. El principi d’Arquímedes es situa en un dia crucial per als petits que fan curset a la piscina: s’han de treure la bombolla i nedar sense cap suport. En aquest moment, un dels nens es posa a plorar perquè té por a l’aigua i el […]

Escoltar els versos de Calderón de la Barca sempre és un gust i un privilegi, i si es tracta dels versos d’un dels millors actes sacramentals que va escriure encara millor. El gran teatro del mundo no deixa de ser una peça religiosa amb una estructura al·legòrica i un tema eucarístic, que sovint es representava –com tots els actes sacramentals- el dia de Corpus Christi, però no cal oblidar que Calderón va ser un autor revolucionari en el gènere i el que fa amb aquesta peça és realment un prodigi i un mostrari en el que posteriorment s’emmirallaran molts altres autors. Per començar, articula un tema central que dona molt de si: considerar el món com un teatre, on cadascú […]

Ja fa més de 10 anys que aquest espectacle sobre la vida de Miguel de Molina roda per tota Espanya. Un espectacle que li ha valgut al seu actor protagonista el premi Max d’interpretació i el premi de la Unión de Actores, entre altres. Un monòleg amb cançons que repassa els fets més importants que van envoltar al cantant folklòric, un represaliat de la Guerra Civil que es va passar més de mitja vida a l’exili “por rojo y por maricón” (el mateix que li van dir a Lorca, amic i coetani de Molina). L’obra, per tant, va més enllà de la peça autobiogràfica per convertir-se en una defensa de la llibertat i en un cant contra l’homofòbia. De fet, […]

“El principi d’Arquímedes” és una obra que ens convida a reflexionar i a fer-nos preguntes, més enllà de la recerca d’una única resposta. Sense dubte, posa a prova els nostres prejudicis i ens obliga a qüestionar les fronteres entre allò que és correcte i allò que és incorrecte. Ens suggereix que potser tot és més ambigu del que sembla, i que on sembla existir el bé també pot trobar-se el mal. La trama se centra en un conflicte que es desenvolupa dins les quatre parets d’un vestidor d’una piscina: un monitor ha donat un petó a un nen. El muntatge de l’obra presenta aquesta història des de diverses perspectives, jugant amb la línia temporal. La combinació excepcional de l’espai sonor, […]

La Companyia La Voz Ahogada; Projecte Escènic porta al teatre un projecte sobre les dones en els últims anys del franquisme. A partir de la Caputxinada al 1969, tots els moviments polítics i socials que havien treballat fins aquell moment en la més absoluta clandestinitat, mica a mica van anar traient el nas, es van anar posant d’acord amb totes les forces socials, obreres i intel·lectuals per acabar amb la dictadura i aconseguir les llibertats i la democràcia. El franquisme començava a rebre pressions d’Europa i els moviments antifranquistes eren cada vegada més potents. No va ser fàcil. Van ser uns anys en els que el règim veia perillar la seva estabilitat i, tot i fent espeternecs de mort, va […]